El Matagalls, una muntanya per a tots !

IMG_2615_01El Matagalls, és una muntanya que forma part del Massís del Montseny amb una alçada de 1.698 metres i que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a la Comarca d’ Osona, i del poble del Montseny al Vallès Oriental.IMG_2637_01IMG_2622_01IMG_2641_01IMG_2644_01Al cim s’hi troba la creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, i plena sempre amb flors i senyeres.IMG_2650_01IMG_2640_01En aquesta creu, entre altres plaques, n’hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat.OLYMPUS DIGITAL CAMERAIMG_2651_01IMG_2629_01IMG_2627_01IMG_2626_01L’accés més habitual s’inicia al Coll Fòrmic, en un itinerari bàsicament descobert d’arbres.IMG_2681_01IMG_2680_01IMG_2672_01Pel cantó de llevant la pujada més típica comença a Sant Marçal , i es molt mes ple d’arbrat o també, és força concorreguda la que s’inicia al Coll de Bordoriol, amb una bonica fageda.IMG_2605_01IMG_2595_01IMG_2608_01És l’ascensió més curta i fàcil a la Creu de Matagalls. Se salva un desnivell de 553 metres i es pot fer amb poc mes d’una hora.IMG_2634_01IMG_2635_01Si el dia és clar, hi han unes vistes panoràmiques que ens permet gaudir de muntanyes i pics.IMG_2611_01IMG_2609_01És la ruta més tradicional i freqüentada. Es passa a prop de la masia de Santandreu de la Castanya (1215 m).IMG_2612_01IMG_2591_01Quan portem una mitja hora de camí, passem pel Pla de la Barraca (1370 m) i un quart d’hora després passem pel Turó Gros (1525 m). Més tard passem pel Collet de l’Estanyol (1530 m) i pel Collet dels Llops (1569 m).IMG_2618_01Moltes son les fonts d’ aquesta muntanya, cada any en el seu Aplec, és porta a terme l’inauguració d’una nova Font o l’arranjament d’una antiga.IMG_2621_01A 1555 m passem per la Font de Matagalls, que raja dins un cobert d’obra

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

xfh_01i altres properes al camí, com la Font de Sant Andreu, la Font del Bisbe Torres, la Font Freda, Font de la Rosa… son mes de 50 fonts repartides per tota la Muntanya.dfh_01També, cal destacar les restes del pou de glaç del Matagalls, que és troba en el coll del Pla de la Barraca.IMG_2593_01IMG_2603_01Des del cim del Matagalls podem contemplar moltes muntanyes dels Pirineus, d’entre les quals el Pedraforca, el Puigmal o el Canigó fins al corredor del Prelitoral , inclòs el Tibidabo,IMG_2623_01 també, la Plana de Vic, així mateix, el mar.IMG_2606_01IMG_2631_01Podeu pujar tota la família, sense presa, gaudint del paisatge…

Recopilació de dades i Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Quatre Volums sobre Les Fonts de Ripoll, la vila de les 350 fonts.

L’historiador Agustí Dalmau i el biòleg Ferran Gonzàlez les recopilen en una autèntica enciclopèdia –quatre volums que sumen més de mil pàgines
Arnau Urgell – 15/12/2014

Ripoll té 350 fonts. Si més no, aquesta és la xifra resultant del laboriós inventari realitzat per l’historiador Agustí Dalmau i el biòleg Ferran Gonzàlez Prat que les han recopilat en una autèntica enciclopèdia formada per quatre volums que sumen més de mil pàgines. El llibre, del qual només se n’han editat 200 exemplars, es va presentar a la sala Abat Senjust de Ripoll.

Font del Sant a principis del Segle XX  (Ripoll)

Font del Sant a principis del Segle XX (Ripoll)

A la capital del Ripollès qui més qui menys coneix la font del Tòtil, la de l’Amoroset, la del Sant, la d’en Jordana i la d’Engordans, entre moltes altres. Tanmateix, Dalmau i Prat n’han inventariat fins a 350 de les quals “un 75% eren pràcticament desconegudes”. De fet, han parlat i rebut informacions de fins a 150 persones ja que moltes de les fonts tot just les coneixen els veïns d’una casa de pagès propera.

Els quatre volums de “Les fonts de Ripoll” són fruit d’anys de treball de camp. Els 200 exemplars –no se n’editaran més- es van començar a vendre a la presentació a 65 euros –75 a la llibreria- i són a tot color. Les 350 fonts –cinquanta de les quals estan connectades a la xarxa pública- es reparteixen en deu sectors del municipi dividits a partir de conques i serres. “Sant Bartomeu i Llaés són els paratges amb més aigua i millor per beure mentre que els pitjors són Sant Roc i el Catllar”, assenyala Dalmau.

Cada font inclou una fitxa amb el nom, les coordenades, una cartografia i una descripció de l’accés. També es descriu l’element (mesures, material, forma, inscripcions…), el cabal, l’entorn natural així com la seva història, amb qüestions com l’origen del topònim o qui la va construir, entra altres. El llibre, a més inclou una introducció al medi físic del municipi i un breu repàs al paper de l’aigua a la vila així com un apèndix amb analítiques de la qualitat de les fonts.

Font de Terradellas a principis del Segle XX (Ripoll)

Font de Terradellas a principis del Segle XX (Ripoll)

Agustí Dalmau, quan se li pregunta amb quina font menys coneguda es queda, destaca la d’Estamariu, a tocar de l’aqüeducte i del pàrquing de can Casals. “S’ha desenterrat i és espectacular”, assenyala l’historiador que també destaca l’arranjament de la font del Sagrat Cor, a tocar del riu Ter a la zona de can Romans.

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Eulalia de Corro de Vall, a Les Franqueses

Situada a la plaça de Santa Eulalia, en un costat a la mateixa paret hi ha la seva font, actualment es d’aigua de xarxa pública, de munt seu i en la seva part superior hi ha una altra plaça mes moderna.DSCN2715_01La Font de Santa Eulalia, disposa d’uns bancs adossat a cada banda de la font.
Hi ha una imatge de rajola de valència, amb la figura de la verge.DSCN2716_01Tot el seu voltat, esta adornat de forma senzilla, amb pedres de riera, aquelles que son arrodonides pels anys del curs de l’aigua.DSCN2714_01La petita plaça compta amb mes bancs de fusta i arbrat.

Mes informació de Corro de Vall i Les Franqueses :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Franqueses_del_Vall%C3%A8s

Text i fotografies : Ramon Solé

Llegenda de la Font de la Baronesa de Tavernoles

rgra (2)_01Sembla que durant l’època de les creuades el baró de Savassona també va voler participar en la lluita per alliberar la Terra Santa dels musulmans. Mentre feia els preparatius, abans de marxar, va tenir cura d’avisar el seu millor criat perquè cuidés de ben a prop la seva jove i encantadora esposa durant la seva absència per les terres hostils de l’Orient Mitjà.
Així doncs, els dies passaven lentament per a la baronessa, a qui no arribaven mai notícies del seu estimat espòs. Sovint les tardes assolellades solia passejar pel romàntic camí que va des del castell a la font de la Baronessa, sempre vigilada pel millor amic del baró. Tant temps fou així, i es allò que diuen: tant va el cantir a la font…..La qüestió és que el criat i la baronessa es van enamorar.

Com que era un amor secret des del camí de la font vigilaven la pujada del Roc del Llum per si tornava el baró. El cas és que el baró ja en aquells temps era desconfiat i poc amic dels visitants, i en comptes de tornar pel Roc del Llum, com hauria estat habitual, va venir per Can Janot. Va enfilar la pujada del Pla del Castell, i va aparèixer de sobte per damunt la font de la Baronessa i enxampà de ple els dos passerells.rgra (1)_01El baró, ofès, va matar a cops d’espasa l’esposa i el criat. Com a record d’aquest fet tan sagnant, des de llavors fins encara avui en dia, totes les nits de lluna plena, passejant pel camí de la font i mirant fixament la lluna, es pot distingir clarament la imatge de la baronessa amb tota la llarga cabellera rossa i vestida amb una túnica blanca amb el criat molt a prop seu. Però només els veuen els homes que, com el baró, han estat enganyats per la seva esposa.

Recopilació del Text de la Llegenda : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

El Bosc, la Font i l’Estany de Can Gatxet de Mira-Sol a Sant Cugat del Vallès

vcnLa noticia : Inaugurat el Bosc de Can Ganxet
Anna Gonzalez | Noticia difosa el 20/set/2008

Mira-sol compta amb un nou espai de lleure. El Bosc de Can Ganxet ja és una realitat pels veïns del districte, després de més de 15 anys demanat la seva recuperació. vcn2Aquesta nova zona verda ofereix un nou ambient per passejar, amb bancs, arbrat autòcton, una espai infantil i un petit llac de la Font de Can Ganxet. El nou Bosc de Can Ganxet compta amb diferents rampes adaptades per a persones amb problemes de mobilitat. L’aigua de la Font de Can Ganxet s’aprofitarà pel reg de l’arbrat del districte. Els treballs també s’han dirigit a recuperar la flora autòctona de la zona.

https://stcvo.wordpress.com/2012/04/12/

c2Així deia la noticia de la Recuperació de la Font de Can Ganxet o Can Gatxet.
Es tracta d’un antic jardí particular, que alberga vestigis de jardí romàntic amb un estany i l’antiga font de Can Gatxet , que ha passat a ser un jardí per a tothom. Sant Cugat - Mira Sol - Ft de Can GatxetAquesta Font va estar molt anys abandonada i amb un estat llastimós. La bassa era molt mes gran, pròpia de les que son per rec i rentar-hi la roba, ara es un petit llac enjardinat.c1S’hi combina una zona d’estada amb una altra boscosa, feréstega i densa.
Hi ha una passera de fusta que travessa el jardí i connecta els carrers del costat, Toledo i Pontevedra.

Recopilació de la informació : Ramon Solé

Com era ….. La Font de la Verdaguera de Barcelona – Arxiu històric Rasola

Any 1986

Any 1986 – Arxiu RASOLA

La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per l’Editorial Alpina, en la dècada dels any 50 del segle passat, era així :

“… Siguiendo cauce abajo el torrente, poco antes de llegar al acueducto de la Sociedad General de Aguas de Barcelona, que trae a nuestra ciudad caudales subálveos del rio Ripoll, se encuentra una plazoleta con una casita acondicionada por los socios de La Verdaguera de Sant Andreu. En la misma hay una bomba para extraer agua, que no es negada al visitante…”

Fotografia de l'Arxiu de Roquetes

Fotografia de l’Arxiu de Roquetes

De fet no era una font pròpiament dita, era un pou d’aigua que a treves d’un bombeig manual es feia treure aigua per un broc de ferro i la sobrant queia a una pica d’obra. Que estava adossada a la mateixa caseta de l’associació La Verdaguera, que els dies festius i principalment pels seus socis l’utilitzaven, axó si, mai es negava la seva, considera bona aigua als visitants o excursionistes.

Any 1986

Any 1986 – Arxiu RASOLA

En l’actualitat no hi queda res, donat que al fer la remodelació en el seu moment del Cementeri de Collserola, amb les obres ho van destruir.

Any 1987 - Arxiu RASOLA

Any 1987 – Arxiu RASOLA

Crec que poca gent es recorda actualment d’aquesta Font o Pou de la Verdaguera.

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Cal Petitot a Llívia

Ft Cal Petitot 1La Font de Cal Petitot esta situada al costat de la casa que li dona el nom i a peu mateix de carrer, dintre del nucli urbà del poble de Llívia.Ft Cal Petitot 2Us recomano aquest enllaç, que explica molt be, algunes fonts i racons de Llívia, que molts Catalans, ben poc o gents hem anat a aquest petit poble Català dins de territori Francès:

http://encos.cat/caminades/I-064.html

Llívia, com a poble de muntanya trobem en algun racó del seus carrers, encara avui en dia, un antic abeurador per el bestia.Ft AbeuradorI, Ft Sant Guillem 1fonts modernes, com la de Sant Guillem, Ft Sant Guillem 2en un dels jardins del municipi.Ft. Sant Guillem 3Us recomano fer l’escapada a Llívia si no heu anat mai…

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc del Lledoner de Granollers, per gaudir del sol i d’un passeig

???????DSCN2594_01Granollers disposa d’un nou Parc, amb el nom, del Lledoner.DSCN2590_01La capital del Vallès Oriental guanya així un espai verd de prop de 7 hectàrees, DSCN2595_01que esdevé un nou referent en l’aprofitament d’aigua no potable per al reg del parc, segons informa el consistori, una acció que s’emmarca dins l’acció global d’estalvi d’aquest recurs.DSCN2608_01DSCN2605_01Una canalització d’aigua no potable discorre per la major part del recinte del Parc.DSCN2603_01DSCN2604_01Un llac naturalitzat i una bassa són els elements primordials del sistema de reg d’aquest espai, en el marc de l’acció global d’estalvi d’aquest recurs.DSCN2591_01DSCN2592_01DSCN2593_01També s’han plantat uns 1.500 arbres i disposa de zona enjardinada.
Trobem taules i bans per fer picnic.DSCN2597_01DSCN2598_01El parc, és comprès entre el límit del terme municipal de Granollers amb la riera Carbonell, els carrers del Lledoner i de Corró i el riu Congost.DSCN2609_01DSCN2610_01DSCN2611_01DSCN2612_01Llàstima que en el transcurs de pocs anys d’haver sigut inaugurat, DSCN2602_01DSCN2606_01DSCN2601_01presenta un deteriorament en la seva conservació , sobre tot en la part del manteniment de la vegetació que l’envolta.DSCN2600_01

DSCN2599_01Recopilació de la Informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema – Aigües de la Primavera

DSCN1871_01Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d’una trista fotja
tremolen els cels divins.DSCN2163_01
S’acuita la neu a fondre’s
i baixa torrent en dins;
la fressa de les escumes

Com mou el full amb dels pins !
Com sot gen, les flors novelles !
Com dringuen aquests matins !DSCN0608_01
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

Autor : Josep Carner

Dades sobre l’Autor :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol

DCIM100GOPRO

Recopilació del Poema : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

Avui destaquem : L’antiga Font Noguera o les Set Fonts de Sant Julia de Vilatorta

IMG-20150412-WA0023_01El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs on hi havia la Font Noguera, constava de cinc brocs en el mateix mur actual, els seus orígens es poden remuntar al 1723. Era una zona on les dones del pobles rentaven la roba en dos safareigs.
El parc va ser construït el 1933 amb la col•locació de dos brocs més a la Font.St. julia de Vilatorta- Les Fonts i Parc_01Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964 i actualment discorre per sota el parc.fg_01Aquest parc, és un lloc ombrívol, amb zona de pícnic, parc infantil, bar – restaurant i també disposa d’un punt d’informació de l’espai natural Guillaries -Savassona amb una exposició destinada als usos de l’aigua.IMG-20150412-WA0024_01 És un espai per gaudir de la natura, la tranquil•litat i el repòs, a l’estiu es ideal per ser un lloc ben fresc.St Julia Vilatorta - Ft Nova_01Una vegada s’arriba a la zona de la Vall de Sau – Collsacabra, cal agafar la BV-5201 direcció Sant Julià de Vilatorta. A l’entrada del poble seguir l’indicador : Parc de les 7 fonts, que ens portarà fins l’entrada d’aquest lloc.

Des del Parc podem fer les Rutes :
• Dels Molins, direcció a Calldetenes, amb diverses fonts en el seu recorregut.
• De l’antic Aeròdrom de la Guerra Civil.Font Nova

Mes informació sobre Sant Julia de Vilatorta :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Juli%C3%A0_de_Vilatorta

Recopilació de la informació, text i fotografies : Ramon Solé