L’Antiga Bassa de ca l’Alemany de Badalona

Les ruïnes de la Masia de ca l’Alemany estan situades  sota el turó de Montigalà, abans d’arribar al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.Aquesta masia, segons dades documentals, data del segle XIV amb posteriors reformes i ampliacions.És visible encara i molt interessant una gran bassa quadrada,envoltada d’una galeria d’arcs de mig punt fets amb totxana dels que es conserven una gran majoria.L’aigua per la masia i la bassa  era portada a través d’una conducció bàsicament soterrat,sols queda un tram que es pot veure de l’aqüeducte i que fa poc ja us vaig indicar.

Probablement una pica i el desguàs de la Bassa

La vegetació a envaït completament l’interior de la finca  i de la pròpia Bassa, que ja no arriba l’aigua.S’han format uns camins fet per la gent que hi passa pel seu interior…Per les rodalies ens consta que tenien un bon i gran hort, regat gràcies que és disposava d’aigua abundant.Actualment es tot erm i el bosc i/o sotabosc és present per les rodalies.Sols queda tristament,  com si fora l’esquelet de la Masia de ca l’Alemany… !

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Les Curiositats de l’entorn – 9 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:

• El jocs dels miralls en el parc de les Pruneres de Mollet del Vallès ? Si aneu veureu 2 gran miralls que si camineu cap ells veureu el Parc darrera vostra, us donarà una sensació d’un Parc molt mes gran.

• Aquesta casa senyorial de Tiana, esta plena les parets tant de la casa com el mur, d’una majestuosa heure. És una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys.

• Fent un passeig pel un bosc de ribera de la riera de Cànoves, la meva vista va a anar a parar en un objecta gran que estava a prop del camí, era un contenidor de brossa !. Com havia pogut arribar fins aquest lloc…?

• En el carrer de Ferran Puig amb cantonada de Passatge Rector Martí i Piñol del Prat de Llobregat, hi ha una font curiosa, l’estructura és una cresta de pollastre, on hi ha una aixeta on surt aigua de xarxa pública.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Sant Antoni de Castellterçol

La Font de Sant Antoni és de les mes antigues de Castellterçol, emplaçada entre camps.Per anar-hi, començarem des del Centre d’Atenció Primària, i cal seguir pel carrer Sant Roc fins al final de l’asfalt on es converteix en camí de terra fins una bifurcació on prenem el camí de la dreta, al poc agafarem un sender també a la dreta, direcció a uns conreus i passant per uns arbres, lloc on esta la Font de Sant Antoni .O també, venint de Sant Feliu de Codines, per la carretera C-59, poc abans de l’entrada al poble veurem en mig del camp uns arbres que és destaquen, ens dirigirem a ells, i com dèiem, esta la Font de Sant Antoni ,  ens caldrà baixar unes escales donat que esta bastant ensotada, i envoltada d’uns alts murs de pedra.És molt antiga i, segons la pedra que hi ha sota la rajola del dibuix de Sant Antoni de Pàdua, hi trobem uns salms en llatí que diuen : “aigües i rius, beneïu al Senyor”.És una de les fonts recuperades en els darrers anys.Pràcticament sempre hi surt aigua, abans era considerada de bona qualitat, i a l’estar propera a Castellterçol, s’hi anava a buscar aigua amb els càntirs.L’aigua sobrant, va a parar a una bassa propera a la carretera per regar els conreus.   Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fem safareig…al petit rentador del carrer Pujol de Badalona

Sabedor que hi ha un petit safareig molt antic al carrer Pujol, en el barri de Dalt La Vila de Badalona, fa unes setmanes vaig anar ha conèixer-ho.Esta situat aquest carrer entre la plaça de la Medecina i el carrer de Sant Felip de Rosés, amb trobo que hi ha un conjunt de cases unifamiliars arrenglerades, de planta baixa i pis, amb notables esgrafiats populars, de tècnica lleugerament rudimentària, aquestes cases són del segle XVIII protegides com a bé cultural d’interès local.Davant d’una de les cases, es troba el safareig, es un petit templet emblanquinat.Vaig trobar amb dues veïnes fent la neteja del safareig i de les seves rodalies, un cop a la setmana ho porten a terme.Miro de informar-me sobre l’existència d’aquest safareig i m’explica que arribava l’aigua d’una mina provinent de la muntanya, concretament de Montigalà, per ho fa uns trenta anys, l’Ajuntament va decidir que fora connectada amb l’aigua de xarxa; curiosament i durant un temps mentre no és connectava, els Bombers, procedien amb una cubà periòdicament a omplir l’aigua potable la cisterna del safareig, perquè poguessin disposar per seguir rentant la roba a ma les veïnes d’aquest carrer.El mes sorprenent , que aquest safareig encara en l’any 2017, esta en actiu.Si ens fixem, en la l’antiga pica que esta molt gastada, hi ha una data, 1831, deu de ser quant es va construir, provablement , l’estructura inicial del safareig, que no vol dir, que la llarg del temps s’hagi fet algun arranjament.Es diu que la gent del barri que encara no tenia aigua de xarxa, anava a recollir-ne a la font  del safareig, i és que deuria considerar-se molt bona procedint de la muntanya… I pensar que ara consumim aigua clorada … per si de cas…!Com en altres llocs, existia un petit hort per a cada casa, a l’altre costat del carrer d’accés; ara sols queda darrera del safareig, un petit jardinet com a mostra del seu passat…Des d’aquí dono les gràcies per la informació donada per la veïna del carrer Pujol. Ah ! mireu de conservar aquest vell safareig únic a Badalona, que és un verdader tresor. !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Llibre : El Rec Comtal – 1.000 anys d’història

Us passo informació d’un llibre molt ven fet  sobre el Rec Comtal :

Ja podeu trobar a totes les llibreries el llibre El Rec Comtal. 1.000 anys d’història, editat per Viena Edicions i l’Ajuntament de Barcelona.

Una publicació que viatja per la història d’aquesta canalització medieval tot repassant com s’ha proveït d’aigua la ciutat a través dels segles des de la seva fundació: l’aqüeducte romà, les fonts gòtiques, els pous, fins arribar a les modernes companyies d’aigua.

Veurem quins han estat els usos: molins, regadiu, indústria, safareig, sanejament, oci… Descobrirem què en queda de viu, quines són les restes arqueològiques i urbanes, i quin és el seu futur. I per acabar, passejarem pel traçat del Rec Comtal a través de les imatges històriques cedides per institucions i particulars.

Després de les presentacions al Museu d’Història de Barcelona, Can Fabra de Sant Andreu de Palomar, Auditori del Districte de Sant Martí, Escola d’Humanitats Artkhé, Taller d’Història de Gràcia, Institució Cultural del CIC, Auditori Municipal de Montcada i Reixac i les biblioteques del Clot, Poblenou i Trinitat Vella, la propera presentació serà el dia 25 de febrer, 11h. Ruta pel traçat fòssil del Rec Comtal pels barris de Sant Pere, Santa Caterina i Born. Començarem a l’Arc de Triomf i acabarem al Born CC, a la llibreria Bestiari. Visita al jaciment del Rec Comtal i refrigeri.

 

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

El Pou, La Bassa – Safareig i l’Aqüeducte de Can Salvi a Gallecs de Mollet del Vallès

Per arribar des de Mollet del Vallès al Pou, La Bassa – Safareig i l’Aqüeducte de Can Salvi a Gallecs, ens caldrà sortir del carrer Gallecs i un cop que haurem passat per sota de l’autopista AP-7, seguirem per el camí de Gallecs que esta asfaltat fins la primera masia que trobarem a mà dreta, que es can Jornet.A mà esquerra mateix,  hi ha un camí de terra que a pocs metres hi ha la Bassa de can Jornet, que ja us vaig parlar ahir ; seguirem el camí i tot passant per una passera de fusta, arribarem al Pou, La Bassa – Safareig i l’Aqüeducte de Can Salvi.Veiem un Pou cobert, deuria ser molt important amb aigua, perquè donava a la Bassa – safareig, a un petit aqüeducte de tres arcades que portaria l’aigua a can Salvi i als camps conreats, que els tenim al tocar.També, en la part de darrera del pou, disposa d’un sortida per agafar-hi aigua.Si ens fitxem, en l’altra extrem hi ha una antiga tubària, que portaria en direcció contraria l’aigua, probablement pels conreus del altre sector.Aquest antic conjunt de Pou, La Bassa – Safareig i l’Aqüeducte , es molt bonic i ara fa mes de 6 anys que es va portar a terme la seva restauració per part d’un grup de voluntaris.Llàstima que actualment no disposi d’aigua en el seu conjunt, es reviuria un passat …en el present. !

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Bassa de Can Jornet a Gallecs de Mollet del Vallès

Per arribar des de Mollet a la bassa de Can Jornet a Gallecs, ens caldrà sortir del carrer Gallecs i un cop que haurem passat per sota de l’autopista AP-7, seguirem per el camí de Gallecs que esta asfaltat,  fins la primera masia que trobarem a mà dreta, que es can Jornet.A mà esquerra mateix,  hi ha un camí de terra que a pocs metres i clarament visible hi ha la bassa de can Jornet.Es important l’existència d’aquest punt d’aigua, donat que molts animalons fan el seu habitat en aquesta bassa.Per exemple, les granotes com la reineta i la verda estan presents, així, com diversos amfibis i altres insectes.La bassa de Can Jornet, esta ballada en tot el seu perímetre per seguretat. Disposa d’un accés per entrar al seu interior. A dins de l’aigua hi ha uns planters flotants per les granotes i per altres insectes voladors.Us passo un article de l’any 2009, on és fa referencia a l’arranjament de les basses a Gallecs :

http://www.contrapunt.cat/noticia/2260/el-drag-arranjara-les-basses-de-gallecs-per-afavorir-els-amfibis

La recuperació de varies basses existents en Gallecs, es va portar a terme durant els anys 2009 i 2010, amb la mateixa finalitat com la de can Jornet.Demà, us presentaré, el Pou, La Bassa – Safareig i l’Aqüeducte  de Can Salvi a Gallecs, que esta molt a prop de la bassa de can Jornet.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de Sant Jeroni de Badalona

Per pal·liar la mancança d’aigua a Barcelona, entre els anys 1860 al 1869, es va construir una conducció d’aigua des de Dosrius que recorria subterràniament mes de 50 kilòmetres, passant pels municipis de Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Mar, Teià, Alella, Tiana, Badalona y Santa Coloma de Gramenet, fins arribar a la ciutat de Barcelona, on és distribuïa per diferents barris de la ciutat.El projecte va ser  iniciat per “la Sociedad Palau, García i Compañia” i finalment adquirit per “Aigües de Barcelona” en 1871.Quan hi havia un torrent o riera, per solucionar el desnivell, es van construir diversos Aqüeductes, un d’ells es l’Aqüeducte de Sant Jeroni de Badalona.Aquest, esta situat  sota el turó de Montigalà, entre el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i la masia de ca l’Alemany, aquesta avui en dia totalment en runes.L’Aqüeducte es sostén per  7 arcades, es troba mig amagat per la vegetació de la Riera de Sant Jeroni al mig i al seu d’amunt, hi ha una portella d’accés.Podem arribar, des de la pista que va de Santa Coloma de Gramenet a al Monestir, agafant un trencall a la dreta per on una cadena barra el pas.  Aquest camí fa una lleugera baixada, veurem fàcilment l’Aqüeducte situat a la dreta nostra, varis caminois ens podent portar fins aquest.Us recomano no passar d’un extrem a l’altre, per seguretat, en la seva part mitja, hi ha un desnivell notable.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Cova del Manel a Sant Llorenç de Munt

Per anar a la Cava del Manel, podreu arribar ven a prop amb vehicle, caldrà agafar la carretera BV-1221, de Terrassa a Talamanca, i dins del municipi de Matadepera i passat el kilòmetre 7, hi ha l’entrada a la dreta de la pista de can Robert i can Pobla. Podeu deixar aquí el vostre vehicle o en l’aparcament de la masia de can Robert.Cal seguir a peu fins a can Pobla, front de la casa surt un sender que va direcció a la Mola, tindreu que pujar per “la canal de can Pobla”; aneu amb compta de no perdre l’equilibri, en uns deu minuts arribareu a la Cova del Manel.També des de La Molà on està situat el Monestir de Sant Llorenç del Munt, podeu fer la baixada, en aquest cas caldrà millor portar alguna corda per anar mes segurs.La cova del Manel, és també coneguda com la cova Nova o cova Roja. Donat que te un accés fàcil i un recorregut no massa complicat per això, és molt freqüentada per excursionistes i aficionats a l’espeologia on es podent posar en pràctica els seus coneixements.Axó si, cal portar força llum i amb roba apropiada, donat que te un recorregut d’uns 800 metres. Al principi amb molta terra i després hi ha llocs de fang i també, podeu trobar aigua, amb un desnivell  de 64 metros.Us faig arribar, Informació general sobre la Cova del Manel, podeu consultar a :

http://pepelufaespele.blogspot.com.es/2008/02/la-cova-del-manel.html

Es una cova que val la pena veure-la be, donat que te llocs que la roca ens dona formes molt interessants.A prop, hi trobareu l’avenc de La Pobla, no us recomano que entreu.En cas de que vulgueu fer un dinar casolà, podeu pujar a la Mola on hi ha el restaurant.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé Salvador

Avui destaquem : La Font del Senyor de Gelida

Per anar a La Font del Senyor, ens caldrà sortir del Centre de Gelida, per la carretera C- 243b i dirigir-nos pel camí del Castell, que s’enfila muntanya amunt; des de l’entrada superior del Castell, seguirem el camí ample que va paulatinament agafant un nivell elevat i amb bones vistes de la Comarca i al fons podem veure la Muntanya de Montserrat.Arribarem a un encreuament on hi ha una antiga portalada sense cadena , que antigament  barrava el pas. L’altra camí sinuós, mes a l’esquerra va a la Urbanització Safari. Entrarem pel camí de la dreta, seguirem i en por temps, hi ha un altra camí a la dreta que baixa a uns antics horts, a l’esquerra trobarem la Font del Senyor , uns metres mes amunt la mina, tancada amb una porta metàl·lica amb una bassa al costat.Aquesta font forma part del Patrimoni del Castell, la seva aigua baixava, per una canonada de ceràmica, fins la cisterna que hi ha sota la plaça de Padró del Castell de Gelida, fent que, en el segle XIV, el castell tingués aigua corrent era gens habitual si considerem l’altura a que es troba i gracies  al desnivell arribava sense problema.La Font del Senyor , a l’estar ubicada dins la propietat de Ca n’Oller de la Muntanya, va estar molt anys amb l’accés barrat a la gent. Actualment, la gran portalada de la finca esta mes a munt i esta ballada en tot el seu perímetre.

 

Text Fotografies : Ramon Solé