La zona humida Resclosa de la Sèquia de Manresa, també coneguda com a resclosa dels manresans, està formada per un tram del riu Llobregat situat al municipi de Balsareny ( El Bages), al voltant de la resclosa on neix el canal de derivació d’aigües conegut com a Sèquia de Manresa.
Ocupa una superfície de gairebé 10 Ha. que disminueix en funció de la demanda d’aigua o de l’estiatge natural del riu.
La Sèquia de Manresa és un canal d’aigua construït al segle XIV que porta aigua del Llobregat des d’aquesta resclosa.
Situada sota el castell de Balsareny, fins a la ciutat de Manresa (actualment fins al Parc de l’Agulla, on hi ha un estanyartificial). Es tracta d’una infraestructura de 27 km de longitud, que encara subministra aigua a Manresa i a d’altres poblacions veïnes.
La construcció de la sèquia de Manresa, pronunciada síquia pels balsarenyencs, va començar el 1339, sota el castell. Les aigües de la sèquia travessen el terme gràcies a una sèrie de ponts i de mines que constitueixen una obra apreciable de l’enginyeria medieval.
La caseta a l’iniciï de la sèquia protegeix la comporta que anivella l’entrada d’aigua al canal. Dins d’ella es troben els bagants o comportes que obren i tanquen la Sèquia.
En aquest indret, on es capta l’aigua del Llobregat, comença el recorregut de la Sèquia i segueix per dins una mina artificial d’uns 600 metres.
Per visitar-ho , podem iniciar el recorregut al Poliesportiu de Balsareny, prenem el carrer de la Indústria, agafem direcció nord-est cap a Plaça de Catalunya, continueu pel carrer de la Sèquia i girarem a l’esquerra per el carrer de les Alzines allí, de nou gireu a la dreta per el carrer del Carrilet.
La resclosa ens quedarà a mà dreta, sota del Castell.
En la caseta de la resclosa, hi ha un mirador al saltant del riu Llobregat.
Si aneu amb nens petits, vigileu-los, es un lloc amb una certa perillositat.
Per a mes informació :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Resclosa_de_la_S%C3%A9quia_de_Manresa
http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa
Recopilació de la Informació, text i Fotografies : Ramon Solé
Retroenllaç: La sèquia dels manresans – Històries des de Bellvitge.