Fonts i Pous en la vella ciutat de Badalona

Us he fet en els últims mesos una visita a diverses fonts d’aigua de xarxa situades en places i carrers de la part antiga de la ciutat de Badalona, per ho que son destacades per la seva antiguitat i amb una estructura bonica amb ceràmica i altres elements decoratius  que les fan úniques i també, de les Fonts d’Aigua Natural situades en el municipi.Avui veurem algunes fonts i pous que he cregut que també tenen el seu al·licient :

Fonts Urbanes

Les podem trobar en varis carrers o places de la ciutat, un exemple és en el carrer de Santa Madrona, és de estructura metàl·lica, amb dos o mes aixetes i amb l’escut de la ciutat de Badalona.Una Font que no hi és Estava situada en el carrer Santa Madrona amb el carrer d’en Prim, actualment no hi es la font, sols queda com a monument la part ornamental que es un pedestal i unes figures de dos nens jugant.Carrer de la Riera d’en Matamoros

Un carrer que dona al carrer de Santa Madrona, tot recordant a la Riera.Pou del carrer Sant Llorens Situem-nos a l’Avinguda Martí Pujol, a la cantonada amb el carrer Sant Llorens, trobarem una casa molt antiga, sobresurt de la paret un antic pou, que deuria ser amb el que és subministraven aigua per aquella finca. Actualment esta totalment tapiada tant la casa que amenaça runes con el Pou.Pou del carrer de la Quintana AltaSituat dins d’una antiga finca d’aquesta carrer de la Quintana Alta, números 28  – 36, de la part vella de Badalona. Esta pintat de blanc recordant  una estampa d’Eivissa.Amb tot aquest mostrari que us he fet, crec que queda mes completada la visita en general de Fonts i Pous existents a Badalona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Llibre : Flors de Montserrat

Autor : Arean i Trabal, Albert

ISBN : 9788498837711

EDITORIAL : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, S.A.

ANY PUBLICACIÓ : 2015

Nº EDICIÓ : 1ª

COLECCIÓ : Selecta

IDIOMA: Català

ENCUADERNACIÓ : Cartoné

MATERIA: Botànica i ciències de les plantes

Dades del Llibre :

Guia amena i exhaustiva de les flors de Montserrat. Amb informació sobre l’època de floració, el nom científic i vulgar, propietats medicinals, curiositats i llegendes.

Totes les fotografies de les flors han estat realitzades in situ, en el lloc on viu la planta i intentant mostrar, sempre que ha estat possible, alguna vista de la muntanya de Montserrat.

Recopilació del Llibre : Ramon Solé

Torre d’aigua de Sant Cugat del Vallès

Aquesta Torre d’Aigua, està situada en la avinguda Rius i Taulet de Sant Cugat del Vallès.Pel que fa la Torre de l’aigua, és una construcció que fou duta a terme amb l’objectiu de donar pressió al subministrament de l’aigua, de planta rectangular que en la part superior contenia el dipòsit pel subministrament d’aigua potable a la vila de Sant Cugat del VallèsÉs per aquest motiu que la torre s’instal·là en aquest emplaçament, ja que d’aquesta manera es garantia la pressió adequada per subministrar aigua a les diverses cotes topogràfiques que conformen Sant Cugat, com ara el turó de Sant Pere d’Octavià i de l’Eixample Sud.Es tracta d’una construcció de gran presència, rematada amb una teulada de quatre aigües amb elements decoratius en els cims dels careners.Era propietària de “ Empresa de Aguas de Sant Cugat del Vallés”.Actualment està ja en desús, sen un element del Patrimoni Industrial de Sant Cugat del Vallès.Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/poble/societat/l-ermita-de-sant-domenec-i-la-torre-de-l-aigua-57179102.html

A prop de la Torre d’Aigua, hi ha la Capella de Sant Domènec.

Text, Recopilació de dades i Fotografies  : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Prat del Pou a Castellterçol

La Font del Prat del Pou ha estat una de les predilectes dels vilatans de Castellterçol per anar a buscar aigua, a fer un passeig o una Fontada.Hi ha documentació de la seva existència des del segle XVIII, per tant, podria tindre mes de tres-cents anys.Per arribar-hi seguirem des del poble de Castellterçol , les indicacions com si fórem cap al Castell, poc abans de l’entrada d’aquest, trobarem un espai per deixar el vehicle i agafarem un camí de terra a la dreta que fa una lleugera pujada, tot passant per fora del Castell i la casa. Arribarem a una cruïlla de camins en mig dels camps, agafarem el de la nostra dreta que ens portarà directament a La Font del Prat del Pou.La font està protegit per una volta de mig punt, que mideix 3,20 metres de llarg, 4,40 metres d’ample i 2,80 metres d’alçada,L’entorn de La Font del Prat del Pou és un lloc molt agradable, disposa de  tres grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure.També hi ha una segona font més petita, que brolla d’una altra deu diferent.  L’aigua que es perd, serveix per regar els horts que estant situant sota de la Font.A dins de la Font principal, disposa d’un banc per cada costat de la Font; cal destacar que sobre mateix del tub, hi ha dues fornícules que solen guardar figures religioses que la gent acompanya amb petits rams de flors.Si no la coneixeu, val molt la pena anar-hi, i esta a uns vint minuts del poble.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies Antigues : Galeria Fotogràfica del Moianes

Avui destaquem : La Font de la Suïssa de Tona

La Font de la Suïssa, es troba en el Passeig de la Suïssa, després de l’Escola d’Hostaleria d’Osona. Es troba en una zona de bosc amb molta vegetació, com a roures i pins.És va portar a terme la seva restauració durant  l’any 1982, hi ha un cartell sobre de la Font, que ens recorda quan va ser restaurada i un segon, per els seus 25 anys d’aquest fet.Està a un nivell inferior de terra, axó fa que es tingui de baixar unes escales per accedir-hi.L’estructura de La Font de la Suïssa, es circular i disposa de seients als dos costats; l’aigua cau a una petita pica. Sobre la Font, hi ha una capelleta on deuria haver algun sant o  santa.Per les rodalies de la font hi ha una zona de lleure amb una barbacoa i tres taules i bancs de pedra.És un espai molt agradable, ja des de principis del segle passat  i fins l’actualitat sempre la gent de Tona i rodalies anaven a buscar aigua i / o a fer “Fontades”.

Imatge de la Font a principis del segle XX

A prop, és pot visitar un Forn Ibèric i es un lloc de partida per poder fer diverses excursions per la zona.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Poema : Primavera

Abril, sin tu asistencia clara, fuera
invierno de caídos esplendores;
mas aunque abril no te abra a ti sus flores,
tú siempre exaltarás la primavera.
Eres la primavera verdadera;
rosa de los caminos interiores,
brisa de los secretos corredores,
lumbre de la recóndita ladera.

¡Qué paz, cuando en la tarde misteriosa,
abrazados los dos, sea tu risa
el surtidor de nuestra sola fuente!
Mi corazón recogerá tu rosa,
sobre mis ojos se echará tu brisa,
tu luz se dormirá sobre mi frente…

Autor : Juan Ramón Jiménez

 Per saber dades de l’autor, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Ram%C3%B3n_Jim%C3%A9nez

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Nogueres de Sant Vicenç de Torelló

Per anar a La Font de Nogueres, és molt fàcil i us aconsello fer ho caminant, està molt a prop del centre de Sant Vicenç de Torelló; ens caldrà anar pel carrer de Cerdanya tot surtin del poble entre camps, la trobarem quan siguem al bosc a peu del mateix camí o carrer.És creu que esta feta a principis del segle passat. L’aigua provinent d’una mina que hi ha a prop de la masia, surt d’un tub ample i cau a una gran pica allargada. L’aigua sobrant esta dirigida a l’antic safareig, on és rentava la roba i a una bassa de rec propera.Era molt freqüentada per la gent del poble el segle passat, tot fent “Fontades” , passant el dia en família i /o amics.Si seguim el camí,  podríem anar al Castell ( runes).

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia

Arbres : El Plàtan de Can Feu de Lliçà d’Amunt

Avui estrenem un nou tipus d’article que serà periòdic, tal com us vaig fent en aquest Blog.Es diu : Arbres, on us presentaré un arbre monumental sigui catalogat a nivell general o local, també, que sigui singular en la seva espècie o un conjunt d’arbres característics i destacats en un lloc concret.Iniciarem aquest apartat nou, amb el Plàtan de can Feu del municipi  de Lliça d’amunt.Va ser declarat  arbre monumental en l’any 1992 per el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.Està situat en el camí d’entrada a la masia de can Feu.  També, en el seu costat,  es conserven uns exemplars grans de Lledoners .Per arribar-vos fins aquest monumental Plàtan, us teniu de situar el carrer del Pinar de Lliçà d’Amunt, en el barri del mateix nom;allí veureu que unes escales de fusta us permeten baixar al petit torrent, on hi ha molts Pins pinyoners de dimensions grans.Seguirem direcció, al riu Tenes, ara per una renglera de plàtans i alguna Alzina, tots destacables.Al poc temps arribareu a l’entrada a can Feu a l’esquerra, on hi ha com us he dit, el Plàtan de can Feu , esteu situats a línia del Municipi de Sant Eulàlia de Ronçana i en l’altra extrem la seva depuradora i el riu Tenes.Lloc aquest que ens transporta a una zona agrícola en mig de cases i urbanitzacions, i que no a volgut canviar a pesar de l’evolució d’aquestes ultimes dècades.Es una passejada fins el Plàtan de can Feu fàcil de fer per tothom, sigui l’edat que sigui, a peu, a cotxe o amb bicicleta.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda – El perquè de la Ribera Salada

Asseguren els vells que la comarca de la Ribera Salada, en temps llunyans, era una esbarjosa plana suaument inclinada des del Prat d’Estaques a les ribes del Segre terra fecunda, brodada d’un seguit de trenes d’aigües.Esdevingué una hora malastruga :

“ Un terratrèmol sotraguejà la comarca i arreu esllavissaments i timbes feréstegues, pedres punyents i còdols cantelluts, noses pels camins, neguits pels conreus; les terres perden les trenes d’aigua que s’enfonsen pels fondals, fatídic record perenne, les deus d’aigües es tornen, o brollen salades i les gemades aigües que del Querol a la serra de Cambrils nodrien la sonora i abundosa ribera d’An, que fecundaven tota la comarca, es convertiran en ribera d’Altés, i amb completa, absoluta repugnància, anomenaren la “Ribera Salada”.

No poden negar els veïns el canvi i el càstig, les seves aigües cremaven les plantes de les hortes i les vores restaven eixarreïdes i cremaven les sargueres dels seus arenys, el animals morien…Malastrugança que perdura fins que treuen la sal de les aigües de Sant Quintí i s’acaben les ironies sagnants dels pagesos dels environs que mofaven les collites, els atuells i els ases amb que les treballaven.( Les fotografies no és correspon al lloc de la llegenda)

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Aqüeducte de Can Ferrater, del Barri del Canyet de Badalona

Per aproximar-nos a aquest Aqüeducte de can Ferrater  situat en la part alta de Badalona, ens caldrà anar per la carretera coneguda pel nom de Canyet que ens portaria a l’Hospital de can Ruti; arribats a l’altura del restaurant  l’Oliva esta situat  l’Aqüeducte en l’altra costat on hi ha la finca de can Ferraret i a prop de l’església parroquial del Sant Crist del Canyet .No podrem accedir sense el corresponent permís, donat que es troba dins dels terrenys privats de la Masia de can Ferrater.L’Aqüeducte el podrem veure a través de la balla metàl·lica que encercla els terrenys.En l’actualitat estan en peu 8 arcades, que portaven l’aigua directament a la masia,

Imatge de Google Maps

desconeixem quantes podria tenir, uns diuen que en total eren 10 i des de on recollia l’aigua, creiem que no seria massa lluny.Així, ho podem veure amb les fotos tretes des del mapa de Google d’aquest lloc.

Imatge de Google Maps

Es creu que es va construir l’Aqüeducte, a finals del segle XIX.

Arcada molt malmesa, al seu costat faltarien dos per unir-se a la resta

Us passo informació de can Ferrater i l’Aqüeducte :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Ferrater

Text i Fotografies : Ramon Solé