Avui destaquem : La Font de Santa Magdalena de Sant Celoni

Un cop passada aquesta població direcció a Hostalric per la carretera nacional C-35, i a prop del kilòmetre 57,500, on n’hi ha l’edifici dels bombers i zona industrial, prendreu el desviament a mà dreta pel camí que porta a les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll, on també, és puja al Santuari del Montnegre.Una vegada passat el pont que travessa l’autopista per sobre,  seguirem per la pista asfaltada fins la cruïlla de les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll. Cal agafar el carrer de la nostra esquera que fa una certa pujada.Al poc veurem a la nostra dreta una balla de troncs entre el carrer i el bosc ( sota de can Coll), al fons està La Font de Santa Magdalena.Des de fa temps no raja aigua. Al seu costat esquerd trobem la porta d’accés a la mina.Sobre de la imatge amb rajoles de la Santa, hi ha la data 1955, segurament data d’un arranjament. Disposa d’un tub gran, cosa ens vol dir que deuria rajar una bona quantitat d’aigua.Mes a la dreta, trobarem un pou i caseta de bombeig.De fet es un  lloc ombriu, tranquil i molt agradable.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure martinenc del Molí d’en Coll de Sant Celoni

Un cop passada població de Sant Celoni direcció a Hostalric per la carretera nacional C-35, i a prop del kilòmetre 57,500, on n’hi ha l’edifici dels bombers i zona industrial, prendreu el desviament a mà dreta pel camí que porta a les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll, on també, és puja al Santuari del Montnegre.Una vegada passat el pont que travessa l’autopista per sobre,  prendreu  la pista de terra situada a mà esquerra, anireu direcció al molí de can Coll; hi ha cartells de la Diputació en aquest lloc que ho indiquen.

Abans d’arribar al molí de can Coll, la pista es bifurca, teniu de prendre el camí de la dreta, tot passant paral•lels al Molí i front mateix a la masia,  hi ha l’espectacular Roure martinenc de 20 metres d’alçada i uns 23 metres de perímetre a la capçada, un dels majors del terme municipal de Sant Celoni.Esta en un lloc molt ombrívol i humit, podria ser que aquest factors hagin afavorit la seva conservació i fortalesa en el pas del temps…!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Arbres i Arbredes singulars del Montseny

Autor: Maria Josep Broncano, Martí Boada, Santi Ramírez, David Bosch

Editorial: Farell

ISBN: 84-95695-54-5

Pàgines: 225

Ref. :

PVP: 20 €

Descripció Editorial :

Els arbres són éssers amb un ritme vital molt diferent de l’humà. El seu ritme és lent, molt pausat, encara que la seva longevitat és molt diferent segons l’espècie. Són testimonis vius de la història natural i cultural passada.

Així, si ens imaginem la vida del ginebre del Casademunt, mil·lenari i espiritual; o la de l’altre avi de la muntanya, el castanyer d’en Cuc, un miracle de la botànica, així com una elemental estructura d’habitatge protector de la intempèrie per a la gent del món forestal i un monument de la història dels bosquerols i carboners dels afraus de Cànoves; o la del boix de l’Església del poble de Montseny, datat amb uns 500 anys, segurament ens podrien explicar el pas de moltes generacions d’homes i dones d’aquesta muntanya.

 

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

La Resclosa del Cairat d’Esparraguera, en el riu Llobregat

Per arribar-nos a La Resclosa del Cairat d’Esparraguera, caldrà agafar la carretera C-55 i en el km. 9, hi ha una gran explanada tancada per un ballat , podem passar caminant  per la cadena o per un corriol al costat d’aqueta, que remunta per uns matolls, sigui d’una forma o de l’altra, arribarem a peu de La Resclosa en el riu Llobregat.La Resclosa va ser construïda a sobre l’engorjat del Cairat en l’any 1878, lloc on el Llobregat de forma natural ja quedaven les aigües retingudes i formaven un caient espectacular.Front i a l’altra costat del riu, algo elevat, esta la masia de can Tobella del Cairat.A l’arribar a la Resclosa, trobarem un edifici, on hi ha tres comportes per desguassar i conduir l’aigua fins la colònia Sedó.Les aigües del riu Llobregat,  retingudes en part,  disposen d’un bosc de ribera amb pollancres i àlbers i amb el massís de Montserrat casi a tocar, formen un paisatge molt  bonic.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font de ca L’Artillé de Badalona, és desapareguda o… no ?

La Masia – Restaurant de ca L’Artillé de Badalona, està situada a prop de la carretera de Montcada a Badalona BV-5011, coneguda per la Vallensana, a ma dreta i ven indicat esta el desvio abans d’arribar al Coll.

Arxiu Fotografic : Blog Fonting4    – Mina de La Font de ca L’Artillé

Sols disposo en el meu arxiu d’una imatge de la Font de ca L’Artillé, la fotografia es de l’any 1985, d’aigua no ni havia. Com es pot veure al fons està la mina i mes a prop un broc gran que surt d’un mur.

Any  1985 – Arxiu Rasola

En l’any 2015, va esbardissar  l’accés i les rodalies d’aquesta font,  l’amic Marcel del, us passo la fotografia que correspon a la Font de ca l’Artillé i altres de Badalona del seu Blog :

http://moli1fonting.blogspot.com.es/p/blog-page_33.html

Arxiu Fotografic : Blog Fonting4 – Mina i Font

Be, com es veu, la Font encara hi es, mes o menys tapat l’accés per la vegetació… amb aigua o no; m’ha agradat  dir-ho perquè és una Font molt recordada i apreciada per la gent gran de les poblacions de les rodalies, que anava a passar el dia per el bosc proper a la Masia i la font, fent fontades els dies festius.

Arxiu Fotografic : Blog Fonting4 – Font

 

Text i Fotografia Antiga : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Fotografies Actuals : Marcel  (Blog Fonting4)

 

La Llegenda de l’espasa d’en Soler de Vilardell

Con dèiem ahir, avui us donaré a conèixer aquesta particular Llegenda pròpia de les contrades de Sant Celoni, on és diu que deurien haver passats els fets… :

“ Fa molt de temps, pels entorns de Sant Celoni hi havia un drac

ferotge que tenia atemorida tota la contrada i molts viatgers

que passaven pel camí ral morien a les seves urpes.

 Al peu del Montnegre, hi vivia en Soler, senyor del petit

castell de Vilardell. Un dia, un pidolaire va trucar a la porta

demanant aliment i en Soler va anar a buscar un pa, però quan

va sortir ja no va trobar el pobre. Al seu lloc hi havia una espasa magnífica.

En Soler, sorprès, es va afanyar a provar-la. Va donar

un cop a un roure i es va partir. Quan va colpejar una

gran roca també es va trencar sense cap esforç. El cavaller va entendre que aquella era una espasa de virtut i que la hi havien fet arribar del cel amb un objectiu: matar el drac.

 L’endemà va anar a l’església de Sant Martí de Pertegàs

per encomanar-se a Déu i va sortir cap a la roca del Drac, el

cau de la fera, protegit amb una armadura lluent i l’espasa de virtut.

 Quan va ser davant del drac, aquest es va espantar

en veure’s reflectit en l’armadura i l’escut, que brillaven

com miralls. Aprofitant el desconcert, en Soler de Vilardell

va alçar l’espasa i li va tallar el coll.Satisfet de la gesta, va anar a trobar la gent de Sant Celoni,

que l’esperaven amb ànsia al portal de la Força.

Aleshores, alçant l’espasa amarada de sang proclamà:

 “Braç de virtut,

espasa de cavaller,

has migpartit la roca,

                                                          i el drac també”.En Soler de Vilardell es va equivocar i va donar més

importància al seu braç que no pas a l’espasa de virtut,

que era la que havia guanyat el drac.

 Aleshores la sang que regalimava de l’espasa el va emmetzinar i li va causar la mort.

 Les paraules que havia d’haver dit eren:

 “Espasa de virtut,

braç de cavaller,

has migpartit la roca,

                                                            i el drac també.”La llegenda té un final agredolç, ja que acaba amb la mort

dels dos protagonistes, però és un bell al·legat contra l’orgull

i la supèrbia. Històricament l’espasa de Vilardell, que era una

espasa de virtut, va ser molt apreciada a l’època medieval. Va

anar a raure a l’armeria dels comtes de Barcelona, segons consta

al testament del rei Pere el Cerimoniós, i va servir per guanyar

diverses batalles…”

Per veure els símbols d’aquesta llegenda podeu consultar a:

http://relatsencatala.cat/relat/simbols-de-la-llegenda-del-drac-de-vilardell/1029495

 

Informació obtinguda de l’Ajuntament de Sant Celoni

Recopilació de la Llegenda : Ramon Solé

La Roca o Cova del Drac de Vilardell a Sant Celoni

Un cop passada la població de Sant Celoni direcció a Hostalric per la carretera nacional C-35, i a prop del kilòmetre 57,500, on n’hi ha l’edifici dels bombers i zona industrial, prendreu el desviament a mà dreta pel camí que porta a les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll, on també, és puja al Santuari del Montnegre.Una vegada passat el pont que travessa l’autopista per sobre,  prendreu  la pista de terra situada a mà esquerra, direcció al molí de can Coll; hi ha cartells de la Diputació en aquest lloc que ho indiquen.

Abans d’arribar al molí de can Coll la pista es bifurca, ara preneu el camí de l’esquerra que es planer i ample fins arribar directament a La Roca o Cova del Drac de Vilardell.Una Roca singular on pren “ la llegenda de l’espasa d’en Soler de Vilardell “.La roca o cova del Drac,  és un gran aflorament de quars que ha quedat aïllat a causa de l’erosió fluvial. Al seu damunt hi ha crescut un lledoner amb varies branques.La roca té un esvoranc al centre que, segons la tradició, era el cau del drac.El color blanc de la roca i el fet de destacar enmig d’una plana de conreus, prop del camí ral, devia desvetllar la fantasia de la gent, que aviat la va imaginar com a amagatall d’una fera, El Drac de Vilardell i d’un cavaller , en Soler de Vilardell, que va ser un Sant Jordi per la gent de Sant Celoni !.Demà us presentaré “ La llegenda de l’espasa d’en Soler de Vilardell “.

Dades obtingudes de l’Ajuntament de Sant Celoni

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Jordi de Sant Celoni

Avui dia de Sant Jordi, us invito a conèixer La Font de Sant Jordi de Sant Celoni.Un cop passada la població de Sant Celoni direcció a Hostalric per la carretera nacional C-35, i a prop del kilòmetre 57,500, on n’hi ha l’edifici dels bombers i zona industrial, prendreu el desviament a mà dreta pel camí que porta a les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll, on també, és puja al Santuari del Montnegre.Una vegada passat el pont que travessa l’autopista per sobre,  prendreu  la pista de terra situada a mà esquerra, direcció al molí de can Coll; hi ha cartells de la Diputació en aquest lloc que ho indiquen.Abans d’arribar al molí de can Coll la pista es bifurca, prendreu el camí de la dreta, tot passant paral·lels al Molí, al poc trobareu una segona cruïlla i en aquest cas, cal agafar el camí de l’esquerra que  porta a la Font de Sant Jordi, situada sota mateix del camí.Com veureu en les fotografies de la Font, caldria destacar la seva estructura, en la paret veiem que van construir-la a “ l’any 1930” i ens recomanen” parlar be i respectar la font”Disposa d’un tub molt gran i l’aigua cau a una pica no massa gran rodona, hem tingut sort que raja amb les pluges de l’hivern, moltes vegades està eixuta.De munt de la Font, hi ha una rajola amb Sant Jordi matant el drac.Per poder fer un àpat, disposeu d’una taula rodona amb vuit bancs petits de pedra molt curiosos, front mateix de la Font.Direm que es una font molt ven conservada i que dona gust d’estar-hi.Des d’aquí, podeu fer varies visites, anar a veure la cova del drac, visitar Sant Llorens de Vilardell, així com varies Fonts de les rodalies, tot això, ja us aniré publicant ens els propers dies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : el Roure Monumental de can Colomer de Llinars del Vallès

Can Colomer és una masia senyorial agrícola de Llinars del Vallès, està situada just darrera de l’àrea de servei de l’AP7 anomenada del Montseny.

Hi ha al seu costat , un Roure monumental dels mes grans de Catalunya, conegut com “ el Roure de can Colomer”.

Per arribar-hi podem sortir des de Llinars del Vallès per carrer Via Romana,  en uns minuts és fa un camí ample de terra, tot passant per sota del pont del tren arribarem a una cruïlla de camins,

seguirem tot recta i al poc, veurem tant la majestuosa casa com el Roure al seu costat.

El seu tronc esta format per unes 8 franques que s’enlairen cap a munt com si volguessin arribar el cel, formen un copa arrodonida i molt ample, que quan han rebrotat les noves fulles en primavera, ens dona la sensació de ser molt mes gran.

Al seu costat, te una Alzina, per ho no es tant gran.

Des del Roure de can Colomer, podrem seguir varis camins per fer diverses excursions, hi ha un cartell que ens invita a fer-ho.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Bassa- Safareig de Can Cabanyes de Badalona

Can Cabanyes, està situada a Rambla de Sant Joan, 59-77 (Badalona) ; es una Masia gran, de les que podríem dir “senyorial”, disposava de molt terreny, que en el transcurs de les dècades i des de mitjans del segle passat, va anar reduint el seu terreny;  l’edificació de cases, obertura de carrers, l’Autopista i finalment  la zona esportiva son els diversos motius.Us passo dades sobre la masia, estretes de la Web de l’Ajuntament de Badalona.

“ Masia dels segles XVII-XVIII, però reformada en el segle XIX, amb façana neoclàssica, baixos, golfes i torre quadrada de 5 plantes, jardí amb palmeres, amb cert aspecte colonial.A l’entrada hi ha la capella de Sant Crist que data del segle XVIII. Us passo  un Blog on podreu conèixer la Llegenda de la capella de Sant Crist :

http://bdnrecuerdos.blogspot.com.es/2012/07/el-cristo-de-can-cabanyes.html

La masia era l’eix central i organitzatiu de les terres de conreu que l’envoltaven fins a la primera midat del segle XX quan comencen a urbanitzar-se els terrenys que l’envolten. L’Ajuntament de Badalona va adquirir l’edifici. Desprès de diversos usos, l’any 1995 es va remodelar i va ser inaugurat com a seu del Centre Cívic Can Cabanyes.”Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Cabanyes

En relació a la Bassa – Safareig de can Cabanyes, podem dir, que era obligada tenir-ho, donat que els amos o masovers de la casa, tenien de tenir aigua suficient pels seus menesters, rentar-hi la roba, regar els conreus i per les necessitats pròpies en una masia.En aquest cas és va construir front la porta principal de la masia, una Bassa – Safareig, ven gran, per disposar de molta aigua.Esta molt ven conservada, podem destacar en un costat una columna de quatre cares que en el costat que dona a l’interior de la bassa disposa d’una carota amb la boca oberta i per sota tres petites piques en forma d’estalactites, per on deuria caure l’aigua.Pel costat de la Bassa – Safareig, hi ha uns horts que son conreats i gestionats per gent del barri.

Dades generals de can Cabanyes : Web de l’Ajuntament de Badalona

Text i Fotografies : Ramon Solé