Itinerari de Can Draper a Can Daví de L’Ametlla del Vallès

Per fer aquest tranquil itinerari, sortirem des de l’Ametlla del Vallès pel carrer de Can Draper i poc mes tard es fa carretera, seguirem amb precaució i un cop veiem la masia, veurem un cartell a la nostra dreta, que ens invita a entrar al bosc, qual cosa farem, baixarem fins el torrent de Can Diví, a poc mes hi ha l’explanada de la font de can Draper, al marge del costat dret esta la Font.Aquesta Font no raja i molta part de l’any esta coberta de vegetació que impedeix de veure-la.Antigament era un lloc d’estada i de fontades tot l’any i que era molt freqüentat per la gent de la vila.Calia baixar uns esglaons per poder excedir-hi. Tenia fama d’una aigua excel·lent.En un extrem d’aquest lloc, podem veure el gran roure de dos cossos ( germans de soca), de mes de 35 metres d’alçada.En conjunt , es un lloc molt bonic per la vegetació que hi ha, podem veure un gran Pi pinyoner i varies alzines destacables per la seva forma i espectacularitat.Seguirem pel  torrent…veurem a la dreta el Forn de Can Draper, que vàrem fer ressenya el passat 2 d’agost de 2016.Així mateix, com varies petites casetes que son de fet uns pous.En menys de deu minuts trobarem un cartell on ens fa referencia que en aquest lloc havia sigut la Font del Desmai, una altra joia que sols ens queda el record de com havia sigut a principis del segle passa per les fotografies.No queda res, ni Font ni bassa…sols el cartell.Al seguir torrent avall, veurem a la nostra dreta i a un marge superior, els xalets de la urbanització de Can Diví.Axó no ens impedeix de gaudir d’un torrent ple de vegetació i grans arbres.També, ens adonarem que hi han molts ocells, rèptils, amfibis i petits mamífers, que fan vida en aquest torrent.Ens aproximem a una bassa a l’esquerra i a uns metres mes avall,  a la dreta,  un petit estanyol, on podem contemplar diversitat d’aquest animalons, estem en les zones humides de Can Daví.Diversos cartells, ens donen la informació al respecta.Cal ser curosos al passar per aquest lloc i no molestar als ocells o altres animals.El camí i l’itinerari, el podem acabar al sortir a la urbanització, des d’aquí podem seguir el mateix camí que hem vingut, o be, anar pel camí ral, que de fet es una petita carretera que torna al centre de  l’Ametlla del Vallès que anirem paral·lels al torrent i als camps de Can Draper.

Dades de Can Draper  :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Draper

 

Text i fotografies : Ramon Solé

El Parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet

Per arribar-nos al Parc de Can Zam, podem accedir per diversos llocs de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet , com per exemple el carrer de  Victor Hugo , s/n. Per comoditat podem agafar el metro i baixar-nos a la parada de Can Zam.Podríem dir que serà el Parc mes jove i gran de Santa Coloma de Gramenet, donat que s’està finalitzant les obres en l’actualitat.No obstant, ja si pot passejar, els nens jugar en el seu espai, veure ja acabat el llac amb un sortidor, i bona part de la vegetació que tindrà.Disposarà d’una superfície d’11 hectàrees, la principal característica del parc és la seva proximitat al riu Besos, la qual cosa li confereix un caràcter d’element de connexió entre la ciutat i l’espai fluvial.Té forma de quadrat irregular amb un disseny geomètric de línies molt marcades.Un passeig central, que segueix la traça del carrer de Victor Hugo, marca la divisòria entre dos sectors de característiques diferents :

• El primer, més proper a la muntanya, amb una gran plaça i vegetació.
• El més baix i proper al riu, amb un gran llac i predomini d’espècies vegetals de ribera.

En general disposa de :

Una vegetació singular, escultures, un llac amb brollador  i sortidor, jocs infantils pels petits i pels mes grans, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, pista de monopatins, i per la Gent Gran una pista de petanca, varies fonts d’aigua potable, aparcament de bicicletes, aparcament de vehicles, un bar amb WC.Val la penen ara a l’estiu fer una visita sen se preses a aquest Parc.

Informació : Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com eren la Font de can Duran i La Mina de can Fangues de Canovelles, ara fa 40 anys en rere ?

Tal com us vaig comentar ahir, avui dedicarem l’article per veure com eren la Font de can Duran i La Mina de can Fangues de Canovelles, ara fa 40 anys en rere.

Font Can Duran – Juliol 2016

Amb relació a la Font de can Duran, esta pràcticament situada on era originalment.

Fotografia any 1988 – Arxiu RASOLA

El canvi, es que estava la font al mig de dos bancs tal com ara, per ho tota l’estructura estava enrajolada. Com que son rajoles típiques per aquelles èpoques, creiem que aquesta font a principis del segle passat  tampoc deuria tindre  aquestes característiques que veiem.

Fotografia any 1988 . Arxiu RASOLA

Fotografia Any 1988 – Arxiu RASOLA

Era un lloc com ara, amb una amplia explanada, que la gent anava a fer Fontades i una cosa molt important, que s’hi anava a recollir aigua amb garrafes per el consum de la setmana : “ per tindre aigua bona a casa”…

Mina can Fangues – Juliol 2016

En quant a la Mina de can Fangues, podem apreciar que poc a canviat en 40 anys.

Fotografia any 1988 – Arxiu RASOLA

Ja en aquella època, no rajava aigua. Axó si, podem apreciar on havia el tub ( sota la porta d’accés a la mina ) i que el llarg seiem estava mes destacat que no pas ara, en tot el terreny s’ha sobreposat molta terra al pas dels anys.

Fotografia any 1988 – Arxiu RASOLA

Com hem vist, el temps passa i també per les Fonts, unes és porta a terme l’arranjament periòdic i altres aviat formaran  part del record dels mes grans…!

 

Text i Fotografies antigues i actuals : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Duran i la Mina de can Fangues de Canovelles

En primer lloc i per anar a La Font de can Duran, cal  com a punt de sortida fer ho des de l’església de Sant Felix de Canovelles per el carrer del mateix nom fins agafar el carrer de Jacint Verdaguer , a l’esquerra, que fa baixada direcció a la urbanització de can Duran, al primer revol i a la dreta, veurem  una plaça amb plataners i la Font de can Duran  a peu de paret.No farà massa temps va ser arranjada, cal baixar a la font per uns esglaons.En cada un del seu costat disposa de seients de pedra.

En la data de la nostra visita, a mitjans de juliol del present any, no rajava aigua.Ara anirem a la Mina de can Fangues, deixarem La Font de can Duran per anar pel torrent de Fangues, a no mes de cinc minuts i a la dreta hi ha dos pous.Seguirem remuntant el torrent i a uns altres cinc minuts i ara a la nostra esquerra, agafarem un corriol que ens porta directament a la Mina de can Fangues, ens adonem que fa temps que deu de romandre seca.La porta d’accés a la Mina esta mig oberta. No observem cap indici d’aigua ni d’on deu estar el broc.En un costat apreciem el que podia haver sigut un seient de pedra.És de lamentar que les Fonts naturals d’avui en dia, o be, estan seques, o si raja aigua, no és recomanable beure.En l’article de demà, veurem com eren aquestes fonts fa 40 anys en rere.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Aqüeducte de Can Colomer de Canovelles

Can Colomer

Per anar a l’aqüeducte de can Colomer, cal  com a punt de sortida fer ho des de l’església de Sant Felix de Canovelles per el carrer del mateix nom fins agafar el carrer de Jacint Verdaguer , a l’esquerra, que fa baixada direcció a la urbanització de can Duran, al primer revol veurem la font de can Duran.

Torrent de Can Xirau

En aquest punt, deixarem el carrer per anar pel torrent de Fangues, a no mes de cinc minuts, trobarem a la nostra esquerra, el torrent de can Xirau, allí un caminoi i en pocs temps ens remuntarà fins las restes de l’Aqüeducte de can Colomer, situades en el vell mig d’aquest torrent.En l’actualitat poc queda, tant sols la magnifica l’arcada  d’un sol ull.Tot esta fet de totxanes que formen aquesta arcada semi esfèrica que a pesar dels anys encara aguanta.Poden veure que en un punt, li falta una totxana…Quan temps mes aguantarà sen se caure ? Tota una verdadera llàstima si passa !Se que per a molta gent sols son unes pedres… per ho,  jo crec que es una petita joia local,  deuria ser per els amos de can Colomer  necessari portar l’aigua i gràcies al mestre d’obra que ho va portar a terme, aquest petit Aqüeducte va poder  superar  el desnivell del terreny en aquest lloc del torrent.

• Per demà us donaré a conèixer la Font de Can Duran i la Mina de Can Fangues de Canovelles, situades a prop d’aquest Aqüeducte de Can Colomer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Les Curiositats de l’entorn – IV

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:

 L’arbre que te mal de pedra a Cànoves :Va tindre fa molt anys que rodejar l’arrel el roc.

Les tres Fonts del Parc de la Trinitat de BarcelonaEn aquest parc la gent qui hi va, deu de tindre molta set !

 

Una vila Romana ?Mes aviat … no. Ho vaig  trobar en el camí que voreja el riu Besos en Santa Coloma de Gramenet, i ens crida l’atenció , no els graffitis de la paret, si no, tots els objectes que aguantant la paret en la seva part superior, neumàtics, bidons, petits rocs, totxanes, testos, tubs d’uralita … en fi, una mica de tot.

Els multi – Cactus, que ja vàrem veure en el seu diaAra ens sorprèn agradablement les flors que ha fet aquest estiu.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll : Les dues cares dels Horts, entre Castellar del Vallès i Sabadell

Si fem un bon passeig” per la vora del riu Ripoll “ entre Castellar del Vallès i Sabadell, anirem passant per diferents llocs on aprofitant l’aigua que baixa per el riu, s’ha creat nuclis plens d’horts menys o mes grans.Alguns d’elles i mes representatius, estan identificats i autoritzats pels ajuntaments.Son aquests ben cuidats i cultivats tot l’any, no sols es per el us d’un particular, si no, també és per portar a vendre al mercat.Aquests disposen d’unes canals on es distribueix l’aigua necessària per regar les diferents terres a és conreant.En canvi , hi ha altres, que estan massificats, plens de xaboles… amb tanques fetes de tot tipus de materials, que donant un color estrany, un creu que és realment vergonyós contemplar-ho així.Allí és guarda qualsevol cosa, en general vella i  poc servible.En molts d’ells, no hi arriba l’aigua, per tant s’acumula una gran quantitat d’aigua de pluja, amb gran garrafes, bidons o contenidors, on l’aigua passa mesos estancada, que podent donar que l’aigua es faci malbé i produeixi mosquits en la zona.Moltes petites parcel·les sols si cultiva en la primavera, la resta de l’any esta tot sec i abandonat.Crec que seria bo no prohibir-ho, per ho, vigilar que es compleixin unes mesures higièniques, mes ben alineades i amb unes tanques de veritat.Es cert, que molta gent es gran no disposa de masses mitjans econòmics i amb axó, pot obtindré unes verdures molt mes accessibles. En alguns Ajuntaments, ja ha posat en marxa els Horts Urbans, per gent que vulgui tindre un “tros” i que el cuidi veritablement be, d’aquest ja em parlarem en un altre article.Sols i per acabar, dir i destacar, que en una parcel·la vaig veure com la caseta havia patit en el seu dia un incendi, i allí malt vivien mes de una dotzena de gossos, esta en la zona del Moli d’en Bosquets a Castellar del Vallès.Esperem que en conjunt tot millori en el pas del temps, per la vora del riu Ripoll.

Text i Fotografies  : Ramon Solé

Llibre : Curiositats naturals a prop de Barcelona

Total : 70 excursions

Autor : Josep Mauri Portolès

(Tercera edició)

Preu: 16,70€

Col·lecció: Azimut, núm. 129

ISBN: 978-84-9034-020-2

Nombre de Pàgines: 240

Nombre d’il·lustracions: 148

Mides: 24 x 22,5 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Octubre del 2012

Comentari :

Curiositats naturals a prop de Barcelona neix de la vocació que sent l’autor de difondre indrets de tota mena, n’hi ha que són molt coneguts i d’altres que no ho són tant, l’objectiu és satisfer el lector en els aspectes bonics o curiosos que ofereix la natura i que aquest voldria conèixer. Però, la gran diversitat de llibres de tota mena que hi ha al mercat, pot fer perdre una idea general del que conté cada massís muntanyós o comarca. En algun moment de la vida quan hem vist, encara que sigui en fotografia o en pel·lícula, un vistós salt d’aigua, un engorjat, una grandiosa boca d’accés a una cova o balma, una pedra de singular aspecte o un arbre de grans magnituds, ens han vingut a la boca paraules que poden perfectament copsar la nostra idea del llibre: és curiós això, això és magnífic!

D’aquí surt la idea de fer un llibre dedicat a curiositats naturals, tot allò que la natura ofereix i que la mà de l’home no ha tocat.

Informació sobre l’autor :

Josep Mauri Portolès Va néixer a Barcelona el 1972. Treballa a l’Administració Pública, tasca que compagina amb estudis de geografia i història a la facultat. Com molts altres excursionistes barcelonins, va començar a caminar de ben petit per Collserola de la mà del seu pare. Amb els anys va introduir-se en el món de la geografia, especialment de Catalunya, i aviat va aconseguir un alt nivell de coneixement del territori. Nombroses travesses pel país en totes direccions, acompanyat dels seus amics i la seva companya, avalen aquest coneixement. El 1999 ingressà al Club Excursionista d’Esparreguera. L’any 2001 guanyà el primer accèssit del I Premi Vèrtex a un recull d’itineraris de muntanya, organitzat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i Cossetània Edicions, amb l’obra 50 itineraris a peu per Catalunya. També és autor dels llibres A peu per Osona i A peu per la Garrotxa, i col·laborador habitual de la revista de muntanya Vèrtex.

 

Recull de la informació : Ramon Solé

Poema : Desprès de la Tempesta

Quan s’esqueixen els núvols sobre el cel

la ciutat surt rient de la tempesta,

regalant d’aigua lluminosa arreu,

remorejant de nou en sons de festa.

Recomença el remor en la ciutat

i en el rostre dels homes l’alegria:

els núvols sobre el cel s’han esqueixat,

la tenebrosa nit torna a ser dia.

Cadascú alça els ulls per si retroba

la gran blavor del cel, tan oblidada!

Beneita si es, tempestat passada,

perquè fas alçar els ulls a la llum nova!

Quan ha passat la tempesta i surt el sol

tot brilla amb colors més vius.

 

Autor :    Joan Maragall

 

Recull del Poema  i Fotografies : Ramon Solé

El Gorg del Molí dels Murris de Les Planes d’Hostoles 2 #

El passat 30 de juny us vaig presentar un article sobre El Gorg del Molí dels Murris i altres Gorgs de Les Planes d’Hostoles.Com que va portar molt d’interès dels seguidors d’aquest Blog, avui us passo altres fotografies sobre aquest Salt d’Aigua amb el Gorg del Molí dels Murris i altres banyeres naturals de les rodalies.Us recordo que per anar-hi és molt fàcil des de el poble de Les Planes d’Hostoles, hi han varis cartells que a la llarg del camí ens orientaran fins aquest lloc.És recomanable anar-hi a peu o en bicicleta, esta a uns 2,5 quilometres del poble.Son llocs que ens invitaran fer un relaxant bany ara a l’estiuAixò si, sigueu prudents, cada gorg o banyera natural, pot tindre una profunditat mes o menys important i aneu en comte de no relliscar.Sigueu curosos en el medi ambient i no deixeu deixalla ni feu foc.Que passeu una jornada fresca i divertida. !Text  : Ramon Solé

Fotografies : Jordi Serra