Poema : Pirenenca

Dins la cambra xica, xica,

en la nit dormo tot sol;

part de fora negra, negra,

la muntanya em vetlla el son.La muntanya alta, alta,

que se’m menja tot el cel,

se m’arrima dreta, immòbil,

sentinella mut i ferm.

Els meus somnis volen, volen,

cap als plans i vora el mar,

on els meus amors m’esperen

sota el cel assolellat.Jo somric an els meus somnis

adormit en la nit, sol…

Part de fora negra, negra,

la muntanya em vetlla el son.

Autor : Joan Maragall

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de can Vernet de Sant Cugat del Vallès

L’Aqüeducte de can Vernet de Sant Cugat del Vallès, és va construir en el segle XIV, per salvar el desnivell sobre la riera.Va ser un important Aqüeducte, donat que portava l’aigua de la Mina dels Monjos que estava situada on és ara l’avinguda Vullpalleres i fins el Monestir de Sant Cugat per atendre les necessitats  pròpies i de les cases de les rodalies.Encara avui en dia, podem veure i admirar aquesta construcció, que esta formada per tres arcs, amb pedra local de Campanyà .Per anar-hi teniu de situar-vos en el Parc de Coll Fava, a l’altura del carrer de la Mina i l’Avinguda Vullpalleres.Aquest Aqüeducte va passar a ser municipal l’any 1835.En 1979, va ser declarat : Be d’interès Cultural i mes tard,  Patrimonio Histórico de España. És va fer un minuciós treball de restauració  i rehabilitació del mateix, acabant  l’any 1998Realment ara es fa servir com a Pont per passar  la gent i poder  anar  entre el carrer de la Mina  a la Avinguda  Vullpalleres, tot col·locant una planxes metàl·liques per damunt.

La gent creu que és mes un pont peatonal, que no pas una aqüeducte.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Llibre : Els imperdibles de la Garrotxa. 23 gorgues i recorreguts d’aigua

Amb text i fotografies de Ramon Roura i Grabulosa

978-84-16567-02-7

214 pàgines

20,00 € IVA inclòs

Editorial garrotxina : Llibres de Batet

Categories: Guies d’excursions, Patrimoni natural Etiqueta: Els Imperdibles de la GarrotxaDades :

Us proposem una manera diferent de conèixer la Garrotxa. Sigui estiu, amb l’objectiu de banyar-nos o de buscar ombres al costat de l’aigua, o sigui hivern, per gaudir de la tranquil·litat que desprèn l’entorn, els vint-i-tres recorreguts d’aigua recollits en aquest llibre us guiaran fins a una selecció dels millors salts i engorjats de la comarca.

Agata Losantos i Ramon Roure, autor del llibre 23 gorgues de la Garrotxa.

Recull de la informació : Ramon Solé

Que és una Rasa ?

La Rasa o rasa , és una corrent fluvial de no massa dimensió i de curt tresat que dona a una riera o riu. No és en general de gran profunditat i de poca amplada. Així mateix, el seu cabal es casi nul o sols baixa quan plou.També, podem dir que en altres llocs és coneix com a, Sot,  Torrent, que de fet, és un afluent  d’un mes gran o que dona a una riera o riu.En molts llocs de secà, en trobarem moltes de rasa, com a El Pla de Santa Maria, i en varis municipis sobre tot de Tarragona.

Bona part de l’any, no portant aigua en el seu curs.La Rasa se les coneix pel seu propi nom, per exemple : rasa de la Font de…, rasa del Mas de…, sempre es pel lloc on neix o passa el seu tresat, també, podria ser un animal o arbre, com : la rasa del conill, la rasa del roure… o d’altres noms.Aquests noms s’han donat popularment en el seu llunya moment i figuraven primer en les cartografies locals i mes tard és van incloure en les oficials.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Llegenda del gran Estany del Vallès Occidental

En el Vallès  havia estat un gran estany. Les aigües que en sobreeixien queien pel costat de Sant Cugat del Vallès.Un dia un pastor s’entretingué a obrir amb el seu bastó de punxa un regueró entre el turó de Montcada i les muntanyes de la Marina, i per allí es va escolar tota l’aigua de l’estany.Les aigües anaren a parar a mar i la terra quedà seca. El darrer punt on es va eixugar l’aigua fou a Gallecs.

(Nota : Les Fotografies NO son de cap Estany del Vallès)

Joan Amades
Editorial Farell – Costumari Català

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Fideuer de Sant Sadurní d’Anoia

Per anar des de Sant Sadurní fins la font, ens cal agafar des de la Plaça del Pont Romà, l’Avinguda Catalunya, que entre camps va planejant fins arribar a un camí que ens portaria fins la carretera BV-2244, abans d’arribar-hi, ens caldrà agafar un camí ample que surt de la nostra dreta.Aquest va a uns camps i conreus cultivats; a l’arribar a la tanca d’aquests, agafarem a l’esquerra un caminoi que ens portarà en poc temps a La Font d’en Fideuer.Aquesta font, te una construcció ven senzilla, d’una paret un tub dona l’aigua a una pica quadrada i d’aquesta va directament a la bassa de rec.

Com a moltes de les fonts de Catalunya, era molt abundosa en el segle passat, actualment raja poc o no ho fa, i molta gent hi anava a recollir aigua amb garrafes…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font d’Abril de Santa Eulàlia de Ronçana, abans de la remodelació actual ?

Amb data 19 de juny de 2016,  us vaig presentar l’actual Font d’Abril de Santa Eulalia de Ronçana.En aquesta ocasió, voldria retrocedir en el temps i veure com era aquesta mateixa font en l’any 1989.

Any 1989 – Arxiu Rasola

La ubicació es la mateixa, no així, la seva estructura que ha canviat notablement, podem apreciar que la font estava a dins d’una cavitat que s’accedia per uns esglaons; veiem en la fotografia en la part superior esquerra, on hi ha el broc, que dona aigua abundant a una pica de pedra quadrada i elevada del terra.

Any 1989 – Arxiu Rasola

Al centre trobem una portella i mes a baix  a la dreta un seient de pedra.

Any 1989 – Arxiu Rasola

A l’exterior una taula rodona amb seien de pedra , també, rodó.

Any 1989 – Arxiu Rasola

Per últim, un detall, l’alzina de l’esquerra una mica torçada , encara hi és.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Any 1989 (Arxiu RASOLA).

Dites sobre el Temps al Setembre – 2 #

Al setembre tot el món sembra

Al setembre, carbasses

Al setembre, com a l’abril, o plou tots els dies o estàs que casi te rostigues

Al setembre, el mal temps és de témer

Al setembre, el qui tingué blat que el sembra

Al setembre, el vi està per vendre

Al setembre, o se secant les fonts o s’emporten els ponts

Al setembre, pluges i tronades al matí

Al setembre, vi per beure

Boira de setembre, porta el sud en el ventre

Boires de setembre, vent per sempre

Bon temps pel setembre, millor pel desembre

De l’abril al setembre sega l’herba

Del setembre a la tardor, torna la calor

Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà

El fred de setembre, mata l’eruga

El setembre apaga les fonts i s’emporta els pontsEl setembre bo és, si no plou en tot el mes

El setembre és bo, si del primer al darrer està serè

El setembre és veremador, i es fa vi, el bo i millor

El setembre s’enduu els ponts, i fa suar les fonts

Els bolets collits pel setembre, al matí són frescals i al migdia els cucs se’ls mengen

En mal temps, mai no es pot anar, però el setembre no es pot aguantar

En setembre cull i no sembresLa bona fusta, per obrar, pel setembre l’has de tallar; per la lluna

nova talla la soca i per la lluna vella talla l’estella

L’agost la belluga i el setembre l’aixopluga

Pel setembre, el temps (o el mal temps) és de tema

Pel setembre, o s’asseca la font o s’enduu el pont

Per Sant Armengol, apaga el gresol; i pel setembre, torna’l a encendre

Pluges de setembre engreixen l’ovella

Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps naturalPluja a darrers de setembre, per l’octubre bolets sembra

Quan el setembre s’acaba, la font no raja

Quan plou pel setembre, la tardor bé entra

Qui per la Mare de Déu de Setembre no té figues a assecar, poques n’assecarà

Setembre boirós, graner plorós

Setembre boirós, graner polsós

Setembre humit, molt vi, però aigualit

Setembre molt humit, molt vi, però aigualit

Setembre plovent, el mes de l’any més dolent

Setembre sense saó, collita sense braó

Setembre una vegada seca les fonts i l’altra arrossega els pontsSetembre, tant de bo ho fos sempre, si fa sol; que si plou, no

Si la pluja, pel setembre, la terra banya, puja la baciva a la muntanya

Tot l’any en mal temps fa de mal anar; però pel setembre no es pot aguantar

Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra

Valen més nuvolades d’agost que sol de setembre

 

Recull de les dites i Fotografies : Ramon Solé

El Molí de Vent i el gran dipòsit d’Aigua de Can Armet de Sant Cugat del Vallès

Can Armet és considera un dels edificis mes  modernistes i interessants de Sant Cugat.Tot el conjunt de la finca va ser dissenyat per l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot.I va ser construït els anys 1898 – 1899 i ocupa una àmplia parcel·la situada en l’avinguda de Gràcia, carrer Bergara i carrer Barcelona.On fa cantonada i en el jardí de la finca,  trobem un dipòsit alçat damunt pilastres de maons i la Torre del molí de vent, també de maó vist, de planta cilíndrica.Aquests es van haver de construir l’any següent d’acabar la construcció de la casa, per la necessitat de proveir-se d’aigua i disposar-ne sempre amb el dipòsit.Son realment magnífics i molt ven conservats, en cara avui en dia son d’admirar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un curiós Pou a Campdevànol

Al sortir de Campdevànol per la carretera GI – 401, direcció a Gombrèn , una vegada passades les vies del tren, a poca distancia a la dreta, en un jardí obert d’una casa, hi trobarem aquest antic Pou.Deuria de ser d’una certa bellesa, llàstima que actualment no és conserva gaire be i no raja. Estava fet d’obra, en la part frontal i de darrera hi ha una arcada en la part superior, la resta una paret que tancava el pou i destaca en la seva part de davant una columna per cada costat, i a sobre un test en cada una d’elles.Per treure l’aigua era menester, agafar la maneta de la bomba i manualment fer-la moure fins que sortís l’aigua, per un broc corbat. Si ens fitxem en aquest broc, veurem un petit forat en la seva part superior, on és podia beure-hi a galet.Al seu costat, una bassa o safareig per l’ús particular de la casa.De fet tot el conjunta estava on deuria ser un jardí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé