L’Ametlla del Vallès era com en altres llocs amb poques cases i pels voltants de l’església, i masies per les rodalies; per ho, és va anar fent ràpidament gran amb la proliferació d’urbanitzacions per els seus voltants i pel arreu del municipi.
Axó va comportar que molts del boscos del municipi s’omplissin de xalets i carrers d’accés amb tota classe de serveis. Amb el perjudici que per la natura axó va comportar.
La Font de la Mina, estava a prop de l’Ametlla, tant sols era fer un passeig fins la font i l’explanada del bosc.
Antigament, l’aigua era procedent del sobreeixidor del pou de Ca l’Anglada, que arribava a través d’una mina, d’aquí el seu nom.
Era molt abundosa i la gent anava a recollir-hi aigua pel ús de boca i per cuinar. Era tant popular que venia gent de tota la Comarca i de Barcelona ciutat.
L’aigua sobran a través d’unes canals feia arribar l’aigua a bona part de les cases de l’Ametlla d’aquella època i omplia alguna bassa.
Avui en dia, la seva estructura bàsica encara es conserva en bon estat, l’aigua, tristament és de xarxa pública.
Fotografia any 1987 – Arxiu RASOLA.
Fotografia 2016
Per baixar a la Font de la Mina, ens cal fer-ho per uns esglaons, per una banda hi ha 8 i per l’altra en son 10.
Pel seu costat esquert i en front hi ha un seien de pedra.
Cal destacar els dos grans plàtans i una alzina que estan situats al costat de la Font.
El lloc ha perdut l’encant d’anar la gent a fer una Fontada en les explanades de les rodalies de la Font,
Fotografia any 1987 – Arxiu RASOLA
per ho, no així del record de l’existència de La Font de la Mina… que perdurarà.!
Text i Fotografies actuals : Ramon Solé
