Poema – El Manantial

Font Sant Pere - Santa Pau

Font d’en Pere – Santa Pau

Entre els rocams de la muntanya,
del marge prop d’un caminal,
naix remorós, amb rima estranya,
el bullidor manantial.

Els alts pivets i les boixeres,
per un costat li fan dosser,
i per l’altre, les cingleres
serven son lloc amb cims d’acer.

Al fort d’estiu o en primavera,
en l’hivern o la tardor,
al trenc del jorn, en llum darrera,
el manantial cerca el pastor.

I quan la nit de blanca lluna
sospira el seu animador cant,
ma fantasía crea una
dança de gnoms a son voltant.

Font d'en Jaume - Santa Pau

Font d’en Jaume – Santa Pau

Recerda del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : els Arbres de Cardedeu. itineraris per descobrir-los

cghjTítol: Arbres de Cardedeu . itineraris per descobrir-los.
Autor: Eliseu Guillamon Villalba , Joaquim Comas Estany, Carme Clusellas Pagès
Editorial: Els llibres de Set-ciències
Any: 2006
Núm. de pàgines: 102
Mides: 240 MM x 130 MM.
P.V.P.: 12 €DSCN2707_01

Recopilació de les dades : Ramon Solé

L’Estanyol Gros de Montalt, de Banyoles

La Conca Lacustre és un fenomen viu des dels seus orígens que al llarg dels anys ha donat lloc a la formació de diferents estanys i estanyols integrats en el fenomen lacustre.A - Mapa situació_01L’explicació de tenir la Comarca del Pla de l’Estany de tants petits estanyols, és :

“ …Els estanyols es formen quan les aigües que circulen per l’aqüífer de calcàries es posen en contacte amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats o coves d’aigua a poca profunditat. Quan l’aqüífer disminueix el seu volum d’aigua i el terreny es col•lapsa, tenen lloc un seguit de sobtats enfonsaments del sòl que donen lloc a la formació d’estanys i estanyols arrodonits i de dimensions variables. “

B - Planol de situació_01Informació extreta de l’Ajuntament de Banyoles.

Els estanyols també tenen el seu propi nom, i són:
Estanyol del Vilar.
• Estanyol de la Cendra.
• Estanyol Gros de Montalt.
• Estanyol Petit de Montalt.
• Estanyol de N’Ordis o de Cutzac.
• Estanyol d’En Sisó o Vermell.
• Estanyol Nou o de Can Silet.

dgk_01Curiosament el darrer estanyol que sorgí, conegut com Estanyol Nou o de Can Silet, tingué lloc ben recentment, el 12 de novembre del 1978.

També, a la resta de la Comarca del Pla de l’Estany, com a Porqueres, Camós, Pujarnol, Sant Miquel de Campmajor, al Pla de Martís, i Usall, trobem altres estanyols, brolladors, “reixorts” i aiguamolls tots relacionats amb la Conca Lacustre.dg_01Avui us presento l’Estanyol Gros de Montalt, situat a uns 400 metres al Sud de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany)Banyoles - Ft Pudosa_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols, com el de Cendra i el Petit d’en Montalt, cal seguir fins arribar a l’estanyol Gros d’en Montalt.Camí d'Acces_01Com podem veure, és pràcticament circular d’uns 44m. de diàmetre i una fondària de 23,8m. aproximadament.Vista 4_01Aquest presenta l’aigua de color gris-verdós, amb tonalitats ocres i la sedimentació dels fangs denoten unes aigües ferruginoses, motiu pel qual també se l’ha anomenat estanyol del Ferro, manté tot l’any un nivell d’inundació estable.Vista 3_01Cada estany del recorregut hi ha un cartell que ens indica el seu nom, per evitat dubtes.
La vegetació és la pròpia d’àmbits humits , com a joncs, balca, canyís, entre altres. Vista 2_01Pel que fa a fauna, s’hi pot observar la típica d’espais aquàtics tranquils: el Tòtil blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd.

Mirador

I d’amfibis destacan : La Reineta, el Gripau d´Esperons i el Puntejat, el Tòtil.Vista 1_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari arribareu a Les Estunes, ja descrites en aquest Bloc.
Properament us donaré coneixement d’altres dels estanyols de Banyoles i rodalies.

Vista 5_01Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, Les Llacunes de tractament natural de les aigües depurades, a Sabadell

DSCN4546_01Situem-nos a la riba esquerra del riu Ripoll a l’altura i front mateix de l’Àrea d’estada de Jonqueres a Sabadell que és troba a l’altra riba, en aquest indret, trobarem unes llacunes artificials, on arriba l’aigua tractada en la depuradora de Can Roqueta, DSCN4531_01DSCN4534_01i que va a parar a tres compartiments que gràcies a uns joncs i altres especies naturals, i amb les seves arrels,DSCN4533_01 facin de filtre natural i que acabin fent una feina important i final en la depuració de les aigües.DSCN4532_01Aquestes aigües filtrades, passen a una quarta llacuna, que podem ja a simple vista, veure les aigües son molt transparents i clares.DSCN4526_01DSCN4528_01Moltes son les aus, com ànecs comuns, que ha fet el seu habitat en aquesta última llacuna.DSCN4527_01
L’aigua desguassa des d’aquest punt per un canaló i directament al riu Ripoll, on de nou torna al seu origen, el seu propi riu…DSCN4535_01Un riu net, comporta tot un traçat amb llocs que la natura la podem viure i tocar, DSCN4536_01com es el cas del Riu Ripoll al pas per Sabadell, us recomano mirar aquest enllaç que fa un recorregut complert per aquesta zona, podeu fer un clic a :

http://norbertvila.blogspot.com.es/p/el-riu-ripoll.htmlDSCN4537_01

DSCN4524_01Sols cal dir, que a les Llacunes i per seguretat, NO és pot entrar !DSCN4547_01Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de Castellmeià de Torroja de la Segarra

Des de Torroja de la Segarra, sortirem per la carretera L-324 direcció a l’Eix Transversal, a poca distancia del poble i a la nostra dreta, veurem una pista amb un cartell que ens indica : Castellmeià, la veiem que es una gran mansió amb torre adossada a la casa i ermita, tot el conjunt situat a dalt d’un petit turó.DSCN4793_01Al poc d’haver-la agafada, veurem a la dreta del mateix camí uns arbres i una caseta de pedra, allí esta la Font de Castellmeià.DSCN4791_01Aprofitant l’ombra d’aquests arbres que estant rodejats de camps, i adossada a la paret, hi han varis brocs on surt l’aigua, si es temps de pluges, en cas contrari, no surt cap gota d’aigua per cap dels tubs.F. Castell de Catellmeiá 1_01Així mateix, tenim una pedra llarga que ens pot fer de taula.F. Castell de Catellmeiá 3_01És diu que és on neix el torrent de valls, se’ns fa difícil creure que allí pugui ser, donat que tot es camp…, creiem que deu d’anar per sota de terra i surgir casi front de Torroja.F. Castell de Catellmeiá 2_01Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic rec de La Roca del Vallès

DSCN4428_01Per veure l’antic rec de la Roca del Vallès, cal que anem per la carretera C – 1415c, una vegada passada la cruïlla amb la carretera BV-5105, i abans d’entrar al nucli urbà de La Roca del Vallès, trobarem a la nostra dreta una entrada que va a una granja. Allí deixarem el nostra vehicle, i anirem pel costat del l’enreixat o balla de la granja fins a prop del riu Mogent, punt on hi ha l’entrada al Rec de La Roca.DSCN4410_01DSCN4411_01Tornarem en rere i seguirem una pista paral•lela al riu Mogent que no el podem veure donat la vegetació, el camí fa un gir a la dreta i baixem on ens apareix el rec que seguirem per un caminoi estret junt a ell.DSCN4414_01DSCN4419_01El lloc es tot el dia molt ombrívol a penes el sol es deixa veure en aquet lloc, estem sota del turó on esta ubicat el Castell.DSCN4427_01Traspassem alguna antiga portalada en desús, el rec va fent sigues sagues com si es tractarà d’una serp per vell mig del bosc de ribera.DSCN4421_01Ens fitxem a la roca de l’altra costat del rec, una petites coves que ens criden l’atenció.DSCN4423_01DSCN4426_01En uns 20 minuts, ja arribarem al fi del nostra recorregut per el rec, uns conreus a la nostra dreta i unes trampilles que facilitant que l’aigua vagi cap els conreus.DSCN4422_01DSCN4430_01Em arribat a La Roca del Vallès, concretament al carrer de l’Església.DSCN4487_01Podem fer un tom per el poble i retrocedir per mateix camí fins arribar al punt d’inici on hem deixat el nostra vehicle.DSCN4420_01Un petit passeig per poder conèixer un rec casi oblidat…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era … La Font de Can Borrull o de la Mina de la Floresta en Sant Cugat del Vallès

F. de Can Borrull_01Us faig referència a la descripció sobre La Font de Can Borrull o de la Mina d’en X. Coll, al llibret i plànol humorístic “Fuentes en las Montañas de Barcelona” dels anys 50 del segle passat, ho descriu així :

“… Por la vertiente meridional de la Sierra, en cuya divisoria se alinean las torres i chalets de La Floresta, se extiende un ancho valle ( en aquella època no havia la carretera dels túnels de Collserola, on hi a prop el peatge) cubierto de espeso manto forestal. En el extremo sur del mismo, al pie de un merendero, se hallan dos Fuentes de abundante caudal. Es lugar preferido de los que les gusta los juegos al aire libre y buscant aquí mayor sosiego que en las Fuentes descritas anteriorment. La estación mas proxima es la de La Floresta…” DSCN4712_01

En les fotografies, del meu arxiu fotogràfic – Rasola, podem apreciar dues coses, a l’esquerra estava la mina, i a la dreta la bassa-safareig.DSCN4719_01Actualment, encara en mig de la vegetació, hi ha una caseta i al seu costat la bassa. Per a mes informació podeu consultar a l’arxiu – fitxa d’aquesta font a : Fes Fonts Fent Fonting, i que us pot donar una bona idea del seu estat avui en dia.

Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu fotogràfic – Rasola)

Un Bosc de Llegenda i Roques Encantades, a prop del Santuari de la Salut

mmm,_01En el Santuari de la Mare de Deu de la Salut a Sant Feliu de Pallerols, parteix el camí que porta al Bosc de Llegenda i Roques Encantades.IMG-20151126-WA0009_01Per anar a les Roques Encantades passarem per un bosc Màgic, que en qualsevol època de l’any ens agradarà estar-hi, per ho us anar per la tardor, on les fulles van caient i fan una catifa que ens encanta passar-hi per sobre…IMG-20151122-WA0006_01Trobarem algun cartell que ens explica la vida d’aquest bosc, Follets, Martinets, Fades i Dones d’Aigua, DSCN4431_01son els habitants que amb una mica del sort podrem veure al nostra pas…IMG-20151122-WA0005_01Seguim el camí i observem, un altre cartell, l’explicació dels arbres mes comuns que podem trobar en el Bosc Màgic, i que són, el Roure i el Faig.IMG-20151126-WA0014_01mmmm_01Podem en algun extrem, veure el paisatge que en rodeja, llocs ben bonics.IMG-20151126-WA0015_01IMG-20151128-WA0001_01Fins arribar a les Roques Encantades, que fan formes ven curioses que gracies amb la nostra imaginació,IMG-20151128-WA0000 - copia_01IMG-20151128-WA0000 - copia (2)_01 podrem participar de l’encanteri del lloc.bnkmbgk_01Ens fitxem amb un altra cartell, on explica una bonica llegenda.bbbbbb_01De fet si us perdeu per aquestes contrades, no us preocupeu… sempre us pot anar a la vostra ajuda, algun follet…fada…o dona d’aigua !IMG-20151122-WA0008_01Si no coneixeu aquest paratge, us recomano que feu aquest camí, que no es gaire lluny des del Santuari.IMG-20151128-WA0000_01Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia i Oriol-Ramon Solé

La Llegenda de l’antiga Font de Fontsanta de Subirats de Sant Pau de l’Ordal

dfhSota el castell de Subirats, tocant el torrent, hi havia una Font d’on brollava aigua calenta i on, també, es trobà la imatge de la Verge Maria.bcjhfLes aigües termals portaren a aquest lloc innombrables malalts que es guarien de reumatisme i de malalties de la pell, d’aquí el nom del paratge, Plana dels banys vells.cvzDurant un dels llargs entroncaments de la font, els vells subiratencs asseguraven que el culpable en fou un pagès que hi portà a guarir el seu ruc i que des d’aquell instant, per culpa de la burla, se n’estroncà el doll.

Recull del Text i fotografies : Ramon Solé

Poema – El Manantial

Ft Sulfurosa 2_01Ya no mana la fuente, se agotó el manantial;
ya el viajero allí nunca va su sed a apagar.

Ya no brota la hierba, ni florece el narciso,
ni en los aires esparcen su fragancia los lirios.

Sólo el cauce arenoso de la seca corriente
le recuerda al sediento el horror de la muerte.

¡Mas no importa!; a lo lejos otro arroyo murmura
donde humildes violetas el espacio perfuman.

Y de un sauce el ramaje, al mirarse en las ondas,
tiende en torno del agua su fresquísima sombra.

El sediento viajero que el camino atraviesa,
humedece los labios en la linfa serena
del arroyo que el árbol con sus ramas sombrea,
y dichoso se olvida de la fuente ya seca.

Autora : Rosalía de Castro

Ft. Freda 1_01Per a informació de l’Autora :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosal%C3%ADa_de_Castro

Moltes de les fonts naturals de Catalunya, jo no hi surt l’aigua, aquella aigua tant desitjada per la gent… serà per culpa del canvi climàtic …?

Recull del Poema i Fotografies  : Ramon Solé