Descripció sobre La Font de Can Mallol, d’en X. Coll, al llibret i plànol humorístic “Fuentes en las Montañas de Barcelona” dels anys 50 del segle passat, ho descriu així :
“… Consta de las preferidas de los montañeros amantes de la quietud y soledad que le prestan las vecinas ruinas de Can Malloll, desde las cuales un senderó desciende a la Fuente, pasando por la izquierda de la linea eléctrica . Su ubicación se distingue por una hermosa encina , debajo del camino , en un ambiente acogedor. La Fuente alimenta el lavadero, que a su vez se utilizaba para regar la huerta, hoy llena de maleza… “
Efectivament, la Font de Can Malloll, esta situada a sota del camí que porta de Can Busquets fins la carretera BV-1468 de Vallvidrera a Molins de Rei.
A principi dels anys 80 del segle passat, les característiques de la font era molt senzilla, era una cavitat natural on sortia de les escletxes una certa quantitat d’aigua, i es va fer amb totxanes una petita cisterna que a l’agafar altura sortia per broc.
Anava a parar l’aigua a una pica i d’aquí a la petita bassa situada a l’esquerra al costat mateix de la Font, tot això, estava a l’ombra d’una centenària alzina.
A mitjans de l’any 1988, amb un grup de Voluntaris forestals vàrem tapar amb pedra de pissarra, la paret de totxanes de la font i posarem un tub d’acer inoxidable.
La Gerència del Parc de Collserola va aportar la taula i seients de fusta, un cop esbardissat les rodalies. De la bassa poc quedava tota estava plena de terra i bardissa.A principis del present segle, és va produir una important esllavissada, va despendre la centenària alzina i va caure al costat de la font i les restes de la bassa.
Des de a les hores, ja no ha sortit aigua per el tub de la Font, agreujat també, per les èpoques de llargues sequeres.
S’ha observat que surt aigua quan plou molt, per sota de la font on hi ha l’antiga pica.
Fa pocs anys i per part del Voluntaris del Parc, es va portar a terme una nova esbardissada, de les rodalies de la Font de Can Malloll.
Caldria tornar a fer una recuperació de la font i esperar que quan torni a ploure amb ganes, pugui sortir aigua per el tub de la font.És una manera d’evitar així que la gent vagi oblidant moltes fonts que hi ha arreu de la serra de Collserola que en l’actualitat no és que puguem dir que estan en el millor moment.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fotografia Actual : extreta de Fent Fonts Fen Fonting