Portada d’aigua potable a l’ermita de Sant Sebastià de Santa Eulalia de Riuprimer i … el Pacte dels Vigatans

img-20161114-wa0002_01Hi ha llocs que d’aigua potable no hi arriba, donat que es troben lluny del Poble o Població i dispers per la muntanya. Normalment, al construir-se una masia, ermita o santuari, és feia en un lloc que és disposava d’aigua, sigui d’una font ,mina o pou. Els recursos moltes vegades per la sequera o contaminació de les aigües subterrànies o aqüífers, fan que no hi hagi aigua potable pel consum humà.img-20161114-wa0001_01A l’ermita de Sant Sebastià del poble de Santa Eulalia de Riuprimer, es un dels casos,  el dia 23 d’Abril de 1995, es va portar fins a l’ermita per medi d’una conducció aigua potable i es va fer una senzilla Font, per commemorar aquest important fet.img-20161114-wa0000_01No sols ara te aquest al·licient, fa pocs anys, és van col·locar unes figures que recreen el Pacte dels Vigatans, per recordar el lloc on es va signar el ” Pacte dels vigatans en la guerra de successió en l’any 1704 “.img-20161113-wa0008_01Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pacte_dels_Vigatansimg-20161113-wa0007b_01i també, sapigueu que cada any es commemora  el Pacte dels vigatans, us passo la programació d’actes realitzats el maig d’any 2016 :

https://www.omnium.cat/activitats/commemoracio-del-pacte-dels-vigatans-lermita-de-sant-sebastia

 

Text, recull de dades  : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

La Torre del carrer de la Puríssima de Barcelona, no és Torre d’Aigua !

dscn7600_01Al començament d’aquest carrer de la Clota, hi ha una casa amb una torre coronada amb una barana, a tocar actualment al carrer de Lisboa.dscn7601_01Sembla que sigui una Torre d’aigua, però el cert és que una antiga picabaralla entre veïns va fer que el propietari de la casa (1922) fes aquesta torre per poder veure el mar, cosa que llavors era possible perquè no hi havia ” la massa edificada” del davant com en l’actuaitat.dscn7602_01Per tant, NO és una Torre d’aigua.dscn7603_01Us he volgut ensenyar aquesta preciosa i senzilla Torre, donat que en alguns articles per Internet surt com a Torre d’aigua, d’aquesta manera queda clar que no ho és.

dscn7604_01

Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda : El prodigi de l’agua convertit en vi, al Pont de Vilomara i Rocafort

En el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort i la seva àrea geogràfica més propera (termes de Mura i Talamanca) es donà al segle passat un fenomen únic dins l’àmbit de la viticultura i l’arquitectura rural catalanes: la construcció de tines i premses al bell mig de les vinyes. En total podien emmagatzemat uns 9.000 hl. de vi a plena capacitat.
Avui dia, oblidades i engolides pel bosc o pels incendis, resten encara dempeus i testimoniatge mut d’un activitat que donà riquesa i esplendor a aquestes  eixutes terres.dscn0002_01
D’un d’aquests grups de tines, les de la Lluca, situades a la vall de la riera de Santa Creu, passada la Casa nova, se n’explica aquesta feta o llegenda :

En un època que el preu del vi va patir un fort descens a causa de l’excessiva oferta, el rabassaire que guardava el vi en aquestes tines havia estat esperant que el preu que li pagaven pel vi compensés les despeses de producció que havia tingut, o si més no, les que tindria per transportar-lo fins a Manresa. Com que el preu del vi no va fer més que baixar, i aviat s’havia de donar cabuda a la nova verema, no li quedà més remei que desrapar les boixes de les tines i deixar escolar tot el seu roig contingut vessant avall fins a la riera, i d’aquesta al Llobregat.vista-9_01La notícia va córrer pel poble del Pont de Vilomara com la pólvora. S’havia produït un prodigi sobrenatural! L’aigua de la riera s’havia convertit en vi! Tots els vilomarencs deixaren les seves ocupacions per tal d’acostar-se a la riera i comprovar amb els seus propis ulls un esdeveniment tan inversemblant. Els més incrèduls no en van tenir prou de veure-ho, sinó que en van haver de beure per tal de creure-s’ho. D’altres es banyaven en els tolls d’aigua – perdó, de vi- ja que havia de tenir propietats curatives miraculoses!dscn5616_01En fi, per uns moments, la gent del Pont de Vilomara van trencar la monotonia quotidiana i van ser testimonis d’un prodigi que no es produïa d’ençà de les bodes de Canà!

Recopilació de la Llegenda popular i Fotografies . Ramon Solé

La recuperació de la fauna i la flora a la riba del riu Tenes, al pas per Lliçà d’Amunt

ascn7010_01Ja vaig comentar la recuperació i protecció de la fauna i flora a la riba del riu Tenes al pas per Santa Eulalia de Ronçana.dscn6071_01 Avui, seguin el traçat del riu Tenes, parlarem com s’ha millorat aquesta riu al pas per Lliça d’amunt.dscn6147_01Tal com van fer els altres municipis , com Riells i Bigas, l’Ametlla del Vallès, Lliçà de Vall… dscn6150_01també, va ser tot un repte en regenerar el riu tant en la fauna com la flora, és van prendrà mesures consensuades amb la Generalitat de Catalunya per que aquest riu tornes a tindre vida pròpia,cam01087_01un riu viu tant dels animals que hi ha en el seu entorn com la vegetació pròpia de ribera, que tornes a ser la mes present i a fincada de nou a les lleres d’aquest riu.dscn6213_01D’entrada els Refugis de Fauna i de Pesca que ja eren existents des de fa anys, és van voler que fossin totalment efectius amb mes controls.dscn5342_01Va fer-se realitat , la Restauració ambiental de l’antic Meandre al barri de Migdia, tant en l’aspecte de terres i de nova flora de ribera.dscn6182_01Amb la millora de la qualitat de l’aigua del riu Tenes, de nou  és va poder veure una diversitat de peixos, com barb de muntanya i carpes.dscn7008_01Altres pobladors observats com aus, son martinet blanc, bernat pescaire, ànec coll collverd, entre altres mes comuns.dscn7012_01La vegetació generada a prop del riu, podem destacar, gatells, sargues, salze blanc, pollancres, el plàtan, canyes…entre molts mes.dscn7011_01Per conservar aquest patrimoni de tots i totes, sols cal seguir unes normes bàsiques ,dscn6187_01

  • El respectar la naturalesa amb tot el seu ampli conjunt !

dscn7004_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa de Bàscara

resclosa-bascaraLa Resclosa de Bàscara esta front al poble de Bàscara, on hi ha el barri antic, destaca la plaça de l’Església, la Rectoria, la Muralla i el Castell.vista-2A la seva vora, hi ha un Parc i un passeig fluvial que predominen les  pollancres, els salzes i els plàtans.canal-1Disposa d’un espai de gairebé d’un quilòmetre, destinat a exhibicions hípiques i formació amb una escola eqüestre i un museu.vista-11En el recorregut del curs del riu Fluvià trobarem varies rescloses mes o menys antigues, aquesta de Bàscara, podríem dir que te el mur mes llarg i amb pendent suau, que no pas d’altres.aparell-regulador-2El seu conjunt de portes, desguàs, canal i maniveles s’entra mesclen entre l’antic i material mes nou.comporta-2A l’estiu és molt agradable poder passejar o passar una estona contemplant el riu, on la Resclosa fa que retingui molta aigua.entrada-cabalSi ens fitxem, veurem moltes aus en aquesta Resclosa, que viuen per les rodalies i venen a menjar al riu.vista-7Des de fa pocs anys, hi ha un element important que passa per de munt de l’aigua retinguda per la Resclosa, el pont o viaducte del tren de l’AVE.vista-8Cal dir com a curiositat, que propers a la Resclosa, cada any és porta a terme, El Pessebre vivent, on és pot veure diverses escenes de la representació del naixement del nen Jesús.vista-sota-resclosa-2

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Visitem L’Espai Natural del Remolar – Filipines a Viladecans

Aquest Espai Natural, forma part del conjunt d’Espais Naturals del Delta del Llobregat.dscn1401_01Per accedir-hi cal anar a Viladecans, ens caldrà agafar el “Camí del Mar”, que ens portarà tot seguin les indicacions de les diferents rotondes, fins la mateixa entrada al Espai Natural, front on hi havia la terminal de llarga espera de Taxis per entrar a l’Aeroport.dscn1403_01Allí hi ha l’entrada a l’espai Natural, que cal fer ho caminant. Una vegada hem creuat la barrera, ens fitxarem a la nostra esquerra que tenim el mirador de la Reguera Salabrosa, que ens donarà una idea inicial de l’extensió d’aquest Espai Natural.dscn1467_01Reprenem de nou pel camí principal que es asfaltat, i als pocs minuts trobarem un mirador per veure els ocells en aquesta zona de la canal d’aigua, com l’ànec blanc o el collverd, la polla blava, la Fotja vulgar, entre altres.dscn1409_01Seguim uns metres i a la dreta i sota d’un pins, hi ha uns seients per poder  fer una estona de parada.dscn1413_01A uns cinc minuts mes, podem pujar al mirador elevat de la Vilada, tenim una bona vista de tota aquesta zona.dscn1422_01Ja estem propers a la caseta d’Informació a l’Espai Natural. dscn1449_01A un costat hi han unes taules i bancs de fusta per poder fer l’esmorzardscn1430_01Esta indicat per medi de cartells els possibles recorreguts que podem optar. Cal dir que no, ens ficarem per camins no autoritzats al públic.dscn1466_01Primer podem visitar el Aguait de la Bassa dels Pollancres. Anirem llegint els cartells que de forma senzilla i clara ens expliquen la procedència de l’aigua,  els ocells que podrem observar i altres animalons de la zona en que estem.dscn1431_01Curiosament, tots ens preguntem com es poden aclimatar els ocells a aquest espai natural, que esta envaït per el vol d’avions que a la llarg del dia i dies següents,  no paren de sobrevolar el lloc , donat que la pista d’enlairatge de l’Aeroport del Prat, esta molt a prop d’aquí.dscn1432_01Algun cartell, ens crida al civisme i respecta al medi ambient.fdscn1406_01Dins de la caseta de l’ Aguait de la Bassa dels Pollancres, tenim d’entrar, estar i sortir amb complert silenci, podem trobar gent que si passat hores i hores per poder plasmar fotogràficament un instant d’una au.dscn1452_01Seguirem el recorregut per visitar l’Aguait de la Maresme, en aquest podem veure molts mes ocells i en una zona tot un grup de cavalls.dscn1461_01Per donar finalitzat el recorregut d’avui, cal retrocedir fins l’entrada pel mateix camí.dscn1454_01Si disposem de temps, podem completar la jornada, fent un petit tresat fins la platja propera i que us recomanem.

dscn1458_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Avui destaquem : Font del Forn de La Rovira – Centelles

Aquesta Font és pot arribar en el nostre vehicle , cal seguir la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, C-1413b i mirar de deixar el vehicle a prop de l’entrada de la Rovira de Baix.img-20161106-wa0003_01En l’altra costat de la carretera, surt un caminet que ens baixarà a una explanada on hi ha la Font del Forn de la Rovira de Baix.img-20161106-wa0006_01La Font, actualment esta seca, en mal estat, és una construcció d’obra amb base quadrada, la teulada està enfonsada i l’aixeta de la Font arracada, en el cas de la pica esta tapada per la vegetació i pedres.img-20161106-wa0005_01Axó si, podem fer un mos, donat que disposa de dues taules amb bancs de pedra.img-20161106-wa0004_01A poca distancia hi ha una altra Font amb abeurador i des de fa anys, esta seca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

 

Tornem a visitar la Font de Sant Ramon a Vallvidrera de Barcelona, desprès del seu arranjament

L’any 2014, vaig fer un article en l’apartat “Avui destaquem : la Font de Sant Ramon “, observar em que estava molt abandonada i malmesa. Durant aquest període s’ha volgut arranjar per part del tècnics del Parc, i vàrem anar a veure com havia quedat.dscn7133_01Per anar a la Font de Sant Ramon, ens cal que agafem des de la plaça de Vallvidrera, el carrer dels Reis Catòlics, i anar fins el numero 5, front la casa “Villa Amparito”,on trobarem un camí, al principi amb unes escales  que baixen i  es va fent desprès mes planer, als pocs minuts i a l’esquerra hi ha una explanada, on està la Font de Sant Ramon.dscn7141_01Des de l’Àrea de Lleure de Santa Maria de Vallvidrera, també podem agafar el mateix camí per ho a l’invers, iniciant des de baix i pujar fins la Font.dscn7127_01Un dels problemes que en certes ocasions te la Font de Sant Ramon, és que donat a les fortes pluges de la tardo i/o hivern, es colga de terra…

Arxiu Rasola

Arxiu Rasola

o la trobem mig plena d’aigua per manca d’un bon desguàs, ja que la Font i seien estan a un nivell inferior de terra.

Arxiu Rasola

Arxiu Rasola

També, pateix per part de gent incívica, agressions en el que queda de les rajoles de la imatge de Sant Ramon, així com, pintades i arrencant el tub en varies ocasions.

Arxiu Rasola

Arxiu Rasola

Quines accions s’han fet ?,

Arxiu Rasola - Font amb aigua

Arxiu Rasola – Font amb aigua

Un ample i planer camí,  amb canal de desguàs en la vorera, i l’aigua quan plou que vagi al torrent.dscn7128_01Netejar l’explanada de la Font i buidar de terra on esta la taula o passera fins la font ( segons la gent, és creu una o l’altre) i escales.dscn7130_01 S’ha posat varies vegades el tub,dscn7131_01 i s’ha netejat les pintades. dscn7132_01Disposa de paperera.dscn7134_01Axó si, la Font de Sant Ramon sols falta un detall bàsic, que torni a rajar de nou pel tub. !A veure si aconseguim que és conservi una Font tan maca com aquesta i algun dia podem veure la imatge arreglada.dscn7129_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Poema : Avets I Faigs – La muntanya d’ametistes (1933)

dscn7830_01Gòtic semblant el faig, l’avet,

puja, segur, l’avet ombriu,

rígid de fulles, d’aire fred,

car és d’un gòtic primitiu.

Amb son fullatge trèmul, net,

ben altrament, el faig somriu,

més joguinós que massa dret,

car és d’un gòtic renadiu.dscn7720_01L’avet és gòtic com el faig.

Són les agulles del bagueny

on de la llum es trenca el raig.

Són les agulles sobiranes

que, en les altures del Montseny,

del vent concerten les campanes

 

Autor : Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost (1878 – 1933)
Si voleu conèixer mes sobre aquest poeta, podeu consultar a :

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0010717.xml

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

La bonica i curiosa Font del Rabató de Taradell

La Font del Rabató, un paratge bonic de Taradell i enmig de la natura, situat a la urbanització La Roca, al tocar el torrent de Sant Quirze i a uns cinc minuts de l’ermita.img-20161127-wa0002_01Com que esta la Font a un nivell inferior, ens cal baixar tres esglaons, destaca, el broc de la font que reprodueix la figura d’un petit drac, l’aigua cau a una pica feta d’un tronc d’arbre, actualment esta molt trencada.img-20161127-wa0001_01L’entorn també és ideal per passar-hi  una estona o un matí i fer-hi un mos, disposa d’una taula i bancs de pedra.img-20161127-wa0004_01Malauradament la font no subministra aigua potable, ja que hi ha un cartell de l’Ajuntament de Taradell que ho avisa.img-20161127-wa0003_01

Text : Ramon Solé

Fotografia : Ramon Badia