Quatre Volums sobre Les Fonts de Ripoll, la vila de les 350 fonts.

L’historiador Agustí Dalmau i el biòleg Ferran Gonzàlez les recopilen en una autèntica enciclopèdia –quatre volums que sumen més de mil pàgines
Arnau Urgell – 15/12/2014

Ripoll té 350 fonts. Si més no, aquesta és la xifra resultant del laboriós inventari realitzat per l’historiador Agustí Dalmau i el biòleg Ferran Gonzàlez Prat que les han recopilat en una autèntica enciclopèdia formada per quatre volums que sumen més de mil pàgines. El llibre, del qual només se n’han editat 200 exemplars, es va presentar a la sala Abat Senjust de Ripoll.

Font del Sant a principis del Segle XX  (Ripoll)

Font del Sant a principis del Segle XX (Ripoll)

A la capital del Ripollès qui més qui menys coneix la font del Tòtil, la de l’Amoroset, la del Sant, la d’en Jordana i la d’Engordans, entre moltes altres. Tanmateix, Dalmau i Prat n’han inventariat fins a 350 de les quals “un 75% eren pràcticament desconegudes”. De fet, han parlat i rebut informacions de fins a 150 persones ja que moltes de les fonts tot just les coneixen els veïns d’una casa de pagès propera.

Els quatre volums de “Les fonts de Ripoll” són fruit d’anys de treball de camp. Els 200 exemplars –no se n’editaran més- es van començar a vendre a la presentació a 65 euros –75 a la llibreria- i són a tot color. Les 350 fonts –cinquanta de les quals estan connectades a la xarxa pública- es reparteixen en deu sectors del municipi dividits a partir de conques i serres. “Sant Bartomeu i Llaés són els paratges amb més aigua i millor per beure mentre que els pitjors són Sant Roc i el Catllar”, assenyala Dalmau.

Cada font inclou una fitxa amb el nom, les coordenades, una cartografia i una descripció de l’accés. També es descriu l’element (mesures, material, forma, inscripcions…), el cabal, l’entorn natural així com la seva història, amb qüestions com l’origen del topònim o qui la va construir, entra altres. El llibre, a més inclou una introducció al medi físic del municipi i un breu repàs al paper de l’aigua a la vila així com un apèndix amb analítiques de la qualitat de les fonts.

Font de Terradellas a principis del Segle XX (Ripoll)

Font de Terradellas a principis del Segle XX (Ripoll)

Agustí Dalmau, quan se li pregunta amb quina font menys coneguda es queda, destaca la d’Estamariu, a tocar de l’aqüeducte i del pàrquing de can Casals. “S’ha desenterrat i és espectacular”, assenyala l’historiador que també destaca l’arranjament de la font del Sagrat Cor, a tocar del riu Ter a la zona de can Romans.

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s