Us passo una Llegenda popular i transmesa d’avis a nets per les contrades del Lluçanès… i que fa referencia a l’existència de les Dones d’Aigua i sobre tot en la Nit de Sant Joan, que es una nit de Foc, per ho, en aquest cas l’Aigua també és la protagonista :
“Les dones d’aigua feien la bugada un cop l’any en un riu o estany , la nit de Sant Joan al punt de les dotze, i s’allargava fins que sortia el sol. Si aquesta nit una persona aconseguia agafar tan sols una peça de roba que les dones d’aigua rentaven durant aquesta nit, era suficient perquè la família a la qual pertanyia la persona que aconseguia la peça mai més no li calgués estalviar els diners, sempre tenien els que necessitaven en cada moment.
També gaudien de sort la resta de la seva vida i estaven protegits de tota malaltia, desgràcia i mal donat.Per això la gent del Lluçanès la nit de Sant Joan, després de fer el foc per tal d’espantar les bruixes i el mals presagis, la resta de la nit anaven resseguint els rius i rieres per si podien aconseguir agafar alguna peça de roba de les que rentaven les Dones d’Aigua…”
Recull de la Llegenda : Ramon Solé