Per la Vora del Riu Ripoll , El Molí d’en Busquets de Castellar del Vallès

El Molí d’en Busquets és un molí del municipi de Castellar del Vallès inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.DSCN5184_01Dades generals i Històriques del Molí d’en Bosquets :

“És una edificació industrial que donada la continuïtat d’ús ha sofert modificacions i ampliacions respecte al projecte original. Entre el conjunt de naus disposades desordenadament resten encara en ús edificacions del segle XIX. Aquestes segueixen el tipus arquitectònic freqüent en els molins que s’arrengleren als marges del riu Ripoll. Es tracta d’una senzilla nau de planta rectangular i teulada a dues vessants, amb una alçada de dos pisos; els murs presenten una distribució simètrica destacant el gran nombre de finestres. Moltes de les naus es disposen adossades, en sentit paral•lel o perpendicular. L’aparell emprat és el totxo, essent el mur arrebossat.
La base de la xemeneia del molí d’en Busquets la forma un cos de planta quadrada, sobre aquest s’inscriu la xemeneia que presenta una forma prismàtica amb 8 cares, essent el cos de proporcions esveltes. L’aparell emprat es el totxo vist, que s’utilitza també com a element decoratiu en forma de motllures. De la xemeneia i del conjunt de la fàbrica es conserven fotografies del 1895 (Vergés i Vernís, P. Topografia mèdica de Castellar). DSCN5185_01En el lloc del actual molí existí un mas anomenat Astafort, establert l’any 1478 per Joan Astafort. Posteriorment passà a ésser propietat de la masia de Can Carner, que temps després el varen vendre a Francesc Déu. Al voltant construí el moli que després vengué al paraire terrassenc Valentí Busquets que continuà amb l’activitat drapera del molí. Pau Busquets i Barata, possible successor de l’anterior construí una capella que fou dedicada a Sant Pau, avui desapareguda. Aquesta capella, segons descripcions del segle XIX, posseïa un gran quadre dedicat a Sant Pau, així com altres petits quadres a l’oli. A finals del segle XIX, el Dr. Josep Tolrà feu les instal•lacions cotoneres al molí de Can Barba i també en aquest molí, que passà a formar part del patrimoni de l’empresa Vda. De J. Tolrà. Les velles instal•lacions foren ampliades i modernitzades, continuant avui dia en ús.
El molí pren el nom de Valentí Busquets, un paraire terrassenc que al començament del segle XVIII va fer una instal•lació drapera en un molí que segurament ja existia i del qual es desconeix el nom. Pel març de 1799 els barons de Castellar donaren permís a Pau Busquets –segurament descendent de Valentí– per afegir-hi un molí draper. Cap al final del segle XIX, Josep Tolrà hi posà nova maquinària cotonera, simultàniament a la que posà al molí de Can Barba. Consta que l’any 1895 al molí d’en Busquets hi havia cent telers de cotó i s’hi feien tints i acabats. Aquestes instal•lacions continuen en funcionament.”DSCN5186_01Informació de la seva destrucció recent, podeu consultar a :

http://laltraveu.blogspot.com.es/2009/02/la-destruccio-del-moli-den-busquets.htmlDSCN5183_01Les restes d’aquest Molí, esta a prop del camí que va per la vora del riu Ripoll des de Sabadell a Castellar del Vallès, i dins del terme Municipal d’aquesta última població.DSCN5192_01

Dades generals i històriques : L’Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia
Fotografies : Ramon Solé

Encara hi ha Primavera ?….

CAM01007_01Amb el canvi climàtic, actualment i des de fa uns anys i cada vegada mes, creiem que les quatre estacions que estudiàvem a l’escola…. ja no hi son; casi no compareixen puntualment en el seus cicles anuals… !DSCN3197_01Per ho, la natura es manté per sobreviure, un exemple el tenim amb les flors que ens inunden aquesta any novament per els campsDSCN2565_01 i boscos de Catalunya de Primavera !DSCN2649_01Aquesta Setmana Santa,  hem fet un recorregut per veure, sentir i gaudir de les flors, plantesDSCN2466_01 i arbres d’arreu…DSCN2648_01Efectivament, hi son… les tenim a ma, en cada racó d’un camp, bosc o  jardí d’un poble, ni han i esta ple de Primavera !DSCN2436_01DSCN2467_01De quins colors podem veure ?, realment de tots, es una simfonia clara … evident de molts colors, blanques, vermelles, liles, grogues,  es un Sant Martí terrenal el que se’ns presenta als nostres ulls !CAM00450_01CAM00447_01Voldríem volar per contemplar-ho des de sobre anar d’un canto a un altre i poder admirat aquest mantó florit que ens presenta la Primavera !CAM00448_01CAM00443_01Ara després de l’hivern, tot sembla renéixer, els pagesos s’afanen a conrear els hortsDSCN5370_01 i les seves terres i camps,  perquè aviat donin els primers fruits.CAM00454_01Deixant ben preparades les vinyes perquè el raïm de l’estiu doni al màxim rendiment… i un bon vi !.DSCN2465_01La natura a la Primavera es fa veure, els formiguers  apareixen a reu,CAM01002_01 les primeres orenetes  ja arriben i buscant el lloc adient per a fer el niu, on viuran els proper mesos i naixeran les cries d’orenetes…DSCN0559_01Be, crec que desprès d’aquest passeig per la primavera en Setmana Santa, sols cal dir, que mes o menys llarga,CAM00450_01CAM00442_01 novament tenim , la Primavera aquí !!!CAM00448_01CAM00441_01Gaudiu-la !!!, qui sap si dintre d’uns anys sols notarem, l’hivern i l’estiu…, confiem que no sigui així.CAM00440_01

Text i fotografies : Ramon Solé

El Salt d’en Vilar de Dalt de Pujarnol

Per accedir al Salt d’en Vilar de Dalt, agafarem la carretera GIV- 5247, de Banyoles a Pujarnol, fins el quilòmetre 1, on trobarem a mà dreta un espai per deixar el nostre vehicle. IMG-20160121-WA0003_01Des d’aquí tornarem en rere uns metres fins trobar una entrada amb uns esglaons de pedra que més avall esdevé un caminoi que segueix serpentejant fins abans del riu, on trobem la Font del Salt d’en Vilar, per darrere del pedró surt un caminet que baixa fins el riu on hi trobem el Salt d’en Vilar de Baix, procedent de la riera Matamors i que us recomanem la seva visita, el camí d’accés te una certa dificultat. Fins aquí us vàrem explicar com anar en l’article del dia 14 de febrer de 2016.

Camí casi borrat per la vegetació

Camí casi borrat per la vegetació

Des de la Font, agafarem un altra camí que fa una certa pujada i també alguna dificultat per la vegetació existent, no obstant, ens permet accedir a la riera,IMG-20160121-WA0006_01 per ho, un tros mes a munt, on esta l’objectiu d’avui, El Salt del Vilar de Dalt.tuytu_01El mirem com el mirem… de qualsevol angle, ens agradarà la seva bellesa, i mes si hi cau aigua amb abundància pel Salt.IMG-20160121-WA0004_01Forma un caient amb una vegetació verda per tot el seu conjunt,IMG-20160121-WA0002_01 que no podrem deixar de mirar… i a la vegada fer fotografies.IMG-20160121-WA0001_01Sols dir que aquest Salt es molt mes bonic que el de baix; si aneu aprofiteu de visitar els dos Salts.IMG-20160121-WA0000(1)_01
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

La Llegenda del Bosc Màgic

A caigut a la meves mans una llegenda de Bosnià, i que diu així :  

Hi havia una vegada un bosc màgic. La seva llegenda explica que quan en aquell bosc entri una persona que estimi més la seva misèria que tota la felicitat d’aquest món, el bosc perdrà la seva màgia i passarà a ser un bosc normal.DSCN5354_01Molt a prop d’aquest bosc vivien una àvia i el seu fill gran. Vivien tots dos en una casa petita i mai no entraven al bosc màgic. Tot continuava igual, amb felicitat i tranquil·litat fins que un dia necessitaven llenya per a fer foc i van haver d’anar a l’altra banda de la muntanya a cercar-la.DSCN2266_01El fill era una mica mandrós i curt de gambals , i va pensar:

– Per què he d’anar a l’altra banda de la muntanya per agafar la llenya, tenint el bosc aquí a prop?

La seva mare li prohibia d’anar al bosc i sempre li deia que si hi anava li passaria una cosa molt dolenta. Però el fill hi va anar i va portar la llenya. També ho va fer al dia següent sense dir-li res a la mare. Al tercer dia, quan va anar al bosc, es va asseure en un tronc per descansar i, en aquell moment, de sota el tronc, va sortir una serp que es va convertir en una dona meravellosa de cabells rossos i llargs, vestida amb un vestit blanc i preciós. Però era una serp i li va quedar llengua de serp. El noi, fascinat de la seva bellesa, s’enamorà d’ella i decidí demanar-li que anés a viure amb ell a casa seva.

Mentrestant, per casa l’àvia, va passar una noia que venia llenya. La noia anava molt mal vestida, fora feia molt fred, l’àvia la va fer entrar per donar-li una jaqueta del seu fill, que ja li havia quedat petita perquè entrés en calor davant del foc. Al cap d’una estona, la noia es va aixecar, li va agrair molt que l’ajudés i li va regalar una mica de llenya per al foc. En aquells moments va tornar el fill amb la dona-serp. El noi va explicar a la seva mare que l’havia trobat pel camí i no tenia ningú al món i havia pensat que podria viure amb ells.

Al cap d’uns quants dies l’àvia va notar que la dona tenia la llengua d’una serp i decidí parlar amb el seu fill. Però ell, cada cop més i més enamorat de la dona-serp, no feia cas a ningú. Quan la mare va dir que volia que la dona-serp marxés de casa seva, el fill li va dir que estimava aquella noia i que n’estava tan enamorat que s’hi volia casar.IMG-20150406-WA0008_01El noi, malgrat tots els consells que li va donar la seva mare, es va casar amb la bonica noia. La dona-serp va notar que l’àvia se n’havia adonat de qui era ella i, per evitar tot el que podia passar, va començar a plorar davant del seu marit i dir-li que la seva mare no l’estimava.

Tant i tant va insistir que finalment el fill va decidir fer fora de casa la seva mare. L’àvia, tot i haver dedicat tota la vida al seu fill, es trobava a la intempèrie. Feia un fred que pelava i nevava tant que, mentre caminava, la neu li arribava fins als genolls. Tot i amb això l’àvia va continuar estimant-lo ja que sabia que la culpa era d’aquella dona-serp. L’àvia, a més a més, tenia molta fam i tenia els peus congelats. Estava molt cansada i finalment va caure a terra. Llavors recordà la llenya que li havia regalat aquella noia i decidí encendre-la per escalfar-se. Era molt vella i sabia que no podria sobreviure gaires dies més d’aquella manera. En encendre el foc, de dins els troncs sortiren un follets amb uns barrets punxeguts de color vermell com el foc. Els nans començaren a ballar, a saltar, a cantar i cridar, la qual cosa la va fer alegrar i agafar forces.DSCN5295_01Els follets es van posar al seu voltant i li van començar a parlar:

– El teu fill, àvia, va fer despertar els esperits del bosc màgic. Ara, aquests estan molt enfadats, per això el rei del bosc vol parlar amb tu. En aquell moment va aparèixer un cérvol, amb què l’àvia va viatjar a l’interior del bosc màgic, acompanyada dels follets que muntaven uns esquirols que els feien de cavalls. Allí no hi feia tan fred i no hi havia gens de neu. Els arbres semblaven vius, la terra tenia uns colors diferents, els animals eren estranys i, fins i tot, alguns parlaven entre si.En aquell moment aparegué una cadira impressionant de color negre.DSCN5309_01Aquesta era en un espai fosc i no es podia veure qui hi havia assegut. Llavors es va sentir una veu humana que va dir:

– Ja saps que el teu fill va despertar els esperits del bosc. Ara ja té el seu càstig. Tu podràs tornar al teu poble, en el temps de la teva joventut.

En aquell precís moment va aparèixer el seu poble, on la gent era molt feliç perquè feia molt sol i molt bon temps i tenien de tot allò que necessitaven.DSCN4196_01– Entra a l’interior del teu poble. Quan hi hagis entrat, et faràs jove i et trobaràs amb tota la teva família – digué el rei del bosc. L’àvia es va posar a córrer cap a l’interior del poble i just en el moment d’entrar es va girar i va veure el seu fill.

Ella va preguntar al rei:

– Què li passarà al meu fill?

– Quan passis aquesta porta oblidaràs que mai hagi existit. No te’n recordaràs de res. Però no et preocupis per ell. Ell ja rebrà el seu càstig.DSCN4013_01En aquell moment l’àvia dubtà sobre què havia de fer. Finalment va decidir no deixar el seu fill i va dir:

– Malgrat tot el que ha fet, jo no el puc abandonar.

Llavors, un vent huracanat ho va fer desaparèixer tot: els follets, la cadira, el rei, el poble, els animals… i la dona-serp es convertí en serp de debò.

L’àvia va ser la persona que estimava més la seva misèria que tota la felicitat del món. I la màgia del bosc va desaparèixer. El fill i l’àvia van quedar sols.

Ell plorava tot demanant-li perdó. A partir d’aquell moment van viure contents la resta de la seva vida.IMG-20151126-WA0013_01

Traductora  del Conte: Alexandra Seslija

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Roser de Campdevànol

Per arribar a Campdevànol, podem fer-ho per la N-260, a l’entrada a la població deixarem el nostre vehicle, o be, si em vingut en tren, ens dirigirem de totes les maneres a peu pel carrer Cerdanya que va entre el riu Fresser i la carretera Nacional direcció a Ribes.

Plaça Clave

Plaça Clave

Seguirem per aquest carrer fins que canvia de nom i passa a ser Avinguda de Catalunya, anem entre cases baixes o xalets, quan arribem a una pista esportiva, ens dirigirem a un gran desmai que hi ha a la vora esquerra del riu, cal baixar uns esglaons fins on esta la Font del Roser.FT Roser 1_01Ft Roser cartell_01L’aigua es abundant tot l’any. A l’estiu es un lloc molt ombrívol, per tant es fresc.Ft Roser 3_01A prop de l’arbre, hi ha una taula i bancs de pedra i de forma rodona, per si volum fer un mos.Ft Roser 4_01Al costat mateix observarem una antiga resclosa, que per una canal porta l’aigua a les fabriques de Campdevànol.Rec  1Us recomano fer un passeig pels carrers d’aquesta població, trobareu llocs encantadors.

Carrer Puigmal

Carrer Puigmal

Text i Fotografies : Ramon Solé

La bassa o llacuna nova de les aus de Viladecans

DSCN4964_01Com punt d’inici per anar a aquesta nova Bassa de les aus, serà des de l’estació de RENFE de Viladecans, tot seguit agafarem el carrer de la Tecnologia, i passarem pel costat del Parc de la Marina, i anirem a una rotonda, on a ma dreta i per un camí passarem per sota de la C-32, dirigir-nos a la zona agrària i d’hortes.DSCN4966_01DSCN4972_01Ens queda aqueta nova bassa de les aus a la nostra dreta, que no fa masses anys es va formar a l’extreure terra en aquest lloc.DSCN4971_01No es pot accedir per que per seguretat i per la tranquil•litat de les aus, hi ha una balla metàl•lica que ho impedeix.DSCN4967_01DSCN4965_01Per un costat hi ha la C-32, per un altre les vies del tren i per un altre, el camí que porta a la zona agrària i hortes.DSCN4968_01Des d’aquesta balla podem veure bona par de la Bassa o Llacuna, te una forma de triangle i esta en un lloc molt tranquil per les aus existents..DSCN4973_01DSCN4970_01Si disposem de prismàtics o una bona càmera podem veure les aus i fer bones fotografies.DSCN4969_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : El Bosc de Primavera

DSCN5087_01“El bosc de primavera

té una ànima, una veu.

És el cant del cucut ple d’aire,

talment bufat en una flauta.

Darrera el lleu reclam,

més enganyós que l’eco,

il·lusos caminem.

Hi ha un castanyer verd tendre.

IMG-20151126-WA0008_01Destil·len fins i tot

les velles ginesteres.

Al volt dels troncs ombrívols,

enmig dels jocs del sol,

dansen les hamadríades”.

DSCN1186_01Autor : Daniel Ruiz-Trillo

Informació de l’Autor  :

És autor del mural “Pol i de sons” i dels poemaris següents:

  1. Truc curt (El Carro del Sol, 1999).
  2. Sal i vi (El Carro del Sol, 2000).
  3. Sonets sonats (Edicionns 96, 2000)
  4. Una estona de sal (Edicions 96, 2001).
  5. Partícules i versos (Edicions 96, 2002).
  6. Fibromiàlgia i tu (A Edicions, 2003).
  7. Recer de versos (Edicions 96, 2006).
  8. Sudokus i tu (il bosco blu, 2015).

Ha format part de les antologies poètiques “Sac” i “Això no és una antologia”, ha estat citat a Verbàlia, verbalia.com i Bloc Maragall. Ha publicat la novel·la Com un vals de Chopin (Paralelo Sur, 2012) i 40 plaers. i ha escrit reportatges de viatges per a les revistes Ciutat Nova, Excursionisme i Món Inèdit. Actualment, edita versos.cat i és director dels festivals de poesia Poemestiu, Vers l’Aigua, Poemanresa i Dolça Poesia.

Ha rebut els premis literaris següents: La Pinya (1993), Horta-Guinardó (1993), Marató Poètica (2012), Enjoy Barcelona (2012) i Paraules per viure (2013) .

Avui es el cinqué i últim dia que dediquem un Poema sobre la Primavera.DSCN4235_01

Recopilació del Poema i fotografies : Ramon Solé

 

 

El forn de calç de Ribatallada de Sabadell

???????

Vista general del Forn

???????

dades

Descripció :

El forn de calç és una estructura excavada en un marge superior al peu del camí que ressegueix el riu, junt a l’entrega del Torrent de Ribatallada amb el riu Ripoll, amb el límit de termes de Sabadell i Castellar del Vallès.

???????

Situat a l’esquerra del camí

Estructuralment el forn de calç s’articula a partir d’una gran obertura circular excavada al nivell natural (torturà) del marge, excepte en la secció més propera al talús on la paret excavada al torturà és substituïda per un mur de doble fulls de còdols lligats amb morter, entre els dos fulls de paraments estava reblert de terra que feia les funcions d’aïllament tèrmic.

Boca superior

Boca superior

???????

Interior

La recarrega de la pedra calcària, per la seva calcinació, es realitzava per la boca superior del forn, mentre que l’alimentació del foc es feia a través d’una obertura a la base del forn.

???????

Obertura de la base

El seu anàlisi tipològic apunta una cronologia indeterminada dins de l’època moderna.

???????

Entrada base

La rehabilitació del forn de calç ve a consolidar l’estructura del forn a través de la construcció d’una anella de formigó armat,

???????

de la mateixa manera que s’ha consolidat l’obertura d’alimentació de llenya durant el procés de calcificació, i per últim s’ha instal•lat elements de seguretat per evitar caigudes dels visitants del forn. “

???????

Balla de seguretat

???????

Cartell informatiu

Aquest Forn, és molt freqüentat donat la seva situació al peu mateix del camí de terra de la vora del Riu Ripoll, cosa que fa que moltes persones passin caminant, amb BTT. a cavall i se aturin una estona en aquest lloc. Ës pot accedir a la part superior a traves d’unes travesses de fusta que formen una escala.

???????

Vista general de forn de Ribatallada

Text estret de l’Ajuntament de Sabadell
Fotografies : Ramon Solé

Poema : Aigües de la primavera

DSCN2470_01Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.

Al cor d’una trista fotja
tremolen els cels divins.
S’acuita la neu a fondre’s
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!DSCN2463_01

Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:

”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

Autor  : Josep CarnerCAM00452_01

Per conèixer a Josep Carner i tota la seva amplia obra literària, podeu consultar a .

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

El llibre : Les Fonts del Paratge Natural de Poblet

Llibre-fonts-del-PNIN1_01Es un llibre, un minuciós inventari de les fonts del Paratge Natural de Poblet, ja siguin petites o abundants, obertes o amagades, modestes, als o o amb propietats medicinals, i que formen part inseparable del patrimoni natural del bosc de Poblet.

Cada font té la seva corresponent fitxa, amb fotografia a color i localització.

El llibre, escrit per en José Luis de la Peña, va ser presentat al Palau de l’Abat del Monestir de Poblet l’any 2010

Editat per la diputació de Tarragona dins de la col•lecció de guies temàtiques de la Medusa.
Recull de dades : Ramon Solé