La rel de l’arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l’estiu,
i l’hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua.
Autora : Joana Raspall
Informació de l’Autora :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall_i_Juanola
Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé
És un curs d’aigua del Vallès Occidental afluent per l’esquerra de la riera de Rubí. Neix al sector occidental de la Serra de Galliners a prop del turó de Can Rossell. Durant quasi tota la seva totalitat del seu curs fa de partió entre els municipis de Rubí i Sant Cugat del Vallès.
En la seva part inicial o superior del Torrent dels Alous, varem dedicar en aquest bloc un article el dia 18 d’Agost de 2014.
També, si troba L’Estany dels Alous o Llacuna dels Alous, que és una antiga argilera que, d’ençà del seu abandonament, s’ha anat naturalitzant com a zona humida. 
Es localitza pràcticament en la seva totalitat al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, tot i que, en realitat, queda ubicada als afores de Rubí, entre els barris del sud d’aquesta població, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l’autopista A-7.
Varem dedicar-hi la informació el dia 26 d’abril de 2014
Avui, ens ocupem de completar la visita a aquest Torrent, en el seu tram mes baix, entre L’Estany i l’Estació de RENFE. de Rubí.
De l’estany i ha un camí que passa a tocar per la paret dels tallers de FFGC., al poc unes escales de fusta, ens baixaran a peu mateix del torrent dels Alous, es un lloc en trossos ombrívols, amb bosc de ribera ven conservat.
El torrent va fent sigues sagues com el mateix camí, fins arribar sota de l’estació de RENFE.
En aquest punt, trobarem una gran explanada ,on seria fa temps un camp de conreu, ara totalment erm, 
no obstant, al seu costat veiem una masia, on encara es cultiva, ens estranyarà per el lloc on esta ubicat, entre el torrent i els edificis de Rubí.
Seguirem un petit tros per el carrer fins entrar a un nou parc, amb totes les instal·lacions pròpies, com una amplia zona enjardinada,
amb arbrat variat, aparells per fer gimnàs, fonts publiques, seients.
Al fons, hi ha de nou el torrent,ens fitxem que em donat tota la volta a la masia i els seus conreus.
Passem pel costat d’un vell Pou. 
En la part superior i a prop de les cases, hi ha una zona enjardinada amb atraccions per els mes petits.
Es un bon recorregut que poden fer en tota la seva complerta extensió, durant un matí, entre anar i tornar a Rubí, de forma tranqui-la i gaudint dels cants dels ocells que habitant en tot aquest torrent.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font del Quimet, està situada al Torrent de Can Rimbles del barri de Les Termes de Sabadell, i paral·lela a la carretera de Mollet.
Al sortir de Sabadell, veurem un cadena que barra el pas dels vehicles, quedant a la nostra dreta la carretera.
Nosaltres a peu o amb bicicleta, podem passar, a pocs minuts veurem que hi ha en el fondal del torrent uns plataners centenaris, que ens marcant el punt on esta La Font del Quimet.
Una barana de fusta ens evita que puguem caure i prendre mal.
Baixarem per un caminoi, fins el pla de la Font.
Esta dins d’una cavitat d’obra, es abundant i actualment , esta plena d’aigua i no es veu el broc.
Al seu costat interior hi ha com dues piques.
Fa uns anys es van plantar, lledoners i pins pinyer per les rodalies.
Des de aquí, és poden fer diferents rutes per la Vora del riu Ripoll, i que ja us he anat comentant.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La llegenda de l’home de la tramada (o raier) ens diu que un dia baixava pel Segre amb un rai tot carregat de taulons i bigues. El riu anava amb més cabal del normal, tot i això es va llençar a l’aventura i va decidir baixar cap a Lleida. El cabal va anar augmentat progressivament, i el raier havia de fer esforços sobrehumans per controlar l’embarcació, exposant-se a tot tipus de perills. El raier que era molt devot a la Mare de Déu , quan ja no li van quedar més forces per seguir lluitant, s’abandonà a ella i deixà la tramada a mercè de les enfurismades aigües. L’embarcació era com una joguina de les ones i només un miracle el podia salvar. L’home, serè i confiat es va agenollar i amb tota la força dels seus pulmons va exclamar:
—Oh, Verge de Roser, salveu-me, si em convé! Poseu remei al meu abast. Si moro us encomano la meva muller i els meus fills, però si em feu sortir d’aquesta dura prova, jo us prometo de cor que cada dia passaré el rosari amb tots els de casa i seré el més ferm pregador de la vostra devoció predilecta. Llavors, amb el cor ple d’agraïments es llevà, sense deturar-se enlloc, va pujar al convent dels Pares Dominics i va oferir el seu vot a la Mare de Déu del Roser, allí venerada pels lleidatans. |
Recull de la llegenda : Ramon Solé
El Barri d’Horta de Barcelona, te varies Torres d’Aigua que subministraven aigua on antigament era el centre de la vila d’Horta.
L’aigua procedia de la important mina de can Travi, que va ser construïda l’any 1860.
I per poder ser distribuïda entre el veïns a les hores cases baixes o de pocs pisos, és va construir 4 Torres d’Aigua :
En aquest Bloc ja vàrem parlar fa temps de tres d’elles, ens faltava incloure la Torre del carrer d’Horta i que avui us presento.
La Torre te la particularitat de que no es ni rodona ni quadrada, es ovalada.
Disposa d’una porta i de tres estretes finestres que l’aigua va a parar a una sola pica.
Al seu costat hi ha una font de dos aixetes dins d’una cavitat amb el sostre en forma semi circular, tot el seu conjunt està adossat a la paret o mur d’una antiga finca.
Per a mes informació sobre Torres d’Aigua i altres temes de subministrament d’aigua, podeu consultar el següent Bloc :
http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2011/05/la-mina-i-les-torres-daigua-de-can.html
Si algun dia voleu conèixer aquestes Torres d’Aigua d’Horta, us animo a visitar el Barri, que a banda, podreu gaudir de moltes antigues masies o cases d’època.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per arribar-nos a les Basses de Can Dimoni, podem seguir les següents indicacions :
“Des de Sant Boi cal agafar el carrer d’Alacant i arribar al camí de les Salines. Després cal girar a la dreta en el camí de Ferran Puig i després d’uns 780 m girar a l’esquerra fins arribar al cartell indicador de les Basses de Can Dimoni. Pocs metres més endavant trobarem l’aparcament i l’inici de l’itinerari.”
També podem fer-ho des de Viladecans, sortint des de l’Estació de tren de la Renfe, fins l’entrada al Parc Agrari, i seguir el camins agrícoles, indicats pels cartells que ens van informant fins l’entrada a Les Basses.
La descripció de Les Basses, és :
“Són un conjunt de tres llacunes d’origen artificial que tenen la singularitat d’estar situades enmig de la plana agrícola de Sant Boi de Llobregat. Són molt sensibles, per la seva reduïda extensió, però importants, sobretot pels ardeids del Delta. Gaudeix d’un l’itinerari de 600 metres que circula per l’entorn de la bassa Gran, o de França.”
Per a mes informació, podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Basses_de_Can_Dimoni
Cal que destaquem, que podem arribar amb el nostre vehicle, a peu o bicicleta.
Hi ha en La Bassa Gran de Can Dimoni, un bon aparcament a l’entrada , també, allí trobarem, informació en dies festius, una zona de taules i bancs de fusta, servei de WC.
En cada extrem, hi ha un punt de guaita ampli de fusta, on en silenci podrem gaudir de les aus existents en cada època de l’any.
Recordeu de tenir respecta i silenci esteu en una zona protegida i les aus es poden espantar fàcilment amb la vostra presencia.
Estem curiosament en un espai, entre camps, conreus, sequies i natura.
Us animo a anar-hi i a passar una jornada diferent.
Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé
Es va editar un Llibre -fulletó, que he cregut que va ser molt interessant per a donar a conèixer tot el mes destacat d’els dos pobles.
Em motiu de la XIII Roda Vallesana realitzada el dia 4 d’Octubre de 1992, es va publicar aquest Llibre – Fulletó, donant a conèixer el circuit a fer .
A la vegada una amplia informació sobre cases, ermites, antigues industries, arbres i paisatge, molins fariners i Les Poues de Glaç, tant importants en una època que ja no tornarà mes…
Un Llibre – fulletó, que amb fotografies i dibuixos, ens il·lustren encara avui en dia desprès d’haver passat tant de temps…
En Josep Capdevila, va ser l’autor, de l’article sobre els Pous de Glaç, i descriu molt be i clar el seu funcionament.
Va ser editat l’any 1992, per Via Gràfica de Sabadell.
Amb el suport de L’ajuntament de Sabadell i de Castellterçol. La Generalitat de Catalunya i El Banc de Sabadell i La Caixa de Sabadell.
El mes segur que no es pot adquirir en l’actualitat, al no ser un llibre comercial.
En cas de estar algun dels seguidors del bloc, me’l podeu demanar i us faria fotocopies dels temes que volguéssiu.
Text : Ramon Solé
Aigua potable
És aquella aigua que reuneix les característiques fisicoquímiques i microbiològiques que la fan apta per al consum humà o animal sense el risc de contraure malalties tan de forma immediata com a llarg termini.
Beure aigua pels sers vius, és imprescindible !.
Abans de beure aigua cal assegurar-se que és potable.
Les aigües potables són aquelles que no contenen cap substància ni microorganisme perjudicial per a la salut.
Tot i que l’aigua potable subministrada a les xarxes públiques té totes les garanties sanitàries, hi ha casos en què els consumidors compren aigües envasades. Les aigües que venen envasades també han estat analitzades per garantir que són potables. Com que el seu origen és divers les composicions són diferents
Ciutats, Pobles , Urbanitzacions, Cases, Masies….. industries, tots necessitem AIGUA pura
La nostra vida diària es fa difícil d’imaginar sense aigua i aquest recurs tan preuat és escàs al planeta. Només el 3% de tota l’aigua és dolça i, d’aquesta, el 20% és aigua subterrània, el 79% està emmagatzemada en forma de gel i només l’1% és l’aigua dels rius i llacs.
En la majoria dels països desenvolupats l’aigua arriba a les llars mitjançant un sistema de canonada. Aquest servei requereix una infraestructura massiva de captació o extracció, posterior emmagatzematge, purificació i per finalment bombat i distribució a través de canonades fins als punts de consum. El cost de l’aigua entubada és una petita fracció de l’aigua embotellada, de vegades fins i tot d’una mil·lèsima. En diferents països de parla hispana s’anomena de diferent forma a aquesta aigua, així en Espanya i Argentina és coneguda com a aigua corrent.
Pantà de Sau. fa mes de 50 anys , quan es va finalitzar la seva construcció
El mateix subministrament utilitzat per beure és també utilitzat per rentar, fer córrer el vàter, màquines rentadores de roba i de plats. En alguns llocs s’han fet intents experimentals per introduir aigua grisa no potable o aigua de pluja per a aquests usos secundaris.
Les autoritats de salut en diverses regions han utilitzat el subministrament d’aigua pública com a medicina massiva utilitzant la fluorització. Aquest és un tema controvertit en termes de salut, llibertats i drets de l’individu.
La disponibilitat d’aigua entubada neta porta molts beneficis de salut pública. Normalment, la mateixa administració que proveeix l’aigua entubada també és responsable del seu rebuig i tractament abans de la descàrrega d’aigües residuals.
Antiga deu d’aigua que és portava al poble de Sant Quirze de Besora
Mes informació sobre l’aigua potable :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_potable
Us facilito el Reglament Municipal Tipus del Servei de subministrament d’aigua potable per municipis, de la Diputació de Barcelona :
http://www.diba.cat/documents/63810/508804/xarxasost-pdf-PropostaRMTSSAP08-pdf.pdf
També podeu visitar aquesta pagina que de forma senzilla, ens explica diferents aspectes sobre l’aigua potable :
http://www.wikilingua.net/ca/articles/a/g/u/Agua_potable.html
Informació sobre l’origen de l’Aigua
https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua
L’aigua no potable
Una de les pràctiques per aconseguir una millor eficiència en l’ús i l’estalvi de l’aigua és aprofitar aigua no potable (que, un cop tractada, és un recurs no potable d’alta qualitat) en aquelles accions quotidianes que no requereixen aigua apta per al consum humà, com les descàrregues de vàters, el reg de jardins, l’aigualeig de carrers, etc. Mitjançant l’aprofitament de recursos no potables podem preservar els recursos de les xarxes d’abastament d’aigua potable, mesura que resulta especialment eficaç en èpoques d’escassetat d’aigua. Entre els recursos no potables que podem aprofitar en l’àmbit urbà trobem:
Aprofitament de l’aigua de Pluja :Què cal tenir present sobre les fonts naturals?
(Article de la Web de l’Ajuntament de Castellar del Vallès)
Quan bevem aigua d’una font natural cal tenir present que aquesta aigua no rep cap mena de tractament perquè prové directament de filtracions del subsòl o d’una mina. Per això és important que siguem conscients que el mateix estat natural de les aigües pot provocar-nos algun malestar, ja que hi ha molts factors que en poden fer variar la seva qualitat. Els incidents que en fan variar la qualitat normalment no es noten en el gust de les aigües, i nosaltres les consumim amb total tranquil·litat, desconeixedors del risc al qual ens exposem.
La casuística que afecta la sensible qualitat de les aigües ens fa ser prudents alhora de qualificar qualsevol font. Per això, mai parlarem d’una aigua d’una font natural com a aigua potable, perquè no està clorada i no rep cap tractament que n’asseguri la seva qualitat de manera constant; es denominen fonts d’aigua sense garantia sanitària. Quan els resultats de les anàlisis surten amb algun valor que supera els paràmetres de referència, parlem d’aigua no potable.
Podríem dir que les fonts són la sortida a l’exterior d’un riu subterrani. Aquests no funcionen de manera gaire diferent que els rius superficials: amb la sequera l’aigua s’estanca, concentra grans quantitats de matèria orgànica i fins i tot pot arribar a fer pudor. D’altra banda, després d’una pluja generosa l’aigua baixa tèrbola, remoguda, arrossegant gran quantitat de materials en suspensió.
A part de les alteracions naturals que afecten les aigües de les fonts, els estiatges i les pluges, en trobem d’altres de directes com el fet de realitzar un moviment de terres, adobar un hort o uns camps de conreu, etc. a les immediacions de les fonts.
Hi ha diverses fonts del nostre municipi que malgrat ser molt populars i concorregudes, tenen una qualitat d’aigua no potable. 
Acostumen a ser-ho totes les fonts properes a zones agràries d’horts, camps i granges. Malgrat que el seu gust no hagi variat, que la continuem trobant fresca i bona, i que no ens provoqui cap malestar, els seus efectes poden sorgir a llarg termini fruit d’un consum continuat.
Per tot això és important tenir molta precaució en el seu consum i seguir les recomanacions que trobareu en aquesta pàgina web.
Per aquest article em comptat amb el recull de Informació de :
Fotografies : Ramon Solé
Si tenim sols una hora per dedicar a gaudir d’un petit barri com es el conegut com a Dalt La Vila de Badalona, mireu de deixar-vos portar per uns carrers petits, que us transportarà en un instant, cent anys en rere…
Trobareu carrers empedrats i que fan una bona pujada,
carrers on encara avui en dia en la seva façana trobareu les imatges d’algun sant , com Sant Roc,
o be, Sant Miquel del Sants.
Una portalada de les que fan època i que invitant entrar i mirar.
O, una façana d’una casa amb les finestres protegides amb ferro forjat.
Un carreró sense sortida, axó si, una raconada plena de plantes,
i també, una casa amb un jardí de poble, amb el seu pou pintat de blanc.
Per últim, una de les moltes cases tancades perquè el temps ha fet que no s’hagi posat remei i moltes de les petites cases presentant un estat deplorable…
Al final d’aquest recorregut per Dalt La Vila, ens arribarem a prop de l’Hospital Municipal, on hi ha la Plaça de Pau Casals, objectiu d’avui, veure la seva Font.
Font de dues aixetes, que va l’aigua a cada pica independent.
A sobre, hi ha un test metàl•lic molt bonic.
Tenim inscrit l’any 1922, amb petites rajoles.
Amb un dels costats l’escut de la ciutat de Badalona.
Mireu de deixar-vos, una hora de la vostra vida i anar a visitar aquest antic barri i les seves dues Fonts, a la Plaça de Pau Casals i la Plaça Constitució, que ja us vaig fer un article sobre aquesta última.
Font de la Plaça de la Constitució
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de la Roca, era un cabal d’aigua prou important per subministrar als residents del nou Barri que es va crear de Torre – Romeu a Sabadell, a partir dels anys 1950.
Molta gent era immigrant d’altres comunitats d’Espanya que venia després de la post guerra a refer-se i buscar feina a Catalunya, Barcelona, Cerdanyola, Ripollet, Barbera, Terrassa i Sabadell entre altres, van ser llocs preferits pel assentament dels nous vinguts, per això van néixer nous barris arreu d’aquest municipis.
Font de la Roca- Any 1988 – Arxiu RASOLA
La Font de la Roca, està situada en la plaça del mateix nom, al costat, de la Ronda de l’Ebre, on fa una certa corba.
Ara La Font no hi raja des de fa uns anys aigua, veiem que al modernitzar-la, es va aprofitar per enjardinar la plaça, fent una nova Font de tres raig i un desguàs que va a una pica rodona de pedra.
Cal destacar que totes les estructures son metàl·liques, que no donen a entendre que es una Font natural.
La Font verdadera i antiga de La Roca, si accedeix per unes esglaons. Tampoc no raja aigua.
Us adjunto unes fotografies de com era la Font de la Roca abans de la seva remodelació extretes de la Web de l’Ajuntament de Sabadell.
Del llibre de Fonts i Mines del Rodal de Sabadell, del Sr. Ricard Molins, ens descrivia per l’any 1984, d’aquesta manera la Font i la il·lustrava amb un magnífic dibuix.
Com veiem, en l’actualitat és totalment diferent a com havia sigut.
Recopilació de dades, text i fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 
