Avui destaquem : La Font Gran de Montargull

La població de Llorac, comprèn les pedanies de Rauric, La Cirera, Albió i el despoblat de Montargull.Per anar a La Font Gran de Montargull, podem sortir de Santa Coloma de Queralt, per la carretera, T- 2242 i fins on trobarem una cruïlla de quatre camins, allí, deixem un trencall a la nostra dreta que porta directament a les masies abandonades de Montargull.
Seguim pel trencall de mes a l’esquerra, fins que a poca distancia i a peu de la carretera, trobarem un gran bassal que és, de fet, la Font Gran de Montargull.Aquesta font, no podrem agafar-hi aigua, de la paret del fons, és on surt l’aigua i fa que s’ompli aquesta bassa natural mantenint un bon nivell tot l’any.
Serveix mes com abeurador per els animals que hi han per aquesta zona , que no per l’ús de les persones.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem Safareig … al rentador de Torroja de la Segarra

Si entrem a Torroja de la Segarra, per la carretera L- 311ª, trobarem a l’esquerra el carrer del Safareig, que va paral•lel a la citada carretera a un nivell mes baix.A uns metres passada una placeta i a la dreta, trobem el safareig.Des de fa anys no hi van les dones a rentar-hi la roba, ni tampoc es ara el lloc on feien safareig parlant de tot el que passava per Torroja i rodalies.

Es un Safareig senzill, rectangular, sense cap tipus de sostre i l’aigua desguassa a una riera per una canal.Al seu costat encara conserva un llarg abeurador.Es manté allí… immòbil, amb vegetació que es va apoderant de l’espai, tot esperant el seu futur…!

Text i fotografies : Ramon Solé

La Llegenda : Els Encantats i altres sers…

Al Ripollès i la Cerdanya es parla d’un home de les neus. S’explica que un hivern que va nevar set dies seguits, un matrimoni molt vell sense fills va haver de pujar a la teulada per treure’n la neu. Fent-la caure es va formar una muntanya davant la porta i la vella es va entretenir a fer un ninot que va vestir de nena.

El ninot de neu va cobrar vida davant la felicitat del matrimoni que veien en ella la filla que no havien pogut tenir. L’alegria va durar poc, ja que amb el desgel… la nena es va fondre.L’any següent van fer el mateix però ara van fer un noi… això ho van anar fent molts anys, però un any es van decidir a fer un gegant que, amb la seva força, pogués fer la feina de tot l’any en pocs dies.

Tan bon punt va ser viu, el gegant es va treure els vestits perquè l’apretaven, es va cruspir tots els queviures dels vells i se’n va anar a les muntanyes allà on hi ha neu tot l’any. Viu sol i surt i corre per tots els indrets nevats tant bon punt cauen els primers flocs de neu.

També, existeixen els genis dels rius, sobretot a les comarques de Girona. Tenim personificats com a genis d’aigua que han anat degenerant fins a esdevenir espanta criatures els rius Fluvià, Ter, Onyar, Terri, Galligans, Rigumbert, Garrumbert.

La Muga, també és un dels genis-riu, convertit en espanta criatures. A més és un lloc encantat: es diu que cada set anys es desborda per un lloc o altre per venjar-se, inundant-ho tot, d’aquells que no l’han tractat amb respecte.

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

L’Estanyol Petit de Montalt de Banyoles

Avui us presento l’Estanyol Petit de Montalt, situat a uns 350 metres al Sud de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany)Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí moltes vegades per sobre d’una passera, anirem trobant varis dels estanyols, un d’ells es l’Estanyol Petit d’en Montalt, a l’esquerra del camí, moltes vegades mig tapat per la vegetació.Com podem veure, és d’aspecte circular d’uns 13 metres de diàmetre aproximadament.Una petita passera de fusta ens permet veure l’Estanyol sense enfangar-nos, que manté tot l’any un nivell d’inundació estable. Aquest presenta l’aigua de color gris-verdós i en moltes ocasions el gris és molt fosc.Cada estany del recorregut hi ha un cartell que ens indica el seu nom, per evitat dubtes.La vegetació és la pròpia d’àmbits humits , com a joncs, balca, canyís, entre altres. Pel que fa a fauna, s’hi pot observar en certes ocasions la típica d’espais aquàtics tranquils: el Tòtil blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd i d’amfibis destacar : La Reineta, el Gripau d´Esperons i el Puntejat, el Tòtil.Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari arribareu a Les Estunes, i que ja vàrem descriure en aquest Bloc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Plànol de Vacarisses i les Fonts Naturals

Amb aquest plànol, l’Ajuntament va voler editar-ho, per donar a conèixer i ubicar les fonts naturals existents al seu Municipi així com els carrers de les diferents urbanitzacions.
Acompanyada amb una breu descripció de Vacarisses.Va ser editat a l’any 1992, per Gràfiques Marcet S.A. , amb Text de Josep Maria Farrés.En la cara principal trobarem la ubicació de les fonts existents en aquella dècada del segle passat, i també, amb els mapes dels carrers de les diferents Urbanitzacions, com La Farinera, Els Cau, El Palà, El Ventaiol, entre altres, que travarem al darrera del plànol.
Aquest opuscle, va ser editat a tot color .

Text i recopilació de informació : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, l’Aiguabarreig del torrent de Colobrers amb el riu Ripoll

Sota el pont o passera de Colobrers, es produeix l’aiguabarreig d’un important torrent, el de Colobrers amb el riu Ripoll.Podríem dir que casi es un afluent, donat que l’aigua que baixa es prou important.Cal que ens fitxem si estem en aquest punt, esta concretament en la llera esquerra, molt tapada per la vegetació, si no, passarem per aquest lloc i no ens adonarem a penes, esta molt tapada per canyissar i altres plantes que necessitant molta humitat.El Torrent de Colobrers, ja el vaig descriure, val molt la pena fer una petita excursió en aquest lloc tant pintoresc i feréstec, que va des del riu ripoll fins la Font de Can Moragues, passant per les deus dels degotalls i una bonica vegetació molt completa entre arbres i plantes.Per les rodalies l’Aiguabarreig, tenim alguns conreus ben regats per l’aigua del torrent i/o d’alguna mina d’aigua pròpia.
Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font modernista de la Plaça Prat de la Riba de Mollet del Vallès.

La Font de la Plaça de Prat de la Riba a Mollet del Vallès, ha tingut dos etapes, la primera es que fou construïda el 1921 per Domènec Sugrañes, deixeble de Gaudí i que durant uns anys va treballar a l’Ajuntament de Mollet com arquitecte municipal.Era molt popular al centre de la Vila, donat que molts dels veïns i veïnes, com que no tenien aigua corrent, hi anaven a omplir garrafes d’aigua pel ús domèstic.L’Ajuntament que governava Mollet a l’any 1961 va decidir enderrocar la font amb una reurbanització de la plaça; al seu lloc hi van col•locar un sortidor.
Per ho anys mes tard, concretament l’any 1983, gràcies a la voluntat de l’Associació de Veïns del Centre, va fer una subscripció popular i la font es va reconstruir tal com podem veure avui en dia.A sobre de la Font, hi ha un fanal d’estructura modernista, està formada per quatre piques d’on raja l’aigua si prenem el polsador.Per accedir-hi s’han de pujar un parell de petits graons. Els frontals on estan col•locades les aixetes són d’obra vista, per sobre hi ha uns mosaics amb la inscripció de l’any que es va fer, així com l’escut de Mollet amb el peix i la senyera.

Recopilació de la informació, text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Nova de Suterranya

Des del poble anirem pel carrer d’Avall, que mes que un carrer es una pista de terra, es circular, podem agafar i baixar per el costat de una granja i a poca distancia abans de retornar cap a munt direcció de nou al poble, trobarem a ma dreta la Font Nova, la seva aigua dona a dos antics safareig no massa grans.Aquesta font com que esta al costat i a la part baixa del camps propers, no és apte pel consum humà.

Per a mes informació sobre el poble de Suterranya, podeu clicar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Suterranya
o be, a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Suterranya_%28antic_municipi%29

Aquesta Font, no tenim que confondre-la amb el safareig públic de Suterranya, que esta en el mateix poble, format per una Font, abeurador i safareig.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era … La Font de la Serp i la Font de la Cantera o de la Pedrera de Barcelona

La Font de la Serp :

Aquesta Font encara la podem trobar, en un estat no massa bo i sense aigua pel seu tub.
Esta situada al costat del senderó que puja de l’ermita de Sant Cebrià a la Font de la Meca al barri de Montbau de Barcelona.

Font de la Serp – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Es una zona que havien hagut algunes petites canteres, ara estan molt tapades per la vegetació, en una d’elles es va col•locar un tub entre unes pedres on sortia aigua, creant així una nova Font i l’aigua anava a parar directament a una petita bassa.

Font de la Serp – Any 2001 – Arxiu RASOLA

Font de la Serp – Any 2001 – Arxiu RASOLA

Qui mes qui menys, en el pas dels anys, anava arrengant, per ho també va tindre èpoques que es tapava del tot per la vegetació, donat que l’aigua ja no era tant bona, o… no en rajava.

Fotografia de Fonts Fent Fonting – Any 2007

La Font de la Cantera o de la Pedrera :

Font de la Cantera – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Molt a prop de l’anterior, estava la font coneguda per la Font de la Cantera o Pedrera.
També, era per aprofitar l’aigua que sortia entre pedres i anava a parar a una basseta.

Font Cantera – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Text i fotografies : Ramon Solé (Arxiu Fotogràfic – Rasola)

Dites Catalanes en el mes de Gener

Fem un recull de les Dites Catalanes, referents al mes de Gener :

• Any nou, vida nova.
• Per any nou, un pas de bou.
• Primer d’any lleganyós, any poc venturós.
• Qui treballa per cap d’any, treballa tot l’any.
• A l’hivern, el millor amic és un bon abric
• El foc, a l’hivern, és mig aliment.
• Qui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya.
• El mal hivern, de la primavera fa govern.
• Massa trons a l’hivern, freds tardans.

• Si trona a l’hivern, prepara pa per a vuit dies.
• Quan canta el mussol pel Gener, és que més fred ha de fer
• De sol d’hivern i de núvols d’estiu, enganyats eixiu.
• Hivern plujós, estiu perillós.
• Pel Gener no siguis matiner.
• Pel Gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.
• Pel Gener, el millor ofici és pastisser.
• Mes de Gener, mes malfeiner.
• Aigua de Gener, omple botes i graner.
• Aigua de Gener, prenya l’oliver.
• De l’aigua de Gener, ni una gota se’n fa malbé.
• Si no plou pel Gener, mal va el graner.
• Pluja de Gener, cada gota val diner.
• Gener amarat, mig any assegurat.
• Gener mullat, bo per a la terra i mal per al ramat.
• Aigua de Gener, tot l’any va bé.
• Gener polsós, Febrer plujós.
• El vent de Gener porta l’oliva a l’oliver.
• La neu de Gener, s’asseu com un cavaller.
• Pels Reis, el dia creix i el fred neix.
• Ceba de cap d’any, bon averany.
• Col de Gener, bona com el corder.
• Si vols ceba de diner, planta-la pel Gener.
• Flor de Gener, no omple el graner.
• Gall de Gener, cada ploma val un diner.
• Mata el porc pel Gener, si vols que es conservi bé.
• Vols conèixer el Gener ?. Mira l’ametller.

Recull de Dites Catalanes i Fotografies : Ramon Solé