Avui : Unes Imatges Curioses de les Fonts, l’Aigua, Muntanya i mes …

Avui us present un mostrari de fotografies o imatges que he captat a reu de Catalunya, que son ben curioses :

1.- Som a La Granera, hi ha una Font que esta a molt a prop del Castell, que es necessari es por tancar, abaixant la tapa que hi ha d’amunt d’aquesta Font2.- A Ulldemolins, ens sorprèn, que per guardar aigua, s’ha enterrat un bidons al costat de la Font.3.- Aquesta Font de Montserrat, al Maresme, hi treu tanta aigua que rabosa per fora de la pica, han posat un objecta per evitar que caigui per fora.4.- En Serinyà, al Pla de L’Estany, a prop de Banyoles, trobem el pou mes gran de la seva Comarca.5.- Imatge impressionant del desguàs de l’aigua en el Pantà de Sant Antoni.6.- Al costat de l’Àrea de la Seva, hi han uns jardins, on trobem una font de xarxa, que ens recorda, una cara amb orelles grans.7.- Al Pirineu, cal posar teulada de pissarra, inclòs als pous, per evitar l’accés d’acumulació de neu.8.- Curiós aquest Pou de Santa Maria de Palautordera, amb un arbust que a trepat per seu costat esquerd.9.- Em vist moltes utilitats d’una banyera, mai com en aquest cas en Santa Maria de Palautordera.10.- Es presenta una Tardor molt crua, els arbres de Lliça d’Amunt van amb abric.11.- Un Pou molt antic que disposa d’un dipòsit per emmagatzemar aigua, esta en Lliça d’Amunt.12.- Una font d’aigua de Xarxa, que la seva estructura es una antiga roda de molí.Com em vist el mon de l’aigua i la naturalesa, fa volar molt la imaginació de la gent…

Text i fotografies : Ramon Solé

Els dos pous de glaç, el Gran i el Xic de Montmeló

Us passo l’escrit que dona a conèixer la seva recuperació :

Informació del Diari Local  Contrapunt.cat, de Mollet i Baix Vallès, editat  a Mollet del Vallès – Dimarts, 24.3.2009. 09:22 h

Una quarantena de persones visita el turó de les Tres Creus a Montmeló
La sortida a Montmeló programada pel Consorci per la Normalització Lingüística de Mollet, juntament amb el Club Muntanyenc, va acollir una quarantena de persones. Els participants van visitar el turó de les Tres Creus.
Una quarantena de persones visita el turó de les Tres Creus a Montmeló. El punt de trobada va ser l’estació de França, des d’on van agafar el tren en direcció Montmeló. En arribar, la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Carme Palacios, els esperava a l’estació. Seguidament, els assistents van anar al jaciment de Can Tacó i al turó de les Tres Creus. La directora del Museu de Montmeló, Montserrat Tenas, i un arqueòleg els van acompanyar durant la visita.
Els assistents també van poder veure uns pous de glaç, recentment excavats, al peu del turó.Estan situats entre el riu Congost i vies de l’AVE, a peu del Turó de les Tres Creus, i a un costat d’una central de distribució elèctrica.

Aquets dos pous son de recent descoberta, a pesar que hi havien dades de la seva existència i posterior colgament.Gràcies a les obres inicials de l’AVE, que passa a tocar d’aquest lloc, es va fer la descoberta dels pous i posterior recuperació, amb unes obres de consolidació de les estructures existents.No es que quedi massa a poder veure, per ho es un bon testimoni poder-les tindre a la vista.S’ els coneix, com els Pous de glaç de Montmeló, o el Pou Gran i el Pou Xic de Montmeló.

Recopilació de la Informació i fotografies : Ramon Solé

La Recomanació : Visitar als Gorgs de la Riera de Merles i fer la Ruta de les Bruixes del Lluçanès

La Riera de Merlès per si sola, es tot un espectacle i misteri, amb el seu conjunt que es forma amb les roques dins de la seva riera i sobre tot l’aigua que llisca amb mes o menys amb força depenent de la pluja.Sens dubte, es un lloc idíl•lic a l’estiu per mirar de trobar una Gorga mes o menys solitària, per banyar-se i passar el dia a la seva vorera.Per ho, el misteri també el podem trobar…, en la mateixa riera, per que es un “ Cau de Bruixes”… Hi trobarem :
la Ruta de Les Bruixes del Lluçanès.D’aquí surten nombroses llegendes sobre les Bruixes del Lluçanès, encanteris i relats diabòlics…Per a mes informació :
http://www.pratsdellucanes.cat/web/index.php/turisme/rutes-i-senders/altres-rutes-territori-prats/ruta-bruixes

i a :
http://www.turisme.llucanes.cat/turisme/tur/route/8/RutadelesBruixesdelLlucanes

o, també :
http://www.turisme.llucanes.cat:9006/turisme/tur/activity/36/RutadelaBruixaNapa

Una altra opció es anar a l’Oficina de Turisme de Prats de Lluçanès on podeu demanar la informació o un fulletó del seu recorregut.Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

L’Aiguabarreig del riu Congost i el riu Mogent, neix el Riu Besos a Montmeló

Des de Montmeló, per anar al naixement del riu Besos, cal seguir les indicacions de varis carrers d’aquesta població, que ens indiquen que agafem direcció a Montornès o a la carretera de La Roca.Un cop al pont, allí a sota mateix, hi ha l’aiguabarreig dels rius Congost i Mogent, i d’aquests sorgeix… el riu Besos.El Congost, es de mes llarg recorregut i te mes cabal d’aigua, neix a la Font de Regàs, al Municipi de Collsuspina,Mes informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Congost

El riu Mogent, es molt mes humil des de sempre, amb mes poc cabal, i a l’estiu en alguns trams on ni baixa aigua, neix a peu dels boscos del Corredor.El Besos sempre amb mes o menys cabal d’aigua, segueix sense parar…. fins la seva desembocadura a la mar mediterrània a Sant Adrià del Besos.Aquest Aiguabarreig, és lloc d’unió d’aigua i de camins, com els de Vora del riu Congost de Montmeló a Granollers i Tagamanent; el camí de Vora del riu Mogent passant per Montornès a Llinars del Vallès; i camí, Vora del riu Congost, per les rodalies de diverses poblacions i polígons industrials fins a la Mar.També trobem a la seva vora dreta de l’aiguabarreig, una zona d’esbarjo per a gossos, que l’ajuntament a destinat per aquest fi.L’aiguabarreig, sempre son un lloc plens de vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Besos fins al seu destí final… la Mediterrània !
Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es una Passera ?

Qui no s’ha trobar d’excursió al voler creuar un torrent o riera, que baixa ple d’aigua i no em trobat un altre solució que creuar-ho mullar-nos els peus… o de vegades, em tingut la sort de disposar d’algun roc o pedra gran dins del riu o riera, hi em fet salts fins anar a l’altre costat, tot procurant no perdre l’equilibri o relliscar i caure dins de l’aigua.Quan diem, “passem per sobre d’una palanca, passera o passarel•la”, ens referim a un pont rudimentari, fet amb un tauló o conjunt de taulons, que uneix les dues vores d’un riu, riera o torrent amb mes o menys important cabal d’aigua.En ambdós casos permet passar per damunt de l’aigua sense mullar-se en condicions sovint precàries i amb precaució de no caure.Als lloc rurals aquests ponts rudimentaris, eren molt senzills, solien consistir amb un o diversos troncs d’arbres col•locats un al costat de l’altre.Sovint amb taulers a la part superior, per mantenir els troncs junts i perquè sigui més llis per caminar.Es construïen amb materials del bosc, com ara troncs d’arbres i trossos de pedra, o qualsevol material adequat que es pugui trobar en aquell entorn.Havien passeres fetes de pilons, un al costat de l’altre i la gent podia creuar, sempre que algun d’ells no se l’hagués emportat una avinguda aigua.Permetien passar de forma convenient als vianants i animals, però no per als carruatges.També, per anar a treballar o tornar al poble, d’una fabrica, o Molí propers a un riu, els amos, feien construir alguna passera per l’accés dels seus treballadors.O anar o venir a recollir aigua d’una font.De cap de les maneres, es podia o es pot creuar per el mur d’un petit pantà o resclosa, excepció que ja estigui prepara per tal menester, donat que a pesar que baixi poca aigua, podria de sobte haver un augment imprevist del cabal i ens podria fer caure a dins petin un accident.En el cas de vehicles es necessitava un pont d’obra amb pilons i ben arrelat al terra i amb la valoració que aguantes el màxim de pes.Encara avui en dia, podem trobar passeres, fetes d’obra i amb mes consolidació que no les de troncs.Us recomano que havans de creuar per una passera rudimentària que encara podem trobat arreu de Catalunya, mireu que no estigui deteriorada o si esta gelat pe les baixes temperatures, evitar en relliscar i caure, i tindre un bon ensurt.Actualment, la passeres en alguns llocs,  son molt segures.

Text i Recopilació de les Fotografies Antigues i Actuals : Ramon Solé

El Parc de l’aigua o de la Bassa de Granollers

Es un parc deferent a tots els que te Granollers, el motiu es que la major part de la seva superfície, esta anegada d’aigua.Entrem per un dels seus laterals, que hi ha una llarga glorieta que l’enramat de les plantes fa que es mantingui tot l’any un passeig amb molta ombra.Unes escales ens permetrà entrar al centre de la bassa, de fet , l’aigua fa com una “U” o formen com dues basses comunicades entre elles.Disposa de poques plantes i d’algun arbre. Trobarem uns seients alienats un al costat de l’altre de cara a l’aigua.Aquesta aigua te una certa rotació que va d’una bassa mes petita a una molt mes gran a traves d’una canal, que nosaltres podem passar per de munt i que dona al costat del riu Congost.No si pot banyar-se . Vigileu si aneu amb criatures petites que no caiguin a l’interior de la bassa.Es curiós que dues escales que des de la Plaça de la Constitució, baixant fins a tocar l’aigua.Entre les dues escales, hi tenim una paret que cau aigua per ella.Es un lloc molt solejat, donat que els pocs arbres que disposa son joves i no fan una ombra massa extensa.Es ideal poder passar un rato, per prendre el sol i llegir un llibre a la tardor o hivern, sentin el rumor de l’aigua de la Bassa.
Text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem – La Font de Can Camp de Martorelles

A Martorelles hi passa per dins d’aquesta població la carretera per anar a Sant Maria de Martorelles, en un punt abans d’un revol, hi ha una plaça amb un Monument amb data de 1986 i la relació que van formar el Patronat del Parc de La Font de Can Camp, a l’esquerra i indicada per un cartell, baixen unes escales fins al torrent, on en una raconada a l’ esquerra hi ha la Font de Can Camp.L’aigua sobrant va a depositar-se en una bassa – safareig propera a la dreta de les escales, que pertanyent a l’antiga finca, que durant el segle passat, hi anaven les dones de les casses de les rodalies a rentar-hi la roba.Quan es va remodelar aquest lloc, es va fer com un petit Parc, actualment esta molt envaït per la vegetació. Quan vàrem anar a fer la visita ( finals d’agost de 2015), s’estava fent una certa neteja d’aquest lloc, per poder donar una imatge mes agradable amb mes espai i a la pròpia font.La Font de Can Camp, ha sofert en els anys varis arranjaments, i a la vegada nombroses agressions, pintades, brutícia, alguna rata…
Es d’un gran cabal d’aigua durant tot l’any, a vegades per accedir-hi es fa difícil, per que el desguàs esta tapat i l’aigua rabosa formant un bassal al terra.Les seves aigües, no son aptes pel consum humà, per qual cosa es un dels motius que fa que la gent no hi vagi, i el lloc a pesar que es troba dins del nucli de Martorelles, no es prou atraient per anar-hi a passar una estona.Esperem que properament, torni a ser un lloc de trobada i reunió per la gent de Martorelles.

La Font de Can Camp, abans de la última remodelació

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem Safareig … al rentador de Can Camp de Martorelles

A Martorelles hi passa per dins d’aquesta població la carretera per anar a Sant Maria de Martorelles, abans d’un revol, hi ha una plaça amb un Monument amb data de 1986 i la relació que van formar el Patronat del Parc de La Font de Can Camp, a l’esquerra i indicada per un cartell, baixen unes escales fins al torrent, on en una raconada a l’ esquerra hi ha la Font de Can Camp i a la dreta el Safareig.De fet tenim que pensar que la gran majoria de cases, xalets i serveis que trobem en aquesta zona avui, fa mes de cinquanta…i … cent anys en rere no existien, aquesta zona era de cases aïllades, masies, camps de conreu i bosc, cal dir que Martorelles com a poble pràcticament no hi era.
Anava molt be tenir el safareig a pesar que no era del tot públic i que fora d’una estructura senzilla, com es el de Can Camp i situat tant a prop de les masies, les mestresses aprofitaven per anar a rentar la roba i parlar de les seves coses del dia a dia, a la vegada que rentaven la roba.Sempre la deu de la Font de Can Camp ha sigut molt generosa de cabal d’aigua, i per això, garantia tenir una aigua ben neta sempre al safareig .
Com veiem, aquest safareig esta entre la muntanya i el torrent, amb una explanada propera i la font. Es rectangular i disposa sobre i en una part dels dos murs, d’una inclinació per fregar millor la roba i l’aigua i sabó caigui dintre del safareig. No te coberta o teulada per protegir-se en cas de pluja. Com a molts dels Safareigs que trobem a reu de Catalunya, des de fa anys ja no si va a rentar la roba, la comoditat de les rentadores i sacadores ha fet que les dona no vagin al safareig.
Des de fa unes setmanes s’està fent una neteja de vegetació de les rodalies per poder accedir-hi millor.L’article de demà el dedicarem a la Font de Can Camp.

Text i fotografies : Ramon Solé

Llibres editats per Mina d’Aigües de Terrassa

Llibre : Una empresa al Servei de la Comunitat(llibre esgotat)
El punt de partida d’aquest llibre se situa el 1842, any de la constitució de la companyia i de l’evolució d’aquesta fins el 2002.
Autors:
Pere Pastallé i Sucarrats
Miquel Solé i Sanabra

Llibre : Els Pluviòmetres de Mina
L’observació meteorològica impulsada per Mina Pública d’Aigües de Terrassa, SA 2011 Edita: Fundació Mina.
Autors:
Marc Prohom i Duran
Gabriel Salvà i VillosladaLlibre : Rieres i Torrents del terme de Terrassa (llibre esgotat)
Fundació Mina edita aquest llibre l’any 2000. Tracta d’un treball de les rieres i torrents del terme de Terrassa que són les artèries que, moltes vegades, han servit de conducte per a l’aprofitament de les aigües, mitjançant mines i pous.
Autors:
Joaquim Verdaguer i Caballé

Llibre : Les Torres d’aigua a Terrassa
Fundació Mina edita aquest llibre l’any 2006 el qual parla dels repartidors, un sistema de subministrament que ha estat vigent a la nostra ciutat gairebé més d’un segle i mig.
Autors:
Joan Manel Oller i Foixench; Francesc J. Suárez Fernández; Joaquim Verdaguer i CaballéLlibre : Serveis d’aigua a Terrassa (llibre esgotat)
Fundació Mina edita aquest llibre l’any 2007, en el qual fa un recorregut històric per diversos elements urbans relacionats amb l’aigua.
Autors:
Joan Manel Oller i Foixench Francesc J. Suárez Fernández Joaquim Verdaguer i CaballéLlibre : Les Mines d’Aigua a Terrassa
Fundació Mina edita aquest llibre l’any 2008, on fa un recull sobre aquestes construccions subterrànies que durant molts anys van permetre abastir d’aigua la nostra ciutat.
Autors:
Joan Manel Oller i Foixench; Francesc J. Suárez Fernández; Joaquim Verdaguer i Caballé

Podeu consultar a :
http://www.aiguesdeterrassa.com/comunicacio/publicacions/

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Fem el Camí Ral de Llinars del Vallès a Sant Antoni de Vilamajor i tornada

Aquest es un vell camí, conegut com a Camí Ral, que va entre dos pobles, des de Llinars del Vallès a Sant Antoni de Vilamajor, ho podem fer en poc mes d’una hora entre anar i tornar, hi han uns 2,700 quilometres ( d’anada), és camí ample i molt planer, passem entre bosc i camps.A Llinars pujarem per la carretera BP-5107, que va directa a Sant Antoni de Vilamajor, un cartell ens informa del traçat paral•lel a la carretera fins arribar a un trencall on anirem fitxant el cartells orientatius que ni han a reu.A un vint minuts, entrarem en una recta del camí, que passa pel centre d’un bosc de alzines, destaca una d’elles, L’Alzina Grossa, esta prop d’una de les entrades a la Granja de Can Maso Nou.El camí fa alguna siga saga, no ens importa donat que en cada cruïlla o punt important hi ha un cartell indicatiu.Ara arribarem al Pla de Vilamajor, on hi ha la Font del Pla, d’aigua de xarxa i algun banc per seure’s al seu costat, es un tros amb poca ombra.Prop del camí , observem una gran bassa d’aigua per rec dels conreus propers.Estem al tocar de Can Mora, aquí surt un caminoi que porta a l’antic pont de la carretera que ara es peàtonal, nosaltres al creuar-lo ens portarà de nou al camí principal.Passem pel costat d’una zona d’aventura per BTT. Amb molts obstacles a aconseguir superar, un lloc divertit per nens i adults.Uns metres mes i arribem de nou a la carretera, en el punt on entrarem al poble de Sant Antoni de Vilamajor.Una vegada visitat el poble, tenim la possibilitat de tornar pel mateix camí ral a Llinars, o agafar des del Parc de Can Sauleda, on hi ha el indicatiu Ruta de l’aigua on prenem el carrer de Freixeneda fins sortir de Sant Antoni per una pista forestal ven indicada.Si em decidit aquest camí, pot ser que ens assembli mes curt de fet no es així, ens allunyarem de Sant Antoni, entre camps i a l’entrar al bosc veurem que el camí fa un cert desnivell, fins arribar a la granja…….. on sempre hi ha les vaques pasturant.Vint minuts mes ja arribem als primers xalets de Llinars ara sols cal anar seguin el curs de la Riera i ens portarà directament al centre urbà de Llinars del Vallès.Haurà sigut un recorregut fàcil que podem fer caminant o amb BTT. matinal.

Text i Fotografies : Ramon Solé