L’Opera : Gorg de la Font Fresca, Riells del Fai

L’òpera La dona d’aigua es va estrenar el 27 de juny de 1911 al teatre Eldorado, altrament conegut com a teatre de Catalunya, que es trobava ubicat a la plaça de Catalunya de Barcelona. La lletra havia corregut a càrrec de Joan Trias i Fàbregas (Sabadell, 1883 – 1955), que la va escriure a l’any 1909 basant-se en una de les llegendes del gorg de Vallderròs, a Riells del Fai, tot i que hi ha moltes llegendes semblants en molts altres llocs de Catalunya i que, qualssevol d’elles, hauria pogut servir de punt de partida. La primera edició impresa d’aquesta òpera va ser publicada al mateix any de la seva estrena.DSCN0248_01L’obra s’emmarca dins el corrent modernista predominant de l’època. Es veu un punt de contacte entre la tradició popular i el gust literari dels inicis dels segle XX, on les dones d’aigua i les fades són uns dels símbols modernistes de l’ideal en contraposició amb el realisme interessat de la burgesia, on pertanyia l’autor. DSCN0241_01Està estructurada en quatre cants, que van ser titulats Gorg de Vallderròs,Dintre la llar, Fora l’era i Retorn al gorg.
De la música se’n va encarregar Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, 1875 – Barcelona, 1961), que va participar en algunes obres escèniques com La dona d’aigua, però que, sobretot, va compondre sardanes i obres corals. L’escenografia va ser tasca d’en Domènec Soler i Gili (Sabadell, 1871 – 1952), que com a escenògraf arribà a treballar a París, tot i que també va dedicar-se a la pintura.

Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Els horts de Caldes de Montbui

DSCN3682_01DSCN3677_01En l’època com l’actual, es bo de veure els horts de Caldes de Montbui, en alineats i parcel•lats, ben conreats, i que es podem veure els fruits de les forts de la gent que els cultiva.DSCN3676_01DSCN3701_01DSCN3700_01Cal destacar que estan principalment situats, entre la riera i la part de darrera de l’església, es una amplia extensió amb basses i una petita xarxa de recs. DSCN3686_01DSCN3688_01DSCN3674_01DSCN3678_01DSCN3704_01Hi ha una altra zona mes petita, i que esta al costat esquerd de l’avinguda de l’ermita del Remei.DSCN3702_01DSCN3679_01En alguna de les parcel•les hi han construïdes unes casetes o barraques per guardar els estris del seu tros.DSCN3681_01DSCN3687_01Es tot un entramat de verdures i arbres fruiters del temps, que donant un color divers i molta gent de Caldes o visitants, es parant a contemplar-ho.DSCN3683_01DSCN3685_01L’aigua sempre a sigut molt abundant a Caldes de Montbui, sigui de la mateixa riera de Caldes com de l’aigua termal sobrant.DSCN3706_01Actualment, la riera, ja no baixa aigua tot l’any, donat que la sequera any darrera d’any, ha fet minvar molt el seu cabal, hi han mesos que superficial no hi passa.DSCN3708_01

DSCN3712_01DSCN3709_01Caldes de Montbui, esta molt orgullosa per la seva aigua Termal, Fonts Termals, Balnearis, Safareigs d’aigua calenta, MolinsDSCN3707_01DSCN3710_01i com no, els seus Horts.DSCN3684_01

Durant aquests últims mesos des d’aquest bloc hem volgut fer un ampli repàs i resum de tot aquets patrimoni que disposa gràcies a un be comú : L’Aigua !, DSCN3675_01en diferents articles que podeu mirar i consultar-ho, i que us pot ajudar quan feu una visita a Caldes de Montbui, per aconseguir el punt de localització de tot aquest patrimoni.DSCN3711_01DSCN3705_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Fonts clàssiques d’aigua a la via Pública

Monument a la Font

Monument a la Font

Les Fonts clàssiques d’aigua de xarxa, és un element que forma part del paisatge urbà, moltes vegada passem per el seu costat i no ens n’adonem que hi som, fins al dia que necessitem aigua per hidratar el cos o per un altre menester.Urts -Font_01Per exemple, en el cas de la ciutat de Barcelona , és una de les ciutats amb més fonts d’ús públic, n’hi ha mes de 1550, repartides per els carrers dels diferents barris.CAM00461_01Com a Barcelona, moltes poblacions o petits pobles disposen de fonts de xarxa o en cara avui en dia, alguna de natural pel seus carrers, moltes d’elles molt antigues.Ft.c. St. Miquel 1_01A Barcelona, no hi ha un model únic, encara que n’hi ha un que predomina per damunt de la resta. No té un nom concret, perquè cada fabricant li ha posat un nom o referencia diferent, però els tècnics el coneixen com la sèrie BarcelonaCAM00462_01Hi han unes 825 fonts d’aquest model, 63 de les quals son dobles, tenen dues sortides d’aigua, una per davant i l’altra per darrereFt Sant Quintí_01Son com diem les mes clàssiques i de construccióde metall , que podent tenir alguna petita variació, com l’escut pintat o no i altres variants.Ft carrer nou_01D’altres models, tenim l’anomenada sèrie CapellaCAM00426_01Castelldefels_01i fins hi tot, el model Canaletes, que pren el nom de l’emblemàtica font de la Rambla.DSCN3119_01Ft Plaça Nova_01Amb un o varies sortides d’aigua, en algun cas amb un petit abeurador a ran del terra, pels animals domèstics.DSCN0090_01Pocs pobles, encara disposant d’unes fonts que de fet eren pous, que donant a una palanca sortia l’aigua, ara sols son de testimoni per el record i estant connectades a la xarxa.Ft carrer Major masquefa (2)_01Com motiu de les repercussions de la sequera, sobre tot, dels anys 1998 i 1999, es van fer algunes modificacions tècniques, i ara totes les fons públiques de beure de la ciutat de Barcelona com en altres llocs,DSCN3369_01 tenen un polsador i un temporitzador per evitar el malbaratament d’aigua i disposen d’un comptador.DSCN3357_01En altres poblacions trobarem dissenys veritablement curiosos en les fonts públiques que tenen un element comú, que són metàl•liques.Ft carrer Major masquefa (1)_01Ft LLeó_01L’aixeta , surt de la boca d’una caraFt LLeó 2_01, i han figures de peixos, entre altres figures diverses,CAM00465_01 i dissenys, en alguns casos únics.Ft carrer st. Antoni_01
Altres, aprofiten l’allargada construcció, col•locant il•luminació com si d’una farola es tractes, i en la part baixa hi trobarem l’aixeta amb pica .Ft c- Major Dalt_01Tenim una gran diversitat de models, i ven curiosos,com que tenen en la part superior un lloc per posar plantes per guarniment,DSCN3096_01el color, no es el mes comú com el gris fosc…si no d’altres colors mes vius.DSCN2901_01Així, com altres estan dins de cavitats de pedra,varis 053_01FT Xarxa Esglesia_01En algun cas, situades a peu de bosc,DSCN3103_01 o be, com si estiguessin en un jardí, com el cas del Santuari de Rocaprabrera a Torelló,
i a tocar a la platja.Ft Passeig_01Per últim, les mes senzilles i econòmiques, son fetes amb un simple tub amb una eixata – polsador i un desguàs a ran de terraDSCN2757_01CAM00460_01El mateniment, va a carrec del propi Ajuntament o subcontractat a una empresa.DSCN3485_01DSCN3446_01Us he fet un recull de diferents models, per ho no cal oblidar que de fonts de xarxa arreu, ni han fetes no amb sèrie o de modelDSCN3327_01sinó son verdaderes obres, en trobem fetes inclòs a ma, que ens podent sorprendre, axó, ja serà en una altra ocasió, avui hem fet una visió de les Fonts Públiques metàl•liques.Ft. Torremarimon- Caldes de Montbui_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem – La Font de Can Roda de Santa Maria de Martorelles

DSCN3630_01Al deixar el municipi de Martorelles i entrar al de Santa Maria de Martorelles, a la dreta surt una pista de terra que porta a la masia de Can Roda, abans de creuar el torrent un senderó ens porta directament a la Font de Can Roda, que es troba a la banda esquerra i a peu del torrent. Una passera d’obra ens dona l’accés a aquesta font.DSCN3632_01_01Un cop a l’altre costat de la riera, baixarem per uns esglaons, que ens facilitaran l’accés al broc de la font. Es una estructura solida feta d’obra amb unes rajoles en la part central superior, avui totalment trencades.DSCN3633_01Es un lloc fresc i ombrívol, que fa de bon estar a l’estiu.DSCN3628_01L’aigua de la font no es apta pel consum humà, durant tot l’any te abundant cabal.DSCN3631_01 Antigament era un lloc que es feien moltes fontades, per part de la gent de les poblacions de les rodalies.DSCN3645_01_01Actualment ja forma part de les fonts que la gent hi va ben poc, tal com passa amb la propera Font de Can Camp.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig tranquil a prop de la riera de Pertegàs de Sant Celoni

DSCN1882_01Cal dir que per fer un bon passeig, a prop de la riera de Pertegàs de Sant Celoni. no cal mirar en quina estació de l’any estem, totes son bones si el dia acompanya.DSCN1879_01Iniciarem aquest passeig a l’ermita de Sant Ponç , allí ens dirigirem a la riera i la remuntarem, passarem per el costat d’un camp esportiu de barri, DSCN1883_01

???????

començarem a veure arbres de tot tipus de considerables dimensions, que a la llarg d’aquest passeig anirem contemplant i fotografiant-los.DSCN1885_01DSCN1892_01Trobarem algunes escales o baixada fins a peu mateix de riera, que si aquesta porta molta aigua, no es el lloc mes aconsellable per on creuar.DSCN1884_01DSCN1887_01En algun indret, veurem un bon recull de plàtans, amb ombra a l’estiu i dona pas al sol a l’hivern, quan han caigut totes les fulles.DSCN1888_01A la llarg del camí trobarem molt seients o bancs amb fonts d’aigua de xarxa, i algun lloc amb jocs infantils per la mainada.DSCN1886_01DSCN1895_01DSCN1889_01En el seu costat esquer de la riera hi ha l’entrada a la finca privada de Can Riera de l’Aigua, que no entrarem.DSCN1899_01DSCN1907_01Nosaltres seguirem ara per un caminoi estret entra la riera i la tanca de la ciutadà finca, fins arribar a una passera que ens permet passar de nou a l’altre costat de la riba.DSCN1908_01DSCN1909_01DSCN1910_01Allí hi ha una petita bassa o estany d’aigua que decora aquest bonic lloc i espai de lleure.DSCN1911_01DSCN1912_01Ara, a poca distancia, trobarem una gran explanada plena de plàtans, on en un costat hi ha novament jocs per a criatures, a un nivell algo superior, hi ha l’ermita de Sant Martí de Pertegàs (Segle XII)DSCN1921_01 i la Rectoria Vella (Segle XV), ara feta museu,DSCN1923_01 amb uns jardins de diferents especies tant d’arbres com de plantes, amb una petit estany.DSCN1924_01DSCN1926_01DSCN1927_01DSCN1928_01Tornem a seguir pel camí prop a la riera i al finalitzar el recorregut tenim en un fondal una pista per practicar mono pati.DSCN1916_01DSCN1890_01A partir d’aquí, el camí es fa de terra, menys cuidat i creuaríem la riera a prop d’uns horts i a poca distancia, per sota de l’estructura d’un pont del tren AVE, es on el camí ens portaria a donar un tom per els boscos de les rodalies de Sant Celoni, allunyant-nos d’aquesta població, nosaltres preferim avui tornar al Centre de la Vila.DSCN1915_01DSCN1891_01Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Espai Natural de La Verneda de Can Gili de Granollers

DSCN3747_01La Verneda de Can Gili ocupa els marges del tram final del torrent de Can Gili, entre els barris de Terra Alta i Can Gili de Granollers, i a un costat de la carretera de Lliça de Munt a Granollers.DSCN3719_01DSCN3739_01Aquest lloc, formava part de les terres de la masia de Can Gili, l’ajuntament, va restaurar la masia i ho va destinar com a centre cívic .DSCN3776_01DSCN3745_01Els arbres de la Verneda, hi trobem , àlbers, oms, plàtans i pollancres, que són l’element més destacable, van ser plantats pels propietaris de la masia, els arbres predominants, sovint amb alçades de més de 30 metres.DSCN3744_01DSCN3751_01Cal destacar l’Alzina de la Terra Alta.DSCN3777_01DSCN3778_01Tot i la seva reduïda superfície, passejar per dins de la verneda entre els majestuosos arbres resulta molt agradable.DSCN3750_01DSCN3746_01En la part alta, hi trobem un espai destinat al mes petits, amb engronxadors i altres jocs.DSCN3741_01DSCN3740_01També, hi troben en diferents llocs, bancs per descansar i taules de fusta amb seients per poder fer un mos.DSCN3743_01DSCN3742_01La Verneda de Can Gili de Granollers, es un Espai Natural, que compta aquesta població del Vallès Oriental.DSCN3753_01Llàstima que en l’actualitat, esta molt brut i descuidat amb molts matolls arreu, per manca de manteniment.DSCN3749_01DSCN3748_01Text i fotografies : Ramon Solé

La Font Termal de la Plaça de l’Església de Caldes de Montbui

Aquesta Font de la plaça de l’església, surt a l’exterior a la temperatura d’uns 65 º.
Esta ubicada en front de l’Església parroquial de Caldes de Montbui.DSCN3671_01Es una de les tres fonts Termals d’aquesta població, la principal, sense cap dubte, es la Font del Lleó de 74º i l’altra font es la situada en el Safareig de la Canaleta, amb 48 º.

Font Antiga

Font Antiga

Fa pocs anys es va remodelar completament, tenint avui en dia, un aire molt mes modern.DSCN3672_01Mes informació sobre la Font Termal :

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/50303/ca/conseller-jordi-ausas-inaugura-placa-lesglesia-carrer-dascensi-vega-caldes-montbui.do

DSCN3673_01Text i Fotografies : Ramon Solé

L’espai natural del Parc de La Llacuna de Can Duran de Montcada

DSCN3486_01Fa unes setmanes, us vaig presentar la Llacuna de Can Duran situada al barri de Mas Rampinyo de Montcada i Reixac.DSCN3482_01En aquesta ocasió, fem una visita al Parc de la Llacuna o del Guru-Gú, que esta situat en un costat de la Llacuna , amb una extensió molt gran, mes de 55.000 metres quadrats, forma part dels jardins de l’antiga finca i altres terrenys de les rodalies, delimita amb la mateixa Llacuna , el torrent, la carretera a Ripollet i fins el camp.DSCN3477_01Es bàsicament un terreny planer, no esta gaire enjardinat, tot el contrari, hi han zones obertes que la vegetació neix lliurament.DSCN3473_01DSCN3469_01Trobarem plàtans centenaris, que en dos llocs diferenciats formen com uns cercles entre ells amb explanades interiors.DSCN3479_01DSCN3480_01El recorregut per aquest Parc, es apte per a gent amb cadira de rodes, amb accessibilitat còmoda per pràcticament tot el recinte.DSCN3468_01Bancs i seients de fusta o pedra hi han per les rodalies de la Llacuna, a la resta no ni han gaires.DSCN3470_01Alguna resta d’escales, murs, enrajolats al terra i una capella sense imatges, podrem veure encara de l’antiga finca.DSCN3475_01DSCN3476_01Trobarem alguna font d’aigua de xarxa publica i un quiosc a l’entrada principal on podrem comprar entrepans, pastes dolses, begudes …DSCN3467_01Aquest lloc, en el seu moment va estar amenaçat amb el creixement de blocs de pisos de les rodalies a principis de la dècada del 2000, l’Avinguda d’Europa fa de fre o barrera de contenció a l’expansió de nous edificis.DSCN3472_01DSCN3456_01Si no el coneixeu, val la pena a l’estar a prop de Barcelona, fer un tom per aquest espai Natural.DSCN3457_01DSCN3459_01Per conèixer com va ser inaugurat aquest Parc, podeu consultar a :

http://www.montcada.cat/montcadaPortal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_3992_1.pdf

DSCN3461_01

DSCN3471_01Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Les Cent Donzelles de Riells del Fai

En un graó del cingle on hi havia un gorg que al bell mig de la timba deixa anar les aigües cap al fons de Vallderrós, la catabauma dels llacs i cascades :

                                   Era el gorg de les Donzelles.

DSCN0245_01En el temps dels moros, el senyor del castell de Montbui, a l’estrep de la muntanya de Sant Feliu, entre els rierals de Bigues i Caldes, havia imposat al territori que dominava, entre altres tributs, el de cent donzelles que cada any devien lliurar-li. Vingué que un dia els cristians, simulant amb canyes un torneig o festa al peu de les muralles del castell, quan sos guardadors més distrets estaven, es tragueren cada un d’ells, de sota la roba, l’arma que duien amagada, i escometent aquells, mogueren forta brega, fins a apoderar-se altra volta de la fortalesa.

Els moros que quedaren amb vida fugiren cadascú per la seva banda, i el senyor o castellà, amb uns quants que el seguiren, anà a refugiar-se, com a lloc veritablement inaccessible, a la cova que hi ha passat el gorg i que des de llavors es digué la Cova del Moro.

Els cristians, no obstant, a pesar de la victòria obtinguda, eren encara massa poc forts per a imposar-se a la terra; així és que sos enemics es referen aviat i tornaren altra volta a subjectar-la. No per això el senyor de Montbui es mogué de la nova habitació per ell escollida, ja per estar desposseït de son castell, ja per considerar aquell lloc a propòsit per a una bona defensa, car sols té entrada pel caminet estretíssim que passa entre el gorg i la timba; i seguint vexant el país des de sa cova, allí es feia dur cada any les cent donzelles, que trametia després a un dels altres caids d’Espanya.DSCN0242_01Era un cap al vespre d’un d’aquells anys, quan les millors noies de tota la comarca, menades per sos saions feien cap a la Cova del Moro.

En voleu, de plors! Els pares i germans les seguien, i les llàgrimes vessaven per totes llurs cares; fins la naturalesa semblava voler prendre part en aquella escena de desolació i tristesa.
Negrosos núvols corrien d’un cantó a l’altre, el vent xiulava amb força mai vista, i a son impuls s’ajeien arbres i viandes; els verds còvits i les formoses cogullades, espaordits fugien dels terrosos nius fets en les vinyes, i els paorosos mussols s’anaven responent amb compassat so d’un a l’altre, prenent tot una faisó trista i malaurada.
I la comitiva cap amunt, fins a ésser al pas del gorg que ja havia entrat la fosca, quan prenent peu la tempesta, un esgarrifós tro vingué a fer ressonar la timba i, commovent-la tota, alçà les aigües del gorg i engolí d’un sol cop totes cent donzelles.45898898_01De seguida s’aixecà d’ell una blanca llum que tot oh omplí de resplendor, i sorprès per ella i atordit per la tempesta, el moro i sos servents, perdut el seny, caigueren daltabaix de la timba, sense que mai més s’hagi parlat d’ells, ni dominessin més aquella terra.

Recopilació de la Llegenda i Fotografies antigues : Ramon Solé

L’espai Natural, de La Font del Radium de Granollers

DSCN3718_01DSCN3725_01L’espai de La Font del Radium, a l’any 1974 va esdevenir un lloc ple de runes i de brutícia, donat que estava a tocar del nou polígon industrial en construcció i expansió, provocant la desaparició de la Font natural del Radium.01-ae0-008530_01Aquella font, era molt apreciada , segons es deia tenia propietats medicinals, molta gent de Granollers i rodalies, hi anava a recollir amb garrafes d’aquella aigua.Com veiem en la fotografia de fa cent anys en rere, estava en una explanada dins del bosc, l’aigua sortia en la part baixa d’una columna d’una mica mes de dos metres d’alçada feta d’obra i decorada amb petites rajoles a 3 diferents nivells. Disposava d’un mur baix circular on pel centre havia el desguàs de la font. Al seu dos costats disposava d’uns seients de pedra formant una lleugera semi circumferència.01-ae0-008530b_01DSCN3727_01DSCN3731_01L’aigua havia estat comercialitzada durant una època, segons la propaganda de principis del segle passat, es deia que era una aigua excel•lent i medicinal amb els diferents elements químics i un component principal radioactiu, que es considerava beneficiós per la salut.DSCN3725a_01DSCN3721_01DSCN3752_01A partir de la dècada de l’any 2000, es va portar a terme una remodelació d’aquest lloc, aprofitant que encara és conservava un petit bosc de ribera i bosc de diferents especies d’arbres per les rodalies, i mirant de protegir aquesta zona que forma part d’un petit paratge o espai Natural.DSCN3732_01DSCN3735_01És van crear diferents entrades al paratge, principalment per anar-hi a peu o BTT., i unes escales per accedir a la nova Font del Radium des del Polígon industrial.DSCN3729_01DSCN3728_01DSCN3737_01DSCN3720_01Aquesta nova font, es d’aigua de xarxa- clorada, per ho, ens permet recordar com havia sigut l’antiga font i en el lloc aproximat on estava situada.DSCN3723_01DSCN3722_01DSCN3726_01Disposa en les rodalies de dos fonts mes DSCN3724_01DSCN3730_01i taules amb seients de fusta amb papereres per mantindrà el lloc net i per si volem fer un àpat  Dos Cartells fan referencia a la seva remodelació i conservació.DSCN3740_01S’ha aconseguit que de nou sigui desprès d’anys, un lloc de passeig i poder gaudir del descans i tranquil•litat, i tenir de nou La Font del Radium.

Text i Fotografies : Ramon Solé