Itinerari Urbà per les zones verdes de Santa Maria de Palautordera

El podem iniciar aquest Itinerari Urbà, des de diferents llocs de Santa María de Palautordera. Nosaltres ho farem des de la mateixa entrada de la BV- 5301, en la rotonda on a peu farem l’itinerari.

Parc dels Quatre Areus

D’allí entrarem al Parc dels Quatre Areus, no és massa gran, hi ha una zona de jocs infantils, Font, gespa amb diferents tipus d’arbrat.

Parc del Reguissol

Seguirem per la acera de la pròpia carretera fins arribar al Parc del Reguissol, on es el de mes extensió de tot el Terme. Cal baixar unes escales, i a la nostra dreta esta el safareig i a l’esquerra un llac.A la vora de la paret, trobarem una Font d’aigua de xarxa..Per un pont podem creuar el Sot de la Font Ferrussa, on el parc s’estén per la vora d’aquest torrent, a poca distancia tenim una zona de pic nic.En una lloc mes elevat hi ha una gran explanada amb un auditori, on a la llarg de l’any, s’hi celebres diversos actes musicals. En una cantonada del Parc de Reguissol, hi ha el  Parc de l’Arborètum separats entre si,  per un ballat; aquest Parc te un nombre important d’arbres de tot tipus. Tenim que entrar pel carrer Martí Boada.Sortim del Parc i passem perla plaça de Santa Maria, on hi ha l’església parroquial.Ara l’itinerari, passa per dintre del poble, prenem el carrer major que dona al Passeig del Remei, on hi ha en tot aquest tram plàtans centenaris, bona ombra a l’estiu i solejat a l’Hivern.I uns sortidors d’aigua.A l’arribar mb l’encreuament del carrer de l’ermita, hi han tres elements a destacar, un monument al carro dels traginers per la Festa del Remei a l’octubre.L’ermita del Remei, tant venerada per la gent d’aquesta terra del baix Montseny. I la capella de Sant Sebastià.Seguim pel últim tram de plàtans, i ens fitxem en un banc i un cartell que ens dona una explicació :

“ Banc de la Poesia – En aquest banc, al poeta Joan Hereu (1916 – 2012), li agradava recitar les seves poesies.

Gener 2014 “Deixem el Municipi de Santa Maria de Palautordera a la nostra esquenaTot arriban a Sant Esteve de Palautordera , on finalitzarem l’itinerari a portes del municipi i de l’església parroquial d’aquest poble.Un recorregut tranquil, que podem fer sen se preses i en unes tres hores entre anar i tornar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

A l’Estany de Banyoles, podeu passar un dia o mes… visitant Banyoles i rodalies

L’Estany de Banyoles ocupa una superfície de 107 hectàrees, amb una longitud de 2.128 metres i una amplada de 775 metres, te una forma de 8. El llac s’alimenta de l’aigua procedent dels aqüífers.Juntament amb la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica i un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. Está declarat com a Espai d’Interès Natural l’Estany de Banyoles.L’Estany de Banyoles és d’origen tectònic i càrstic i es va formar en època quaternària (fa 250.000 anys). El recorregut complert per fer tota la volta a peu o vehicle és de 7 km.Podeu fer una volta a l’Estany amb la barca La Tirona. Aquesta barca es elèctrica, ens permet tenir una visió diferent de l’entorn natural de l’estany de Banyoles.El front d’Estany és el punt d’arribada i acollida turística més important de la ciutat. Situat a la riba de llevant de l’Estany, està configurat per un agradable passeig de plataners que convida a contemplar l’entorn amb pausa, fent una passejada.També és pot visitar el Llac de forma diferent, s’hi practiquen esports com la natació, el rem i el piragüisme. O fer un descans de uns dies en el Campins del Llac, que esta proper a aquest.El paratge dels Desmais, situat prop de l’Estanyol del Vilar, és un dels espais més romàntics i peculiars de l’Estany.En aquest paratge enjardinat també hi trobem fonts naturals, com  la Font de la Filosa, la Font del Vilar i la Font del Ferro.

Font del Vilar

A la vora de l’Estany, entre el paratge dels Desmais i la Caseta de Fusta, hi ha, a la riba i dins l’aigua, unes construccions emblemàtiques: són les pesqueres.Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. Totes elles, 20 en total, reben un nom particular. La seva construcció va iniciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves.D’aquest llac i des de fa molts anys, son moltes les llegendes i histories que s’han explicat, i que en l’apartat de llegendes us he donat a conèixer.L’Ajuntament de Banyoles, a través de la seva Oficina de Turisme, ofereix activitats i visites guiades per la vora de l’Estany.Informació a :

Oficina de Turisme de l’Estany, passeig Darder, pesquera núm. 10 – 17820 Banyoles

Telèfon: 972 58 34 70 – Correu electrònic: turisme@ajbanyoles.org

 Si voleu saber mes del Llac de Banyoles podeu consultar a ;

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estany_de_Banyoles

Informació sobre l’Estany del Museo Darder de Banyoles :

http://www.museusdebanyoles.cat/darder/PatrimoniNatural/LEstanyilaconcalacustre/EstanydeBanyoles/tabid/242/Default.aspx

Mes dades sobre les pesqueres de Banyoles :

http://www.banyolescultura.net/Pesqesp2.htm

Si voleu passar un dia o mes…, ple de encant i divertit, aneu a visitar Banyoles i rodalies.

 

Obtenció de dades : Ajuntament de Banyoles

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu RASOLA

Avui destaquem : La Font Grossa de Centelles

Principis del segle passat

Des de Centelles farem una petita caminada per anar a la Font Grossa, sortirem del poble direcció sud, on és troba la zona industrial, allí agafarem la pista asfaltada que ens portarà a l’antiga masia de can Rosell, i a les seves fonts,  anirem paral·lels a la riera i passarem pel molí de la Llavina, des d’aquí, donarem una volta per el camí que rodeja per les afores de can Pere de l’Ollic, en l’entrada sud de la masia, hi ha un camí indicat per un cartell, que ens dona l’avís d’on esta la Font Grossa.Es un camí empedrat que fa una certa baixada fins arribar a La Font Grossa.

Aquesta Font, es tracta d’una surgència natural que neix sota unes roques.

principis del segle passat

L’aigua raja per dos brocs, per ho quan surt amb molta abundància cau per varis punts.

L’aigua, es canalitza a través d’uns petits recs fins un seguit de piques, segons es diu, estaven condicionades des d’antic pel tractament de la llana.

Aquesta Font, va ser considerada que la seva aigua era molt bona, allí a principis del segle passat és reunien les famílies per celebrar fontades o aniversaris, com es un lloc molt humit i fresc, era molt freqüent trobar un gran nombre de gent durant l’estiu, sobre tot els dies festius.Disposa en les seves rodalies d’un seient gran de pedra.Un altra atractiu d’aquest lloc,  es el Salt del Purgatori, situat a algo mes de 200 metres aigües a munt de la riera, si ha plogut amb abundància i recentment, forma un gran salt d’aigua molt bonic, per fer unes bones fotografies.

Cartell informatiu

Per tornar a Centelles, podem anar per altres camins de l’oest que trobarem indicacions a l’allarg d’aquests camins.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Xiprer, un arbre amb significats mil•lenaris !

Efectivament,  el xiprer és un arbre amb molta simbologia, anem a explicar quines son :

Si ens remuntem a l’època dels grecs, ja el consideraven un símbol de la bellesa femenina, i també amb connotacions mortuòries.Podria ser que com és un arbre que sempre està verd i es en general majestuós i apuntant al cel, fet que ajudava les ànimes dels morts a elevar-se en aquesta direcció.Per això, en els cementeris en podem trobar de Xiprers, tant en l’entrada com repartits dintre el recinte.  Una explicació seria, que s’hi posant per donar la benvinguda als morts que van ha ser enterrats i que entren en una altra vida després de la mort.La mitologia diu que segons Teofrast el xiprer comú estava consagrat a Hades, el déu de la mort.  Horaci,  indicava que des d’antic s’enterraven els morts amb una branca de Xiprer i s’embolcallava el cos amb les seves fulles. I Plini, comenta que una branca de Xiprer penjada a la porta d’una casa era un signe fúnebre.Fora del cementiri, se li donen moltes altres simbologies  el Xiprer :

En alguns llocs del mon, el xiprer és un arbre que es considera sagrat per nombrosos pobles, per la seva llargada i verdor persistent, es diu : ” l’arbre de la vida “, tot el contrari que hem vist fins ara…El Xiprer simbolitza hospitalitat. Diuen que el nombre de xiprers plantats a l’entrada d’una casa també té el seu significat:

• Un sol Xiprer , vol significar allà donaran al viatger de beure.
• Dos Xiprers, que hi haurà menjar per ell i pel cavall

• i Tres Xiprers, tot l’anterior i que també s’hi pot quedar a dormir durant uns dies o us poden donar feina.Altres versions o curiositats :

• Ens diuen que el nombre de xiprers que hi ha a l’entrada d’una casa, indica el nombre d’hostes que la casa pot acollir.

• A l’època de les guerres carlines era un símbol de pau, i que a les cases on s’hi plantava un Xiprer, no hi entraven a fer ningú el mal.

• Curiosament en segles enrere, a cases o masies molt aïllades si hi havia un Xiprer plantat a l’entrada significava que en aquella casa s’hi practicava la prostitució.

• A la província italiana de la Toscana , és habitual veure fileres de xiprers seguint els camins que condueixen a les masies. Aquí en Catalunya es mes corrent que siguin plàtans.

• També, el Xiprer el trobarem en molts dels Santuaris, Ermites i Castells d’arreu de Catalunya.

Per a conèixer mes sobre aquest arbre, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Xiprer

Be, quan estigueu al costat d’un Xiprer, recordeu tot el que us he explicat, i … a lo millor si trobeu una filera de xiprers, teniu la sort de quedar-vos de vacances en una masia…!

 

Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé

La Torreta – Repartidor secundari d’aigua del carrer Jaume I del Masnou

Aquest Repartidor secundari  està situat al carrer de Jaume I, 56 del Masnou.Els Repartidors secundaris que reben l’aigua del Repartidor general situat el carrer de Navarra.  Aquest Repartidor general que es troba soterrat, des del qual es distribueix l’aigua cap als repartidors secundaris per fer-la arribar a les cases de la resta de propietats de la mina.El repartidor està compartimentat i l’excedent d’aigua es vessa al clavegueram. Funciona per gravetat i depèn de l’orografia del terreny. En l’interiorment estan compartimentats en caselles, les quals tenen un orifici per on raja el líquid. El diàmetre de l’orifici determina l’aigua que rep cada propietat.

Dades : Ajuntament del Masnou

Text i fotografies : Ramon Solé

 

 

Una visita per a grans, joves i petits, El Refugi antiaeri de l’estació de La Garriga

Està situat just al front de l’estació de tren de RENFE de La Garriga, és considera el refugi antiaeri de l’estació, el primer refugi museïtzat de Catalunya.Es tracta d’un refugi excepcionalment ben conservat, excavat directament a la roca granítica, amb més de 110 metres de galeries, i amb dues entrades o sortides.El refugi va ser construït pel veïnat de la Garriga, l’any 1938, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva Local i va servir per a protegir dels atacs aeris la població, especialment quan les bombes franquistes colpejaren mortíferament el municipi el dia 29 de gener de 1939, on una de les bombes va caure a la mateixa estació del tren.El refugi forma part de l’itinerari “Patrimoni i Memòria”, i s’hi fan visites el segon dissabte de cada mes. Millor inscriure’s prèviament.És una visita guiada, que a l’entrar ens faran posar un cas, un cop a dins, ens explicaran quan la gent és refugiava com és col·locava, el perquè del tipus d’entrada, veurem l’equipament interior, el fum a les parets de l’espalmes i  molt mes.La visita s’acaba amb la projecció del Video del Centre de Documentació Històrica de la Garriga (CDH) :

Aviació i guerra a la Garriga; el camp d’aviació de Rosanes i el bombardeigPer a mes informació sobre aquest refugi, podeu consultar a :

http://www.aviacioiguerra.cat/espais.php?id=17

Us recomano aquesta visita, així com d’altres refugis visitables a Catalunya, com en el cas de la ciutat de Barcelona, que en algun Barri ja son visitables.

Recull de Dades : Ajuntament de La Garriga

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Recuperació de la Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada

Molt antiga i popular és La Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada.

Any 1918

Podem accedir des d’aquets municipi o per el camí del costat del Cementeri de Montcada i Reixac.El Turó de Montcada abans de ser perforat durant anys i anys per ASLAND, tenia unes set fonts naturals, sols tres perduren ara com ara en el que queda del Turó,  la Font Pudenta, la Font de la Vinya  situada entre uns horts, i la que avui dediquem l’article, La Font de la Mitja Costa.Font aquesta que des de la mitat del segle XIX fins a principis de segle passat, s’anava amb família i amics els festius a passar al dia i fer bones FONTADES, axó si amb alegria, cançons i jocs per la canalla.Havia la creença que era molt bona i medicinal, els metges de l’època aconsellaven anar a prendre les aigües; els aiguaders agafaven aigua d’aquesta Font o de la Font del Ferro, i amb càntirs carregaven els rucs i la portaven a vendre a la ciutat de Barcelona.No fa pas masses anys la Font de la Mitja Costa, va començar a estar molt abandonada, per ho gràcies a l’actuació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, recordem que esta el Turo de Montcada inclòs dintre del Parc, és va portar a terme la seva recuperació ambiental de les rodalies de la Font.Està situada i ven visible, en una cruïlla del camins, un d’ells prové de Santa Maria, l’altre de Montcada i un altre és el que baixa del que queda de dalt del Turó.

Font mitja Costa – any 1998- Arxiu Rasola

S’han posat unes taules i seients de fusta per així poder fer un pic nic ( Fontada), papereres, i un lloc amb cartells informatiu d’aquest  sector del Parc i de les seves Fonts Naturals.El segle passat,  la Font era molt humil, en mig d’una explanada casi a nivell del terra, el suficient per poder agafar-hi aigua, axó si, bona de les bones ! ;  la beta d’aigua surt actualment d’una estructura metàl·lica a peu d’una paret, on hi ha escrit el seu nom i s’escola per  una pica enreixada.L’aigua va a parar a un nivell mes baix, on esta el camí de pujada des de Santa Maria, en la paret de la dreta trobarem un reduït i antic abeurador. (anomenat també,  Font Falsa)Per ho, això no s’acaba aquí, va conduïda l’aigua a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra),  que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua i a la vegada és un petit lloc on podrem amb paciència veure animalons que viuen dins de la bassa.Bona recuperació de la Font de la Mitja Costa per part del Consorci i que entre tots els que la visitem i gaudim d’aquest lloc, la conservem i  respectem tot l’entorn. !!!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Dites populars sobre l’hivern i la pluja

Hivern plujós, estiu abundós

Si l’hivern és molt regat, ven-te l’oli i guarda el blat

Molta pluja per Nadal, alegria per tot l’any

Nadal humit fa el pagès ric

Nadal plujós, dolent pels prats i bo pels bous

Si Sant Silvestre plora, tot l’any plora; si Sant Silvestre riu, tot l’any riu

Pluja de Cap d’any, duu mal averany

El mal any entra nedant

Aigua de gener, barba d’or al pagès

Gener amarat, mig any assedegat

Aigua de gener, millor que la de febrerPel gener boires, pel maig pluges fortes

Si pel gener plou, es desperta el cargol

Nit de Reis estrellada, any d’eixut i de secada Els Reis mullats, l’ordi pels terrats

La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts

Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç

Si plou per Sant Canut, de tres mesos no veuràs eixut

Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerratSi plou per Sant Pau, hivern, adéu-siau, i si fa sol, ve un hivern nou

Sant Pau serè, tot l’any anirà bé; Sant Pau mullat, tot l’any esbarriat

Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer

Quan la Candelera plora, el fred ja és fora: quan la Candelera riu, el fred és viu: tant si plora com si riu, ja ve l’estiu

Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut

Si per Santa Àgueda plou, el blat de moro creix tot sol

Març ventós, abril plujós i maig humit fan el pagès ric

L’herba, si no es mulla, és or; si es mulla una vegada, és argent, i si se’n mulla dues, és fem  Pluja per Sant Bernat, el blat corcat

Dites populars tretes del Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

Poema dedicat al Castanyer Gros d’en Cuc

El Castanyer Gros

És un arbre de ma terra

per poca gent conegut,

clavat en mig de la serra

en un racó espès i brut,

té al davant, a la carena,

Palestrins, dret i sorrut,

l’Aliga sobre l’esquena,

per llit, la Baga d’en Cuc

on el torrent li fa ofrena

de l’aigua que allí recull,

a dalt, la Calma serena

 

Poema de Francesc Bardera

Informació sobre l’autor d’aquest poema :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Bardera_i_Mass%C3%B3

• En el Municipi de Cànoves i Samalús, al Vallès Oriental, i dins dels límits del Parc Natural del Montseny, hi ha El Castanyer Gros d’en Cuc, es troba situat al Sot la Baga de Can Cuc, afluent de la riera de Vallfornès,  considerat l’arbre més gros de Catalunya pel gruix de la soca. Espècie: Castanea sativa. Mides (en metres): Alçària: 15 m, Volt del canó (a 1,3 m): 11,70 m Capçada (diàmetre): 17,5 m

Informació sobre el Castanyer , poder consultar a :

http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneix-nos/arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/valles_oriental/castanyer_gros_de_la_casa_del_bosc_o_de_can_cuc/am_4104201_castanyer_casa_bosc_f.pdf

 

Recopilació de dades i Poema : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Ganyes de Riells i Viabrea

Per anar a La Font de Can Ganyes o també coneguda per molta gent com la Font de l’Avet, ens caldrà seguir a peu de la lletra l’itinerari que us diré, donat que cal creuar tota una urbanització i axó comporta que ens cal prendre atenció en el carrers, per no equivocar-nos.Sortirem de l’Estació de Servei de La Batlloria, tot creuant per sota el pont del tren de Barcelona a Girona. Seguirem per camí de can Plana, carrer dels Esquirols, carrer del Torrent i carrer de la Riera que ens portarà a una pista de terra i deixarem les Urbanitzacions en rere.Seguirem durant un kilòmetre aproximadament, i a la dreta veurem una masia en ruïnes, es troba algo elevada sobre la pista i en mig del bosc, es can Ganyes. Per anar a la Font, cal agafar un camí a la nostra esquerra que ens portarà a la Font de can Ganyes.

La bassa abans de la seva neteja

Cal dir que coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, es va fer una jornada de feina a la Font de Can Ganyes. Durant el matí del dia 12 de juny de 2016, es van netejar els accessos a la font, tapar forats del camí i sobretot netejar la bassa on va a parar l’aigua de la font que estava plena de sorra i de deixalles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé