La Llegenda : Ull de Ter

Un any fou tan eixut, que pel Pirineu gairebé no es trobava gota d’aigua per a beure. Una nit un vellet trucà a la cabanya d’un pastor per oferir-li una olleta que en tenia i que havia anat a cercar moltes hores lluny.En acomiadar-se, el vellet, lliurà encara al pastor una bota d’aquella aigua i li digué que era inextingible i que, per més que en begués, sempre rajaria. S’escaigué, però que passant pel cim d’una muntanya, al pastor li caigué la bota, que rodolà rostos avall i féu seguir un gran nombre de  pedregam; en arribar a la vall restà enterrada pels rocs i no fou possible trobar-la. Però en el pedregar sortí un gran doll, que és el que hom conta donà origen al riu Ter.El vellet era Jesús, que agraït als pastors perquè van ésser els primers a visitar-lo quan va néixer i  a consolar la seva mare en aquell trànsit, els ajuda sempre que es troben en treballs.

Afegeix la veu de la tradició que el Ter, després de lliscar manyagament per la plana, féu cap a la platja, vers l’Empordà, on trobà una fondalada immensament gran, que va arribar a omplir a força d’abocar-hi el seu corrent, fins a formar una gran mar, que per està voltat de terra rebé el nom de Mediterrània.

Costumari Català – Joan Amades

Recull de la Llegenda : Ramon Solé

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s