La Font del Mercat de Santa Caterina de Barcelona

La Font del Mercat de Santa Caterina, és també coneguda per la Font del Bacallà.Està situada en la part posterior del Mercat , en el carrer Colomines nº : 5, on hi ha uns habitatges socials de l’Ajuntament.La Font, es una al·legoria al bacallà, les piques son de marbre massís.De fet, on es posava en remull el bacallà, son procedents de les tradicionals bacallaneries del mercat.En tot el conjunt de La Font, podem apreciar les nombroses siluetes de Bacallà grans o petites, va ser obra de Jacint Todó, aprofitant la remodelació de tot el Mercat de Santa Caterina en 2006, va portar a terme el seu disseny.Disposa d’un total de tres aixes, que a vegades no és pot accedir perquè, esta ple de vehicles aparcats.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Vidrier de Vilada

La Font del Vidrier es troba sota de la carretera que porta de Vilada a Sant Romà de la Clusa, situada a dos o tres metres la riba esquerra del torrent del mateix nom.

Camí de la Font del Vidrier- A principis del segle passat

Aquesta Font del Vidrier, és considera d’aigua potable, i va ser parcialment arranjada no fa gaires anys, disposa d’alguns bancs per seure-hi.Al estar situada al tocar el torrent, fa que sigui un indret amb molta ombra tot l’any i humit.El lloc és tranquil i molta gent, sobretot de Vilada, aprofita per anar-hi a buscar aigua i reposar-hi una estona. Paral·lel al torrent i en direcció descendent s’obre un camí que permet arribar, després d’uns centenars de metres, hi trobem la Font de les Eres.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nou Blog Rasola  :        Terra, Aigua i Racons

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

 

Arbres : Els arbres notables de Gallecs a Mollet del Vallès

Dins de l’espai natural protegit de Gallecs, trobem molts exemplars d’arbres notables de diverses especies.Son nombrosos els Plàtans, que en solitari o en grup destaquen per ser d’una altura i d’un gruix considerable.Tant sols a l’entrar des de Mollet del Vallès a l’Espai Natural de Gallecs, un gran plàtan ens invita a fer un itinerari.Mes tard, trobarem propers a la riera, un grup d’ells alineats.Per aquí i per allí, en trobarem mes de Plàtans , a l’allarg del recorregut per els camins mes destacats de Gallecs.Destaca un Roure, a l’esquerra del camí principal,  fa ombra, és un lloc per descansar on hi ha uns seients i un antic pou.Darrera de l’església de Santa Maria de Gallecs, i al costat de la carretera que creua Gallecs, hi ha una gran esplanada , amb un bonic Desmai, que es fa l’amo del lloc.Si tornem per aquesta carretera direcció a Mollet del Vallès, un cop em passat la masia de Can Jornet, ens vindrà al pas, un Pi pinyoner  molt destacable.Us he fet una curta ressenya dels arbres destacables d’un paratge que no sols cal protegir, també cal cuidar –ho entre tots, i que és diu, Gallecs !!!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nou Blog Rasola  :        Terra, Aigua i Racons

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

 

La deixalleria, el reciclatge, la recuperació, son formes de fer un consum responsable entre tots i per a tots…!

La deixalleria és una instal·lació que permet fer la recollida selectiva d’aquelles fraccions de residus municipals per a les quals no hi ha un sistema de recollida domiciliària.D’aquesta manera, amb un simple cop de cotxe o un petit passeig, els veïns poden classificar ells mateixos els diferents tipus de residus domèstics que no han pogut minimitzar i dipositar-los selectivament, és a dir, en contenidors separats.Les deixalleries són instal·lacions tancades i durant la seva obertura hi ha un servei permanent d’atenció al públic.L’encarregat de la deixalleria deu d’informar a la gent, de la correcte gestió dels residus i de les tasques administratives.

Valls

A més a més de les deixalleries, també existeixen les deixalleries mòbils i les mini deixalleries :

• La deixalleria mòbil consisteix en un vehicle de recollida itinerant que se situa en diferents municipis o barris segons un calendari preestablert.
• Les mini deixalleries són petites instal·lacions que es troben dins d’un municipi i que permetent apropar el servei al ciutadà i que depèn de la deixalleria principal on es transporten el residus desats.Els residus d’acceptació obligatòria per part d’una deixalleria són els residus municipals ordinaris (paper i cartró, vidre, envasos, plàstics no envàs, ferralla i metalls i tèxtils)Els residus municipals especials (fluorescents i llums de vapor de mercuri, pneumàtics, bateries, dissolvents, pintures i vernissos, piles, frigorífics i electrodomèstics amb CFC i olis minerals de particular)Els residus municipals voluminosos (electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses i mobles)I altres residus (fustes, restes de jardí i runes provinents d’obres menors).Des de fa temps, campanyes de sensibilització, a la radio, a la TV, cartells al carrer.Aquestes campanyes fan que la gent sigui mes conscient cada dia que el reciclar es molt important per a tots.a vegades es un seguint de gent que els dies festiu vagi a portar a la deixalleria objectes mes o menys grans.Mireu una altra forma de descripció de Deixalleria :

http://www.santabarbara.cat/media/upload/imatges/deixalleria3.pdf

Mireu de ser una mica mes responsables en el medi ambient i participeu en l’entrega a les Deixalleries del material que ja us es obsolet.Pràcticament a tots el Municipis de Catalunya disposen de medis de recollida permanents o mòbils.Recopilació de dades de diferents Municipis – Deixalleria : Sant Pol de Mar (Barcelona)

Text adaptat i Fotografies : Ramon Solé

 

El riu Freser i La Resclosa de Dalt a Campdevànol

Per arribar a Campdevànol, podem fer-ho per la N-260, a l’entrada a la població deixarem el nostre vehicle, o be, si em vingut en tren, ens dirigirem de totes les maneres a peu pel carrer Cerdanya que va entre el riu Fresser i la carretera nacional direcció a Ribes.Seguirem per aquest carrer fins que canvia de nom i passa a ser avinguda de Catalunya, anem entre cases baixes o xalets, quan arribem a una pista esportiva i on hi ha un heliport, ens dirigirem a un gran desmai que hi ha a la vora esquerra del riu, cal baixar uns esglaons fins on esta la Font del Roser, que ja us vaig presentar en un article el 27/03/2016.La Resclosa de Dalt, esta al tocar mateix de la Font, aquesta, està a la seva banda esquerra.Per a dades tècniques sobre la resclosa, consulteu a :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/resclosa-de-dalt

És una resclosa antiga, com podem veure en les imatges, per ho esta en us.Tal com és veu, disposa de la canal per portar l’aigua a la Fabrica.I les seves comportes per el desguàs i control de l’aigua del riu en el seu pas per Campdevànol, en la seva part superior del Municipi.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nou Blog Rasola  :        Terra, Aigua i Racons

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

 

Com eren algunes de les Fonts desaparegudes de Montcada i Reixac als anys 80 del segle passat ?

Moltes eren les fonts naturals de les muntanyes de les rodalies de Montcada i Reixac,  ara fa mes de cent anys en rere, com la del : Gatell, can Devesa, de l’Alzinar, Mitja Costa, del Ferro, de can Tort, dels Avallaners, dels Caçadors, Freda, Pudenta, Vinya, Torrent de can Güell, can Piqué…. I moltes mes.

Montcada- Ft. Bessa

Avui us presento com eren algunes de les Fonts desaparegudes de Montcada i Reixac,  als anys 80 del segle passat  :

• Font del Torrent de can Güell

De fet ara un forat on sortia aigua i estava recollida en moltes ocasions per un tub fet de canya. A pesar que era molt senzilla aquesta font,  la gent de les rodalies i pastors anaven a cercar aigua en aquesta font, situada a un costat del torrent. El temps ha fet que ja no és trobi el lloc exacta on estava.

• La Font de can Piqué

 Estava al costat de la masia de can Piqué, ara un important restaurant del municipi, on hi ha un camp de tir, situat en la pista de terra que porta a l’ermita de sant Pere de Reixac.La Font de can Piqué, donava a l’interior d’una explanada front  l’entrada a l’antic berenador , al fer l’arranjament del nou restaurant, van fer-la desaparèixer.Us passo informació de l’historia de la masia de can Piqué, a :

http://canpique.com/historia/

 

• Font de can Peses

Can Peses esta mes allunyada de l’ermita de sant Pere de Reixac i de la ciutat de Montcada, molt a prop d’una gran Cantera i als límits de Sant Fost.És puja des de la carretera de Santa Coloma a la Roca, i sota el petit torrent hi estava, ara hi ha molta vegetació que la tapa per complert, i ja molts anys que està seca.L’abandonament dels terrenys i el camps, ha fet que en poques dècades moltes fonts naturals, siguin tant sols un record de la gent gran de Montcada i rodalies.

Montcada – Font del Ferro

 

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé  (Arxiu Rasola)

L’Hort urbà comunitari del Forat al Barri de La Ribera a Barcelona

L’Hort del Forat va ser un simbolisme durant uns anys de lluita en el Barri de La Ribera per motiu d’enderrocs d’habitatges, per axó és diu “El Forat de Vergonya”.El Senyor Manuel Delgado (Professor de la Universitat de Barcelona) deia en un article en l’any 2006, sobre aquest hort :

“…A la setmana següent, a poca distància, al barri de la Ribera, podíem contemplar la pavorosa imatge dels antidisturbis de la Guàrdia Urbana protegint l’arrencat de les tomaqueres que els veïns havien plantat al forat de la vergonya, un solar a uns metres del mercat de Santa Caterina, l’única zona realment verda -i no grisa- que hi havia en tot el Casc Antic….”

   Actualment, en una pagina Web de l’Ajuntament de Barcelona, llegim :

” L’hortet del forat es va iniciar l’any 2000 a partir d’un pla urbanístic que va tirar a terra alguns edificis, i va quedar un espai buit que els veïns i veïnes van anomenar el “Forat de la vergonya”.

En aquest espai sostenible d´uns 120 m2, es va començar a plantar un hort de producció ecològica, comunitària i autogestionada.

L’hort és un recurs socialitzador, obert a tothom i sense límit de participació, on es cultiven herbes medicinals i hortalisses ecològiques, hi ha una àrea de compostatge, s’organitzen activitats, tallers i menjars populars amb la collita.”Un cop han passat els anys, l’Hort del Forat ja casi no és cultiva, ha quedat com a símbol reivindicatiu i depèn del Casal de Barri Pou de la Figuera.Per si de cas … millor mantenir-ho, per tindre present la lluita de tot un barri contra accions impopulars, i per millorar els habitatges i… no destruir-los !

Recull de dades, Text i fotografies : Ramon Solé

Per vacances podeu visitar : La Font de la Peña, la Planta Embotelladora i el Balneari de Vilas del Turbón (Osca)

Turbón es un massís muntanyós de 2.492 metres d’altitud. El naixement del Manantial o Font de la Verge de Turbón, esta a 1.976, surt una aigua de gran qualitat  (7.2 ph.) a una temperatura constant de 9 graus centígrads  i amb una densitat  a 15 graus de 1.0002.Ja a principis del segle passat donat la fama que tenien aquestes aigües per la seva qualitat, acudien gent tant d’Espanya com de França i d’altres llocs d’Europa.Els malalts de ronyo i de fetge anaven a prendre les aigües de “la Fuente de la Virgen de Peña”; era un verdader repta i fe, l’ anar per uns camins que tenien de fer a peu o amb cavalls durant mes de quatre hores fins arribar a la Font, tot pujant fins els 1.976 metres d’altura.El manantial “la Fuente de la Virgen de Peña”, esta situat sobre de l’antiga embotelladora. dins d’un recinte en forma de capella quadrada, la imatge de la Verge al fons i a la paret, i a sota la font on el segle passat és servia directament l’aigua a la gent que hi anava.La nova planta embotelladora esta a un nivell mes baix entre la vella, el balneari, un lloc amb historia :

Poques cases formen aquest petit poble del Pirineu d’Aragó.Us passo unes dades  destacables de l’embotelladora d’aigua, Vilas del Turbón :

“ En 1988 se instala una moderna planta embotelladora con una capacidad de producción de 150.000 botellas diarias, incorporando las últimas tecnologías al proceso de envasado tanto en el control de calidad como en el sistema de filtrado. En su elaboración se utiliza un sistema de calefacción por uso de cáscaras de almendra, ya que se ha abandonado el uso del gasoil.

Antiga plantà a finals del segle XX

Antiga plantà a finals del segle XX

Este agua, clasificada como mineral natural y declarada minero-medicinal, se presenta en botellas de vidrio retornable, con capacidad de un litro, medio litro y cuarto de litro, tipo torpedo.”En l’any 2010 es va presentar la crisis en l’embotelladora d’aigua, Vilas del Turbón, us passo un article d’aquella època :

http://www.pirineodigital.com/noticia.php?idnot=247Tres anys desprès, és va quedar l’empresa la Marca Coca Cola, per tirar en davant amb la producció d’aquesta excel·lent aigua de Viles de Turbón.

 Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Laura de Sant Celoni

Un cop passada la població de Sant Celoni direcció a Hostalric per la carretera nacional C-35, i a prop del kilòmetre 57,500, on n’hi ha l’edifici dels bombers i zona industrial, prendreu el desviament a mà dreta pel camí que porta a les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll, on també, és puja al Santuari del Montnegre.Una vegada passat el pont que travessa l’autopista per sobre,  seguirem per la carretera asfaltada fins a una cruïlla de les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll.Cal agafar el carrer Urbanització Boscos del Montnegre per la nostra esquera que fa una certa pujada, fins arribar a un altra cruïlla, girarem a l’esquera i passarem per l’Església de Sant Vicenç de Vilardell, continuarem pel mateix carrer que ara fa una certa baixada fins el torrent, allí a la dreta esta l’edifici del Centre Social de la Urbanització a l’esquerra i a la nostra dreta, trobarem fàcilment la Font de Santa Laura.Font aquesta,  feta amb empedrat mol artístic, la font està situada al mig d’una paret semi corbada, amb una columna per cada costat.La poca aigua que cau pel tub va a una pica quadrada. A sobre del tub hi ha la imatge amb rajola algo deteriorada de Santa Laura.Front de la Font trobem un seient seguin la mateixa línia de la font, feta de pedres irregulars.És un lloc ven bonic, amb mols plàtans per les rodalies, on hi ha una zona al seu costat de parc infantil.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure Gros de Sant Pere de Vilamajor

El Roure Gros, conegut també per el Roure de can  Bachs, és un arbre centenari, situat en el Veïnat de Brugueres, a la part plana de Vilamajor en una carena envoltada de camps, boscos i unes vistes al Montseny i les serres del Samont i Palestrins.Des del Roure, i per un camí que fa una certa baixada podrem anar a la Font del Roure, ja descrita fa un temps en aquest Blog.Per arribar-hi podem fer ho a peu o en bicicleta des de Sant Pere de Vilamajor fins el Roure Gros, son uns1,7 km, o be, per la carretera BP- 5107, a un kilòmetre de Sant Antoni de Vilamajor, i a la nostra dreta.Indicat per cartells hi ha un camí de terra que ens portarà a la masia de can Bachs, abans d’arribar hi ha el Roure, amb una gran explanada l’esquerra de la pista.Us passo un article del “Blog amic d’en Rondaller”, que va fer sobre aquest Roure :

https://rondaller.wordpress.com/2015/10/09/cor-de-roure/

Text i Fotografies : Ramon Solé