Poema : Doña Primavera

Doña Primavera
viste que es primor,
viste en limonero
y en naranjo en flor.

Lleva por sandalias
unas anchas hojas,
y por caravanas
unas fucsias rojas.Salid a encontrarla
por esos caminos.
¡Va loca de soles
y loca de trinos!

Doña Primavera
de aliento fecundo,
se ríe de todas
las penas del mundo…

No cree al que le hable
de las vidas ruines.
¿Cómo va a toparlas
entre los jazmines?

¿Cómo va a encontrarlas
junto de las fuentes
de espejos dorados
y cantos ardientes?De la tierra enferma
en las pardas grietas,
enciende rosales
de rojas piruetas.

Pone sus encajes,
prende sus verduras,
en la piedra triste
de las sepulturas…

Doña Primavera
de manos gloriosas,
haz que por la vida
derramemos rosas:

Rosas de alegría,
rosas de perdón,
rosas de cariño,
y de exultación.Autora del Poema : Gabriela Mistral

Per a conèixer a l’autora del poema, podeu consultar a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriela_Mistral

Recopilació del poema i Fotografies primavera 2016 : Ramon Solé

 

Per la vora del riu Ripoll. L’escala del peixos del Molí d’en Font de Sabadell

A vegades a l’acomodar o remodelar un riu, no es pensa que molts dels peixos, el remuntant una vegada a l’any per posar els ous a la seva part mes alta o naixement del riu; a les hores es trobem que tenen obstacles com a barreres, siguin naturals o posades per l’home, com saltants d’aigua, que serveixen per frenar les avingudes en cas de crescuda del riu, fent impossible que els peixos puguin portar a terme el seu objectiu bàsic d’arribar fins el lloc de destí.L’escala dels peixos es coneguda com a el pas de fauna.Es una obra senzilla per que el peixos puguin remuntar el riu Ripoll, d’una forma fàcil i anar a posar el ous de munt del riu.A la llarg d’aquets riu trobarem diferents escales per els peixos, una d’elles i molt al límit de Castella del Vallès, es la coneguda per la del Molí d’en Font a Sabadell, situada a prop de les restes del Molí i de l’Àrea d’Estada de Jonqueres.Un cartell ens anuncia on esta situada, formada per unes cavitats circulars i connectades entre si, on baixa l’aigua del riu, i per on els peixos i altres animalons, poden pujar i fer descans en alguna d’aquestes cavitats i continuar el seu camí.Forma part de les obres de millora de tot el conjunt de la vora del riu Ripoll.
(Nota: Ja vàrem fer menció fa un mesos de l’escala per a peixos de forma genèrica.)

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : La primavera

Pel bosc tot glaçat un cant s’ha sentit; damunt les muntanyes s’escolta un brogit: «Lleveu-vos amics, que el fred ja se’n va, lleveu-vos de pressa, l’hivern s’ha acabat» Les flors obren l’ull aixequen el cap, i diuen alegres: «Quin dia més clar!» Damunt el paller badalla un ocell, estira les plomes i fa un capgirell. Les mosques se’n van darrera del vent, els núvols fan gresca i mullen la gent! Autor : Bofill, Francesc Informació de l’Autor :

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/bofill-suris-francesc

 

Recull del Poema i fotografies : Ramon Solé

Avui és el Dia Mundial de l’Aigua

El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua.

Informació sobre el dia Mundial de l’Aigua :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_Mundial_de_l’Aigua

Saps quins són els valors que es volen transmetre?
• Aigua i Treball !

L’Assemblea de les Nacions Unides va declarar l’any 1993, el 22 de març com Dia Mundial de l’Aigua. Una jornada que es treballa per conscienciar la població que l’aigua no és un bé il•limitat. Pobles, ciutats, escoles i entitats aprofiten aquest dia per posar èmfasi en la importància de l’estalvi de l’aigua dolça.Pregunta : Com ho fas tu?

Informació de l’ACA. sobre accions a fer en el dia Mundial de l’Aigua :

http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1220754461208201240586

Per ho, que no sigui un sol dia, ens tenim de conscienciar que el problema de manca d’aigua dolça, pot ser , o ja ho és, un problema diari…!

Recull de les informacions i fotografies : Ramon Solé

Un Santuari entre tres municipis

Per visitar el Santuari de la Mare de Deu de Puiggracios i si anem amb el nostre vehicle, caldrà arribar-nos a l’Ametlla del Vallès, seguirem sempre les indicacions que trobarem a la llarg del recorregut, passarem primer per els carrers entre xalets, per al Serrat de l’Ametlla i la masia de Can Quico i la Miranda.Fins arribar a l’aparcament del Santuari.Amb un dia clar podrem observar bona vistes de les rodalies, donat que estem a mes de 800 metres d’altitud.Si entreu al Santuari, trobareu una imatge de la Verge Maria, dreta, alletant l’Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d’alçada.Us passo unes dades d’aquest lloc :

“ El cim del Puiggraciós està situat a la confluència dels termes municipals de l’Ametlla del Vallès, el Figueró i Montmany i Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental.
És un turó amb una altitud de 808,3 m, situat al sud-est dels Cingles de Bertí, als quals s’uneix pel Collet de Can Tripeta. Forma part de la Serralada Prelitoral catalana.Al cim, hi resten vestigis d’un poblat ibèric, i, uns 100 m per sota de la cota màxima, hi trobem el Santuari de Puiggraciós. Al nord-est hi ha una torre de senyals del 1845 que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, al seu costat dret la Capella primitiva i cap al sud, el veïnat del Serrat de l’Ocata, de l’Ametlla del Vallès.”Podeu consultar dades del Santuari a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Puiggraci%C3%B3s

Com deia, a poca distancia del Santuari i fent una certa pujada per un camí ampli, esta la Torre de Senyals de planta quadrada i construïda amb pedra l’any 1845.Ens cridarà l’atenció al seu costat una petita construcció, és la primitiva Capella del segle XV. on la tradició diu que va ser trobada la imatge mariana per un pastor i un bou.Darrera del Santuari, hi ha la Font i cal premé un polsador.Per a mi, mes m’agrada, és pujar al Santuari a peu des de Figaró, passant per la masia de Montmany, es molt mes bonic amb llocs plens de natura i es un camí mes tradicional.

Text, recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Poema : La Primavera

La primavera ja ha arribat

Sorolls del vent al clotell,

Una batalla d’estacions ha començat

Que al paisatge tornarà bell.

****

La neu es tornarà bassiot,

Les castanyes torrades en maduixes amb nata,

Els barrets de llana en barrets de palla

i les sopetes calentes en gelats que refresquen.Ja li queda poc a l’hivern,

el seu temps s’esgota.

L’últim alè deixarà anar,

i un sospir fred ens deixarà a les mans.Autora del Poema : Silvia García

Informació de l’Autora del Poema :

Silvia García (Chaco, Argentina, 1970). Poetisa y traductora. Ediciones Corregidor, de Buenos Aires, le ha publicado dos libros de poemas: Calendario (2005) y Cuentos de hadas (2006). Reside en Canarias.

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:

• La papallona pintada

Esta a la sortida de Cardedeu direcció a Llinars del Vallès abans d’arribar al riu Mogent.

• La senyal de tràfic

Una senyal poc usual, situada el camí que va de Sabadell a Castellar del Vallès per la vora del riu Ripoll. Que ens alerta del perill de trobar carruatges… ehi, que estem al 2016 !

• Una font amb doble finalitat

Aquesta font situada a dins de la població de Llinars del Vallès, per la seva part frontal, veiem la data de construcció, l’any 1952 i la aixeta amb la pica, axó es del tot normal, si mirem per darrera veurem que s’ha aprofitat per instal•lar una bústia de correus, axó, si que es curiós.

• Una barca de muntanya

Per últim, veiem com aquesta barca esta a l’entrada d’una masia a les afores de Cànoves. Veiem que per el seu interior s’han col•locat uns llargs testos per fer mes bonic amb l’entorn de Muntanya i no pas de Mar. No és l’única , hi han moltes mes arreu de Catalunya que no és fan servir i formen part de la decoració ambiental terres a dins.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Parc de Can Sauleda de Sant Antoni de Vilamajor

Cada diumenge o dia festiu, us presento una Font que vull destacar, en general son fonts naturals i tenen per les seves característiques alguna cosa per destacar.En el cas d’avui , la Font del Parc de Can Sauleda situada a un costat del Parc que li dona nom, de Sant Antoni de Vilamajor, es d’aigua de xarxa.Esta al tocar de la carretera de Llinars a La Garriga, front a la plaça on cada diumenge és celebra el Mercat setmanal.Per tant esta en un punt molt concorregut per la gent del poble i de gent que va a comprar els diumenges o passa el dia per aquesta zona, jugarc els nens, a descarsar el gran, tenia molta ombra…Voldria destacar que s’estan fent obres des de fa un temps a tot el Parc, i que han deixat sense l’arbrat que era un component important d’aquest.Ens preguntem, una vegada finalitzades les obres de remodelació, es podrà veure un Parc tan bonic com era abans de l’iniciï de les obres, amb arbres per tot el recinte ?… i la Font, continuarà sen igual i en el mateix lloc ?Per axó caldrà esperar … !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aiguabarreig del riu Tenes amb el riu Besos

En aquestes últimes setmanes he presentat al Bloc diferents aiguabarreig del Vallès :
• L’aiguabarreig del riu Congost amb el riu Mogent i que formen el Besos, a                Montmeló
• L’aiguabarreig de Ripoll amb el riu Besos, a Montcada i Reixac

Avui el dedicarem a l’aiguabarreig del riu Tenes amb el riu Besos.Per anar a l‘aiguabarreig del riu Tenes amb el riu Besos, podem anar per diferents llocs. Arribar-nos des de Montmeló per l’avinguda riu Besos, per un costat hi ha el riu i per l’altre tot de naus industrials.A uns 20 minuts arribarem a una corba d’aquesta avinguda, on en general hi han molts vehicles aparcats. Un rètol ens indica que hi som a l’aiguabarreig.El problema és que no hi ha cap camí i esta tota la llera plena de malesa i canyissars, sols podem aproximar-nos al riu Tenes per una baixada propera al pont de l’AVE. Per ho el lloc dista bastant del seu aiguabarreig.Una segona opció, és a l’inici del recorregut, en l’avinguda del riu Besos, cal creuar una passera el riu Besos, i anar per la seva vora esquerra que hi ha un camí de terra peatonal, a l’arribar en els límits entre Montmeló i Mollet de Vallès, hi ha l’aiguabarreig, tampoc es poc accedir-hi fàcilment, per ho des de lluny podem veure l’aiguabarreig, també entre canyissars o buscant un lloc apropiat.Des de Mollet podem agafar aquest últim camí i anar a la inversa direcció Montmeló i arribar-hi així al mateix punt.Com veiem, en sols uns pocs kilòmetres que els separen es produeixen tres aiguabarreigs en aquesta zona fluvial.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Visitem el Parc de Plana Lledó de Mollet del Vallès

Des del centre de Mollet de Vallès anirem a l’avinguda del Parc, el carrer de Granollers i l’avinguda Rivoli, un cop creuat pel pont per sobre de la linea de tren de Barcelona a Puigcerdà.
També, podem deixar el nostre vehicle al petit aparcament que hi ha just davant de l’entrada. Des d’aquest punt podrem accedir al Parc de Plana LLedó.El primer que veiem és un camí que ens portarà fins a una glorieta on es fan en dates senyalades, musica clàssica i/o musica popular.
Per a tot aquest Parc, trobarem un seguit de camins de terra que s’entrecreuen amb les pistes asfaltades. Si anem resseguint els camins descobrirem racons i detalls molt bonics.L’espai on està el llac és un racó tranquil. Al voltant trobarem bancs on podrem seure una estona.Una font en la part superior d’un mur que ens cridarà l’atenció.Així, com la glorieta semi circular del llac, on trobarem en la majoria de les columnes, han quedat embotades d’un arbust com si és tractes d’una serp.També podreu jugar a pilota o a diferents jocs en les zones destinades als infants amb jocs infantils, situats a diferents punts del parc.Dins el parc hi ha les pistes de petanca de Can Borrell i el Cementiri municipal de la ciutat, situat en la part central alta d’aquest parc.De fet, és un parc tranquil que combina camins de terra amb pistes asfaltades on trobarem una varietat d’arbres i plantes molt ben cuidades i un Cementiri que en aquest lloc que esta situat i envoltat de vegetació ens dona pau i serenitat.Si el visiteu, deixeu-se anar sense presa per que esteu en un Parc que el soroll es mínim, per tant mireu de gaudir, i una bona manera es portar un bon llibre…!
Text i Fotografies : Ramon Solé