Per la vora del riu Ripoll, el molí d’en Mornau o molí de Ca l’Estruc

DSCN4592_01DSCN4590_01És un dels edificis industrials més emblemàtics de Sabadell. És declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.DSCN4589_01Molí paperer format per quatre plantes i soterrani, els baixos estan fets amb voltes de sosteniment, els dos darrers pisos són molt amplis, plens de finestres i estaven destinats a assecar el paper. El gran nombre de finestres, a més de caracteritzar-lo com a molí paperer, li valgué el nom de “molí de tantes finestres com dies té l’any”. Davant de la gran nau rectangular que fa “20 canes de llarg per 12 d’ample” hi ha dos cossos laterals annexos.DSCN4585_01La xemeneia del Molí Mornau en els anys noranta presentava un aspecte incomplet donat que fou enrunada la meitat de la mateixa, ja que el seu estat resultava perillós. Queda llavors, la meitat del cos de la xemeneia, encara activa (1991), corresponent a la secció dels tints de l’empresa Estruch S.A. La base de la xemeneia és quadrada, el cos de la xemeneia el forma un pilar també de base quadrangular que presenta un lleuger èntasi, aquesta s’inscriu en un cos de forma de tronc de piràmide situat sobre la base. L’aparell utilitzat en tota la xemeneia és el maó vist.DSCN4587_01L’edifici que es conserva es va construir sobre les ruïnes d’un antic molí documentat a mitjan segle XVI. Aleshores ja era molí paperer, dedicat a fer paper blanc i d’estrassa. Però els canvis d’ús d’aquest molí es van succeir en pocs anys.DSCN4591_01 Després del 1557 fou draper i el 1613 era una farga de claus. El 1622 s’hi molien els minerals que componen la pólvora. Entre 1664 i 1698, el molí fou arrendat per un calderer, que segurament el devia fer servir com a farga d’aram, per allisar les planxes de perols i calderes. Un cop mort, els propietaris de Can Deu el van adquirir en subhasta pública, tot i que estava mig derruït. Uns vuitanta anys més tard hi van fer construir el molí paperer que correspon a l’edifici actual.DSCN4586_01També es coneix com el molí de Ca l’Estruc o de les Finestres, perquè diuen que té tantes finestres com dies té l’any, però de seguida es pot observar que, tot i haver-n’hi moltes, tampoc no en són tantes. Aquesta quantitat d’obertures es deu a la dedicació paperera del molí, ja que les dues plantes superiors eren assecadors per estendre-hi fulls de paper. L’edifici que es conserva va ser construït el 1783 i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar.DSCN4584_01Tanmateix, la dedicació paperera no fou exclusiva.[ Abans del 1830, el segon salt d’aigua del molí ja s’aprofitava per moure màquines de fabricar draps de llana i de cotó. Les màquines tèxtils van ocupar part de l’edifici fins ben entrat el segle XX.DSCN4581_01

Recull de la informació històrica del Molí i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Picant de Bell – Lloc de Sta Cristina d’Aro

IMG-20160131-WA00_01Estem en la zona on hi ha una via verda, la de Girona a Sant Feliu de Guíxols, del traçat de l’antic ferrocarril.IMG-20160131-WA0007_01Concretament ens situarem en la ven conservada estació del tren, on esta la urbanització de “Bell – Lloc”.fghd_01IMG-20160131-WA0002_01Seguirem un cartell indicatiu de la Font Picant i tot seguit arribarem al “carrer de la Font” que ens porta directa a la Font Picant o de Bell – Lloc, d’aigua vermellosa i sulfurosa.IMG-20160131-WA0001_01Lloc aquest que disposa, per a fer pícnic, un espai amb jocs infantils i un Restaurant.IMG-20160131-WA0003_01Ben a prop hi ha una altra Font, coneguda per “Maria Ribes” .IMG-20160131-WA0004_01IMG-20160131-WA0005_01Us aconsello si teniu ganes i temps, de fer una petita ruta per les “Gorges de Salenys” val molt la pena i recordeu de portar la càmera fotogràfica .IMG-20160131-WA0_01

Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

L’Estanyol del Vilar a Banyoles

A - Mapa situació_01L’Estanyol del Vilar és l’estanyol més conegut de la comarca del Pla de l’Estany.Vista Antiga 2_01Cartells_01Es troba just a la riba sud de l’estany, i, igual que el propi estany, recorda la forma d’un 8 degut a les dues cubetes que el formen.Vista general_01Vista general 4_01L’aigua entra pel fons d’aquestes i es comunica amb l’estany a través d’un canal artificial format l’any 1949, sobre el qual hi ha un pont.Vista 3_01Vista 1_01Les seves dimensions: té 12.450 metres quadrats i una fondària màxima de 9 metres.Vista general 1_01Vista 5_01Està a tocar d’un dels paratges més emblemàtics de l’estany, els Desmais amb llocs de descans.Estany El Vilar_01Vista 2_01Al seu costat hi ha la font de La Filosa i la font del Vilar, actualment amb una escultura de l’artista Lluís Vilà que marca el límit entre els municipis de Banyoles i Porqueres.Estany el Vilar 2_01Vista 4_01A més a més, entre l’estanyol del Vilar i l’estany s’hi troba una esplanada que condueix a una petita passera que s’endinsa a les aigües de l’estany, per a poder-lo contemplar millor.Vista antiga 1_01
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de la Gavarresa d’Olost

A - Mapa situació_01El Pantà de la Gavarresa, és un pantà situat a la riera Gavarresa, al municipi d’Olost, amb una superfície de 7,77 Ha.Vista parcial del Pantá_01Per anar-hi, cal sortir d’Olost per la C- 62, direcció Prats de Lluçanès, a l’arribar al Torrent de Reixach que passa per sota de la carretera, cal desviar-nos a una bona pista a l’esquerra, cal passar per front de la casa rural de Can Masover de Reixach, i poc desprès quan passem per l’empresa de Formatges Reixagó, veurem a pocs metres el PantàVista parcial del Panta 3_01Es tracta d’un pantà artificial, originat per una presa de dimensions considerables i destinat a l’abastament d’aigua al municipi d’Olost i a usos agraris i ramaders.Mur del Panta 2_01Cua del Panta 2_01La vegetació de ribera és gairebé inexistent a una bona part del pantà, però a la cua apareix un bosc de ribera dominat per pollancres i un extens bogar. La vegetació de l’entorn és formada majoritàriament per boscos de pinassa i pi roig, amb pocs roures.Cua del Panta 1_01És la zona humida més important del Lluçanès, sobretot per les seves comunitats faunístiques.Vista parcial del Pantá 2_01La fauna és l’element natural més destacable del pantà. Entre els amfibis hi ha citada la granota verda, gripau comú, reineta i granoteta de punts. Entre els ocells nidificants, s’hi havia constatat la reproducció d’ànec collverd, polla d’aigua i balquer (aquest últim podria haver desaparegut com a conseqüència de la destrucció del bogar efectuada fa uns anys). Entre els ocells de pas s’hi ha citat bernat pescaire, agró roig, xivitona vulgar, becadell i rascló.Mur del Panta 1_01Entre els impactes a destacar, hi ha els derivats de l’ús forestal i ramader, que afecta la vegetació dels marges. Seien _01També cal recordar la destrucció del bogar de la cua de l’embassament, efectuada fa uns anys (1995) quan es va realitzar un dragat del pantà.
A la zona s’hi practica la pesca i la caça i és força freqüentada com a zona de pic nic.Mur del Panta 4_01Podem observar que hi ha alguns residus -restes de canalitzacions, ferros, vora la presa. Aparell Electric Obertura del Panta 1_01Aparell Electric obertura Panta_01La captació d’aigua se situa a la part de l’embassament més propera a la presa, on hi ha també una caseta alimentada amb una línia elèctrica procedent d’una torre-centre de transformació, relacionada amb els mecanismes d’impulsió de les aigües extretes del pantà.Vista des del Mur del Panta_01Vista des del Mur del Panta 2_01Recull de informació, text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Fonts de la Mariola i la Vall de Bocairent

El llibre ‘Fonts de la Mariola‘, obra escrita per David Gironés i Eva Ribera que fa un recorregut per les distintes fonts que sorgeixen i es conserven a la Serra de Mariola i la Vall de Bocairent.
El llibre, editat per l’Obra Social de Caixa Ontinyent, mostra aproximadament unes 40 fonts d’una de les principals serres de les comarques explicant la seua història i orígens, tradicions o anècdotes que les rodegen, així com la seua situació.

Este treball recopila àmplia documentació amb intenció divulgativa, amb un mapa explicatiu a més de grans quantitats de fotografies. Els autors, David Gironés i Eva Ribera, han realitzat ja treballs semblants amb anterioritat, dos d’ells publicats per la mateixa Caixa Ontinyent com ‘Fonts d’Ontinyent‘ i ‘Inventari de Recursos de la Vall d’Albaida‘.

Invitació a l'acta de la presentació del Llibre

Invitació a l’acta de quan es va presentar el Llibre

El llibre ‘Fonts de la Mariola‘ “continua la línia editorial dedicada a la naturalesa i al medi ambient, majoritàriament demandada per la nostra societat, i ho fa de la mà de dos persones que coneixen i amen la nostra serra. David i Eva ens inviten a passar de la lectura a l’acció, a convertir la seua recopilació gràfica en un recorregut real per un dels paratges més bells de la nostra geografia”.

La primera edició de ‘Fonts de la Mariola‘ s’ha realitzat en valencià, amb una tirada de 1.000 exemplars i serà distribuïda, com és habitual, a través de les oficines de Caixa Ontinyent.
Publicat per Comarcàlia.

Recopilació de les dades : Ramon Solé

La Font del Frare, el Jardinet i la Verge de Lourdes a Cànoves

CAM00831_01Arribats a Cànoves, petita població del Vallès Oriental, agafarem el carrer del camí del Castellar direcció a la urbanització Faldes del Montseny .

???????

DSCN4863_01Al poc, i tot baixant a ma dreta, hi ha un tancat de fusta que hi ha una font coneguda com la del Frare i un jardí.DSCN4866_01CAM00821_01La citada font, actualment és d’aigua clorada de xarxa.DSCN4865_01Cal destacar que en un costat del jardinet, hi ha una imatge de la Verge de Lourdes,DSCN4868_01 donada, tal com indica un cartell, pel veí de Cànoves, Senyor Pere Marc Ramis, el 11 de Febrer de 2003.DSCN4869_01La imatge esta protegida dintre d’una petita cavitat en forma de capelleta amb vidre.DSCN4871_01DSCN4867_01Aquest jardinet, està en un lloc molt ombrívol tot l’any donat que es troba en una fondalada,DSCN4870_01 aquest espai es ideal per descansar una estona especialment a l’estiu, dos plàtans i uns bancs ens faran l’estada mes acollidora.DSCN4864_01

Text i fotografies : Ramon Solé

La Informació : Exposició Fotogràfica sobre Curiositats del Montseny

gjf_01En Ricard Mateo, va presentar el dissabte dia 20 de Febrer de 2016, una Exposició Fotogràfica sobre Curiositats del Montseny, situats en racons amagats d’aquests massís.CAM00870_01L’Exposició tindrà una durada fins el 23 d’Abril de 2016, tots els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores.

El lloc es a La Mongia de Vilamajor, carrer de l’església, 3 de Sant Pere de Vilamajor.
L’entrada és gratuïta.

Recull de la informació : Ramon Solé

Fem safareig…al rentador de la Rectoria de Cànoves

Benvolguts i benvolgudes seguidors/res d’aquest Bloc, com heu vist durant dos dies no s’ha publicat cap article, això es donat que he canviat de domicili recentment i no he tingut Internet fins avui. Un cop solucionat, continuem amb mes articles que desitjo que siguin del vostra interès.
Gràcies per ser un bons seguidors/res del Bloc de Les Fonts Naturals Aigua, Muntanya i … mes !
……………………………………………………………………………………………………………………………

DSCN4888_01El petit poble de Cànoves, esta en el Vallès Oriental, és pot arribar des de La Garriga o de Cardedeu o de Llinars del Vallès. De fet, el mes antic és l’església, on per la seves rodalies s’ha format un nucli gràcies als nombrosos xalets, situat al peu de les muntanyes del Montseny.DSCN4862_01Per anar a l’antic rentador conegut pel el de la Rectoria, cal pujar per el carrer que puja al Centre Mèdic de Cànoves, situat aquest en uns amplis aparcaments.DSCN4876_01En la seu costat esquer, hi ha la antiga Masia de la Rectoria,DSCN4882_01 i front esta el seu antic Safareig.DSCN4885_01Com podem observar, esta en desús des de fa molts anys, era d’una sola bassa o compartiment i pràcticament quadrat.DSCN4883_01DSCN4879_01En cara conserva l’entrada de l’aigua i la palanca del desguàs.DSCN4881_01DSCN4878_01DSCN4886_01Poques dones queden al poble que se’n recordin haver-ho vist en funcionament.DSCN4884_01Allí esta testimoni d’un passat que no tornarà pas…DSCN4887_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que son els Sequiers ?

Informació sobre l'Aigua 3_01Des del segle XIV i fins l’actualitat els Sequiers, també nombrats com a Sequiaires, son les persones que s’ocupen de vigilar el funcionament i manteniment de les sèquies.Aparells reguladors - Balsareny_01El consum d’aigua a les ciutats ha estat molt important a la llarg de la història. Desguas - Balsareny_01En aquesta activitat, la feina dels sequiaires des del seu inici i fins a l’actualitat ha sigut molt important, com es, el control de l’aigua que arribava a alguns pobles o ciutats, sigues el mes potable possible, com tenim un exemple molt conegut per la gent del Bages, la Sèquia dels Manresans que porta l’aigua a Manresa o el rec Comtal que portava a l’antiga ciutat de Barcelona.Informació sobre les Sequies 2 - copia (2)_01També, trobem moltes Sèquies, principalment arreu de les terres de Lleida, que son un verdader entreteixit de canals i canalons, amb mes o menys abundància d’aigua, segons l’època de l’any en que es porti a terme el cultiu en la zona.Toma_Acequia_Mestalla_01 Axó també era feina dels Sequiers, el control de la quantitat i distribució de l’aigua a tots el camps de conreu.DSCN3836_01En el cas que es produïssin anomalies o abusos per part d’algun regant o pagès, el podien denunciar i la justícia intervenia. Per tant els Sequiers, son com els guardes de la vigilància de l’aigua i fan complir els torns de regatge.Sud - Canal petita 2_01El manteniment, en molts de casos també el portava el Sequier, comprovar que no haguessin fugues d’aigua als recs o canals, que les portelles de sortida de l’aigua a subcanals, funcionessin correctament, o sigui, tanquessin be.Sortida d'aigua_01 Posaven grasses a les juntures de les portelles, per que pugessin sense dificultat pujar o baixar. O be, feien petites reparacions a la llarg de les xarxa de sèquies o canals.Rec_01Avui en dia, des de les Juntes, ja s’envia empreses especialitzades en aquests menesters.Informació sobre les Sequies 2 - copia_01En llocs concrets, trobem encara unes casetes a prop de la sèquia o canal principal, és on vivien els sequiers, axó era per que com la Sèquia necessita un manteniment constant i diari, els Sequiaires la ressegueixen de cap a cap i era mes fàcil i rapit al viure a prop.Casetes Resclosa_01Una altra de les seves feines era el vetllar perquè els ponts que serveixen per creuar la Sèquia, estiguin en bon estat fer el manteniment i reparar els murs que s’ensorren en ocasions.Sequia Balsareny 2_01Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.DSCN3984_01De fet, en el Catalunya, existeixen els recs o canals d’aigua des de la presencia dels Romans a les nostres terres.Rec 3_01Posteriorment vàrem agafar aquesta tècnica per portar aigua a conreus, pobles, molins de gra o molins drapers i molins paperers; mes tard, a fabriques o industries que necessitaven abundant aigua propers als rius.

Per a mes informació podeu consultar a :
http://www.sequiatgelleida.com/web/ca/node/9

i a :
http://www.lollaut.com/cdetnologia/comunicacions/sequier.htm

i també :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tribunal_de_les_Aig%C3%BCes_de_Val%C3%A8ncia

DSCN3840_01Per tant, la feina de Sequier a traves dels segles ha sigut molt important per a la societat.Sud - Camps_01Text, Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, la degradació i la recuperació del riu

DSCN4564_01Les riuades, la contaminació produïda per les industries de vora del riu, les deixalles o escombraries, DSCN4518_01DSCN4516_01així, podríem fer una llarga llista de maneres que han portat a la llarg dels anys a una degradació del riu Ripoll.DSCN4488_01En els últims quinze anys, se ha vist una important millora i recuperació del Riu Ripoll, sobre tot en la zona de Sabadell.DSCN4513_01No sols depuradores i llacunes artificials per depurar l’aigua, sino tot tipus d’actuacions, en camins, serveis àrees d’estada, passeres, recuperació de Fonts Naturals, neteja de la vora del riu…. DSCN4522_01i un llarga llista d’accions positives, que poden ser un bon exemple tal com deuria de ser en tots els rius a Catalunya.DSCN4523_01Encara falta bastant, i falta per manca del col•laboració de tots i totes, no podem fer per una banda i desfer per l’altre…DSCN4240_01DSCN4517_01Cal respectar unes normes de convivència en el medi natural, com el cas del riu Ripoll, on molta gent circula, sobre tot el dies festius, fent esport, corrent, amb bicicleta, caminant, passejant, conreant, fotografiant…DSCN4529_01Hi ha espais per a tots i totes, sols cal un bon equilibri i respectar el medi, l’entorn, la natura… en definitiva.DSCN4595_01
Text i Fotografies : Ramon Solé