La Font de La Blada de Castellterçol, una Font amb encant !

normal_FontBlada_01Situats a Castellterçol, sortirem per la carretera BV- 1245 que va a la Granera, la deixarem  a l’arribar al carrer Sant Francesc, que fa una certa pujada, quan ja no hi ha cases seguirem per una pista ample de terra, (Cartell amb destinacions varies)Cartells 4_01 fins al coll, i on un com passat prenem un camí a l’esquerra que ens portarà tot davallant fins el torrent de Can Codina i abans d’arribar a la casa deixarem la font de Can Codina a la dreta , agafarem un camí algú mes estret a l’esquerra que en uns minuts deixarem per un estret i indicat amb un vell cartell que ens invita seguir-ho pel mig del bosc tot baixant al torrent.Cartell Ft Blada_01Ens cal no equivocar-nos de camí i seguir el principal, la vegetació de cop es transforma d’una forma màgica, en un lloc fresc, humit, amb una vegetació singular…Ft Blada 3_01Ja estem a prop de la Font de La Blada, seguirem pel costat del torrent que en època de pluges baixa ple d’aigua i forma alguns petits gorgs.Ft Blada 6_01Al girar un petit revol, veurem al fons i en la paret sempre verda la imatge de la Verge de Montserrat amb rajola, axó vol dir que em arribat a la Font de La Blada.Ft Blada 1_01Sols uns metres mes i… allí es troba sota una paret abrupta La Font, la constitueixen un conjunt de regalims d’aigua que s’escolen per les roques i han excavat amb els anys unes piques arrodonides on sempre hi ha aigua.Ft Blada 4_01La font principal,  te un recipient natural que l’aigua cau mes constantment , podem beure aigua gràcies que sempre hi ha un o varis gots per fer-ho.Ft Blada 7_01A l’hivern l’efecte és espectacular, ja que els degotalls en ple fred intents,

Any 1988 - Arxiu Rasola

Any 1988 – Arxiu Rasola

es gelen i formen com estalactites d’aigua congelades per tota aquesta zona.

Any 1988- Arxiu Rasola

Any 1988- Arxiu Rasola

Any 1988 - Arxiu Rasola

Any 1988 – Arxiu Rasola

En un costat hi ha una taula i pedres formant com unes cadires improvisades.Ft Blada 5_01Tot l’any, aquest lloc te el seu encant, sobre tot a l’estiu, es molt fresc donat que toca poc el sol.Ft Blada 2_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Barranc de Sant Aniol – Sadernes, entre fer un bany o fer barranquisme …

Salt i Gorg de Sant Aniol_01Si partim des de Sadernes,  tenim uns llocs magnífics, tant per fer Barranquisme com per fer un bon bany a l’estiu o simplement fer una caminada.IMG-20160523-WA0004_01També, pels amants de la fotografia és pot fer unes molt bones  instantànies…amb els Salts, gorgs, paisatge, i recons entre roques i aigua.IMG-20160523-WA0003_01La ruta mes usual es iniciar a Sadernes i anar a  Sant Aniol d’Aguja després per Talaixà, tot tornant a Sadernes, a la llarg del camí hi ha cartells indicatius.IMG-20160523-WA0005_01Si resseguim part del riu Llierca, podrem trobar gorgs o banyeres naturals que son a la abast de tothom.IMG-20160523-WA0006(1)_01En la riera de Sant Aniol, podem destacar el Gorg Blau

Gorg Blau

Gorg Blau

i el Gorg de Sant Aniol, entre altres.IMG-20160523-WA0000_01Per a mes informació sobre l’ermita de Sant Aniol :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Aniol_d%27Aguja

IMG-20160523-WA0002_01Important  !!!, cal tenir molt en comte :

El descens de barrancs està regulat a l’EIN de l’Alta Garrotxa.

La pràctica del barranquisme està restringida a excepció del barranc de Sant Aniol i el de la Comella (Les Canals), on sí que es pot practicar amb una limitació de 10 persones / dia.

Per poder realitzar la pràctica cal omplir una sol·licitud i fer-la arribar a les oficines del Consorci de la Garrotxa.IMG-20160523-WA0001_01

Recull de informació, Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Avui destaquem : La Font el Sors de Seva

La Font el Sors de Seva, esta a tocar del mateix poble. Per tant és fàcil accedir hi.Ft El Sors 2_01Cap que agafem l’Avinguda de Rafel Casanova i al tocar amb el carrer Vicenç Ibañez, a l’esquerra veurem l’explanada on està la Font el Sors.Ft El Sors 3_01Deu de ser molt antiga, te forma de caseta, disposa de dos brocs, on surt l’aigua que va a parar a una pica llarga. En un dels seus laterals hi ha un banc de pedra.En un costat de l’explanada hi ha dues taules i seients de pedra que la llosa també es prou antiga.Ft El Sors 1_01Al seu costat esquer surt un camí que porta al jardí particular de la masia El Sors.Ft El Sors i Cami Casa_01A poca distancia de caminar, trobarem un llac, Ft Bassa El Sors 1_01està en un lloc bonic i ombrívol .

Ft Bassa El Sors 3_01Si entreu, recordeu que esteu en una finca particular i cal respecta en el medi !.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Poema : Els Horts

CAM01341_01… I la pagesa va i les cull,

provant-les amb la mà,

primer, fluixet, no fos que es malmetessin,

les albergínies que més tard, en el casull,

enfarinades, fregirà a foc lent.

Oh fosca

dels horts a l’hora en què s’acosta

la nit humida, xafogosa,

d’estiu i passen les parelles

ardents, que no tothora saben

com podran fer-s’ho per caçar plaer

dins el vinyar.DSCN2435_01Però no tot es cou

dessota el ventre, ni tot és impuls

ineluctable vers l’apegalosa

dolçor frenètica.

Parlem, ara, asseguts

en la gran plaça del rellotge.

Cauen campanades vermelles.

Aigua en el canal,

flueix el temps.DSCN5775_01

Autor :  JOAN VINYOLI (1914 – 1984)

Informació sobre l’Autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Vinyoli

 

Recull del Poema i fotografies : Ramon Solé

De Vacances fora de Catalunya : Naixement del riu Mundo a Riopar (Albacete)

Riopar - Cascada Rio Mundo 4_01És un lloc per conèixer en època de vacances. El riu Mundo, neix fent tot un verdader Salt. De dintre  de la terra sorgeix l’aigua a traves d’una gran cova i és precipita a l’exterior formant un gran Salt espectacular.Riopar - Cascada Rio Mundo 7_01Per arribar-hi, ens cal anar a Albacete, i dirigir-nos  al poble de Riopar , on agafarem la carretera direcció a Silesi, quan portem uns 6 kilòmetres recorreguts, trobarem una desviació indicada que en poc mes de 2 kilòmetres ens portarà a un ampli aparcament.Riopar - Cascada Rio Mundo 8_01Des d’aquest lloc anirem caminant al punt mes pròxim per veure on neix el riu Mundo.Riopar - Rio Mundo 6_01 En tot aquest tros veurem un bosc verd i frondós, amb molta aigua que baixa pel riu, on hi ha banyeres naturals que ens inviten a fer un bany.Riopar - Rio Mundo 3 i Pi_01Si sou amants de fer fotografies, ja us dic, que no parareu, trobareu mil i un motiu per fer-ne.Riopar - Rio Mundo 7_01Caldria dir que es possible visitar la cova on neix el riu Mundo, per ho, cal anar amb monitors autoritzats i seguir escrupolosament les seves indicacions, la pujada fins la cova és dura i és tarda 1 h i 30 minuts. Entrar a ella, te un cert perill, a pesar que sols hi ha un caminoi , és el mateix per entrar-hi com per sortir-hi. Podem aprofundir uns 150 metres i tornar a l’exterior.Riupar - Cascada Rio Mundo 2_01Aquesta Cova, en el seu dia va ser explorada i és va poder entrar sobre uns 30 kilòmetres en el seu interior.Riopar - Cascada inferior Rio Mundo 3_01L’aigua que surt en el naixement del riu, prové de la filtració de la generosa pluja i la neu que precipita durant l’any. Si teniu la sort d’anar en un any que la climatologia ha sigut generosa, podrem gaudir de no sols d’un gran Salt , també d’un nombre important de salts i gros mes petits.Riopar - Rio Mundo 4_01Durant l’hivern, pot produir-se, l’anomenat “Reventon”, amb fortes glopades d’aigua que surten de la cova de forma intermitent, donant una bellesa afegida, cal anar molt mes en cura donat amb la força en que cau i quantitat de cop de l’aigua podria ser molt perillós, fins i tot l’explanada inferior pot quedar afectada.Riopar - Cascada inferior Rio Mundo 1_01Riopar- Cascada Rio Mundo 1_01Tenim tota una vegetació per les rodalies molt viva per la frescor i humitat de l’ambient en general, son molt els nombrosos arbres de diferents especies, així com aus, podem veure volar rapinyaires que tenen un espai i habitat molt sa i natural.Riopar - Cascada inferior io Mundo 3_01Per tant , cal ser respectuosos en tot l’entorn en general, a pesar que van a visitar-ho moltíssima gent, en moltes ocasions, es té de restringir  l’afluència d’entrada, a 100 vehicles i màxim 6 autobusos, per tant hi ha un control d’accés a l’entrada abans de la zona d’aparcament.Riopar - Cascada inferior Rio Mundo 2_01Hi ha pícnic per  menjar  en la zona habilitada que es troba fora de Los Chorros, a uns 3 Km, per evitar aglomeracions.Riopar - Ft. ICONA_01A finals del 2005 l’entorn es va declarar com a  Parc Natural , junt amb altres zones.Riopar - Rio Mundo 5_01Com us deia al inici, si no el coneixeu, cal anar-hi, us agradarà de ven segur !.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibret : Pous de glaç al Moianès

Revista de l’ Associació Cultural Modilianum

Autors : Varis

Publicació : nº 40

Lloc : Moià

Any : 2009

Nombre de  pàgines : 3-63

modilianum_01

Temari :

Aquesta publicació recull tres articles d’historiadors sobre els pous de glaç al moianès.

Jaume Dantí ens parla de la importància de la indústria i el comerç del glaç com a complement econòmic i factor d’ascens social. En aquest sentit l’autor analitza l’abast de la producció del glaç, la seva comercialització i l’arrendament del subministrament a la ciutat de Barcelona i com afecta el procés d’enriquiment d’algunes famílies com els Guàrdia de Castellterçol.

Cinta Cantarell destaca l’àrea geo-gràfica del Moianès com una de les més importants en nombre de construccions de Catalunya així com l’ús que es feia medicinal i alimentari, el procés del treball de la neu i el glaç i alguns aspectes arquitectònics dels pous.

Per últim, Jaume Perarnau va més enllà i analitza la situació europea i el procés de desaparició de la indústria tradicional del glaç i la implantació de la producció de gel artificial. L’autor contextualitza la indústria del gel català i del Moianès dins el marc mediterrani.

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

La Llegenda de les bruixes de la balma de la Quintana i els temporals

Us passo una altra llegenda de El Lluçanès i que diu així :

Les reunions que celebraven les bruixes lluçaneses eren conegudes amb el nom de “samaniat”.

Un d’aquests indrets era la balma de les bruixes de la Quintana d’Oristà. Allà es diu que hi preparaven les malifetes que farien fins que la lluna tornés a ser ple.

Quan hi havia un temporal sortien de la balma i anaven fins a la Gavarresa, un lloc d’aigües tranquil·les i manses, cosa que les bruixes aprofitaven per als seus conjurs.DSCN5362_01Quan el temporal arribava damunt mateix de la Gavarresa, sortien de l’aigua i pujaven damunt de les bromes. Si el temporal no travessava la Gavarresa, no hi tenien res a fer; si aconseguien que el temporal travessés la Gavarresa de llevant a ponent, pedra segur. La pedregada que queia destrossava totes les collites.

La pagesia de la banda de llevant afirmava :

“ja podeu anar a fer fum de llorer i encendre el ciri del monument, que les bruixes no puguin travessar la Gavarresa i, d’aquesta manera, puguem aturar la pedregada”. CAM00951_01Si els campaners dels pobles tocaven ben fort les campanes, entre el fum i el so de les campanes, les bruixes quedaven molt atabalades.

Aquesta creença va arrelar de tal manera que encara avui hi ha persones que hi creuen…!

 

Recull de la llegenda popular i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font de can Comes de Lliça d’Amunt, abans de posar la llosa ?

Tal com us deia ahir, avui veurem com era la Font de can Comes  de Lliça d’Amunt, abans de posar la llosa.DSCN6619_01De fet poc a canviat, si no fora per que s’ha posat la llosa de formigó.

Una paret semi circular, amb totxanes en la part d’amunt i un tub o broc de ferro, on sortia un bon doll d’aigua.DSCN6661_01Aquesta, anava a parar a una pica de pedra casi quadrada.

En el lateral de la dreta unes pedres planes servien per seure.

És va considerar que era una de les fonts mes bones de qualitat i quantitat del Municipi. Molta era la gent que anava a aquesta Font a recollir l’aigua.DSCN6662_01I des de fa 12 anys que esta a l’espera… que pugui No tindre d’amunt la llosa … oblidada en el temps!!!

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Any 1989 (Arxiu RASOLA.)

 

 

Una Font empresonada, La Font de can Comes de Lliçà d’Amunt

DSCN6198_01Aquesta Font  de  can Comes, esta molt a prop del nucli urbà de Lliça d’Amunt i és da fàcil accés.DSCN663_01Agafarem el camí del Bosc, tot pujant per la llera esquerra del riu Tenes. DSCN6638_01 Al deixar un bosc de pins, trobarem al nostra pas una Pirotècnia.DSCN6617_01Al poc un cartell ens indica que tenim d’agafar un caminoi paral·lel al riu, en pocs minuts estarem a la font, que esta a peu mateix del camí.DSCN6618_01Quan no es la sorpresa que esta tapada per una gran llosa de formigó, DSCN6632_01per evitar el consum d’aquesta aigua que presenta índex de no potabilitat.DSCN6624_01Us reprodueixo la informació publicada,  sobre la clausura de la Font de Can Comes :

Butlletí quinzenal d’informació municipal de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt / 1 de febrer de 2004 :

CLAUSURA TEMPORAL DE LA FONT DE CAN COMES :

 L’Ajuntament ha clausurat temporalment la font de Can Comes, per evitar-ne el

consum d’aigua, ja que s’ha detectat que incompleix els criteris de potabilitat de la

nova normativa en aquesta matèria.

  • Aquesta mesura arriba després d’haver col·locat avisos, en dues ocasions, que han estat malmesos gairebé immediatament després de col·locar-se.
  • Per impedir l’accés a l’aigua de la font, s’ha fet un llit de sorra, amb cura de no malmetre la font, sobre el qual s’ha posat una llosa provisional. Per fer-ho, ha calgut desbrossar una mica la vegetació de l’entorn, que recuperarà el seu aspecte habitual durant la propera primavera.
  • La llosa es retirarà tan bon punt les aigües recuperin els valors normals de potabilitat.

 DSCN6619_01Han passat 12 anys i tot continua igual, amb la mesura provisional de clausura. Vaig aconseguir a traves de la ranura posar la càmera fotogràfica  i fotografiar la font per dins.DSCN6622_01En el dia de la visita ( 5 de Juliol de 2016) del forat de la font sortia un bon doll d’aigua.DSCN6623_01A pocs metres de distancia, podem apreciar la canal de rec de can Comes.DSCN6626_01DSCN6625_01Per regar els camps d’aquesta finca.DSCN6636_01Esperem que un dia puguem tornar i fotografiar la Font de can Comes, sen se estar empresonada… !

  • Demà us presento la Font de les Comes, sense la llosa tal com era l’any 1989 (Arxiu RASOLA.)

DSCN6635_01Des d’aquí podem segui riu amunt i gaudir del riu Tenes i del bosc de ribera…!

Text, recull de informació i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Rector de Palau-Solità

DSCN6219_01Ens tenim de desplaçar fins l’església de Santa Mª de Palau-Solità, en un lateral, el que dona al camp,  podem veure una bassa pel rec, DSCN6218_01si baixem unes escales accedirem a la Font del Rector.DSCN6656_01De fet, és una Mina que a través d’un caneló interior dona a l’exterior, per un broc l’aigua a una gran picaDSCN6655_01 i la sobrant a la Bassa que fèiem menció abans.DSCN6215_01El mur és ple de rajoles decoratives i un cartell que en fa l’atenció que l’aigua No és apte pel consum.DSCN6223_01A l’altra costat de l’església, hi ha un pou molt antic que ens crida l’atenció.DSCN6220_01Per a mes informació sobre fins l’església de Santa Mª de Palau-Solità, DSCN6217_01podeu consultar a :

http://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-santa-maria-palau-solita-i-plegamans-valles-occidental/

DSCN6214_01

Text i Fotografies : Ramon Solé