La Llegenda de La Balçamuller

Un dia, fa molts…i molts anys, a Sant Vicenç de Castellet, un matrimoni es trobava passejant pel costat d’un precipici i, potser DSCN2486_01Per art del dimoni, la dona es va distreure i va caure al fons del barranc.
El descuit el va pagar molt car, ja que es va morir.
La gent veien el marit, que es deia Francesc Oller, vestit de dol, els que ho sabien deien: “Caigué al Balçamuller”.
En aquell lloc hi va començar a brollar una Font d’aigües curatives que tothom va anomenar “Balçamuller”.Deu_01
Avui encara podreu trobar, si aneu a Sant Vicenç de Castellet, un carrer amb el dit nom a prop d’una zona industrial.
I de la font ? res de res…

Nota : Les fotografies no corresponent al lloc de la llegenda.

Recopilació de la llegenda i Fotografies : Ramon Solé

 

Que es un BASSAL d’aigua ?

DSCN2581_01Un bassal és el lloc ample i poc profund, ple d’aigua estancada.DSCN2580_01

En general es produït per la pluja o per causes d’un altre element d’aigua natural.pluja8_01

Segons el lloc de Catalunya, País Valencià o Balears, hi han altres maneres d’expressar-ho, com :

• Bassa (petita)
• Basseta
• Bassot
• Gassot
• Bassiot
• Xarco/a
• Xarcot
• Toll
• Tolla
• Clot (d’aigua)Banys Tébies - Cartell_01

També es refereix els llocs que formen estancaments d’aigua, en rieres, torrents i rius, amb mes o menys cabal d’aigua, son formacions naturals.Banys Tébies 1_01Banys Tébies 2_01

En aquest cas, se’ls pot nombrar com a Basses, i dona peu que la gent s’hi pugui banyar.DSCN0855_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre – Les Fonts del Penedès I els seus voltants (2ª part)

SPR_llibre_fonspenedes2a[1]_01Autor: Manel Córdoba i Martínez

Edita: Edimestre, S.L. (1a part)
El Cargol Publicacions, S.L. (2a part)

Síntesi:
Aquest llibre, que consta de dos toms, descobreix, en el segon tom (2ª Part), les 29 fonts que existeixen en tot el territori de Sant Pere, a més de tot un seguit de fonts de diferents municipis del Penedès, de les quals es descriu l’estat de cadascuna d’elles, la forma d’arribar-hi, els seus voltants, llacs, ruïnes, pèlags, coves, castells, molins i salts d’aigua, entre d’altres curiositats.
Tan mateix, algunes estan il•lustrades amb fotografies en color, en les quals s’aprecia el seu estat de conservació.

Recopilació de la informació i portada : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Montserrat de Campins

Podríem destacar de Campins, la  fama que te, sobre tot, per els seus Restaurants, sent un petit poble del Montseny a tocar de Sant Celoni.kjhv_01Avui destaquem la Font de Montserrat, que hi ha a Campins i que es molt visitada per la gent que ve o passa per el poble.ñlj_01

Es situada en una placeta a prop de la carretera.Campins - Font de Montserrat_01

Fa cent anys en rere, ja era lloc d’anada de fer fontades i lloc de joc de la mainada.

Font de Montserrat a principis del segle XX

Font de Montserrat a principis del segle XX

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de Can Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia

A - Mapa de situació???????????El llac de Can Codorníu ???????????Vista parcial 6és un espai natural d’uns dos quilòmetres de perímetre.??????????????????????És propietat de les caves Raventós i Blanc i és un lloc molt agradable per passejar-hi tot l’any.Mur i Cami 1Mur interior 1???????????La vegetació que s’hi troba és la mediterrània: ginesteres, pi blanc, roures, alzines, freixes, pollancres.Mur interior 5Pont de desguas 2???????????La font queda a cinc minuts del llac.???????????Vista 10???????????En la tardor, als boscos de l’entorn es fan bolets : el pinetell, el pebràs o el fredolic.??????????????????????Llac de Can Codorniu, disposa d’una gran abundància d’espècies d’ocells, amfibis, rèptils, peixos i mamífers.Vista parcial 2Vista parcial 5Cami i Mur 4Mes informació :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llac_de_Can_Codorniu

??????????????????????Recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé

El massís de Montserrat, un paisatge singular i únic

monastir_01El massís de Montserrat, en l’any 1987 va ser declarat Parc Natural per garantir-ne la seva conservació, la degradació abans d’aquesta data era un constant amb molts incendis forestals, deixalles arreu i pràcticament sense una regulació d’aquest espai natural, que es el cor de Catalunya, tant espiritual  com de paisatge singular i únic.DSCN0016_01agulla a primer terma_01És caracteritza per un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.DSCN0028_01Altres cims molt populars en el mon de l’escalada, són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, entre molts altres.agulles_01També, en el seu interior, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres molt visitades per la gent que els agrada aquest tipus d’activitat.DSCN0022_01baixan al monastir_01Montserrat és un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure, com l’escalada, vies ferrades, senderisme en nombrosos camins, senders i canals mes o menys complicats, que a vegades cal tenir un bons coneixements o/i experiència, així, com portar el material adient per cada activitat.DSCN0028_01Podem accedir a Montserrat per carretera, amb el Tren de Cremallera o be, amb l’Aeri.pont acces aeri_01ja arriba aeri_01Aquest últim, l’Aeri, sempre que he pujat o baixat m’ha causat una estranya sensació, des de por, fins i tot, que sigui una aventura…per la pujada o descens rapit que suposa, i veure en primera ma el paisatge si tenim la sort que sigui un dia ven clar.cistella aeri_01aeri de cap al riu_01baixada aeri_01Parlàvem de senderisme, son nombrós els itineraris a poder fer, en aquest cas a nivell de família,com per exemple, el camí que puja des del Monestir fins les rodalies de Sant Joan.st joan_01 ermita de st. joan_01O be, pujar directament a Sant Joan pel Funicular i des d’allí fer una ruta circular i en descens que ens portarà de nou al Monestir, pel pas dels francesos ( escales)pas dels francesos_01Des del Monestir, també podem pujar pel pas dels francesos i derivar-nos a l’ermita Sant Benet, o be, seguir pujant i arribar al turó mes elevat de la serra, a Sant Jeroni.st jeroni_01Montserrat, amb boira o dia clar, es un lloc sorprenent casa vegada que si va, i mes si este la afició de fer fotografies a la natura, aquí es podem gaudir-ne sempre, la vegetació, els escarpats o pics i també, si tenim paciència, podem veure la fauna salvatges d’aquestes contrades, i ser objectiu de la nostra càmera.M. desde st. joan_01Per informació complementaria :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Estany de Graugés d’Aviá

A - Mapa de Situació_01Des de la carretera C-16a de Manresa a Berga, un cop passat per Gironella, hi ha un trencall a l’agrupament de cases de Cal Rosal, de fet es una carretera estreta i que anirem en compta, que porta a Aviá, a mitat de camí esta Graugés.Vista parcial 7_01Graugés es una Colònia agrícola del XIX, que te un pantà, que se’l coneix per el Llac o estany de Graugés.Vista parcial 6_01 Disposa de 10 hectàrees de superfície i uns 18 metres de fundaria.Vista parcial 5_01Aquest pantà es va construir a l’any 1890, per garantir l’aigua a les terres de conreu d’aquella zona.Vista parcial 1_01Entrats els anys 70 del segle passat, va anant cada vegada més un ús lúdic i esportiu, amb el lloguer de cavalls i bicicletes.Vista parcial 3_01Disposa d’una vegetació destacada pels voltants de l’estany com els desmais, amb ànecs i altres ocells.Vista parcial 2_01 Disposa de barques, un Restaurant-berenador. També, a la seva vora han anat construint entre el bosc alguns xalets.Vista parcial 4_01De fet, si aneu veureu que es respira un aire tranquil i de repòs.Vista parcial 8_01Tex i fotografies : Ramon Solé

Llegenda de Sant Miquel del Fai

Quan a Sant Miquel del Fai cessà la comunitat de monjos, en lloc seu s’hi construí un monestir de monges. Esposes del Senyor, en soledat tan preada, vivint enmig d’una eterna primavera, acompanyades sols dels cants dels ocells i dels saltants d’argentines aigües, no semblarien sinó un aplec d’àngels baixats aquí en la terra. Quin lloc de més santedat i puresa! Quina joia i tranquil•litat hi gaudien!St Feliu Codines - St. Miquel Fay - Salt del Russinol_01Desgraciadament el dimoni, enemic sempre de Déu, els tenia declarada guerra i feia temps que cercava ocasió propícia per fer-les perdre.
Era el temps en què es relaxaren totes les ordres monàstiques, i el mal esperit, aprofitant-ho, aparellà una comitiva de formosos i galants cavallers que anant de caça, perdut l’indret que seguien, vingueren a parar des de Riells al camí de Sant Miquel. Tots eren joves i ben dispostos, galants i rics, i l’or i la seda pertot lluïen, de manera que sols de veure captivaven.0120957g[1]_01Així és que quan arribaren a la porta del convent i van trucar-hi, les monges quedaren tan sorpreses que no sabien què els passava, i si bé de primer es mostraren receloses d’obrir, per fi va poder més en elles l’esperit dolent i els van franquejar de bat a bat la porta.
Tots van entrar; fins el nombrós aplec de criats, falconers i patges van tenir-hi cabuda, i tot va canviar ben aviat d’aspecte.
Quin anar i venir de gent! Quins crits de l’un a l’altre! Quina animació i gatzara! En altre temps, allò que a tot estirar s’haguessin permès les monges hauria estat hostejats els joves a les dependències foranes de la casa, cas que l’hora avançada no els hagués permès tornar-se’n; llavors, encisades pel moviment aquell i del galanteig dels joves i cansades, per altra part, de la soledat i la vida aspra, els obsequiaren amb tota complaença i fins els van fer seure en la seva pròpia taula.
Els joves, agraïts, van voler correspondre a la seva finesa, van fer posar tota mena de viandes de les que duien; i amb elles i el vi que anava a dojo, es va animar tant la taulada que fins les altes roques acostumades a la quietud es van espantar i es va sentir un gemec horrorós que fa fer extremer la terra; era un senyal diví, més els galants i les monges ni tan sols van sentir-ho.St. Feliu de Codines - Salt St Miquel del Fai_01
Paraules dolces bé a l’orella cauen, i ulls que volen aviat captiven; el cas és que les pudoroses verges, perdut el respecte a Déu i al sant estat que tenien, es llançaren amb tot el foc de la jovenesa a l’alegria, i els crits de joia es succeïen sense mai parar. Els veires anaven que ni reposada tenien; l’embriaguesa, l’escalfament de cap, la rojor de les galtes, tot ho animava, i el deliri ja era al seu punt més alt, quan sentint-se un tro esgarrifós, tota la muntanya va esclatar amb un gran devessall d’aigua; les dues cascades d’ample a ample es van desbordar i caient impetuoses damunt el monestir, tot d’una agafant-lo, amb les roques que de dalt s’esquinçaven, de ple a ple cap avall de la timba esmicolat i amb horrorós estrèpit van llençar-lo. No es va sentir un ai, ni tan sols una queixa, no va haver-hi temps de proferir-la; per altra banda, el ressò de la caiguda tot va atordir-ho.
Res va quedar en peu. Més tard, en un lloc distint i més a prop del punt d’entrada, es va construir la casa que avui hi ha i que fins fa poc temps va pertànyer a mans eclesiàstiques, conservant-se com a record de la seva antiguitat una arca i una creu bizantines.Sant Feliu de Codines - St. M. Fay - Cascada_01Però d’aquell lloc es pot dir que fins i tot la terra va fugir-ne; sols com a edificant memòria en van quedar suspeses enmig la roca, que ningú no pot arribar-hi, una escala de pedra i una fusta que es diu que servia per ajuntar els clemàstecs, les quals tothom estranyen i fan venir esgarrifances de fred sols de veure i pensar des d’on devien precipitar-se els convidats i les monges.
Fou un càstig terrible, però s’ho van merèixer.

Francesc Maspons Llabrós . 1876
Recopilació de la llegenda i fotografies antigues : Ramon Solé

La Bassa gran de la Fabrica de Rellinars

???????????Aquesta es una bassa que servia per subministrar aigua bàsicament a la Fabrica.Conducció d'aigua a la fabrica i Antic MoliCanal d'aigua fins la BassaEntrada d'Aigua  2_01Canal d'entrada d'aigua del riu 2Recollia l’aigua de la Riera de Rellinars i per medi d’una canal i a traves del bosc anava pujant de nivell fins arribar per de munt de la pista forestal que va de Rellinars a les fonts.Ple d'Aigua_01???????????En aquest punt es on l’aigua s’emmagatzema en la bassa gran, i després segons les necessitats de La Fabrica i de forma regulada, es portava per un ampla tub fins la fabrica.Vista parcial 3_01???????????Tybaria d'Aigua per la fabrica En l’actualitat la Bassa no disposa d’aigua.Vista general 2??????????????????????En aquesta antiga fabrica podem destacar la roda de molí de fusta, que ben poques en quedant arreu de Catalunya.???????????Text i Fotografies : Ramon Solé

Una caminada per la vora del riu Ter, entre Manlleu i Roda de Ter

Podem iniciar la caminada en la mateixa estació del tren (RENFE.) i prendrem el camí ample que va paral•lel a les vies i que fa una certa baixada fins la Font de la Cadernera,DSCN2472_01aquesta es molt abundant d’aigua tot l’any, no es recomana el seu us, te al seu front un bancs de fusta per fer una paradeta, lloc molt humit i fresc a l’estiu.P1080756_01Seguirem fins la canal, ( ara esta en obres i per això no passa aigua) P1080760_01anem pel seu costat esquer pel passeig del Ter, fins una antiga fabrica que podem veure una derivació on l’aigua entrava a aquesta industria.P1080762_01Al poc veiem “El submarí”, on l’aigua desguassava i la derivaven una altra canal.DSCN2473_01Submari 2_01Uns metres mes i veiem la reixa d’entrada a una altre fabrica que havia existit en aquest lloc, aquesta reixa impedia que deixalles, troncs i altres objectes passessin a l’interior i perjudiques a les bobines.DSCN2474_01DSCN2477_01Donem la volta a una casa amb parets blaves on veiem en el seu interior a traves d’unes gran vidres, com eren les bobines i el seu funcionament, estem en el lloc conegut per les tres fabriques.DSCN2475_01DSCN2476_01Entrarem per qualsevol dels carrers i ens dirigirem a la Plaça de Manlleu, que ens recordarà molt la de Vic.P1080766_01P1080769_01Pujarem per les escales de mes a l’esquerra, i arribarem a La Font de Verge de Manlleu en el carrer de la font,P1080770_01 es de mina i raja molt, l’aigua tampoc no es potable, esta dins d’una capella en forma d’arcada, sobre la font presideix el lloc la imatge de la Verge.P1080773_01A poca distancia i en el mateix carrer hi ha la Font de les Tres Creus, sobre mateix hi ha una gran balconada, que ens recorda a una fortificació.P1080775_01Creuem la carretera de Vic, i ens dirigirem a la carretera d’Olot, a l’esquerra a peu d’un carrer que fa pujada que be de l’Hospital de Sant Jaume, hi ha la Font de Moisés,P1080778_01 es sempre de molt poc cabal d’aigua, i representa que Moisés fa el prodigui de fer manar aigua d’una roca…DSCN2478_01Ft Moises 2_01Tornem pels carrers de Sant Josep i de Sant Martí a la bora de la Canal, on destacaríem els antics rentadors que les dones de la població utilitzaven l’aigua de la canal per rentar-hi la bugada.Rentadors_01Safareig 2_01Estem en una zona enjardinada amb uns arbres centenaris de diverses espècies, que invita a passejar i també fer un mos.P1080782_01 Per això, hi ha uns zona de taules i bancs, font mateix al Museu de la Industria Textil del Ter.DSCN2480_01DSCN2479_01Ara, pel costat de la industria MIMCORD, S.A. o Can Llenes,P1080785_01 P1080799_01deixem Manlleu i agafarem la pista asfaltada que ens puja a una urbanització que pertany a Masies de Roda, tenim una gran vista de Manlleu.P1080792_01Seguirem indicadors i agafarem el senderó que posa “Camí del Pous”.Ft. Enamorats - Cartell_01A uns deu minuts, baixarem unes escales per visitar la Font dels Enamorats, actualment no raja, per ho disposa d’uns seients per descansar i veure el pas del riu Ter.P1080789_01Seguim pel caminoi principal, ben indicat i marcat, a cap de mitja hora arribarem al refugi de l’associació de pescadors, i que cal destacar la taula amb tots els escuts dels pobles que forment part, aquí podem fer un descans.P1080793_01Estem fent un camí contemplant, el meandre del riu, el bosc de riu i sentint els ocells com canten es un lloc molt planer i plàcid per caminar.P1080797_01Anirem veien diferents rescloses i arribarem a la zona dels pous on passa per sota nostre una antiga canal.P1080758_01P1080804_01Al pocs minuts ja estem a Roda de Ter, P1080809_01P1080807_01podem fer una parada per veure aquest poble i tornar per un camí que hi ha, que ens porta en poc rato a Manlleu, P1080810_01no hi ha pèrdua, donat que esta tot molt ben senyalitzat.P1080811_01Tornen al lloc del inici de la nostra caminada d’avui, a la Font de la Cadernera…

P1080757_01Text : Ramon Solé
Fotografies: Rosa Fabregas i Ramon Solé