Poema – El Camí dels llacs

La tempesta ha estat forta,
tota l’herba ja u coll-torta.
Surto a fora la cabanya
Buron - Pantà 4 per  veure com regala la muntanya.

La immensa vall de Carol
se bada hermosament plena de sol
-Salut, pastor!, per vós i la vacada
i per l’herba esplendent d’eixa clotada!-
El pastor calla i riu, i, un vedell passa
botant esbojarrat per la gran jaça.
-Bon home, vós que sou d’aquests paratges
senyaleu-me el camí dels llacs salvatges!
-Seguint aqueix caient de fondalades
veuràs Lanós, el gran llac de les fades

i més amunt Carlit,
pro, ja tens pit?…
-Pit i bastó!-
l’hi vaig dir jo.
-Doncs, au!
que la tempesta és lluny i el cel és blau.DSCN0436

Autor : Joan Maria Guasch i Miró

Informació sobre l’Autor :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maria_Guasch_i_Mir%C3%B3

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s