Com era una Font que s’està perden, La Font de Santa Maria de Vallvidrera o de La Rectoria ?

L’antic llibret de mitjans del segle passat, de l’editorial alpina : “Fuentes en las Montañas de Barcelona”, ens descriu X. Coll, la Font de La Rectoria de la següent manera :

“… En el patio de la casa rectoral de la poética Iglesia de Vallvidrera hay una fuente. A dos minutos de la parte posterior del edificio en el fondo del Torrente, existe otra fuente cuya agua tiene la misma procedencia, el lugar está inmediato a una ladrillaría y no es muy acogedor. Goza fama de poseer cualidades diuréticas”.

Efectivament, està situada dins el pati de la rectoria de Santa Maria de Vallvidrera,  tant sols a l’entrar per la porta i a la nostra dreta.

Font de la Rectoria, Any 1987- Arxiu Rasola

Com veiem en les fotografies d’arxiu de l’any 1987, era molt abundosa d’aigua.

Font de la Rectoria, Any 1987- Arxiu Rasola

En 2005 quan son les següents fotografies podem apreciar que porta temps seca i que així s’ha mantingut fins l’actualitat.

Font de la Rectoria, any 2005 – Arxiu Rasola

En les escales i a dins de la Font , si un dia festiu hi aneu, veureu que està ple d’herbes i runa.

Font de la Rectoria, any 2005 – Arxiu Rasola

El bloc amic d’Encos , l’any  2015  va donar a conèixer aquesta Font, i en una de les seves fotografies podem veure l’estat d’abandó que és trobava, us passo l’enllaç :

http://www.encos.cat/fonts/fonts.php

Sobre l’altra Font que comenta en el llibre X. Coll, no tenim cap coneixement.

Ara com ara, tant sols és un trist record de com era la Font de Santa Maria de Vallvidrera o de La Rectoria.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies antigues I del 2005 : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

La Torreta de repartiment d’aigua del carrer d’Argentona de Mataró

Segons Joaquim Llovet, l’any 1857 es constituí la societat Palau, Garcia i Comp. per a la captació d’aigües i la seva distribució.Per atendre les necessitats d’aigua de boca que tenia Mataró per aquella època, molta gent es van fer socis i pagant una mòdica quota, van poder tindre aigua que arribes a casa seva.Amb aquest motiu s’instal•laren hidròmetres o repartidors a diferents punts de la ciutat, un fou aquest del carrer Argentona.L’any 2010, a partir de les obres de construcció de nous habitatges, es va procedir a la recuperació i restauració d’aquest repartidor que al llarg dels anys havia quedat molt deteriorat, embegut dins les edificacions veïnes.

Recopilació de dades, text i fotografies : Ramon Solé

 

Que és un Rial ?

El Rial, en l’atletisme, es un obstacle format per una barrera seguida d’un fossat d’aigua.En el medi natural, el Rial es considera una Riera petita, amb un curs d’aigua inestable, sols baixa quan ha plogut recentment i amb poca quantitat i als pocs dies, el seu curs es seca.Cal dir que el seu llit és prioritàriament pedregós.També, es pot anomenar com a Rierol o Rieral. En països de sud-americà , com l’Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Panamà, Perú, Puerto Rico i Veneçuela, es diu “una Quebrada”.

Us passo l’enllaç per conèixer com es “una Quebrada”  :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Quebrada

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia B/N, extreta d’Internet

 

Avui destaquem : Les Fonts del Castell i l’Horta d’en Micaló de Bascarà, entre mig de vegetació

Aquesta font, es situada sota de la muralla de Bascarà, front el riu Fluvià i la resclosa. Uns plàtans centenaris ens indicant la seva ubicació.De fet son varies les sortides d’aigua que surten de la paret humida, per ho, son dues les que surt mes aigua i estan distanciades i separades per un portal de pedra. Aquesta aigua de les fonts, no és recomanable el seu ús.Hi ha molta vegetació pròpia d’un lloc altament humit, i és així, per que per tota la roca hi cauen regalims d’aigua, que fan mantindré la vegetació fresca tot l’any.El conjunt de fonts, vegetació i ubicació front a la resclosa i al riu, fan una paisatge i un lloc molt bonic.Tant és pot accedir, des de la carretera nacional  N-II, per la part de baix de la muralla, com per l’altra extrem, on hi ha un Parc.

Baume i abeurador o bassa

És on lloc que ha servit d’escenari en les edicions pel Pessebre Vivent de Bascarà.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Llegenda de la Font del Vedell d’or

Són així anomenats uns enderrocs que hi ha al peu de la muntanya de Montjuïc, propera a Girona. La Font del Vedell d’or, havia rajat de la boca d’un vedell de pedra, la font era molt concorreguda.Un dia el diable va embruixar l’aigua i per atreure més la gent canvià la tosca pedra del vedell per un gran i preciós vedell d’or, de boca del qual rajava també aigua. La gent, però, veié en el canvi una intervenció diabòlica i no acudí a la font. Irat el Diable en veure el seu fracàs, un dia enrunà la font i fugí enfellonit muntanya de Montjuïc amunt.La font resta encara com la deixà en Banyeta, tot un munt de rocs i a sobre a nascut un arbre. A la muntanya es veuen encara les petjades que feia el Diable en sa fugida.

Joan Amades  (Costumari Català)

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

(Nota : Les fotografies no corresponent a la llegenda)

La Informació : Es Posa en marxa el projecte “Recuperem les Fonts de Torelló”

La pagina Web de l’Ajuntament de Torelló amb data de publicació : 15.11.16,  ens dona a conèixer el nou projecte “Recuperem les Fonts de Torelló”.L’objectiu és la recuperació de les fonts naturals des d’un punt de vista global: així, a més de voler recuperar els espais naturals on es troben les fonts, també es pretén recuperar la memòria històrica d’aquests espais. I finalment, aconseguir la seva rehabilitació i restauració a fi que les fonts tornin a esdevenir llocs d’esbarjo per a la gent.

Font de Puig -Rubi de baix- any 1915

És portarà a terme durant el curs escolar 2016-2017, per part dels alumnes de primària de les escoles de Torelló.

Font de Puig-Rubí de Baix actualment

Per a mes informació, podeu consulteu a :

http://www.ajtorello.cat/frontal/noticies/detall.php?apartat=183&noticia=2988

Font i Safareig de Puig – Rubi actualment

Desitgem que aquest projecte de Torelló doni els resultat previstos i sigui un punt de partida de recuperació de Fonts Naturals en altres municipis d’Osona, cal destacar que moltes Fonts de Manlleu des de fa uns anys és van paulatinament recuperant.

 

Detall de la Informació Web de l’Ajuntament de Torelló

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig… al rentador de Lliça de Vall

El dissabte dia 10 de setembre de 2016, es va inaugurar oficialment les obres de remodelació del safareig Municipal de Lliçà de Vall, anomenat pels veïns el “Rentador de Les Casetes”.Podeu veure en quines condicions estava aquest Safareig amb diverses fotografies en l’enllaç següent :

http://www.juntsperllicadevall.cat/2016/la-recuperacio-del-rentador-de-les-casetes-ja-esta-en-marxa/

La inauguració va estar la culminació d’una demanda popular que va començar fa un temps amb l’objectiu de recuperar aquest antic rentador.Per anar-hi, es molt fàcil d’arribar-hi, us caldrà una vegada esteu a Lliça de Vall, agafar l’av. Montserrat ( o sigui, la carretera BV-1602) direcció Lliça d’Amunt, fins el número 38 (aprox.), ens adreçarem a darrera de les cases on hi ha uns Jardins Municipals, en l’extrem de la nostra esquerra i entre mig dels arbres hi ha el Safareig.El Safareig es allargat, no es massa gran i l’aigua que el subministra, be per una canal i no es de cap manantial.Es va procedir a arranjar tot el conjunt del Parc, en especial on esta ubicat el safareig, reforçant les columnes i l’estructura de la coberta de fusta de la teulada amb unes noves teules; així com un ballat de fusta que delimita una zona privada i van esbardissar i aplanar  el terreny i unes baixades des de l’av. Montserrat.Des d’aquest blog, Felicitem aquesta recuperació del Safareig de Lliça de Vall, donat que pocs ja queden de Safareigs Municipals per la Comarca del Vallès Oriental.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre – Llegendes d’aigua dolça

Títol: Llegendes d’aigua dolça

Subtítol: Les millors històries de rius, llacs, estanys i gorgues dels dos costats del Pirineu i de la Catalunya Vella.

Autors: Diversos autors

Col·lecció: La Talaia, 7

400 pàgines

PVP: 20 €

ISBN: 978-84-942564-9-3

 

Des des del Llibre :

Diuen que moltes de les aigües dels nostres rius vénen de tan lluny que ni ens ho pensem. I diuen també que l’aigua d’algunes fonts catalanes acaba sortint a Mallorca, i que hi ha pous que arriben fins a l’infern. I encara avui, molta gent sap que no fa pas tant les goges, les aloges, les encantades i les dones de fum i aigua vivien o feinejaven a molts estanys, a molts pous i a moltes gorgues.

Encisaven els que s’hi acostaven, sobretot si eren homes. Altres vegades només jugaven. Però podien arruïnar una casa o podien fer immensament rics els seus habitants. I també podien fer això mateix alguns dracs. I encara també, aquelles serps que, abans de capbussar-se en un gorg o en un riu, es treien la pedra preciosa que duien al front perquè no la volien perdre.

Fins que de tant en tant  algú els l’agafava.

De les aigües que hi ha al nostre entorn se n’han explicat tantes coses que hem pensat que valia la pena aplegar-les. En aquest llibre trobareu tot de paisatges i de llocs únics, carregats d’història i de llegendes, de coses que es deien i que es creien. Tot un món que es va perdent. Però això només és el primer volum. L’imaginari que envolta i que enriqueix l’aigua dolça de la Catalunya Vella, des de la Catalunya Nord fins a la Vall d’Aran i la Ribagorça; des de les comarques de Girona a la Catalunya Central i a Barcelona, fins al Baix Llobregat i l’Anoia.

 

Recull de dades del llibre : Ramon Solé

Fem bugada! Història i històries de la Font de la Mare de Déu del Bruc

En Jordi Noves, seguidor del blog i bon coneixedor de les Fonts Naturals a Catalunya, em va facilitar la informació que’ l 12 d’Agost de 2016, es va celebrar al Bruc una trobada per explicar l’Historia de la Font i Safareig de la Mare de Deu.

Any 1921

Aquest acte es va celebrar durant la Festa Major del Bruc – 2016 , prèviament , es va fer la recuperació i de la inauguració del camí des de la Plaça del Racó a la Font de la Mare de Déu i Safareig.Allà mateix la gent gran i el mateix Jordi Noves, va explicar com es feia la bugada en aquesta Font –Safareig i diverses histories del Bruc.És va enregistrar i ho posem al vostre abast per tal que conegueu una mica més el poble i de la Font de la Mare de Déu i Safareig :

https://www.youtube.com/watch?v=kVPWq7_GqMk

Aprofito per passar-vos altres informacions relacionades, que podeu consultar :

http://www.bruc.cat/altres/actualitat/noticies/celebracio-de-la-festa-de-la-mare-de-deu-de-la-font.html

També :

http://somdepicnic.blogspot.com.es/2015/06/zona-de-picnic-de-la-capella-de-la-mare.html

En Jordi Noves, em va facilitar alguna historia escrita de fa molts anys :Va ser un acte que va assistir molta gent que van mostrar un gran interès per tot el que es va dir.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recopilació de dades històriques : Jordi Noves

Com era La Font del Tudó de Castellbisbal

Actualment es troba desapareguda la Font del Tudó, ja que segons informació procedent dels veïns de la zona, la van colgar de runa durant la construcció de l’autovia.

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

Estava situada al peu del Turó de les Forques, aquesta muntanya és de 162 metres, a pesar que està mes elabora de Martorell, es troba dins del municipi de Castellbisbal. Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic.

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

La Font estava a peu d’una antiga cantera, consistia senzillament amb un tub on sortia l’aigua, molta gent hi anava a recollir-ne amb garrafes, la consideraven de molt bona qualitat.

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

En La Font del Tudó, es reunien gent assídua, sobre tot de Martorell i de Castellbisbal, on passaven l’estona parlant fent temps fins tornar a casa. Amb el transcurs del temps es va assecar, la gent ja no hi va anar mes…!

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

Aquesta font apareix inclosa i catalogada al POUM amb el núm. C.01.

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)