El Parc de Catalunya és un parc situat al municipi de Sabadell, dins de la zona coneguda com l’Eix Macià que es va inaugurar el 1992.
camí pel Parc
Ocupa una extensió de 43 hectàrees, des de l’Eix Macià fins a Can Rull, incloent la masia de Can Rull, una casa basilical amb vestigis arquitectònics del segle XV.
El parc de Catalunya té un llac artificial de 8.439 m², una capacitat d’uns sis milions de litres, un salt d’aigua de quatre metres d’alçada i un brollador situat a la part central.
El llac s’omple amb l’aigua d’un pou que és tractada i filtrada per obtenir un ecosistema equilibrat.
Es porta un control periòdic de la qualitat de l’aigua del llac, com també de la xarxa de les fonts públiques. L’estany superior del llac s’alimenta de cinc raigs d’aigua, mentre l’estany inferior hi ha uns brolladors a les parts buides de les lletres “Parc de Catalunya”.
Al llac s’hi troben cignes, ànecs, carpes i gambúsies. 
Hi ha un embarcador amb una trentena de barques.
Els caps de setmana es poden llogar per fer un passeig pel llac.
Al parc hi ha tres escultures: Arbre de ferro d’Antoni Marquès, situada al centre del parc, A de barca de Joan Brossa, a la gespa del costat del llac, i una escultura dedicada a Antoni Farrés i Sabater, alcalde de Sabadell entre els anys 1979 i 1999.
El primer projecte de parc es va realitzar pels arquitectes Josep Renom i Joaquim Manich el 1929, tot i que no es va dur a terme.
L’any 1977 es va aprovar un pla per a construir 3.300 habitatges als terrenys del parc. 75 entitats ciutadanes de Sabadell van presentar recursos contra el pla, que es va aprovar igualment, i van emprendre altres accions a favor del parc, com un intent de plantada d’arbres, l’any 1979, que va ser prohibida pel governador civil.
L’ajuntament democràtic sorgit de les eleccions de 1979 va iniciar el procés per a modificar el pla general i va començar a comprar terrenys. El 1984 l’ajuntament va a arribar a ser propietari d’un 90% de terrenys del parc i va convocar un concurs d’idees.
L’any 1986 es va presentar el projecte d’ordenació del parc, realitzat pels arquitectes Joan Roig i Enric Batlle. Membres de 170 entitats de Sabadell van plantar arbres al parc. 
El 1988 es va aprovar definitivament el canvi de pla d’ordenació per a construir l’Eix Macià i el parc de Catalunya. Un conveni amb l’Institut Català del Sòl va facilitar l’operació Eix Macià, amb la construcció de comerços i oficines. 
Els beneficis que va generar aquesta operació es van invertir íntegrament en la construcció del parc. El 1989 van començar les obres del parc i el 1992 se’n va inaugurar la primera part. El 1993 va entrar en servei l’observatori astronòmic i el 1996 la urbanització del sector Can Rull.
A la zona oest del parc de Catalunya, situat al voltant de la masia de Can Rull, hi ha un circuit ferroviari de tres quilòmetres de llargada i dues vies d’amplada. El recorregut en tren té una durada de vint-i-tres minuts de trajecte i passa per un viaducte i sis túnels. Es tracta d’un dels circuits ferroviaris més grans d’Europa. Obren durant tot l’any els diumenges, dies festius i per a grups.
Dades extretes de Wikipedia i Ajuntament de Sabadell
Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 
Quin parc més gran i complet!
Si a Sabadell han conseguit un parc – urbá en mig d’una gran urbe. Esta molt ben arrenjat. cuidat i distrobuit.