Avui destaquem : La Font i la Bassa de Can Valls de Sant Celoni

Per arribar-nos a la Font i la Bassa de Can Valls de Sant Celoni, caldrà que en la rotonda de Sant Celoni  de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, trobarem un cartell que indica la direcció a la Vall d’Olzinelles i és on comença la carretera BV – 5112,  nosaltres la prenem, un cop em passat el riu La Tordera, girarem a la dreta on ens quedant unes naus industrials. Al poc girarem a l’esquerra i passarem per sota de l’Autopista.Seguirem uns quatre quilometres per la citada carretera, tenim que arribar fins al trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls.No seguim per aquest camí, sinó que agafarem el que passa per sota de la finca, just al seu costat.En poc més de 200 metres arribarem a un trencant a mà dreta flanquejat per una avinguda de 26 plàtans de dimensions formidables, allí trobarem el conjunt de la Font, bassa, l’aqüeducte i el pou de Can Valls.

L’aqüeducte portava l’aigua de la vessant de l’Aranyal a la font, on donava l’aigua a una pertita pica i aquesta a la bassa- safareig.Al seu costat, podem veure un pou rodo amb cobertura en forma de copula  i en la part superior central, una vidriera de color fosc.Disposa d’una porta per accedir al seu interior, que actualment podem sentir l’aigua.De fet, es un lloc molt curiós, per tot el seu conjunt, llàstima que la bassa sempre acostuma a estar  l’aigua estancada formant aquest mantó de color verd.Podem tornar a Sant Celoni, pel matexi camí que hem vingut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Dins un Jardí Senyorial

Plau-me avançar per un jardí desert

quan creix l’ombra dels arbres gegantina,

vegem sota el ramatge que s’inclina

com lluny blaveja l’horitzó entre obert,

veient muntanyes de contorn incert,

i en la pols d’or amb que la llum declina

daurada vagament qualque ruïna

dins la planura que en la mar es perd …

Plau-me veure de marbres rodejat

l’estany, on neden sobre l’aigua pura

bells cignes de plomatge immaculat.

I plau-me omplir la quietud obscura

de mon cor, amb la triple majestat

de la història, de l’art i la natura.

Autor : MIQUEL COSTA I LLOBERA (1854-1922)

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

La Fauna del riu Tenes entre Bigues i Parets

A pesar que el riu Tenes  és molt humil i que durant l’any i amb èpoques de sequera baixi poc cabal, tingui la pressió ambiental de fabriques i polígons industrials, urbanitzacions, i en altres casos passa per terrenys i camps conreats,  la bona qualitat de l’aigua fa que tant peixos, amfibis, aus i altres animals, facin vida en el riu o a les seves rodalies.D’aus son les que abunda mes i mes variat, a les vores del riu hi ha molts llocs amb arbres de ribera.S’han fet estudis i anellaments periòdics durant aquest últims anys de la Fauna del riu Tenes entre Bigues i Parets, i s’han identificat, els següents ocells :

Abellerol, Ànec Collverd, Blauet , Bernat pescaire, Cuereta Torrentera, Merla , Mosquiter Comú, Mallerenga Carbonera  Mallerenga Petita, Mallerenga Blava, Pit-roig, Rossinyol Bord, Tallarol de Casquet, Tord Comú, Tudó… Peixos i animals de riu :

Barb de Muntanya, Serp d’Aigua, Reineta.

Altres animals que depenent del riu :

Eriçó comú, Mostela, Serp verda. Sargantaner gros.

Així, també, podem trobar-nos amb especies invasores, que no son ni de la península ni d’Europa, com en el cas :

Cranc Americà.

S’ha fet una bona feina de recuperació del riu Tenes i a la vegada,  de la seva fauna, que permet així millorar tot un sistema mediambiental mes equilibrat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Quadern de Vilamajor 4. Les Feines Antigues del Bosc i la Muntanya

Després del “boom” turístic que ha patit el Montseny, calia recuperar de l’oblit una forma de viure, de treballar i d’entendre el bosc i la muntanya que ja molts creien perduda.

Reviuràs quan els bosquerols encara poblaven la muntanya.

Quadern nº4

Autor: Josep Maria Garcia i Burdoy.

CESPV, 1a edició: novembre 2004

Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor

Recull de la Informació : Ramon Solé

La Font de Can Pagà de Santa Maria de Palautordera, molt apreciada fa anys en rere.

La Font de Can Pagà esta situada en el marge dret de la carretera BV-5301, que ens porta a Santa Maria de Palautordera, tot venint de la carretera de Sant Celoni a Granollers.Concretament,  a pocs metres després de l’entrada de la urbanització de Can Pagà, on haurem de deixar el nostre vehicle, i ens caldrà anar a peu per la carretera on fàcilment trobarem la Font de Can Pagà,  per sobre d’ella hi ha el mur d’un xalet.No sempre surt aigua, depèn de la pluviometria de l’estació de l’any.

També, cal dir que en moltes ocasions, la vegetació la tapa, i cal esperar que durant la primavera, per quan és fa la neteja de vegetació en poder tornar-la a veure.Era una font molt apreciada per la seva qualitat de l’aigua durant la segona mitat del segle passat.

Com que la font està a tocar de la carretera, en un indret sense gaire marge, cal extremar molt les precaucions en cas d’anar-hi a peu, per evitar un accident.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Caldes de Montbui : Aigües calentes i Balnearis

Caldes de Montbui és una població plenament Termal.Actualment amb Tres Balnearis, varis safareigs d’aigua calenta, també, Fonts d’aigua calenta, molins…, que ja hem vist en aquest blog fa uns mesos.Avui destinem  aquest article, als tres Balnearis que actualment estan en funcionament en Caldes de Montbui.La paraula “Caldes” vol dir, “Calent”, referinça a les seves aigües.Ja en època del romans, és va aprofitar  per la qualitat  i quantitat d’aigua,  i van construir  a Caldes de Montbui  les Termes Romanes , edifici actualment  de gran valor. També, trobem la Font del Lleó la mes representativa per Caldes de Montbui, on l’aigua surt a 74 º C.En la segona meitat del segle XIX Caldes de Montbui era el primer poble balneari de Catalunya, i el segon de la Península. L’any 1844 hi havia vuit balnearis. Cap a la segona meitat del segle XIX es va iniciar l’activitat balneària de Caldes tal com la coneixem avui en dia.Com us deia, en l’actualitat són tres els establiments oberts al públic,  on es pot gaudir de les aigües termals de Caldes de Montbui, i que son  de les més importants de Catalunya.

• Hotel Balneari Vila de CaldesVa ser fundat l’any 1680, i regentat per la família Solà durant cinc generacions.L’edifici actual va ser construït l’any 1849 i va patir posteriorment modificacions,  fins que el 1992 va ser renovat totalment.A començament del segle XX va ser un centre cultural important on es reunien artistes de renom com els pintors Miró, Mir i Gispert, entre d’altres.Les instal·lacions s’han modernitzat en la seva basant interior, per ho, s’ha conservat la façana  de l’antic balneari, ara també, és l’Hotel Vila de Caldes, on podem gaudir d’una cuina selecta i molt deliciosa.

• Hotel Balneari BroquetasA l’inici del segle XVIII, Salvador Broquetas va inaugurar una casa de banys a la qual va donar el nom de familia, que s’ha mantingut fins a l’actualitat.L’edifici actual és el resultat de diverses ampliacions i modernitzacions fetes en els anys, 1899, 1940 i el 1986, que han ampliat i ocupat en el transcurs dels anys les edificacions veïnes. A l’interior, hi ha vestigis del conjunt de les termes romanes i són molt abundants els elements escultòrics i arquitectònics modernistes.

L’aigua es molt important per les teràpies que s’aporta a cada usuari.També, funciona com Hotel – Restaurant.

 

• Hotel Balneari Termes VictòriaTé l’origen en una casa de banys que havia estat propietat del geòleg Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, amb el nom de Balneari Llobet.A mitjan del segle XIX, i després d’unes reformes, va canviar el seu nom pel de Prats.

Des de 1917 fins ara l’ha regentat la família Anglí amb el nom de Termes Victòria.Les construccions s’adapten al desnivell que hi ha entre el carrer i la riera, deixant un espai enjardinat on hi ha la piscina exterior.Amb diferents teràpies amb l’aplicació d’aigua calenta. I, un bon Restaurant obert al públic en general.

Recopilació de dades, text i fotografies : Ramon Solé

L’Art al carrer, d’Abans i d’Ara a Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un poble del Vallès Oriental, que a l’estar al peu del Montseny, te molt per veure, com a bosc, ermites, fonts, pou de glaç, rutes i excursions. A pesar que te un nucli antic per ho, petit  situat per les rodalies de l’Església, te urbanitzacions arreu del seu ampli terme municipal i una important riquesa : l’art, tant l’antic com l’actual.Com art antic, tenim la seva pròpia església i sobre tot, la Torre Roja, que va passar a ser el actual campanar.La Torre Roja, és l’únic vestigi que ens queda de l’antic palau comtal on hi passaven les seves vacances el Comte Ramon Berenguer IV i la seva dona Peronella.En l’actualitat s’estan fent excavacions per les rodalies de l’església, donat que es trobant restes molt antigues que s’estan catalogant.Us passo una amplia informació i molt detallada sobre l’Església de Sant Pere de Vilamajor, en la Web de FestaCatalunya  a :

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-8175-cat-esglysia_de_sant_pere.htm

 “La Mongia” és un edifici molt antic, que actualment és el punt d’informació del Parc Natural i és centre d’exposicions.En l’edifici de la Rectoria i des de l’any 1987,  és va destinar com a Centre d’Art Contemporani, on el ferro és transforma en Art, gràcies a l’obra de Josep Plandiura i altres artistes locals i de la comarca, fan la seva obra.Sota de La Rectoria hi ha un parc obert, on podem veure una mostra d’Art actual de ferro.Cada obra de ferro alineada una al costat de l’altra amb un bonic marc de la gespa i arbrat.Informació facilitada per el punt d’Informació del Parc Natural de Sant Pere de Vilamajor.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Rector de Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Eulàlia de Ronçana te un municipi molt ampli i disposa d’un nucli repartit en barris i diverses Urbanitzacions.La Font del Rector, esta situada al barri de la Sagrera, darrere de l’església parroquial de Santa Eulàlia.Des d’aquí és molt fàcil d’anar-hi, cal agafar  un camí de terra paral·lel a petit torrent del Rector per un costat i per l’altra, la carretera que va a la Urbanització Puigdomènech.Al final del camí, trobarem aquesta antiga Font del Rector , s’accedeix a la font baixant dos graons d’obra, en l’actualitat quan la vàrem visitar, no rajava aigua pel tub.Sobre la font hi ha una inscripció que ens diu el nom i la data de restauració:

” La Font de Rector / Setembre1962″. La Font del Rector disposa d’un gran seient d’obra en forma de ”L”, quedat un lloc mes recollit per poder fer un àpat.Aquesta Font era molt popular entre la gent de Santa Eulalia de Ronçana i rodalies, s’anava a recollir aigua, donat que era d’excel·lent qualitat i es feien Fontades.Cal destacar el plet de 1669 entre el veïnat i el rector Esteve Conill sobre l’aigua abundant per aquelles èpoques de la Font. Aquestes disputes es van perllongar en el temps fins la segona meitat del segle XX.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La Resclosa de la Casa Vella i el Rec de Baix de Santa Eulàlia de Ronçana

Per accedir a la Reclosa  de la Casa Vella i el Rec de Baix en el riu Tenes, a Santa Eulalia de Ronçana, i en el cas de vindre per la carretera BV- 1435 des de Barcelona, caldrà a l’entrar al municipi de Santa Eulalia de Ronçana, desviar-nos a la dreta pel camí del Gual, fins arribar al carrer de Sant Cristòfol, on esta el Gual de Sant Isidre, no creuarem el riu Tenes. Caldrà agafar el camí de terra que va paral·lel al riu en la seva vora dreta.Al poc arribarem a la Resclosa de can Comes, que fa poques setmanes ja el vàrem descriure en el Blog.Continuarem pel camí, es ample i planer, entre pins, alzines i altres arbres propis de ribera, passem per el torrent del Rector i pel camí de la passera de La Campinya, que no la creuem.Seguirem, a prop entre el camí i el riu ens apareix el Rec de Baix.Seguirem, i al poc ja sentirem el rumor de l’aigua al caure amb força, estem arribant a la Resclosa de la Casa Vella, on dona l’aigua al rec de Baix.Farem uns metres mes i veiem el caient de la resclosa i un petit gorg al davall seu amb molta sorra.Un cartell ens explica la importància que havia tingut i encara el te donat que rega els conreus i camps d’aquesta part del poble.L’aigua del rec passa per les masies de can Ferrerons, can Noguera, can Corder i al Molí del Vendrell.El rec va ser construït al segle XVIII, principalment i com diem per regar els camps i donar aigua a varis molins del municipi que en aquella època era una verdadera necessitat per poder moldre el gra.Des d’aquest punt podem seguir fent  un petit recorregut molt agradable al costat del riu Tenes, hi han senyalitzacions en el seu recorregut per poder orientar-nos,  i podem fer ho en qualsevol època de l’any .

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els Jardins del Rec de Barcelona

Esta situat al costat de l’Estació de Sant Andreu Comtal (RENFE.), on hi ha la Plaça de l’Estació i el carrer Sant Adrià, aquest petit jardí, va paral·lel a les vies  del tren a un nivell superior.Tot entrant per aquest indret trobarem una petita bassa amb uns sortidors, que poques vegades els hem vist funcionar i s’abasteix d’aigua freàtica.Una vella palmera presideix el lloc.La resta del petit jardí va pel costat d’unes cases baixes i antigues, i forma una filera d’arbres en cada costat i alguns bancs de fusta.Cal recorda, que per aquesta zona passava el Rec Comtal, us passo un interessant reportatge sobre la rehabilitació en aquest barri sobre les restes que encara hi ha del Rec Comtal :

http://bereshitbcn.blogspot.com.es/2015/04/reneix-el-rec-comtal.html

Text i Fotografies : Ramon Solé