Poema : Ara que l’Any s’acaba

Invoco els dies clars, ara que sé

que me’n desposseeix el temps.

No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.La font degota lenta i m’acompassa

la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera

m’adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants de cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

 

Autor : Miquel Martí i Pol

Si voleu saber mes d’aquest poeta, consulteu a :

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-marti-i-pol

BONA ENTRADA AL NOU ANY “2017”, PER A TOTS I TOTES

 

Recopilació del poema i fotografies . Ramon Solé

El record de La Font de Sant Joan i l’Ermita de Sant Simple de Santa Eulalia de Ronçana

Com veieu, avui estarem ven protegits amb els sants/santa…!!!Quan vaig anar a fer les fotografies de la Font de l’Alba, un cartell indicava la situació ven a prop de la Font de Sant Joan, era la ocasió anar-hi.A Santa Eulalia de Ronçana, moltes de les Fonts han donat nom a les Urbanitzacions que te repartides pel seu municipi, com en el cas d’avui.Durant l’any 2016 ha estat totalment tapat el camí d’accés a La Font de Sant Joan, fa unes setmanes vaig veure que l’havien esbardissat, axó em va motivar a anar-hi.El camí d’entrada esta en el carrer Camí de Caldes, al costat del nº 123, en la pròpia Urbanització de la Font de Sant Joan.De fet la forta baixada fins el torrent, és fa per medi d’unes escales de fusta, un cop arribats al fons del torrent, em vaig a donar que de la Font no hi havia res de res, sols el nom del paratge.Una mica des agut, les meves passes es van dirigir a l’ermita de Sant Simple, que esta poc menys de 300 metres, abans hi ha una zona enjardinada amb jocs pels infants i un lloc de taules i bancs de fusta per fer algun àpat, i te una font d’aigua de xarxa.El lloc és de bon estar, entre xalets per un costat i camps per l’altra, tot presidit per una ermita senzilla, antiga i adossada a la casa-rectoria.Moltes fonts a Catalunya, com aquesta de Sant Joan, sols queda el nom d’on havia sigut la Font, altres casos, perdurarà el seu record, amb el nom posat en algun carrer…!

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Mina, en la Plaça d’Ocata del Masnou

Aquesta antiga Mina, está situada en la Plaça d’Ocata del MasnouEs pot observar un sector comú de dues mines: la Malet (més antiga) i la Cresta. Al principi, l’accés era des de la casa contigua, però posteriorment es va fer una obertura des de la plaça d’Ocata.Unes escales baixen a l’entrada de la Mina on ens barra el pas una porta metàl·lica.Al seu costat, hi ha la Font  coneguda com La Mina Cresta, que actualment, no raja aigua.

Dades : Ajuntament del Masnou

Text i fotografies : Ramon Solé

 

 

La Llegenda de Santa Anna i la pluja de Santpedor

A la imatge de santa Anna la feien servir per quan hi havia sequera. Quan no plovia, agafaven la imatge de l’ermita, la portaven a l’església del poble i esperaven que plogués.Quan havia plogut un bon xàfec, la tornaven al seu lloc. Això ho podien fer moltes vegades a l’any.

Santuari

Una vegada que la imatge ja devia estar cansada, va fer que plogués tant, que l’aigua del Riu d’Or va arribar a pujar fins que va inundar els seus voltants.
Però també hi havia vegades que no hi havia manera que plogués i van estar a punt de fer venir sant Joaquim, l’espòs de santa  Anna, perquè l’animés una mica.
En dies de tempesta amb pedregada, la gent de Santpedor deia :

“Santa Anna gloriosa no ens guarda, cada any, pedregada “

 

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La poc coneguda Torre de l’Aigua del Pantà de Vallvidrera a Sarrià (Barcelona)

Aquesta poc coneguda Torre de l’Aigua,  està situada dintre d’una finca particular  en el carrer Vidal i Quadras, 2 – 4  del barri de Sarrià en Barcelona.Des del mateix carrer la podrem veure, donat que està adossada pràcticament al mur de la finca.Va ser dissenyada per Elies Rogent i és va posar en funcionament en l’any 1864.L’aigua que rebia la Torre era procedent del Pantà de Vallvidrera, que a través d’una mina que encara existeix,  travessava d’un canto a l’altra de la muntanya de Vallvidrera.La Torre feia de repartidor de l’aigua a les cases de Sarrià i rodalies.Se la coneixia amb el nom popular com la Torre de l’Aigua del Pantà de Vallvidrera.

 Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé

 

Avui per Sant Esteve,destaquem : La Font Apolo de Ciutat Meridiana – Barcelona

Per arribar-nos a la Font Apolo, si anem a peu, ens cal partir de la parada de metro de Torre del Baró i Vallbona ( L-11) a Ciutat Meridiana de Barcelona; des d’aquest punt , remuntarem l’Av. Escolapi Càncer uns metres,  girarem a l’esquerra fins una rotonda amb el carrer Castelldefels, allí pujarem pel passatge Carreras, fins arribar al petit Parc d’Apolo.Aquest Parc esta en un torrent i és rodejat de cases petites i per sobre hi ha el carrer Llerona on també podrem accedir-hi amb el nostre propi vehicle o el Bus 80 i 81.Es un lloc ombrívol, on hi ha unes taules i seient per poder fer un àpat.Allí trobarem en una paret l’entrada a la Mina de la Font.Uns metres mes avall, esta la Font Apolo. L’aigua cau directament a una pertita bassa, a l’estar encaixada entre parets, no es pot agafar aigua; com moltes de les Fonts de Collserola, no és apte pel consum humà.La Font Apolo, és poc coneguda i passa molt inadvertida per les seves característiques i pel lloc on està.

                                                     Feliç dia de Sant Esteve !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Els núvols de Nadal

Els núvols de Nadal no sé què tenen

que són manyacs: no posen

 gens de malícia al cel:

pel blau puríssim dolçament s’estenen,

a la llum de la posta suaus s’encenen

i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres

veure entre núvols els estels brillar.

Tenebres de Nadal, no sou tenebres;

més hi veig en vosaltres

que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;

ai, núvols blancs que pels estels passeu;

ai, llum que no ets enlloc misteriosa;

ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria

parleu-me dels Nadals ennuvolats,

i com veureu com infant que somnia,

que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Autor :  Joan Maragall ( Barcelona, 1860-1911)

Si voleu saber mes d’aquest poeta, consulteu a :

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-maragall

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Han arribat les Festes Nadalenques !

Des d’aquest Blog, us desitgem unes  bones festes a tots i totes !

Un any mes, us he ofert cada dia la possibilitat de conèixer  :

 

• Fauna i respecta
• Fonts i Mines
• Prevenció sobre Incendis Forestals
• Itineraris
• Llegendes i Poemes
• Llocs de Lleure
• Llibres sobre aigua i natura
• Pous, cisternes, basses
• Rius i Safareigs
  

  riu La Tordera

• Sequera
• Rocs i Boscos
• Sals d’aigua i Molins
• Torres i Repartidors d’aigua antics a les ciutats
• I … molts mes…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Resclosa de la Colònia Jorba a Calders

La Colònia Jorba o colònia del Manganell, és un nucli de població de Calders, de 29 habitants (2015) situat a Viladecavalls de Calders, en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès, originat en una colònia tèxtil construïda l’any 1892 per l’empresari manresà, Pere Jorba i Gassó als peus del riu Calders.Popularment s’anomena la Colònia del Manganell per la proximitat del nucli a la masia del Manganell. Formalment constituïa una entitat de població pròpia, tot i estar situada dins de l’antic terme de Viladecavalls de Calders, constituït per un conjunt de cases de pagès disseminades.( Informació extreta de Viquipèdia)

Informació general sobre les Colònies tèxtils a Catalunya :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_t%C3%A8xtil

La Resclosa de la Colònia Jorba, és situada en un meandre del riu Calders, forma part del complex industrial d’aquesta antiga colònia tèxtil.En el centre del mur de la resclosa veiem que te dos comportes de desguàs; el riu Calders, no baixa massa aigua, per ho amb turmentes fortes de la zona, pot tindre crescudes repentines amb una baixada molt forta d’aigua.Per passar d’un canto a l’altra del riu, disposava d’una passera metàl·lica o pont, es trobava  instal·lada damunt la Resclosa de la Colònia Jorba  i permetia accedir a l’església de Sant Pere de Viladecavalls i a les cases de pagès de l’altra banda de riu.

Fotografia del Centre de documentació mnactec

Va desaparèixer l’octubre del 1994 en no aguantar les fortes riuades d’aquell mes.Al seu costat dret hi ha diversitat d’horts, una canal ajuda amb el seu rec.Poc mes avall de la Resclosa, podem veure un important gorg natural.

Recull de dades : Ajuntament de Calders i Viquipèdia

Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Fotografia antiga de la passera : Centre de Documentació del mNACTEC

El Parc de la Guineueta de Barcelona

Un dels parcs mes antics i bonics de Nou Barris de Barcelona, es el de la Guineueta.

És un dels parcs que en la segona meitat del segle passat es van crear a Barcelona amb l’objectiu de dotar d’espais verds els polígons d’habitatges que es van anar construint per acollir una part important de la immigració obrera que va arribar a la ciutat entre les dècades de 1950 i 1960.

El parc està situat en l’antic torrent de la Guineu, que travessava els terrenys que és van enjardinar en l’any 1971.

En aquest Parc molt ven cuidat, hi trobarem tots els elements per gaudir tranquil·litat,  bancs a l’ombra de molta variació d’arbres, espais per  jugar els nens, les fonts públiques, una zona de pin nic, instal·lacions esportives, una escola i la zona d’aparcament.

I al mig una zona amb gespa, un estany i un petit bosquet.  Amb un total de tres hectàrees de terreny.

L’escultura relacionada amb el nom del parc que és la Guineu, una peça de ferro pintat de 5 m de longitud i 1,5 m d’altura va ser  obra de Julià Riu i Serra.

També es troba en el seu recinte el Monument a Blas Infante , compost per un fris amb vuit columnes truncades que representen les vuit províncies andaluses , obra de Josep Lluís Delgado.

Horari :

Desembre, gener i febrer, diari de 10 a 18h.

Març i novembre, diari de 10 a 19h.

Abril i octubre, diari de 10 a 20h.

De maig a setembre, diari de 10 a 21h.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé