El Gorg del Molí dels Murris i altres Gorgs de Les Planes de l’Hostoles

Situem-nos en el petit poble de Les Planes d’Hostoles (Girona), des del seu cementiri ens desviarem a l’esquerra cap a la riera de Cogolls, travessarem un pont per sobre un camí de vianants,  passarem per la masia Vista Alegre i abans d’arribar a un trencall  i a la nostra dreta trobarem un aparcament per si anem amb el cotxe caldrà deixar –ho allí.Des d’aquí i caminant, agafarem el camí de la dreta que ens farà travessar la riera, és fàcil d’orientar-se, donat que en el recorregut trobarem cartells que ens indiquen per on anar, per últim trobarem el corriol que baixa cap  al Gorg del Molí dels Murris.És un lloc encantador, ven segur que a tots grans i petits us agradarà.Cal dir que de gorgs i saltants hi han un munt,  a la llarg de la riera de Cogolls, podem gaudir amb recons d’aigua cristal·lina, son tots preciosos !Així també, si anem per el Riu Brugent,  des de el cementiri , en el altra costat de la carretera surt un ample camí que una vegada passat uns horts, ens portarà al Gorg de La Plana, entre altres,

Font

abans trobarem la Font .Us diré alguns Gorgs que val la pena ser visitats, del Tifell, de La Pedrera, de La Llaura , de La Torre, entre molts altres salts mes petits, realment no ens descuidem la càmera per fer fotos … val molt la pena !Si ens trobem en l’època de l’estiu com ara i baixa força aigua, podem fer un bon bany en qualsevol dels gorgs, si les autoritats locals i forestals no ens diuen el contrari.

                             Que us ho passeu molt be !

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Les Curiositats de l’entorn -III

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 3 objectius curiosos:

•  Un gran ninot de palla :

En la carretera C-155 o Avinguda el Pla,  tot venint de Granollers o Barcelona, abans d’entrar a Lliça de Vall i a la nostra dreta, observem com hi ha un ninot fet amb dues bales de palla, tot vestit de Català, estratègicament situat com a reclam, que la gent pugui comprar productes de la terra, directament a la casa de pagès.

•  El tió de tot l’any :

Si feu el recorregut a peu pel camí de Sant Celoni a l’ermita d’Olzinelles, a l’arribar al pont de can Plana, trobareu tot aprofitant arbres tallats i en varis llocs del bosc, la simpàtica cara d’un caga tió.

• Les papallones, un quadre al carrer :

En un carrer de Cardedeu, i en una tapa,em trobat aquest bellíssim quadre de papallones i la cara d’una dona.

Text i Recull Fotogràfic : Ramon Solé

El Pou de glaç descobert de Can Gurri de Lliça de Vall

Com us deia ahir, avui dedicarem l’espai a conèixer el segon Pou de Glaç de Can Gurri de Lliçà de Vall.Per arribar-hi cal anar per la C-155 o Avinguda el Pla,  tot venint de Granollers o Barcelona, ens queda a ma esquerra poc abans de creuar el riu Tenes, des de la mateixa carretera podem veure un d’ells.Estan situats, a prop de la masia de can Gurri, a uns 200 metres aproximadament, i al tocar del bosc, hi ha els dos Pous, un al costat de l’altra, és pot arribar amb cotxe.Avui veurem com es el Pou que esta descobert o sense les parets i cupola,

és de construcció de pedra, de planta rodona i es creu que l’alsada i construcció és similar al pou cobert.Aquest Pou de Glaç, te una profunditat de 5 metres.

Actualment s’ha col·locat una barana de fusta en tot el seu perímetre i una xarxa per seguretat de la gent que el visita.

Es tracta d’un pou de glaç documentat des de 1765, situat entre el riu Tenes i l’antic camí de Lliçà a Parets.

Una part de l’aigua del riu Tenes, és portava fins a unes basses, i a l’hivern que en aquella època és gelava durant molt de temps, es tallava el gel en blocs i és guardava en els Pous, per després quant el temps hi feia calor, transportar-lo als grans pobles.Per acabar cal dir que cada any es fa la Festa del Glaç i altres celebracions, com arrosada popular o gegant, entre altres actes.Us passo informació de l’edició de l’any 2012, sobre la Festa del Glaç  :

https://www.youtube.com/watch?v=JaBR0DdQKiA

i també :

http://www.slideshare.net/culturalldv/programa-festa-del-gla-web

Recopilació de dades facilitades : Ajuntament de Lliça de Vall

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pou de glaç cobert de Can Gurri de Lliça de Vall

De fet , són dos Pous de Glaç situats en el municipi  de Lliçà de Vall (Vallès Oriental), son de gran valor  i estan inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Situats , a prop de la masia de can Gurri, a uns 200 metres aproximadament, i al tocar del bosc, hi ha els dos Pous, un al costat de l’altra.

Can Gurri

Avui veurem com es el Pou que esta cobert i mes conservat, és de construcció de pedra, de planta rodona i una alçada arran de terra de 2 metres, te una amplada màxima de 10 metres i una profunditat de 5 metres.Te dues petites entrades en la part superior, una enfront de l’altra; la part superior està coberta per teules i pedres, per dintre hi ha una passera per poder observar millor el seu interior.Encara avui, podem veure algun contafort en la part que dona al bosc.Es tracta d’un pou de glaç documentat des de 1765, situat entre el riu Tenes i l’antic camí de Lliçà a Parets.Una part de l’aigua del riu Tenes, és portava fins a unes basses, i a l’hivern que en aquella època és gelava durant molt de temps, es tallava el gel en blocs i és guardava en els Pous, per després quant el temps hi feia calor, transportar-lo als grans pobles.La construcció de la masia de can Gurri és probable que es realitzés a finals del segle XVI, ja que la data de 1594 consta en la porta d’entrada al pati.Us passo un enllaç, on podeu veure un article de 9Nou.cat, un article de com es va procedir a la seva remodelació :

http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/44309/llica-vall-reforma-els-pous-glac-per-fer-los

Demà farem menció a l’altra Pou de Glaç de Can Gurri

Recopilació de dades facilitades : Ajuntament de Lliça de Vall

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’Aranyal de Sant Celoni

La Font de l’Aranyal, molt antiga i de llarga tradició de fer fontades

Per arribar-nos a la Font de l’Aranyal, caldrà que en la rotonda de Sant Celoni  de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, un cartell indica la direcció a la Vall d’Olzinelles i és on comença la carretera BV-5112,  nosaltres la prenem, un cop em passat el riu La Tordera, girarem a la dreta on ens quedant unes naus industrials. Al poc girarem a l’esquerra i passarem per sota de l’AutopistaSeguirem uns quatre quilometres per la citada carretera, tenim que arribar fins al trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls.Agafarem, el camí de terra de la dreta que va per sota de la masia, a uns cinc minuts, deixarem a la nostra dreta un camí que va a la Font- Bassa de Can Valls amb la filera de grans Plataners , seguirem tot recta, a pocs metres trobarem un segon camí, que dona a un pont que nosaltres passarem.A l’altra costat i tenim una placeta que hi ha un cedre centenari al mig, a prop, trobarem un cartell indicador per on tenim de seguir  fins arribar a la Font de l’Aranyal.Tant el camí d’accés com la pròpia Font, formen un conjunt molt bonic.La Font de l’Aranyal, esta dins d’una cavitat d’obra, raja sempre un bon doll.En una petita explanada en un marge superior, esta una taula rodona de pedra.Cal destacar, que moltes de les fonts naturals de la Vall d’Olzinelles, en l’actualitat, no hi raja aigua.Per tornar, cal fer-ho pel mateix camí o be, per un camí de terra de ribera, que va paral·lel a la carretera.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Pous de Glaç. Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental .

Autor : : Fábrega A.

REF. L0023418
ISBN 9788492811519
Editorial Farell (2014)

93 pàgines
Tapa tova / 231 x 146 mm.
214 g.

Preu : 16,00 €    (iva inclòs)

Descripció :

Catalunya va disposar d’una àmplia i densa xarxa de pous de glaç, des del segle XVII, on es guardava a l’hivern el gel per al seu ús en arribar l’estiu. Tot i que l’ús de la neu i el gel per refredar es remunta com a mínim a la Grècia clàssica, no va ser fins al segle XVII que el seu ús es va estendre a tota la població. La indústria del gel natural va tenir una àmplia difusió fins ben entrat el segle XIX, quan va aparèixer la fabricació industrial del gel artificial. Amb la desaparició d’aquesta activitat els pous es van abandonar i van anar desapareixent, però encara en queda un important conjunt patrimonial. A les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental tenim localitzats 40 pous ben documentats.

 

Recopilació de dades : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : Els Pèlags del Foix i la Font a Sant Martí de Sarroca

Per anar als Pèlags del Foix i a la Font del Pèlag, prenem la carretera de BP-2121 i traspassarem pel mig de Sant Martí Sarroca, al poc trobarem la Benzinera on hi ha una cruïlla de carreteres, nosaltres seguirem per la dreta fins el barri o caserius coneguts com a Cal Sisplau.Cal fitxar-nos be,  al poc que trobarerm una pista asfaltada a la nostra esquerra anirem per aquesta fins que es torna de terra allí agafarem un camí que ens portarà fins el riu Foix.En aquest punt, pujarem per la nostra esquerra on trobarem diversos Pèlags, per ho el mes important i que dona nom al lloc per ser el mes gran i mes profund és l’últim.En un costat del Pèlag  i a la paret d’una gran roca, hi ha la Font del Pèlag, en general te un bon cabal d’aigua tot l’any.Aquesta Font del Pèlag, com d’altres del Municipi, han sigut arranjades des de fa pocs anys, totes tenen el cartell on figura el seu nom.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Agnès Casanovas

Poema : La Nit de Sant Joan – L’aufàbrega

Aquesta mata olorosa

de la nit de Sant Joan

llença flaire, silenciosa,

entremig de la bravada

de la nit incendiada

per tants focs que es van alçant.

 

Entremig dels núvols roigs,

el cel blau i les estrelles;

entremig dels crits de goig,

remoreig de fontanelles,

i entre el baf esbojarrant,

una flaire es va escampant

fresca, suau i candorosa:

les aufàbregues la fan:

són les mates oloroses

de la nit de Sant Joan.

 

Donzelles enamorades

d’un nuvi esdevenidor,

escabellen les aufàbregues

perquè facin més olor.

 

L’aufàbrega escabellada

és un encenser violent

que llançant la flaire enlaire

augmenta l’encantament.

 

Quina olor més fresca i forta,

ara que els focs ja se’n van!

Sant Joan, obriu la porta

perfumada de Llevant!

 

I en el matí d’aures blanes

l’aufàbrega trobarà

altres aromes germanes

que la nit fan oblidar.

Autor : Joan Maragall, 1897

El Foc

Per a mes informació de l’Autor , podeu  consultar a :

http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2069

La Coca

Cançó de La Nit de Sant Joan, per Jaume Sisa :

https://www.youtube.com/watch?v=lsWVX27nZPg

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

El Gual de Sant Isidre i la Resclosa de can Comas de Santa Eulàlia de Ronçana

Per accedir al Gual de Sant Isidre i a la Reclosa de can Comas , podem fer-ho,  venim per la carretera BV- 1435 des de Barcelona, caldrà a l’entrar al Municipi de Santa Eulalia de Ronçana, desviar-nos a la dreta pel camí del Gual fins arribar al carrer de Sant Cristòfol.En aquesta cruïlla, veiem que els cotxes tenen de seguir pel carrer de Sant Cristòfol, donat que si seguim tot recta, ens trobarem que el pas està limitat per ha vehicles agrícoles, vianants o ciclistes, per sobre el riu Tenes.Aquest Gual conegut com el de Sant Isidre, te la particularitat, que les seves baranes, quan baixa amb molt crescuda, és poden plegar, per que si el riu Tenes porta troncs i altres objectes, no quedin taponant el pas de l’aigua.Abans de creuar pel Gual, anirem per un camí de la llera dreta del riu uns metres, allí hi ha la Resclosa de can Comas, està datada al segle XV.Una part petita de l’aigua és desviava en aquella època, per una rec o sèquia portant-la al Molí de Can Comes a Lliça d’Amunt .Poden veure un bon tros de la sèquia en el costat esquerd, millor creuem el Gual de Sant Isidre, allí tenim mes bona perspectiva.Des d’aquest punt, podem fer un recorregut o itinerari a peu o amb BTT. per un camí tot seguint la vora del riu Tenes fins arribar a l’Ametlla del Vallès. Hi ha cartells indicatius i orientatiu a la llarg del recorregut.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, Les Passeres de Sabadell

Les avingudes d’aigua de la tardor de 1962 varen provocar grans desperfectes en les infraestructures de comunicació entre ambdues ribes del riu Ripoll.Aquest fet va portar que la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental decidís redactar i dur a terme el “Proyecto de Acondicionamiento del cauce del Río Ripoll en el término municipal de Sabadell”, signat per l’enginyer Albino Lasso Conde.Entre les diverses actuacions es preveia la construcció d’uns guals i passeres per a vianants. En concret en el projecte ja es definia les passeres a construir de tipus cantilever, sustentades per tirants. Aquesta construcció era més econòmica i àgil que d’altres d’ús més habitual. El model proposat per l’enginyer Albino Lasso Conde, estava inspirat en models publicats a la revista Engineering News Records, resultant novadós fins al punt que la contractista Dragados y Construcciones S.A. va haver d’importar els ancoratges metàl•lics des de l’estranger.

Les passeres varen ésser construïdes en el transcurs de l’any 1963, posant-se en funcionament l’any 1964.Actualment, encara podem trobar-ne algunes en funcionament.

Informació sobre una nova passera :

http://sabadellinforma.com/2015/03/el-riu-ripoll-comptara-amb-una-nova-passera-fixa-per-a-vianants-a-castellar-del-valles/

Caldria distingir tres estils que trobarem per travessar de vora, el riu Ripoll en el terme de Sabadell :
Passeres tipus gual I, per sota disposen de tubàries o conductes suficientment grans que pot passar per sota l’aigua del riu, amb un cabal ordinari i/o normal. Aquesta en trobem varies en el seu curs, en cas de gran crescuda del riu, es poden utilitzar una barreres que hi han per impedir el pas de vehicles per elles, i així, també, hi han cartells avisant en cas de perill.Passeres tipus gual II, aquestes casi o no disposen de tubàries o de conductes on passi l’aigua, en aquest cas, l’aigua es veu obligada a revessar-ho per sobre de la passera.Passeres tipus cantilever, son totes aquelles que semblen un pont i van subjectes amb un cablejat, per les dues bandes de la vora del riu.Cal destacar la passera del Molí de l’Amat, que per seguretat es va desmuntar, en el seu lloc hi ha un modern pont que creua el riu ripoll, on en un costat i de banda a banda, trobem un llarg seient de fusta.Per tant no sols es podent utilitzar per gent peatonal, sino, també qui vagi en vehicles, com bicicletes, motos i cotxes, amb el respecta de velocitat.

Altres Passeres, estructures mes debils o fetes per la gent dels horts, per poder pasar d’un costat a l’altre. Que frequentment se les emporta a causa d’una crescuda del riu.

En cas de riuades, hi ha unes tanques que no permet el pas de vehicles.Hi ha algun de fusta i també, o de tub cilíndric, per anar saltant o posant el peus de munt seu, axó si, mantenint l’equilibri.Per últim cal mencionar els ponts, oberts a tothom, per passar d’un lloc a l’altre els vehicles de totes classes i tonatges, per accedir a barriades o zones industrials a les rodalies de Sabadell.Text i Fotografies: Ramon Solé