Des del Cap de Creus, una mirada des de terra a la Mar Mediterrània

02012010-img_8266_01La Península del Cap de Creus es troba situada a l’extrem més septentrional  de Catalunya, sempre que parlem d’aquest lloc, ens imaginem un Far. És així, un dels elements mes representatius és el Far !02012010-img_8277_01Envoltat pel mar, la seva part meridional limita amb la Plana Empordanesa, que engloba els termes municipals d’El Port de la Selva, La Selva de Mar, Cadaqués i part dels de Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau Saverdera i Roses.02012010-img_8280_01La seva superfície ocupa una extensió d’unes 10.000 Ha. Bona part és la que ocupa la Serra de Rodes, incloent-hi uns 50 Km de costa.02012010-img_8299_01La Península del Cap de Creus la forma la majestuosa Serra de Rodes que es va ramificant fins arribar al mar, alternant-se muntanyes d’alçada considerable amb barrancs formats per rieres i torrents amb un cabal irregular, tot depenent de les pluges de temporada.02012010-img_8313_01En aquesta zona hi trobem gran quantitat de monuments, des de dòlmens megalítics a construccions medievals, com el monestir  romànic de Sant Pere de Roda, el Castell de Sant Salvador de Verdera, el Castell de Quermanço, la Sinagoga de Vilajuiga, estre molts altres construccions.02012010-img_8323-2_01Antigament la serra estava ocupada per una exuberant vegetació,  però l’abandonament de les pràctiques agrícoles a finals del segle passat  i els nombrosos incendis forestals que periòdicament assolen el massís, ens trobem el terreny en prats molt secs i petites masses boscoses.02012010-img_8327_01Una altra dificultat ,es que a primera línia de mar, el vent, la sal i el sòl, amb la suma d’aquests elements fan que l’arrelament de la vegetació sigui molt difícil.02012010-img_8330_01En canvi,  hi ha diversitat d’aus nidificants i migratòries, mamífers com porc senglar, guilla, teixó o conill, tortugues de rierol i mediterrànies.02012010-img_8331-2_01El Port de la Selva i El Cap de Creus, on la tramuntana i les fortes corrents marines han configurat un espai únic, és un dels llocs coral·lígens més gran de la mediterrània, on hi abunda el corall vermell.02012010-img_8334-2_01Recordeu quan estigueu visitant el Cap de Creus i en general la Serra de Roda, esteu dins d’un Parc Natural i cal respectar el paisatge d’on ens trobem.x012010-img_8303_01

Documentació extreta de la web de l’ajuntament d’El Port de la Selva

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol- Solé i Dora Salvador

L’Aqüeducte de Malhivern de La Garriga

aadscn6941_01Per accedir-hi,  podem des del centre de La Garriga, agafar el Passeig fins arribar al carrer del Bosc, on estan situades les Cases, el Molí i la Font de can Terrers.adscn6943_01Ens caldrà anar per un camí de terra en mig del bosc d’Alzines fins al mateix torrent de Malhivern, esta indicat per un cartell.dscn6942_01  Prenem a la nostra dreta un camí que remunta lleugerament, i que ens portarà fins l’Aqüeducte de Malhivern.dscn6944_01No és sap de quina època va ser construït, uns apuntant que fora per èpoques romanes, donat que a prop hi ha les restes d’una vil·la amb una casa de banys termals d’aquella època.dscn6948_01En diferents períodes s’ha fet reformes o reparacions en l’Aqüeducte, per aquest motiu queda molt disfressada l’època de construcció real.dscn6951_01Conduïa l’aigua per regar els camps de mes el sud.dscn6950_01 Tot el que queda de l’Aqüeducte, esta situat en el torrent de Malhivern, en el pas del temps alguna part s’ha destruït, com el tros de sobre l’arcada.dscn6953_01Si ens fitxem en el punt mig de l’arcada podem veure una important fissura, que pot afectar a curt termini la seva estructura.dscn6945_01Cal pensar que estava lluny del nucli de La Garriga per aquelles èpoques, tot eren camps i alguna masia dispersa, no com ara que hi trobem les torres modernistes i xalets per tot el Passeig fins a can Terrers.dscn6954_01En la part plana del Vallès,  el bosc de Malhivern, així com el bosc de Can Terrers, eren molt importants, al ser totalment d’Alzines i de gran extensió, en l’actualitat s’ha reduït a l’actual situat per les rodalies de l’Aqüeducte i torrent de Malhivern.dscn6964_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Butlletí / Llibret : Les Nostres Fonts ( de Molins de Rei )

dscn7031_01Autor : Ramon Gómez i Florensa.

Format : Butlletí

Editat : Pel Centre Excursionista de Molins de Rei

Lloc de l’edició : La Comercial – Treballs Gràfics de Molins de Rei

Descripció :

El Centre Excursionista de Molins de Rei fa uns quants anys va editar a traves del seu Butlletí periòdic, un numero especial anomenat Marxeta, on van fer el recull de diferents itineraris on es pot visitar totes les Fonts Naturals de Molins de Rei.dscn7032_01Va ser dedicat en memòria a l’autor : Sr. Ramon Gómez

 

Recull de les dades : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Claro de Gelida

La Font del Claro, està situada a peu de la carretera BV – 2249, que va de Gelida a Sant Llorenç, just al creuar el pont sobre el riu Anoia, a mà dreta on hi ha un gran espai per aparcat, un camí ens porta on esta aquesta Font.ft-claro-1La Font raja per dos brocs i té una tapa d’accés, a la part superior, per desembossar i netejar per dins.ft-claro-4L’aigua és apreciada per les persones afectades del ronyó, degut a la poca duresa que té, per això, antigament és creia que era medicinal.ft-claro-2A l’esplanada hi ha tres taules fetes d’obra, un banc en cada costat de la font.ft-claro-3Front de la Font, trobem un gran plataner, de 4,20 metres de circumferència, 1,30 metres de diàmetre, a la base, i més de 30 metres d’alçada, que va ser plantat pel vell de Cal Banyes i l’Antoni Llopart (el Magdaló) l’any 1931, el plataner podria ser el més gran del terme de Gelida, és espectacular.ft-claro-5

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Mina i Font de la Torre del Angel de Martorell?

La Torre del Angel, esta en el carrer de Vista Alegre de Martorell. edifici singular del segle XIX. Esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.bb-torre_del_angel_-_martorellSi seguim el carrer de Vista Alegre cap a munt, i passem per sota de l’Autopista, trobarem un camí de terra que remunta la muntanya direcció a la Serra de les Torretes, desprès d’unes sigues sagues tot prenen altura, el camí ara és fa recta, en un recó de la dreta a peu de paret veurem com un forat gran i que s’ha remogut terra, allí esta el que queda de la Mina i Font de la Torre del Angel.

el punt rodo blanc marca on estava la Font

el punt rodo blanc marca on estava la Font

Aquesta Mina –Font, ha tingut altres noms a la llarg de la seva historia. Com era no fa massa temps en rere aquesta Font ?. Tenia una porta metàl·lica, en general sempre havia estat oberta, gràcies axó, molta gent podia accedir-hi i agafava aigua de les piques que havien en el seu interior.

Any 1995 - Arxiu Rasola

Any 1995 – Arxiu Rasola

Tenia fama d’aigua bona !. Calia que baixar uns esglaons per accedir a les piques.

Piques - Any 1995 - Arxiu Rasola

Piques – Any 1995 – Arxiu Rasola

Era una aigua neta i cristal·lina, que passava d’un a l’altre compartiment entre les piques. Al fons, és podia veure i ara com ara també, un gran forat o coveta, punt on nèxia l’aigua.

Any 1995 - Arxiu Rasola

Any 1995 – Arxiu Rasola

No fa masses anys, que esta com podem trobar-ho ara, la porta d’entrada i les piques no existeixen i sols podem veure la coveta al fons.

Any - 2016

Any – 2016

El llibre “ Toponímia Històrica  de Martorell “ de Isidre Clopas, descriu així la Mina : “…En edificar-se l’any 1888, la Torre de l’Angel al carrer de Vistalegre,  Martorell no tenia servei municipalitzat d’Aigües, i els propietaris de la Torre feren excavar una mina al peu del camí, a prop de la Roca Dreta, … La Mina té, a l’entrada, una paret d’obra vista amb portal de punt rodó i portella de ferro”.

Any 1995 - Arxiu Rasola

Any 1995 – Arxiu Rasola

Com veiem, va ser prou important perquè un sector de la gent de Martorell pugues tindre aigua bona.

Piques - Any 1995 - Arxiu Rasola

Piques – Any 1995 – Arxiu Rasola

Per les rodalies de Martorell, existeixen moltes Mines d’Aigua, unes seques altres no. Aquest va ser prou important entre els anys 70 fins els 90 del segle passat, perquè molt dels espais que ara hi ha malesa i bosc, eren conreus i camp.

Piques - Any 1995 - Arxiu Rasola

Piques – Any 1995 – Arxiu Rasola

Aquesta Mina – Font, ara forma part com moltes Mines i Fonts antigues d’arreu de Catalunya, d’un record per la gent  mes gran…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Alzina de Padró de Palau-Solità i Plegamans

Any 1918

Any 1918

Can Padró és a llevant de la parròquia, situada a dalt la serra; masia documentada  al segle XIV,  en l’últim segle ha estat molt modificat.

Any 1935

Any 1935

Antigament, tenia una extensa propietat, amb camps conreats i boscos. S’estenia fins a prop del poble de Palau-Solità i Plegamans. Dintre de la seves terres estaba situada l’Alzina de Can Padró, coneguda per aquest nom. Va ser protegida i catalogada com a “Arbre monumental de Catalunya” per la Generalitat des de l’any 1988.

Any 1955

Any 1955

Us passo informació sobre l’Alzina a la llarg de la seva vida, estret de la Web de l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans :

“Ha estat un dels arbres més coneguts de Catalunya. Estava situada al nord de Palau-solità i Plegamans, prop de la sortida de la carretera de Mollet a Caldes de Montbui. Era un extraordinari exemplar on s’unien la bellesa i la grandiositat.

Va morir el 2004. Ha estat testimoni de molts esdeveniments de la vida de generacions de palauencs. Al seu recer s’hi instal·là entre els anys 1918 i 1940 l’envelat de la Festa Major. També ha estat centre de diades sardanistes, actes culturals, nombroses fotos de noucasats i durant uns anys fou el lema del segell oficial de l’Ajuntament.

Joan Motllor (1934) al Butlletí del CEC 469 (a l’article “Arbres monumentals”) deia: “Aquesta renomenada alzina està… en el bell pla d’hortes, i entremig de la carretera actual i de la carretera vella a Caldes de Montbui. Sota el seu frondós ramatge s’ha celebrat el ball de festa major diverses vegades i altres festes.

L’any 1918 s’hi celebrà una funció teatral que motivà que es col·loquessin sota el ramatge mil cadires… “Sardana dedicada a l’arbre: “Sota l’alzina de Can Pedró” (música: A. Borgunyó, lletra: L. Salas) “

Any 1977

Any 1977

Jesús Clapés, a la diada de la sardana (1976.11.27), li va dedicar el poema “A l’Alzina de Padró de Palau”:

   “Senyera i reina.
Ombra tranquil·la.
Festosa i encisera.

   Els braços estens
per aixopluc del foraster.

Alzina estimada,
bressol mil·lenari de tot un vilatge

Alzina, ets l’arrel del nostre cor,
Ets, el llindar del nostre Palau;
… “

any 1995

any 1995

De fet l’Alzina de can Padró, en la dècada dels anys 70 del segle passat  ja va començar a emmalaltir en alguna de les seves branques. A mesura que van passar els anys cada vegada va ser mes notori amb la pobresa i manca de fulles. També, es va anar construint cases pels voltants, fent creixa molt el poble, va ser com un ofec per l’alzina… Es dona com a morta l’alzina en l’any 2004, per ho, ja feia temps que és podria dir que ja hi era de morta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Alzina Jove

A nivell popular de Palau-Solità i Plegamans, es va plantejar amb l’Ajuntament, de tindre una nova Alzina, en record de l’antiga de can Padró.

Any 2016

Any 2016

I en el seu lloc ni van posar una de jove, un cartell ens indica aquest fet :

“ En el gener de 2005 es va substituir el tronc de la antiga alzina per una altra de 80 anys procedent del Prepirineu català amb l’objectiu de donar continuïtat a un dels símbols mes importants de de Palau-Solità i Plegamans “dscn7240_01Esperem que els nostres nets i visnéts puguin veure a la nova alzina tant gran com l’anterior !

Any 2016

Any 2016

Recopilació de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies antigues : fons fotogràfic de la família Cuyàs que es custodia a l’ Institut Cartogràfica de Catalunya i de l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans.

Fotografies actuals de l’ Alzina : Ramon Solé

Llegenda – Les aigües de Tarragona

Un pastor pirinenc visità un dia la ciutat de Tarragona i en beure aigua d’una font,  reconegué que tenia el mateix gust que la d’una altra font muntanyenca propera on ell guardava les ovelles. Sospità que pogués ésser la mateixa aigua.benasque-balneariDe retorn al seu país, desvià el corrent  de la font abundosa i ben aviat la ciutat de Tarragona es quedà sense aigua. Es produí un greu conflicte que no se sabia com solucionar-ho les autoritats de Tarragona.ft-placa-catedralEs presentà el pastor de nou a Tarragona i s’oferí a tornar l’aigua si li donaven una forta quantitat de diners i fou acceptada la seva proposició. Ell tornà al seu país, encarrilà novament l’aigua de la font de muntanya i la ciutat de Tarragona tingué aigua bona una altra vegada.angelica-f-los-ignacios-1

Joan Amades -Editorial Farell

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Portella del Masnou

La Portella, esta situada en el carrer de Roger de Flor amb cantonada en el carrer de Sant Rafael del Masnou, actualment es com un monument local i record del passat.  Independentment de les mines, al Mas- nou, com a poble del Maresme que és, s’hi troben molts torrents i rieres.dscn7552_01En aquest punt, coincidint amb el torrent Vallmora, es troba una Portella que servia per protegir el carrer de les possibles crescudes d’aigua, impedint que l’aigua entres a les casetes d’aquella zona.dscn7553_01La Portella, és de fusta i te uns punts de subjecció al mur i en el cas d’una gran avinguda d’aigua, calia amb les manetes  estirar i tancar el pas de l’aigua perquè no entres al carrer Sant Rafael.dscn7554_01

Dades : Ajuntament del Masnou

Text i fotografies : Ramon Solé

 

Poema – Parlo d’un riu mític i remorós

img-20160911-wa0004_01Tot sovint penso que la meva infància

té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;

parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis

com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat (de l’íntim rosa

d’un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll-verd brunzint per l’aire

com la pedra llançada per la fona,

de l’anguila subtil com la serpent,

la tenca platejada de les basses.dscn7111_01Parlo del llarg silenci on es fonien

l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;

parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,

dels tarongers florits i l’api tendre,

de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara

pels vells llaguts: els últims, llegendaris

llaguts, tan afuats com una espasa,

i carregats de vi, de llana, d’ordi,

i amb mariners cantant sobre la popa.dscn6627_01Parlo d’un lent crepuscle que posava

or tremolós a l’aigua amorosida,

punts de llum a les ales dels insectes,

solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

 

Autor : Gerard Vergés

Per mes informació sobre l’autor, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerard_Verg%C3%A9s_i_Pr%C3%ADncep

 

Recopilació del Poema i fotografies : Ramon Sol

La Torreta de repartiment d’aigua del carrer de la Muralla dels Genovesos de Mataró

dscn7385_01Es tracta d’una Torreta de repartiment d’aigua situades a l’alçada de les antigues muralles de la ciutat, a la vessant nord.dscn7384_01Aquesta torreta fou construïda l’any 1859 segons el disseny del mestre d’obres municipal, Jeroni Boada i Renter.  Segons Joaquim Llovet, l’any 1857 es constituí la societat Palau, Garcia i Comp,  per a la captació d’aigües.dscn7386_01Per atendre les necessitats d’aigua de boca que tenia Mataró per aquella època, molta gent es van fer socis i pagant una mòdica quota, van poder tindre aigua que arribes a casa seva.dscn7387_01La Torreta del carrer de la Muralla dels Genovesos és de línies simples, petita construcció d’estil historicista neoclàssic rematada per una coberta en forma de casquet que s’hi entrega descrivint uns arcs en cada punta hi ha en cada punta una cara, entre els quals se situen tres finestres. Al primer pis hi ha una quarta finestra, mentre que a la planta baixa s’obre la porta d’accés i sota una petita coberta a dues aigües ornamentada amb relleus, trobem 5 arcs de mig punt.dscn7388_01Fou restaurada el 1987 amb el suport de l’empresa Aigües de Mataró S. A.dscn7390_01

Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé