El Molí de Gallicant de La Garriga

DSCN2370_01Des de Figaro agafarem direcció la Garriga per la carretera de Ribas, i creuarem per un pont el riu congost per entrar a la zona industrial de La Cuspineda, seguirem pel carrer principal i a l’arribar al bosc, el camí es fa de terra, el seguirem i deixarem un camí estret a la dreta que fa pujada, nosaltres seguirem la Ruta del Congost, al poc arribarem al torrent de Maries, a la dreta del camí, hi ha la Font del Pontet.ghrdt_01Seguirem el camí que ens portarà directament al Molí de Gallicant, a partir d’aquí aquest camí es molt mes estret i ens portaria fins La Garriga tot anant per la llera del riu Congost.DSCN2372_01DSCN2373_01En l’actualitat s’està fent una remodelació i consolidació de la Casa – Moli .vhvjh_01Per ho, cal dir que s’ha perdut, la gran bassa que des del riu portava l’aigua i quedava allí retinguda fins que era necessària per l’ús propi del molí.DSCN2371_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Gratallops de Solsona

Solsona - Ft. GratallopsPer arribar-hi cal agafar l’antiga carretera LV-3005 de Solsona a Torà, a uns tres quilometres al costat dret i al mig del bosc, hi ha la Font de Gratallops, es una construcció en forma de caseta, de fet, es una cisterna o clot d’aigua, aparentment esta molt neta.
Per accedir, hi ha una entradeta o porta estreta.
Creiem que es mes utilitzada actualment com a abeurador per part de remats o animals del bosc, que no pas pel home.Solsona - Ft. Gratallops A
Es una Font molt primitiva i senzilla, per tant deu de ser molt antiga aqueta deu d’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig diferent, Palou de Granollers, per l’últim Barri agrícola del municipi

CAM00293_01Es un recorregut fàcil i molt planer, apte per qualsevol edat, a peu o amb bicicleta, això si, sense presa, anar fent i deixar-nos portar pels camins que anirem trobant a la llarga del passeig.CAM00248_01CAM00251_01Podem iniciar-ho en la carretera de El Masnou a la sortida de Granollers, quan s’acaben els blocs de les cases i ja ens troben banda i banda amb conreus, depenen de l’època de l’any que hi anem, llaurats o ja apunt de la sega, i messies desaminades pels camps.CAM00250_01CAM00252_01D’aquest punt, anirem a buscar el Camí Ral, hi trobarem entre els camps que passem algun seient per si volem fer una parada.CAM00253_01CAM00255_01El primer trencall a la nostra dreta, ens portarà per medi d’una ample pista de terra, a La Torre de les Aigües és una de les edificacions més notables i la mes antigua de Palou.CAM00257_01 Construïda entre els segles XV i XVII, la Torre de les Aigües comprèn un conjunt d’edificis al voltant d’un pati tancat. L’accés al pati es produeix per una portalada d’arc de mig punt dovellat amb un escut a la clau. Del conjunt d’edificis cal destacar la torre de planta quadrada, de tres nivells, i coronada amb merlets.CAM00263_01 CAM00264_01La casa tenia en el seu interior la capella i la imatge de la Mare de Déu de les Neus, invocada pels beneficis de la pluja. Des del segle XV la Torre de les Aigües era la casa pairal de la família dels Junyent, noble nissaga que comptà amb personatges destacats a la cort catalana.CAM00266_01Actualment, una part del conjunt d’aquesta edificació esta destinada a Restaurant.CAM00256_01Els seus quatre costat de la casa son de camps llaurats i podem destacar les dues grans basses rodones que encara disposen d’aigua per regar l’extensió de camps i conreus. L’aigua es de pou.CAM00254_01Retrocedim, i a poc ens creuem amb el carrer Dr. Francesc Fabregues, on esta la part mes important de cases que formen Palou. Ens sorprendrà que al tocar hi ha una granja amb vaques, que la gent de Granollers i comarca, venen a comprar directament la llet amb botelles pròpies.CAM00294_01També, en aquest lloc hi ha l’antic Ajuntament de Palou, avui seu del Centre Cívic. De fet hi ha constància escrita que era municipi propi des de 924 i es va annexionar a Granollers l’any 1928.CAM00287_01Seguim fins uns grans plàtans, on hi ha l’Església de Palou, dedicada a Sant Julià , es del segle XVI.CAM00275_01Aquí tenim un espai per gaudir del silenci del camp, a pesar que estem tant a prop de Granollers, estem en un lloc de SILENCI …. estem en l’Àrea de descans de Palou.CAM00289_01CAM00290_01L’Antiga Rectoria, ben conservada estructuralment, avui en dia es un Restaurant.

CAM00283_01La rodejarem per un camí de terra, i ens dirigirem a l’entrada de Can Mayol, allí cal destacar varies coses, ens fitxarem que a la nostra dreta i a peu de camí, encara es conserva un molt antic rec, en una part d’aquest hi ha unes lloses que servien per rentar la roba o les verdures tretes del mateix camp.CAM00282_01CAM00281_01Una altra cosa que ens crida l’atenció, es una torra d’aigua de pou, on part de l’aigua anava a parat a un petit safareig i l’altre a traves d’una bomba a una bassa o safareig gran amb varis compartiments.CAM00278_01CAM00280_01A la llarg del recorregut haurem vist varis pous que serveixen per regar els camps, i a la vegada en molts d’ells hi ha un petit safareig que les dones de la finca, aprofitaven per rentar-hi la roba.DSCN2233_01DSCN2232_01CAM00296_01Nosaltres seguirem rodejant el mur de l’Església fins arribar a el Passeig Fluvial.CAM00288_01 Aquest passeig a la llarg del Riu Congost, podem fer dues cosses, anar a la nostra dreta direcció a can Bassas, i tot travessant el riu Congost, CAM00268_01pel gual del carrer d’Arquímedes i anar a La Font del Radium i per la serra de Ponent o tornar directament al centre de Granollers.Una altra alternativa, es seguir per l’esquerra el Passeig Fluvial i anar a Montmeló, passant per els Aiguamolls de Can Cabanyes,CAM00267_01que a vàrem dedicar el nostra Bloc el dia 16/06/2914

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/06/16/els-aiguamolls-de-can-cabanyes-de-granollers/

CAM00269_01Palou, sempre s’ha dedicat al camp tradicional, a la llarg del segles, s’ha conreava cànem i lli, durant el segle XIX, es va canviar per patata i vinya, a 1883, per la invasió de la fil-loxera, es va canviar per altres tipus de conreus.CAM00277_01CAM00276_01De fet, repartides per les rodalies hi ha mes de 20 masies, totes dedicades al camp amb gent molt implicada a conservar-ho per a molt segles mes, a pesar que la industrialització estigui realment a les portes de Palou.CAM00261_01CAM00270_01Espero que aquest passeig diferent per Palou, us serveixi per a conèixer un mica mes llocs de Catalunya propers a les grans ciutats que conserven una tradició i costums de la nostra pròpia terra.CAM00291_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Conegut com el Llac de Navarcles

A - Mapa de situació_01De fet es un embassament artificial en un extrem de Navarcles, en la Riera de Calders.Vista del LlacVista general del LLac 2Per arribar-hi cal que agafem el carrer de Sant Bertomeu que ens hi portarà directament.Vista parcial del Mur i LlacCal destacar, el sistema de desguàs, que en una gran crescuda de la Riera es obren les comportes per una millor seguretat.Mur de la ResclosaPer les dos ribes del llac hi han llocs i racons ben bonics per fer un passeig i prendre el sol, passar un matí o trobar l’ombra en una tarda calorosa d’estiu.Anec i el Llac_01Navarcles es punt de partida d’excursions, una es visitar la Ruta de les Fonts Naturals de Navarcles.DSCN2405_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era… la Font de la Guatlla de Barcelona – Arxiu Històric

Era una de les fonts mes antigues que tenia Barcelona, situada a peu de la muntanya de Montjuic, on ara esta el petit barri que li va donar nom, Font de la Guatlla.

Font de la Guatlla - 1986

Font de la Guatlla – 1986

Montjuic tenia nombroses fonts naturals, amb un ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola.
Per tant les fonts d’aigua naturals situades a Montjuic, era un be i una necessitats per la gent d’aquelles èpoques.

Interior Font Guatlla - 1986

Interior Font Guatlla – 1986

Concretament es te constància de l’existència de la Font de la Guatlla des del segle XVIII, i donava l’aigua a les gent humil que habitava en aquest sector de Barcelona.
A finals de la dècada dels 80 del segle passat, vàrem poder accedir a l’interior de la Font de la Guatlla, que a les hores estava dintre d’una caseta tancada amb una clau i aquesta, guardada per uns veïns del Barri.
Pocs anys mes tard l’Ajuntament va decidir conduir l’aigua al clavegueram i posterior enderrocament de l’estructura on estava la font.

Monument de record a la Font de la Guatlla

Monument de record a la Font de la Guatlla

En 1997, es va fer una monument amb un cap, on per la boca deuria de sortir l’aigua, per així, recordar que havia existit la Font de la Guatlla en el seu Barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Col•leccionable – Les Fonts de Barcelona

El que us presento avui, no es un llibre, va ser en el seu dia un col•leccionable de cromos editat per la Caixa de Catalunya per els seus usuaris.
Va ser com un obsequi que es feia a la gent que gestionava a través d’aquesta caixa els seus diners, l’àlbum i tots el cromos es donaven tot plegat d’una sola vegada.DSCN2341_01Tenia un total de 150 cromos – fotografies amb la recopilació de Fonts de Montjuic, Barcelona –ciutat i algunes de la serra de Collserola, de les quals, unes eren naturals i altres d’aigua de xarxa dels diferents barris.DSCN2348_01

Dades :
Fotografies i texts : Jordi Heredia
Edita : Caixa de Catalunya
Any : 1987
Imprimeix : Emepe Gràfica, s.a.
Dip. Legal : B- 26,578-1987

Recopilació de Col•leccionable i Text : Ramon Solé

La Informació : El proper dijous, Presentació del llibre de La Font Picant.

La-Font-Picant.jpgEl llibre imprescindible per a saber-ne més sobre les fonts d’Argentona. No us deixarà indiferents.

La presentació anirà a càrrec del sr. Jordi Torres, el sr. Àngel Puig, regidor de cultura i patrimoni, i el sr. Pep Padrós, autor de llibre.

Informació complementaria i sobre l’Autor :

http://lacomarcaledicions.com/noticies/publicat-el-premi-burriac-2013-centrat-en-la-font-picant-d%E2%80%99argentona/

Aquest llibre ens porta a l’Argentona de les cures d’aigües del segle XIX, amb la descoberta de les propietats mineromedicinals de les déus de Prats i de Ballot i de tot el que voltava a l’entorn del Balneari Prats, “el Cuerpo de Médicos de Baños” i les vicissituds i problemàtiques d’aquell temps i les posteriors manifestacions populars i els processos que hi van haver fins que la font Picant o manantial Burriac va esdevenir pública.
També té un pes important la gran quantitat d’imatges que l’il•lustra aquesta obra i que fa que sigui un llibre imprescindible per conèixer i gaudir més aquests tresors naturals.

Dijous, 16 d’abril a les 19,30 h.
al Saló de Pedra.
Ajuntament d’Argentona.

Hi sou tots convidats !!!

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

La Llegenda d’En Bernatxo el Bandoler

En Bernatxo era un bandoler procedent de Sedó, que fou mort al Canós. El cap d’aquest bandoler tenia preu fixat pel Govern d’aleshores.DSCN1512_01Es tractava d’un home que anava pels pobles de la comarca cometent delictes. Un d’aquests delictes més cruels fou l’assassinat a sang freda de dos captaires rodamóns que dormien al peu d’una alzina, per demostrar la seva maldat als malfactors que l’acompanyaven.
Quan en un poble s’assabentaven de la seva arribada, el sagristà de torn o bé l’encarregat de sometent, tocava les campanes per tal de mobilitzar tot el poble un cop armat.
Davant la presència d’en Bernatxo al Canós, un veí de Can Sastre, que aleshores havia d’avisar el poble, s’endugué una falç a la cintura per tenir una arma amb què protegir-se. Tots dos es trobaren i seguidament el brutal bandoler disparà un tret amb el trabuc sense que ningú en sortís ferit.DSCN2098_01Tot seguit el veí del poble tragué la falç i la va clavar al coll del bandoler. Aquest fugí fins a la font de Montcortés on es netejà la ferida del coll i poc després morí.

Recopilació de la llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Poema – La Font del Cossi

IMG_5054-768x1024A tothora un raig gros formava una trena d’aigua,
que repicava sobre la basseta del cossi.
Feia una cantarella que ressonava de nit
i vetllava la quietud a les fosques.

La lluna plena s’emmirallava en l’aigua
que es movia i semblava trossets d’espill:
la cara de la lluna navegava en la basseta del cossi.

A trenc d’alba, en la paret d’enfront,
la sageta del rellotge rebia els primers raigs de sol,
i marcava el temps de desvetllament d’homes,
que amb el trot de mules i matxos anaven als bancals.

Encara que qui matina fa farina,
per ells era un dia qualsevol,
un dia més sense futur, com el d’ahir, com l’endemà,
eren els seus dies, els únics, durs i aspres
com les seues mans.

Si a l’estiu bufava llevant al cantó,
la font era una platja dolça, la millor platja
per acollir el repòs d’uns homes vençuts,
cansats de calor, brosses i terrossos,
d’eixa terra blanca que enlluernava,
i a la vora de la font, a migdia s’evadien xerrant
fins teixir enreixats de frustracions i pors.restauracion-fuente-cossi - AlicantLes xiquetes pujaven a la paret de l’abeurador,
els xiquets jugaven a caçar-se
o s’arruixaven enmig del revol de vespes,
alhora que, a peu de carrer, arran del cossi,
la gent esperava per omplir botiges, cànters o poals.

Tenien el rellotge de sol en la paret d’enfront,
al costat d’una finestra amb geranis rosa i blanc.
“Au, a dinar! Encara sort si tenim un plat d’arròs caldós
amb bledes i un tros de carn”.

Entretant, la font quedava sola,
o amb companyia d’algun gos prim i rovellat,
potser a l’espera d’algun os per xuclar i rossegar.

El rellotge de sol i la font del cossi
devien haver sentit gemecs i renecs,
declaracions d’estima de joves,
històries de derrotes que mai no s’acabaven, batalles perdudes
dites a mitja veu, apagades per la cantarella de l’aigua.

Joan Guerola

Nota : El Poema fa referencia a la font del Cossi d’Alacant del Païs Valencialogo1

Publicat a : http://www.laveupv.com/

Recopilació del Text per el bloc de les fonts,aigua, muntanya i mes… : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Pontet de Figaró

DSCN2369_01Des de Figaro agafarem direcció la Garriga per la carretera de Ribas, i creuarem per un pont el riu congost per entrar a la zona industrial de La Cuspineda, seguirem pel carrer principal i a l’arribar al bosc, el camí es fa de terra, el seguirem i deixarem un camí estret a la dreta que fa pujada, nosaltres seguirem la Ruta del Congost, al poc arribarem al torrent de Maries, a la dreta del camí, hi ha la Font del Pontet.tu_01Se li diu així, per que abans hi havia en aquest punt un pont que creuava el riu congost des de la Masia- caseriu de Gallicant , avui un centre d’esports, fins l’altra costat on esta la font.DSCN2367_01P1080745_01La Font del Pontet, fa mes de deu anys va desaparèixer, per la seva recuperació, primer es va fer una esbardissada de les rodalies de on havia estat la font i anys mes tard es va recuperar, fent una reproducció molt similar com havia sigut en un principi aquesta senzilla Font de muntanya del Pontet.DSCN2368_01

Text : Ramon Solé
Fotografies : Rosa Fàbregas i Ramon Solé