Les Termes Romanes de Caldes de Montbui

En Caldes de Montbui en el Segle II aC – inicis segle I dC.va ser un assentament romà, i van crear una estació termal sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen.La funció primordial d’aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l’indret des de diferents punts de la Hispània romana.En l’actualitat, el que es veu, és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans que s’estenia en el que es ara, per l’Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i plaça de la Font del Lleó.Gràcies al estudis realitzats, s’han localitzat quinze àmbits del conjunt Termal romà a Caldes de Montbui.Si no podem accedir a dintre de les Termes Romanes, podrem veure des de l’exterior i a traves d’unes vidrieres, per una banda, una piscina rectangular situada en el centra i, per una altra, dues més en forma semicirculars i frontals que feien de banys individuals, tot era amb aigua termal calenta.

Actualment, no hi ha aigua termal dins de les Termes Romanes per millorar i mantindre la conservació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és una Sínia

Una sínia o sènia és una màquina d’elevar aigua.Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent.Normalment s’utilitzava per regar les hortes d’una propietat.N’hi ha de diversos tipus, el principal és una roda vertical que agafa aigua d’un pou poc profund o d’una corrent d’aigua.Quan l’acciona un animal, sigui els rucs, mules o bous, aquest dóna voltes lligat a l’extrem d’un pal o tronc d’arbre, horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda d’uns recipients anomenats catúfolsen tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual està submergida en l’aigua. Una vegada cada recipient ple i com que estava amarrat a la roda, al fer el gir en la part mes alta, abocava l’aigua a un recipient on es podia recollir-la o es derivava a traves de petites canals per l’horta que volguéssim regar.Les sínies són molt antigues, ja les cita l’any 55 aC. Sembla que ja es feien servir al Proper Orient cap a l’any 200 aC.En Països àrabs la utilitzaren a bastament i hi van fer millores.
La sínia és una de les màquines arcaiques que han anat desapareixent, han estat suplantades per bombes hidràuliques, per molins, o almenys per formes modernitzades de la mateixa sínia.Aquesta en la seva forma autèntica és completament de fusta; poques se’n veuen a Catalunya, i això si, moltes arreu de la regió valenciana i a les Balears; moltes foren modernitzades a base de rodes i eixos de ferro, i de cadena en lloc del rest (corda gruixuda) de catúfols.En valencià es diu també nòria, i aquest nom ja està documentat amb la forma nora.
Per analogia, el terme motaha esdevingut sinònim de sínia. Inicialment mota feia referència a un monticle elevat del terra.Gairebé totes les sínies estan un xic elevades del terra. Suposem que per això hi hagué la confusió que unificà el significat d’ambdós termes.Recull de la Informació i Fotografies : Ramon Solé

Visitem, La Font del Dimoni arranjada per l’Ajuntament de Caldes de Montbui

L’Ajuntament de Caldes de Montbui, es va plantejar fer l’arranjament o millores a les fonts naturals mes representatives del Municipi.

Fotografia de l’any 2001

Fotografia de l’any 2001

La Font del Dimoni va ser la primera a ser arranjada, es va portar a terme a principis del any 2012.Aquesta font, per anar-hi, cal que us dirigiu per l’antiga carretera a Moia o Passeig del Remei, i abans de sortir de la població, a l’arribar a l’ermita del Remei, cal seguir el camí de terra que va paral-lel al Torrent del Prat de Baix, i una vegada passat per sota del pont en la variant de la carretera, i a poca distancia, observarem unes baranes que ens permetent per dos llocs diferents baixar al Torrent , i en el seu marge esquer, esta La Font del Dimoni.Surt d’un ample tub sempre una bona quantitat d’aigua. Aquesta no es recomana consumir-hi, donat que no esta garantida la potabilitat.
Es un lloc fresc, el que en veritat manca, son uns seients per poder fer estada.

Podeu consultar la informació sobre l’arranjament de la font, a l‘enllaç :

http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13297/caldes/recupera/font/dimoni

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Racó bonic, la petita Resclosa del riu Tenes a Sant Quirze Safaja

De Wikipedia hem extret :

“…El poble vell, que consta de poques cases agrupades en un únic carrer coronat al nord-est per l’església parroquial i el cementiri, es troba acinglerat dalt d’un esperó rocós que es dreça a l’esquerra del Tenes. El riu arriba al nord-est del poble, ressegueix tot el seu costat nord, el de ponent, i després tot el meridional, i se’n separa pel costat sud-est.
Modernament ha nascut al pla, prenent com a eix la carretera BV-1341, un poble modern, a l’entorn de la Tenda, Cal Pastor i Can Pereredes. Encara més tardanament s’ha format un nou petit nucli davant i a migdia de la Casa de la Vila, on s’ha situat la farmàcia del poble…”Sant Quirze de Safaja, forma part de la nova Comarca del Moianes, és d’aquells pobles que sembla que han sigut parats en el temps… pràcticament d’indústria no hi ha, tot son granges, conreus i sobre tot Natura…!!!Un d’aquest llocs, que moltes vegades usem la paraula “ Es tant bonic”, el trobem ven a prop de la mateixa carretera.Efectivament, tant just arribem a Sant Quirze de Safaja, agafarem la carretera que puja al nucli vell, a pocs metres a la nostra esquerra hi ha un camí de terra que ens portarà a aquest Racó Bonic de la petita Resclosa del riu Tenes.Es un lloc tranquil, molt ombrívol i que disposa d’una taula i bancs de pedra, que ens invita a fer una parada en la nostra vida diària, un Stop obligat… i sentir el cans dels ocells o el rumor de l’aigua que passa per el costat nostre… llegir un llibre… o parlar amb algú sense preses…Us invito si passeu per Sant Quirze de Safaja, a visitar un Racó Bonic, la petita Resclosa del riu Tenes !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Refugi antiaeri de l’Estació de La Garriga, que cal visitar

Va ser a l’any 1938, que les autoritats de La Garriga van decidir en fer 3 Refugis Antiaeris, donat que els bombardeixos no eren sols a la Ciutat e Barcelona, sinó a altres poblacions i pobles de la província.El Refugi de l’Estació, es troba front mateix de l’estació de tren de la RENFE., es el mes gran dels tres i el millor que és conserva.Va ser excavat directament a la roca granítica que te gran resistència, es va construir amb dos boques o portes d’accés, disposa d’un passadís central amb una galeria secundaria amb dos entrades a aquest. Tant sols entrar la estructura feia un gir de 90º per evitar en lo possible l’ona expansiva pugues fer danys.La gent es posava dreta o assentada al costat de les parets, encara avui podem veure resta del fumat negre, a les parets de les espelmes per tindre llum a l’interior.El visitant a part de les explicacions del guia, pot visionar un video – documental sobre els bombardeixos de La Garriga.Cal dir, que tot el centre hi han al terra unes rajoles on s’indica el lloc on va esclatar una bomba, la mateixa estació va ser destruïda.És visitable el segon dissabte del mes a les 12 del matí o els grups cal concertar dia i hora.Es pot completar, en visitar les restes que queden de l’Aeròdrom de Rosanes de La Garriga, on podrem a traves de cartells o aparells de visionat de fotos antigues, viure i conèixer una historia recent…que encara perdura en la memòria dels nostres pares o avis.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://espaisdememoria.cat/fitxes/imprimir/42?lang=ca

Text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Peretó de Les Masies de Voltregà

Des de Les Masies de Voltregà, al sortir per la C-172, trobarem una rotonda i on sortirem per la desviació que passa per sobre de la C-17, allí al poc hi ha una segona rotonda, sortirem per la nostre dreta que dona a una pista que seguirem fins arribar a la majestuosa masia de Mas Gallifa. (Granja)Pocs metres abans de la casa deixarem la pista, per agafar una que fa una certa baixada i esta ben indicada i que als pocs metres a la nostre esquerra hi ha la Font del Peretó.Aquesta font, esta formada per unes surgències d’aigua natural, que surten en diferents punts de la paret. Oscil•la molt la quantitat d’aigua que surt segons la pluviometria o per una temporada de mes o menys sequera.En ocasions hi ha un tub que la gent posa per recollir millor l’aigua, o, també, una senzilla fulla d’un arbre que fa aquesta funció.Un parell de bancs fan l’estada mes agradable en aquest lloc, que es molt de pas, donat que esta en una ruta de la llera del Ter molt utilitzada per excursionistes.Presideix aquesta font, una poesia que trobem en un cartell, feta per Mn. Jacint Verdaguer.Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Aigua avall

La neu fosa en degotall
fila avall per l’espadat
arquejant va el xaragall
sota mates i el brossat.
Salta, brinca, borbollant
tot cercant el rierol
car vol veure el so lluent
el cel ample i el sorral.
Terra avall
fonts i mines brollaran;
aigua avall
camps i planes regaran.
Arriba al pla i dormisqueja
pels racons tot fent mirall
al sol grogós que el caldeja
i al pollancre amb fort brancall.
Com amiga esvalotada
en jorns viats de tempestat
baixen aigües enllotades
i troncs d’arbre esbatanats.
Quan borrasques ja calmades
torna a vora el seu crestall
reneix la sorra daurada
i llueix el pedruscall.Els infants hi xipollegen,
els grans hi cerquen repòs,
les vernedes hi verdegen
i els ocells hi fan son clos.
Vell rierol de la terra
dolç i clar com el cristall,
omples l’àmbit de fermesa
fins al mar, al capdavall.
Tenaç, envies endavant,
no torçant mai de camí
l’exemple a l’home donant
del què fer de l’esperit.
Terra avall
deus eternes van brollant.
Aigua avall
camps i planes fecundant.

Pont-Rémy (França), 11 de febrer de 1967.
Autor : Joan Ambròs i LloredaInformació de Poeta- Escritor :

Joan Ambròs i Lloreda (1906-1992) va ser poeta, cantaire, escriptor i polític. Va ser Conseller de l’Ajuntament republicà amb els alcaldes Feliu Tura i Josep Fortuny, i concretament Conseller de Cultura des de l’octubre de 1937 a l’abril de 1938. Després de la guerra civil es va exiliar a Abbeville (França).
Una composició poètica seva escrita l’any 1980 i titulada Himne a Mollet, va ser declarada per l’Ajuntament com a Himne Oficial de Mollet del Vallès, l’any 1994.

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Espais Lúdics i de Salut per a Gent Gran a l’aire lliure.

Esta portant la Diputació de Barcelona, la instal•lació d’uns Espais Lúdics i de Salut destinats principalment per la Gent Gran.S’aprofiten llocs om a Jardins o Parcs, per destinar una petit espai ven aprofitat, per col•locar els aparells d’exercici a poder fer lliurament la gent gran.Com  per exemple :Barra Corba, Seients amb pedals, Rodets, Tirador, Cubs giratoris, Pont de llistons mòbils, Pedals de mans, Cargols i així fins a 20 possibilitatsTots ells mitjançant un cartell petit dona una petita orientació de com realitzar-ho.A un plafó principal veurem tot el seu conjunt enumerat i en un lateral un breus consells i precaucions a tenir en conta.Un creu que ha sigut una bona idea, per estimular uns exercicis a gent grani que no sols es vagi als Jardins Públics a passar l’estona assentats prenen el sol o l’ombra segons l’època de l’any, instal.lats a l’aire lliure que el cos ens ho agrairà.Cal recordar el respecta i evitar que en llocs com aquest es malmetin o s’embrutin.Text i Fotografies : Ramon Solé

Fent Safareig … el rentador dels Calciners de Caldes de Montbui

Aquest safareig, el trobem al passeig de la Muralla, on passa paral•lel a la riera i va del Safareig de la Portalera al Molí de l’Esclop.Es un petit safareig d’aigua termal provinent aquesta, de la Font del Lleó, esta ubicat dintre d’un sostre de volta.El rentador dels Calciners, d’aigua calenta, estava reservat per rentar-hi la roba prioritàriament dels malalts.No podem accedir-hi, esta tancat per una reixa.Actualment a sobre hi ha un bon restaurant.Text i Fotografies: Ramon Solé

Llibre – L’Abans de Caldes de Montbui

Títol: L’Abans de Caldes de Montbui
Subtítol: Recull gràfic 1870-1965
Autor
Laura Tricuera
Col•lecció: Vallès Oriental
Pàgines: 666
Format: 31 x 22 cm
Enquadernació: Tapa dura
ISBN: 978-84-95550-53-8
Preu : 136.00 Euros

Memòria i història gràfica de Caldes de Montbui amb fotografies inèdites compreses entre els anys 1870-1965 que tracten continguts locals com la Societat Casino Caldense, les Termes Victòria, el Cinema Principal, el Col•legi del Carme, les riuades…

Entitats: Centre Democràtic i Progressista, Societat Casino Caldense, Círculo Instructivo i Recreativo, Sindicat Agrícola de Caldes, Centre Excursionista Caldense, Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia…
Balnearis, cafès i cinemes: can Rius, Broquetes, Termes Victòria, Remei, El Círculo, El Casino, cal Pau, ca la Pepeta Xerraire, Canaletes, Cinema Ideal, Cinema Principal…

Escoles: escoles nacionals, Col•legi del Carme, Col•legi Font-Escoles Pies, Escola Superior d’Agricultura…

Esbarjo i esports: Excursions, teatre, ball de gitanes, sardanes, futbol, bàsquet, natació, ciclisme, hoquei…
Esdeveniments: riuades, nevades, gelades, fires…

Festes: Corpus, Festa Major, Homenatge a la Vellesa, Santa Llúcia, Nadal, Tres Tombs, Carnestoltes, Setmana Santa, Festa de l’Arbre, els aplecs del Remei, de Sant Valerià, de Sant Sebastià…

Indrets: carrers, places, esglésies, safareigs, riera, ponts, hortes, cases, fonts, mercat, masies, termes, hospital, cementiri, castell…
Indústries: pedrera, destil•leria, pellaires, tèxtils, olis, sabons, begudes carbòniques, pastisseries…

Oficis: cisteller, fuster, llauner, agutzil, modista, sastre, forner, pastisser, mecànic, transportista, quiosquer, farmacèutic, metge…

Transport: carro, bicicleta, tartana, tren, autobús, taxi…

Recull de la Informació : Ramon Solé