A la imatge de santa Anna la feien servir per quan hi havia sequera. Quan no plovia, agafaven la imatge de l’ermita, la portaven a l’església del poble i esperaven que plogués.
Quan havia plogut un bon xàfec, la tornaven al seu lloc. Això ho podien fer moltes vegades a l’any.
Santuari
Una vegada que la imatge ja devia estar cansada, va fer que plogués tant, que l’aigua del Riu d’Or va arribar a pujar fins que va inundar els seus voltants.
Però també hi havia vegades que no hi havia manera que plogués i van estar a punt de fer venir sant Joaquim, l’espòs de santa Anna, perquè l’animés una mica.
En dies de tempesta amb pedregada, la gent de Santpedor deia :
“Santa Anna gloriosa no ens guarda, cada any, pedregada “
Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 
M’encanten les històries de sants, siguin certes o no. És com llegir còmics de superherois de Marvel 😉
Ja ja ja, molt bona aquesta resposta. Bona entrada d’any.
Ramon