Antigament, al matí, els capellans sempre estaven ocupats dient Missa, però a les tardes els agradava canviar d’aires anant a passejar. Mossèn Camilo era un d’ells. Era un jove sacerdot que no passava un dia sense anar a estirar les cames. Feia les passes llargues i era molt decidit. Solia seguir la ruta de les fonts de Manresa i portava sempre una bosseta d’anissos a la butxaca. Moltes vegades anava a una font que hi havia al marge d’un camí de carro amb molta herba i arbres, per les rodalies de Manresa.
Allà es reunia amb una colla de tercerols de la Cova i d’altres capellans de la ciutat. En aquell temps, com que a les cases no hi havia aigua corrent, la gent havia d’anar a buscar l’aigua a les fonts i era freqüent que mentre els capellans feien petar la xerrada, s’hi acostés alguna noieta a buscar aigua.
Les noietes, per no mullar-se les llargues faldilles, se les aixecaven una mica i se les sostenien amb la mà. D’aquesta manera, els sacerdots i aprenents de sacerdots, podien contemplar els bonics i delicats turmells de les noietes.
“Era el nostre pecat “…deia mossèn Camilo somrient !
Mentre les noietes s’allunyaven amb el càntir ple d’aigua, els capellanets continuaven xerrant de les seves coses i d’aquelles noietes tan boniques en aquella petits però agradable fonteta, que era coneguda per la gent de l’indret com la Font dels Capellans.
Avui la Font dels Capellans és un barri de Manresa. Entre el Pont de ferro i la Sagrada Família. El barri té 900 habitatges construïts fa una vintena d’anys per l’Obra Sindical del Hogar i avui gestionats per Adigsa. A més, hi ha diverses cases que recorden l’antic veïnat de pagès. A prop de la via del tren, una font recorda l’indret on hi havia el brollador que visitaven els capellans d’anys enrere.
Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé
(Nota : Les fotografies no corresponent a la font dels Capellans)
fonts naturals, aigua, muntanya i més 