El Pantà de Can Vinyals de Sentmenat

Mur del Pantá vista general_01Des de Sentmenat sortirem per la C – 1415a direcció a Castellar del Vallès, a uns dos kilómetres, un cartell a la dreta, ens indica que estem a la Urbanització de Can Vinyals.Mur per la part caient de l'aigua _01Estancament de l'aigua_01Entrarem i girarem a l’esquerra pel carrer Coll del Solanet, seguirem fins on s’acaba l’asfalt , allí a la dreta hi ha l’antic Pantà de Can Vinyals.Vista general del Pantá 2_01Mur del Pantá Ovalat 4  dues bandes_01Es subministra gracies a l’aigua que porta el Torrent de Can Montllor, hi han èpoques de sequera que no baixa gents d’aigua.Vista  general del Pantá 1_01Entrada del Torrent al Pantá 1_01A finals de la dècada dels 90 del segle passat, així era la Font i Mina de Can Vinyals, situada al costat del camí de terra front mateix del Pantà.Font - Cistena de Can Valls 1_01Mina de Can Valls Entrada_01Ens es curiós veure un petit i antic pantà, entre moderns xalets de la Urbanització.Mur del Panta Ovalat 2_01Mur del Panta Ovalat 1_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Vicenç de Falgons o de l’Església

IMG-20151116-WA0009_01Des de Banyoles anirem per la carretera GI – 524, fins Sant Miquel de Campmajor, deixarem aquesta carretera per agafar la GIV – 5246, a l’esquerra, seguirem algo mes de 4 kilòmetres, IMG-20141130-WA0000_01i un indicador ens farà girar a la dreta, per un camí que porta directament a la casa i ermita de Sant Vicenç.DSCN4319_01IMG-20151116-WA0001_01IMG-20151116-WA0002_01A no massa distancia, trobarem la Font dedicada aquest Sant.IMG-20151116-WA0007_01Es un lloc molt agradable, disposa d’unes taules de pedra rodones per poder fer un àpat.IMG-20151116-WA0005_01IMG-20151116-WA0004_01Sobre el broc, que es una aixeta per regular l’aigua d’ aquesta Font – Cisterna , hi ha unes rajoles on podem veure la imatge dedicada a Sant Vicenç, patro de Falgons.IMG-20151116-WA0003_01IMG-20151116-WA0006_01Podem dir que es unes de les fonts amb mes cabal d’aigua d’aquesta zona, veiem en la fotografia que un altre tub mes elevat fa de sobreeixidor.IMG-20151116-WA0008_01

Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol- Ramon Solé

Un passeig d’altura, pugem a la Torrassa de Llinars del Vallès

Coneguda popularment per la Torra del Moro.DSCN4244_01Podem accedir fàcilment des de Llinars del Vallès com de Cardedeu, tot fent un passeig o caminada curta, d’unes tres hores d’anada i tornada.
Una opció és, anar amb cotxe fins l’ermita de Sant Esteve d’Alcoll, per sobre de la Urbanització El Coll.DSCN4208_01DSCN4212_01Per a mes informació sobre La Torrassa :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torrassa_del_Moro

DSCN4211_01Si volem caminar una estona, sortirem des del polígon industrial de Llinars,a l’arribar a un camí ample que baixa al riu Mugent , DSCN4243_01al creuem, seguirem tot recta per una ample pista que passa per sota de l’Autopista, la carretera de l’Eix i del tren de l’AVE.DSCN4241_01DSCN4239_01A les hores entrem al bosc, trobarem alguna indicació de recorregut a peu, iniciem una suau pujada, a la nostra dreta deixarem un bosc d’alzines i algun que altra arbre centenari.DSCN4238_01Al poc, ens trobarem que a dreta i a esquerra, el bosc esta net de vegetació, que s’ han iniciat aquests treballs a mitjans de l’any 2014.DSCN4236_01Es hora de deixar el camí per un mes estret que anirà pujant de forma esglaonada sense a penes ens cansem.DSCN4233_01A l’arribar a la part mes alta del bosc, sortirem a una pista molt ampla i agafar a la nostra esquerra,DSCN4204_01a prop hi ha la roca partida.DSCN4229_01En cinc minuts trobarem un caminoi que puja fins La Torrassa.Allí podrem fer un mos , també, hi ha un petit bar amb uns mínims serveis de begudes ,DSCN4209_01 entrepans freds o a la brasa.DSCN4215_01Podem visitar la torra per dins, DSCN4213_01DSCN4223_01DSCN4222_01una escala circular ensa pujara fins al mirador de la torra, DSCN4221_01DSCN4220_01DSCN4219_01on hi ha un mirador esplèndid per veure Llinars, Cardedeu i la Serralada del Corredor i Montnegre.DSCN4214_01DSCN4217_01En la part central trobarem una claraboya que permet que la llum entri a dins de la Torra´.DSCN4218_01DSCN4216_01La tornada podem escollir algun dels camins alternatius que hi han per tornar a Llinars o Cardedeu.DSCN4226_01Text i fotografies : Ramon Solé

A vora del riu Ripoll : L’Horta a Sabadell

DSCN4086_01Informació treta de l’Ajuntament de SabadellDSCN4093_01DSCN4092_01Les terrasses fluvials baixes han estat ocupades històricament per les activitats agrícoles i s’han fet servir rescloses i sèquies per regar.DSCN4093 - copia_01DSCN4093 - copia (2)_01 Alguna d’aquestes zones va proveir d’aliment durant molt de temps la ciutat abans del creixement modern.DSCN4094_01Encara avui, aquestes àrees d’horta perviuen i mantenen l’activitat, mentre ofereixen el paisatge característic: parcel•lat, variat i geomètric.DSCN4096_01Entre el 2002 i el 2009 s’ha recuperat l’usdefruit de diferents parcel•les de les hortes de la Verneda de Can Deu, de Can Bages, de Can Roqueta, del Prat Vell i de la font dels Plàtans, que han passat a ser propietat municipal.DSCN4097_01L’horta de Can Roqueta s’ha cedit a entitats de la ciutat i la resta de les hortes municipals estan en procés d’adjudicació.DSCN4102_01El 25 de febrer del 2008 es va aprovar el Reglament de règim d’ús dels horts de titularitat municipal, document que regula el règim jurídic de les llicències d’ús privatiu del domini públic atorgades per l’Ajuntament sobre horts de titularitat municipal al terme de Sabadell, exclusivament per conreu agrícola amb destinació a l’autoconsum, el contingut dels drets i obligacions a complir pels beneficiaris d’aquestes llicències i el règim de licitació i adjudicació, que és per un període màxim de 5 anys.DSCN4103_01En aquest procés d’ordenació s’han eliminat un gran nombre d’horts i barraques que ocupaven la llera inundable o bé als talussos, 516 horts i 570 barraques

Lloc on hi ha o havia horts prop de la vora del riu Ripoll :DSCN4132_01Horta de la Font dels Plàtans – Horta de la Verneda de Can Deu – Horta de Can Bages – Horta de Can Pagès – Horta del Prat Vell – Horta del Molí de l’Amat – Horta de Can Puiggener – Horta d’Arraona – Horta del riu Tort – Horta Vella – Horta d’en Romau – Horta de Can Quadres – Horta de Can Roqueta

Fotografia de Ramon Casanovas -l'Any 1935

Fotografia de Ramon Casanovas -l’Any 1935

Mes informació de la vora del Riu Ripoll a :

http://ca.sabadell.cat/MediAmbient/d/parcfluvial.pdf

DSCN4164_01Les Hortes formen part del paisatge i el medi que disposa en cara la vora del riu ripoll, en el traçat del Prac Fluvial del riu Ripoll, podem anar de passeig i contemplar avui en dia moltes d’aquestes hortes en ple rendiment. Us aconsellem fer una visita pel aquest Parc Fluvial.DSCN4156_01Informació extreta : Ajuntament de Sabadell
Fotografies : Ramon Solé

Que son els Pous de Palanca o de Roda ?

40084218_01Es habitual que quan pensem amb un pou, ens be a la ment, el mes clàssic, una paret d’un metre mes o menys d’alçada fet d’obra rodó o quadrat, amb una corriola que disposa d’una corda que baixa una gallega per recollir limitadament l’aigua.DSCN3990_01O be, mes modernament, un pou amb un motor que eleva l’aigua de forma continuada i controlada al criteri del propietari.DSCN3885_01Per ho, va haver una època que es van construir uns pous per ajudar a extreure l’aigua de forma manual, i que foren molt senzills i sobre tot econòmics, eren de dos sistemes diferents :

• El Pou amb una Palancarea_01
• El Pou amb una Rodafgd_01

 

El Pou amb una Palanca, era aquell que en una de les seves parets o be,vbgnx_01Font de Bombeix o de bomba o de Palanca_01 directament aprofundia al terra, i a traves d’una palanca, Argentona - Monuments a la Font - Pou_01pot ser mes o menys llarga, al moure-la amb una sola ma, per ho, calia fer ho amb una certa força, es feia funcionar una vàlvula i al bombejar succionava Uncastillo -Pou Barrionuevo_01i pujava l’aigua a traves d’una canaló que venia del fons del pou,Uncastillo Pou _01 i que permetia sortir a l’exterior l’aigua per medi d’un broc, generalment tota la seva estructura era metàl•lic.Uncastillo - Pou amb aigua_01

El Pou amb una Roda, de fet era tot el procés igual que l’anterior, en lloc de palanca tenia una roda, també metàl•lica, ury_01que al girar, per un general amb les dues mans, donava una velocitat superior a la de palanca, que aquesta el moviment era molt mes lent fet a una sola ma.

                                  File source: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:FONT_-_TIURANA_-_IB-623.JPG

Els ajuntaments d’alguns pobles, van construir pous de Palanca o Roda,nfgxd_01al no tenir una font de raig continua o deu important dintre o per les rodalies del municipi, per així, poder tindre assegurada l’aigua de consum per la gent de la seva Vila.Pou de Can Remisa_01Encara per molta gent avui en dia, perdura el record d’anar al pou de bombeig del poble a recollir l’aigua mitjan una galleda o cantí com a medi mes usual.Pou cala Quima_01Posteriorment, també van construir aprofitant que es va estendre l’electricitat arreu, l’extracció de l’aigua dels pous amb un motor elèctric, i mes tard, regulant-ho simplement polsant un boto que posava en marxa el motor, garantint poder agafar aigua necessària.DSCN2730_01DSCN2731_01Encara podem trobar en algun racó de Catalunya aquest tipus de pous, que ja estant pràcticament en des usCastelldefels - Ft. Caputxeta 1_01 i sols son una mostra de com van ser utilitzats per obtenir aigua del subsòl.DSCN2499_01Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

La Tosca del Pinetar, Cova dels Encantats o de les Encantades del Vallfogona del Ripollès

20140421_133352_01Introducció :

La Tosca del Pinetar és una formació rocallosa de vàries desenes de metres de gruix que s’ha anat formant a partir de la lenta i contínua deposició, al llarg dels segles, del carbonat de calci dissolt en l’aigua de la font de la Tosca.
La pedra tosca o travertí és un tipus de roca calcària, molt porosa i poc densa, originada per precipitació de carbonat de calci a l’entorn de les fonts i llacs. Tal com passa amb les estalactites i estalagmites de dins d’una cova, La roca es forma quan l’aigua circula lentament i s’evapora, cristal•litzant el carbonat que porta dissolt, en forma de Calcita o Aragonita. Sovint la precipitació d’aquests minerals es fa sobre les restes de herbes i molsa que viuen sobre la mateixa tosca i la roca atrapa les restes vegetals i pren les formes de tiges i fulles.
La Tosca del Pinetar és coneguda com la Cova dels Encantats o de les Encantades20140421_133610_01La llegenda de la Tosca de Vallfogona :

A la Tosca del Pinetar de Sant Julià de Vallfogona hi ha un saltant d’aigua, molts sots al llit del riu i fonts.20140421_160044_01Una d’aquestes fonts l’anomenen “Les Encantades”. Aquestes tenen a la Tosca els seus amagatalls i se les sent cantar, riure i rentar la roba ja entrada la nit.
Fa molts anys un dels anteriors propietaris de l’Om va aconseguir de prendre’ls una tovallola, que va portar a casa seva on encara potser la conserven.
Els propietaris de dita casa no són ni pobres ni rics, i així van passant, perquè la roba robada a les encantades protegeix contra la pobresa, però no aporta cap riquesa.20140421_134209_01
Recopilació de la Llegenda i dades : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

Aiguabarreig del riu Anoia amb el riu Llobregat

A Planol de situacióPodríem dir que el lloc on es fa l’aiguabarreig del riu Anoia amb el riu Llobregat,Vista general 3 a la vista no es gaire agradable, m’explico, el riu Anoia des de fa mes d’un segle havia sigut un dels rius mes contaminats de la província de Barcelona, moltes industries i colònies, abocaven les aigües brutes i contaminades a aquest riu. CartellVista 1Baixava de color marronós, feia llàstima de no veure l’aigua transparent i clara… sense gaire vida animal…Vista 4bVista general 1En l’actualitat a millorat molt l’aspecte de l’aigua i podem veure algun peix i altres animalons.Vista riu 2Vista 2bPer ho el punt de la unió o aiguabarreig es pràcticament, un espai sense vegetació, un espai que havia agut abocadors de runa i deixalles, un lloc que podem contemplar un pont d’obra freda, que el tren de la RENFE hi passa cada poc temps.Vista generalVista riuPel camí per arribar a aquest Aiguabarreig, podem veure, passeres per cotxes, passeres per la gent,Pasera cotxe 2 Pasera 1per creuar el riu anoia; així mateix, pel camí trobarem algun seien de pedra molt deteriorat i horts al seu costat dret.Vista 4Vista 5En fixarem que en aquest curt espai que va des de el poble fins desembocar el riu Anoia al Llobregat, varis saltants d’aigua, que fan retenir l’aigua, i que baixi mes lentament.SeiensUn altre aspecte, que tenim molt a prop, es l’Industria Química de Martorell, cal confiar amb les mesures de control i seguretat que és disposen.Vista 7Vista 5bSigui com sigui, esta ben clar, L’aiguabarreig d’aquest dos rius, son un lloc que comença a tenir de nou vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Llobregat, fins al seu destí final… la seva desembocadura… a la Mediterrània !Vista 6bVista 7bText i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia del Pont Trencat de Santa Maria de Palautordera

DSCN3799_01La tradició indica que la via romana, i més tard el camí reial, al pas pel nostre terme, baixava encerclant la riera de Vilalba Sasserra fins al Pont Trencat.DSCN3800_01El que és més lògic és que a l’arribar al riu, pel fet que el terreny era abrupte, hi hagués un pont per a travessar-lo.DSCN3815_01 L’absència d’un pas sobre el riu, obligaria a una desviació de la carretera de la que no tenim coneixement o referència.DSCN3813_01Les teories sobre el seu origen i dates de construcció, que poguessin aportar anàlisis de les runes, estructura reedificacions que ha sofert durant els segles, no descartarien la possibilitat de que el seu origen fos de l’època romana.DSCN3816_01ESDEVENIMENTS OCORREGUTS AL PONTDSCN3811_01DSCN3818_01
1571: Dos pagesos de Sant Manet de Corró, Pere Bertran i Pere Oliveres, van ser executats per passar dos ramats de porcs sense pagar el dret de pontatge.DSCN3806_0130 de novembre de 1634: Va ser mort d’un tret en el terme de Palau en Contxim Fonoyeda, vilatà d’Arenys.DSCN3809_01
12 de juliol de 1678: Es va trobar el cos d’un soldat mort, a prop del pont, pertanyent al Terç Milà.DSCN3802_01
16 de maig de 1701: Va ser ferit per arma de foc, per un oficial del seu regiment, el soldat alemany Andreu Polit, al pas pel pont. Més tard moriria de les ferides.DSCN3804_01Febrer de 1811 – La forta intromissió de l’exercit francès, va fer reaccionar a la població, i així , hi va haver diversos enfrontaments armats en el paratge del Pont en la denominada “Batalla del riu Tordera”. Probablement després d’aquella batalla, per assegurar la retirada i entorpir l’avanç dels francesos, el general Josep Obispo, va manar de volar el pont en la part que l’unia al terme de Sant Celoni.DSCN3805_01Ens ho recorda una nota extreta d’un Llibre d’Obits de l’època: “Òbit i enterro de Maria. – Als vint i tres Febrer de mil vuit cents onse mori (una noia) de edat… ofegada en la Tordera per haver romput lo Pont per ordre del general de vanguardia Don Josep Obispo, sens roportarsen altre utilitat, ni venteja que las desgràcies se han experimentat, i se esperant de necessitat”.DSCN3801_01El pont delimitava els termes territorials de Palau i Sant Celoni. Amb la seva destrucció resta una sola arcada de les dues inicials que pertany a Palautordera. DSCN3812_01A través dels anys l’argot popular ha donat a aquest paratge el nom de “Pont Trencat”, imatge molt característica de la zona i que dóna nom al barri adjacent en detriment de l’antic “Barri del Pont”.DSCN3808_01L’Any 2003, es va portar a terme la restauració del Pont Trencat, deixat de ser-ho, la part inexistent, es va adherir tota una estructura metàl•lica, i fa possible actualment, passar d’un costat a l’altre sobre el riu La Tordera.DSCN3810_01DSCN3803_01Recopilació de la seva Historia i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Ginesta de Pujarnol a Banyoles

Situats a la bonica població de Banyoles, agafarem la carretera GIV – 5247 que puja a Pujarnol i que deriva al Santuari de Rocacorba o va a Llorà.
Prop del kilòmetre 5, hi ha el trencall que porta a la Masia d’El Clar del Bosc, es una casa de colònies i d’activitats d’aventura per nois i noies.IMG-20151028-WA0007_01Nosaltres ens fitxarem en el revol de la carretera, i sota mateix, un curt camí ens porta a la Font del Ginesta.
No és que hi hagi massa aigua actualment en aquesta Font, per ho es un lloc tranquil, de fet sempre ho ha sigut.
Des de principis del segle passat, la gent de les masies o dels municipis propers, han anat a passar el dia o a fer una fontada a aquesta font.dbvn_01Disposa d’una taula de pedra rodona situada al front de la Font.
Una inscripció en la paret i sobre de la font, posa :
“ 1933 Font del Ginesta M.F. “IMG-20151028-WA0006_01Des d’aquí, podem seguir la carretera asfaltada per anar a Llorà, per ho abans, passa a ser un camí de terra fins a un nou d’asfalt.
I podrem visitar també, altres petits pobles, com a Sant Martí de Llèmena o a Sant Esteve de Llèmena.zdfsw_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, les activitats de lleure a Sabadell

DSCN4086_01Les activitats de lleure o a l’aire lliure son molt freqüentades per la gent de SabadellDSCN4087_01 i rodalies, podem veure a diari i incrementat el seu nombre, els dissabtes i festius la presencia de molta gent, caminant, passejant sols , acompanyats o amb el gos, anant d’excursió, corrents, fent BTT, a cavall,….. cadascú adaptant-se a les seves possibilitats.DSCN4151_01Tenen diferents llocs de lleure tot vorejant el riu per els camins que hi passant per la seva llera, DSCN4128_01a vegades per la dreta i en altres llocs per l’esquerra o amb les dos possibilitats i en cada sentit.DSCN4135_01Trobem varies fonts naturals properes a aquests camins, com la font dels Gitanos, la font dels Degotalls, la font de la Mina, entre altres.Ft dels Gitanos 2_01DSCN4131_01DSCN4133_01En algunes d’aquestes fonts, hi han taules amb seients de fusta o be, seients sols, per fer un descans o portar a terme un mos.DSCN4130_01En altres llocs del recorregut hi han petites àrees de descans o zones mes amplies que durant tot el dia trobarem ple de gent, fins i tot dinant, com el cas de l’àrea que hi ha prop de l’ermita de Sant Vicenç de Junqueres.Area RecreativaJonqueres_01Destacarem, que podem fer una ruta de mobilitat i gimnàstica, tot seguin els consells que hi han en els plafons a tal respecta,DSCN4127_01 i aparells que trobarem, també, al costat de les pistes que anem passant.DSCN4138_01DSCN4129_01
Així mateix, el creuar d’una banda a l’altra del riu, no representa cap problema, DSCN4090_01son nombroses les passeres i/o ponts peatonals que hi ha en tota la seva vora.DSCN4148_01DSCN4079_01A l’allarg de tot aquest recorregut, ens cridarà l’atenció varis cartells explicatius d’on estem i el que podem veure en aquell lloc, sempre es d’agrair sobre el terreny el que podem conèixer, com exemple, un antic molí o fabrica, uns aiguamolls, unes instal•lacions esportives com les de Sant Oleguer, unes fonts, horts, i molt mes…que anireu descobrint si mai heu estat per la vora del riu Ripoll.DSCN4134_01
Text i Fotografies : Ramon Solé