La Villa Engracia, el Balneari, l’Embotelladora i la Font del Ferro d’Esplugues de Francolí.

Esplugues F- Villa EngraciaEl manantial i l’embotelladora formaven part del conjunt del balneari i hotels com Francolí i Vila Engràcia, les Masies de l’Aigua i 34 xalets de lloguer, situats en el barri residencial de les Masies de l’Espluga de FrancolíaiguafontferroesplugaEstava molt de moda a principis del segle XX, lloc de molta tranquil•litat i proper al Monestir de Poblet, punt d’excursions per les muntanyes properes, plenes de fonts, ermites i espais en plena naturalesa.26367215Historia de Villa Engracia :

A través dels documents sabem que, uns segles més tard, el 1815, l’aiguaneix de la Font del Ferro es trobava a la Masia de l’Aigua. Una propietat que, el 1890, la família Anguera va vendre a Pere Antoni Torres i Jordi, que la va habilitar com el Balneari Vil•la Engràcia. D’aquesta manera, amb quinze mil duros, es va donar el tret de sortida a la funció d’allotjament de l’actual Alberg Jaume I. Un edifici amb una trajectòria peculiar, plena de noms propis. Torres i Jordi va aprofitar les condicions naturals de la zona per  impulsar un negoci que resultarà clau per al turisme de la comarca. De fet, des de feia molts anys, Les Masies de l’Espluga de Francolí atreien gent d’arreu, que venia per beneficiar-se de les propietats medicinals de l’aigua que brollava d’una roca negra1. Sigui com sigui, el Balneari Vil•la Engràciava canviar el paisatge de Les Masies.Esplugues F- Villa Engracia Ft Ferro Dos anys més tard de la compra, el recinte funcionava a ple rendiment. El 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, l’edifici va canviar d’ús. El balneari va desaparèixer i, en lloc seu, s’hi instal•là un hospital militar de l’exèrcit republicà. És en aquest moment que entra en joc el segon nom propi d’aquesta particular història. Essent balneari, l’any 1906, l’Ajuntament de Barcelona organitzà les primeres colònies escolars i vist l’èxit obtingut, un any més tard es creà la “Comissió de Colònies Escolars de Vacacions”2. El Dr. Salvador Roca, president d’aquesta comissió, va ser qui escollí Vil•la Engràcia com un dels emplaçaments d’aquestes colònies i s’hi feren diversos torns fins a la II República.995_002La Font a l’estar en la mateixa finca, era fàcil d’anar a prendrà l’aigua de la Font del Ferro, estava recomanada tant per a adults com per infants, un o dos gots al dia.12518825Aquesta font te una construcció molt curiosa, l’aigua canalitzada d’una deu situada en la muntanya desemboca en una font feta artificialment a mode de petits gorgs d’aigua, amb una estructura de pedra amb una basseta o pica.46262396Us passo aquest enllaç, on hi ha un estudi molt complert sobre les aigües de ferruginoses de les Muntanyes properes a Montblanc i d’Esplugues de Francolí :

http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/viewFile/15671/103459

Esplugues de Francoli - Font del Ferro - Balnearii sobre la Cova del naixement del Riu Francolí :

http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/207_descrip.pdf

Esplugues de Francoli- Ft. Ferro - BalneariText, recull de informació i fotografies antigues : Ramon Solé

La Llegenda de la Font de la Sentiu de Gavà

A mitjans del segle XVIII, una terrible malaltia va assolar les petites poblacions de Gavà i Castelldefels. La gent que hi vivia es dedicava a cultivar la terra, a cuidar dels ramats d’ovelles i també a la pesca. Per ho, cada cop quedaven menys persones adultes sanes i fortes per fer aquestes feines. Tan era així, que a la malaltia aviat se li suma la fam, perquè no quedaven prou pagesos per cuidar la terra, pastors per dirigir els ramats o pescadors que amb paciència es tiressin a la mar.`mjUn bon dia, el Baró de l’Eramprunyà , hereu de la família March, va convocar una reunió amb les persones més influents de la Baronia. Hi acudiren ell mateix com a representant del rei, el capellà de l’Ermita de Bruguers com a representant del clergat i els seus respectius seguicis. Els acompanyants, més que prendre decisions, eren els encarregats d’aplaudir les decisions dels seus amos i senyors, com en tota societat feudal.

Després de moltes hores de conversa on van menjar i beure tot allò que la població feia anys que no tastava, el Baró prendre una decisió. Al seu parer, la malaltia era un càstig diví pels excessos que havien comes els plebeus. Per demostrar-li al Senyor que es penedien dels seus actes, apujaria els impostos reials de la Baronia durantun any sencer. Els seus emissaris van començar a cobrar els impostos a partirde l’endemà , per ho res no semblava canviar pels habitants de Gavà i Castelldefels. Si de cas, que ara eren mes pobres que abans. Mentrestant, la malaltia continuava deixant sense forces aquelles persones que podrien estar treballant la terra.bfUn temps després, veient que els impostos nomes feien que la població passes encara mes gana i restriccions, es tornaren a reunir al castell de l’Eramprunyà . Aquest cop, fou el mossèn qui exposar la seva teoria. Segons ell, la malaltia també era un càstig que Deu enviava a la població pecadora, per ho la solució era una altra de ben diferent. Va imposar, sota pena de mort, que la gent acudís a missa cadadiumenge a resar un parenostre, un avemaria i totes les cançons de missa tan típiques a les parròquies del nostre país. Això tampoc tingueren cap efecte positiu. De fet, cada vegada hi havia mes gent malalta i mes persones que no podien anar ha resar a les esglésies, que quedant-vent mes i mes buides.

El temps continuava passant, per ho ningú no sabia quin podia ser el remei per a aquella malaltia. Fins que una nit clara d’estiu, en quan la xafogor del dia havia deixat pas a la suau brisa nocturna, dos germans bessons jugaven a amagar-se pel bosc. Eren un nen i una nena ben espavilats per l’edat que tenien, per ho encara amb la innocència que només la canalla conserva. Vivien en una masia apartada de la població, just enmig de la Vall de la Sentiu, a la falda del Castell de l’Eramprunyá . A casa, l’àvia i el pare havien emmalaltit ja feia mesos i ells ajudaven la mare amb totes les feines de la llar.

Aquella nit, per ho, la seva història canviaria per sempre més. Mentre jugaven a pocs metres de casa seva, sota la llum de la primera lluna plena de l’estiu, van veure un petit resplendor a través de les alzines. Encuriosits per aquella llum tan misteriosa, es van endinsar cada cop més en aquell bosc. Deixaren enrere pins pinyoners, alzines i esbarzers, també algun cirerer. De sobte, la llum la tingueren tan a prop que gairebé la podrien haver tocat si na haguessin quedat embadalits. Davant seu, hi havia dues nimfes vestides amb túniques color turquesa suau que brillaven. Els cabells rossos els queien sobre l’esquena emmarcats per dues trenes que s’unien en forma de corona, trenades amb flors i fulles d’heura. Tenien ulls verds ben càlids que transmetien pau i serenor. Eren les Nimfes de la Sentiu, que havien protegit la vall durant segles de tots els mals. Una d’elles, la que semblava més gran de totes dues, va fer una passa endavant i digué aquestes paraules:

Vosaltres, que encara conserveu la bondat amb quèvàreu néixer, sereu els encarregats de retornar la salut als vostres veïns i veïnes. -Acte seguit, les dues nimfes es van apartar i deixaren veure una bella font amb aigua estancada i moltes flors al voltant. La natura creixia ben forta i vigorosa al voltant de la font i alguns animalons hi bevien sense espantar-se per la presència de les nimfes o de la canalla. Ara torneu a casa i, demà , torneu a buscar aigua per a la vostra família. No deixeu que ningú se la faci seva. Serà de tothom que ho necessiti.ojnop_01A l’endemà , només que el sol despuntava a llevant, van sortir els dos bessons de casa sense fer soroll amb una bota de cuir que van omplir a vessar de l’aigua que rajava a la font. Va ser màgic! Només que la seva àvia i el seu pare es van mullar els llavis amb aquella aigua pura i fresca, va començar a notar que recuperaven lentament les forces. Durant set dies i set nits, es van encarregar de portar aigua a cadascuna de les masies de les viles de Gavà i Castelldefels. No va quedar ni una sola persona que no hagués tastat aquella aigua i tothom semblava recuperar-se de l’estranya malaltia.

Finalment, com no podia ser d’una altra manera, aquella bona nova arribà a oïdes dels nobles de la zona. El Baró de l’Eramprunyà i el Mossèn no van trigar a atribuir-se els mèrits a través dels seus discursos i els sermons a missa. Tots dos asseguraven que havien estat les seves mesures les que havien fet que Déu els fes arribar aquella aigua beneïda. Així que van decidir voltar la font amb una tanca de fusta i col•locar dos sentinelles per a evitar que la gent pogués agafar-ne l’aigua. El mateix dia que ho van fer, l’aigua deixà de brollar, la que hi havia estancada agafà un color marro gens agradable i sortia una ferum molesta l’ambient de Gavà i Castelldefels.

La gent es revoltà per primer cop en segles i reclamà que la font fos d’accés públic com ho havia estat fins aleshores. Hi hagueren baralles entre els soldats i els pagesos, ramaders i pescadors. El poble superava en número a la noblesa i van aconseguir el seu propòsit. Un cop retirada l’última fusta que tancava la font, l’aigua tornà a brollar, la bassa va recuperar la seva transparència cristal•lina i l’olor de les flors embriagà tota la vall. Ja se sap, hi ha coses, com la natura, que s’escapen al control de l’esserhumà i més val que continuï sent així.0'iDes de llavors, la Font de la Sentiu ha donat vida a aquella zona de Gavà i els seus habitants encara avui dia recorden l’esperit de protecció de l’aigua i de les nimfes o Dones d’Aigua. És habitual trobar passejant per aquella zona persones que cerquen tranquil•litat i d’altres que s’aturen a esmorzar o berenar a l’ombra que protegeix aquesta font màgica.

Autor de la Llegenda de la Font de la Sentiu de Gavà : Raúl Puga i Fernández.

Recull de la Llegenda de la web de Llegendes de Catalunya, de Raúl Puga i Fernández
Recopilació de la Llegenda  : Ramon Solé

La Informació : Tot esperant el tsunami

Publicat per La Vanguardia
Article del dia : 03/02/2015
Secció : Viure
Article de : Bàrbara Julbe , Girona – Corresponsal de La Vanguardia.

Fotografia de La Vanguardia

Fotografia de La Vanguardia

“Els experts diuen que, entre el 2017 i el 2020, l’estany de Banyoles viurà una altra onada gegant “
No és cap llegenda. La força de l’aigua va projectar dos catamarans fora de l’estany. També va aixecar part d’un bloc de formigó i fusta que subjecta la rampa de sortida del bot de rem. A més, nombrosos peixos van ser enviats terra endins i els hangars del Club Natació Banyoles, on es guarden les embarcacions, van quedar inundats per mig metre d’aigua. Va ser un microtsunami, una onada d’un metre d’alçària a l’estany de Banyoles, el que va causar l’octubre del 1994 aquestes destrosses. Fins a quatre vegades, i en magnituds diferents, es va repetir aquest singular fenomen durant el segle passat i, a causa de les característiques hidrogeològiques d’aquest estany, el més gran de Catalunya de formació natural, ningú no dubta que es tornarà a produir. Alguns experts, fins i tot, s’atreveixen a posar data al següent: entre el 2017 i el 2020. Procedents de l’Alta Garrotxa, les aigües subterrànies del Llierca i el Borró alimenten aquest enigmàtic enclavament natural. Hi ha més estanys que es nodreixen a través del subsòl, però molt pocs com el de Banyoles, on el corrent dels rius subterranis aixeca sediments, sobretot llot, que pugen i baixen en funció de la pressió de l’aigua o es queden en suspensió formant cavitats conegudes com a cubetes. Certs moviments en aquestes cubetes són la causa de les grans onades, que solen anar precedides d’un fort soroll que emergeix del fons de l’estany (d’origen càrstic) i també d’un xuclador.dgk_01

“La dissolució dels guixos del subsòl a causa del flux ascendent d’aigua subterrània crea cavitats que, quan s’enfonsen, formen llacunes. La formació d’una cubeta per enfonsament pot desencadenar un descens momentani del nivell de l’aigua i després una oscil•lació”, precisa David Brusi, geòleg i director del centre Geologia i Cartografia Ambiental (Geocamb) de la Universitat de Girona.DSCN2490_01

Un altre possible origen es troba en els despreniments de roques i sediments de les vores de les cavitats. Aquests desplaçaments de terres també poden generar onades. El professor de Física de la Universitat de Girona, Xavier Casamitjana, explica que “el cabal que porten els rius subterranis va dissolent les parets de les cavitats. Amb el pas del temps es produeixen enderrocaments, que al seu torn originen noves cubetes”. “Així, en primer lloc, el nivell de l’aigua baixa per tornar a pujar al cap de poc temps i origina un tsunami”, afegeix Casamitjana.

La primera onada documentada va ser la més intensa de totes. Va passar el 27 d’octubre del 1904. L’aigua va retrocedir fins a 50 metres a la zona dels Banys Vells i les sèquies van quedar sense cabal durant dies. La segona va ser el 25 de maig del 1949, amb una sacsejada que va durar uns vuit minuts i va inundar el passeig de Circumval•lació. La tercera, el 14 de novembre del 1965. Va passar de matinada i l’endemà al matí es van trobar pedres de quatre quilos del fons de llac, a més de llot i peixos projectats fins a sis metres enfora. En l’últim cas, el 22 d’octubre del 1994, segons un estudi de la Universitat de Girona, hi va haver un despreniment d’una paret de sota de l’aigua que va arrossegar uns 8.000 metres cúbics de material a la zona entre el Cap de Bou i el Club Natació Banyoles.

“Primer vam sentir un soroll fort, com un terratrèmol, que venia del fons, i després vam veure com els joncs de la ribera s’enfonsaven, però era un efecte òptic, el que pujava en realitat era l’aigua. Ens vam espantar molt, però afortunadament ningú no va resultar ferit”, recorda Salvador Fontanet, que estava entrenant amb altres remers al mig de l’estany quan va passar aquest últim tsunami.DSCN2491_01

Els investigadors coincideixen que els canvis bruscos en els fluxos dels rius subterranis n’afavoreixen l’aparició. Passar d’una època molt seca a una altra de molt plujosa, o viceversa, pot provocar moviments a les cavitats i, en conseqüència, les temudes onades gegants. “El més probable és que la pròxima també passi a la tardor, que és quan les aigües subterrànies tenen més cabal”, adverteix Enric Estragués. Aquest meteoròleg local i escriptor es basa en l’estadística per pronosticar quan n’hi haurà una altra. “S’han repetit de manera cíclica encara que a intervals irregulars. És impossible fer-ne una previsió rigorosa, però podríem dir que apareixen aproximadament cada 25 anys. La pròxima podria ser entre el 2017 i el 2020”, comenta Estragués.

Altres investigadors, en canvi, en discrepen. “No hi ha una periodicitat clara. Per tant, no se’n pot fer un pronòstic exacte. Es desconeix quan es creen o s’esfondren les cavitats”, afirma Brusi. Un enigma, doncs, difícil de resoldre, que potser només és a les mans de qui, segons explica la llegenda, va trobar refugi en una caverna subterrània i viu a les profunditats de l’estany:
El tenebrós drac de Banyoles.”

Leer más:

http://www.lavanguardia.com/20150203/54426778877/tot-esperant-el-tsunami.html#ixzz3TMZmH5D3

dg_01Recopilació de la Informació i Fotos d’època : Ramon Solé

Que es un Engorjat ?

4479La definició es podria ajustar a :

• El pas estret entre penyals d’una riera o riuEngorjat 2• També, ficat dins una gorja o congost entre penyals d’una riera o riu.Engorjat 3• Per mes claredat, es un conjunt de gorgs naturals, un d’erera d’un altra, i que les roques formen unes erosions arrodonides molt configurades, que gracies, al transcurs de les dècades, s’ha format per el seu pas de l’aigua d’una riera o riu.Mortitx+-+17Molts engorjats tenim a reu de Catalunya :
Com en el cas de Castellar del Vallès en el riu Ripoll, així com els formats en la riera de Santa Maria de Merles,molt visitats per la seva espectacularitat i lloc per banyar-se a l’estiu.IMG_1737Així, com altres llocs ubicats a l’Esquirol o a La Fou a Sant Martí de Tous amb moltes llegendes.Engorjat 9
El riu Segre, forma en diferents municipis uns bonics engorjats en el seu pas.I molts altres llocs a reu de Catalunya que ja son per esportistes de muntanya que els agradi l’aventura i el risc.Engorjat 8
Mes informació :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Congost_%28hidrografia%29

Si visiteu un Engorjat, veureu que es un lloc entre misteriós, fantàstic i amb una atracció al límit, com seria el cas de fer barranquisme o activitats esportives similars.Engorjat 5

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sopeira (Osca)

P1130163 - copia_01Sopeira es un petit poble ramader i agrícola d’Osca (Aragó), a peu de la carretera N-230. I disposa del seu embassament propi, molt petit en comparació del que te de munt del poble, l’embassament de les Escales.Font_01http://ca.wikipedia.org/wiki/Sopeira

P1130163_01En la seva zona esportiva, hi ha la Font d’Escales, amb dos dolls d’aigua fresca tot l’any.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig tranquil per la riera de Llinars del Vallès

DSCN1877Aquest passeig es fa de una forma amena i tranquil•la, entre gespa, arbres de diferents especies, DSCN1878plantes, bona part de camps i seguint el curs de la riera.DSCN1876De fet podríem iniciar el recorregut pel costat de La Riera al centre de Llinars, on trobem uns plàtans centenaris de dimensions molt considerables.DSCN1840DSCN1842Una vegada que creuem la carretera de Granollers a Sant Celoni, C – 251, arribarem per la nostra dreta en un espai ample amb molta i ven cuidada gespa amb seients i font, per l’altre costat i paral•lel a la citada carretera, DSCN1844DSCN1843hi han zones per jocs per infants, Bar – “xiringuitos” amb moltes taules i bancs que sobre tot a l’estiu s’omplen ple de gent, i Serveis.DSCN1846DSCN1847Hi ha un pont de fusta per sobre de la riera, que ens porta d’un cantó a l’altra.DSCN1848DSCN1849Seguim remuntat pel costat de la riera, pel passeig Lluis Companys, tot esta molt arreglat, amb cases i/o xalets de molt bon gust.DSCN1853DSCN1850DSCN1852Si ens fitxem dintre de l’aigua de la riera, hi veurem aus comunes de diferents especies que fan estada per les rodalies tot l’any.DSCN1854DSCN1855DSCN1856Ens creurem amb molta gent que passeja, que corra, donant una volta amb el seu gos, i van algun amb bicicleta…DSCN1857DSCN1861Hi ha llocs o racons, amb molta vegetació amb seients per fer un descans o simplement prendrà el sol.DSCN1859DSCN1860Arriben al gual de la riera, molt a prop de Can Miret ( Berenador) que ja vàrem dedicar uns espais en aquest Bloc:

https://fontsaigua.wordpress.com/2015/02/26/el-berenador-d…ars-del-valles/

DSCN1862https://fontsaigua.wordpress.com/2015/02/22/i-trobada-dels…muntanya-i-mes/

DSCN1858DSCN1863Podem passar per un petit pont de fusta peatonal, construït no fa massa temps, per de munt de la riera, evitem així mullar-nos si baixa amb molta aigua.DSCN1864A partir d’aquí ja estem pràcticament fora de la Població de Llinars, i ja veiem els primers camps i boscos.DSCN1866En aquest punt, podem donar mitja volta agafant la mateixa o l’altra vora de la Riera o tornar per els carrers de Llinars fins el centre de la població.DSCN1841

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era… la Font d’en Marcel.li d’Horta a Barcelona – Arxiu Històric

Horta a principis del segle XX

Horta a principis del segle XX

A peu de Collserola fa cent anys en rere, tot eren camps, horta, masies i petits boscos, que a pesar d’estar molt lligada a Barcelona per proximitat, era tot un mon completament rural, i per tant tenia de dependre molt de l’aigua de la zona, com de les rieres d’en Marcel•lí i la d’Horta, concretament en la coneguda com la vall d’Horta, era precisament la zona més frondosa i amb més aigua de tot el pla de Barcelona.Tenia un subsòl molt ric d’aigua, arreu havien mines i fonts naturals, que els pagesos utilitzaven per regar els seus terrenys i hortes.

Can Girapells - A principis del segle XX

Can Girapells – A principis del segle XX

La Riera d’en Marcel•lí, també coneguda com la riera de Cantallops, té una cosa que actualment ens transporta al passat, conserva gairebé mig quilòmetre en la seva llera, horts, canyissars, figueres, pins, esbarzers, com si estiguessis a les afores d’un poble.

Mina - Font de Marcel.li a principis del segle XX

Mina – Font de Marcel.li a principis del segle XX

La Font d’en Marcel•lí va desaparèixer amb la construcció del complex olímpic de la Vall d’Hebron i la Ronda de Dalt. En els últims anys, a finals dels 80 del segle passat, ja estava oblidada per part de la gent, no es feia servir la seva aigua, sols alguns petits horts tenien algun ramal que havien fet en el seu dia per regar la seva horta.

Aigua de la Font, portada als horts propers-Any 1986

Aigua de la Font, portada als horts propers-Any 1986

L’entrada de la Mina o Font de Can Marcel•lí o d’en Marcel•lino, estava a un costat de la seva riera, unes escales baixaven fins la mateixa entrada de la Font.

Mina - Font de Marcel.li - any 1986

Mina – Font de Marcel.li – any 1986

En els últims anys estava la reixa tancada per que la gent no pogués accedir-hi.

Aigua portada a les hortes properes. Any 1986

Aigua portada a les hortes properes. Any 1986

Estava al tocar al barri de la Clota, aquest actualment, es més que un barri amb conreus i vegetació molt important enmig de la gran ciutat, que poc a poc van derruint les seves cases i terrenys per evitat ocupaments il•legals, axó afavoreix negativament a la seva paulatina desaparició, i que ja esta rodeixant de gran edificacions per les rodalies, serà també un lloc bonic que en un temps proper ja no existirà…?

http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Clota

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font o Brollador de Sant Jordi de la Catedral de Barcelona

???????????En el claustre de la Catedral hi ha una bassa amb sortidor que es troba vora d’una Font o Brollador. Esta dedicat a Sant Jordi data també de mitjans del Segle XV.???????????A l’angle més proper la porta de la Pietat es pot veure un templet amb la font del mestre d’obres Escuder, al centre del qual es troba una clau de volta amb l’escena de Sant Jordi lluitant amb el Drac del ses cultors Antoni i Joan Claperós de l’any 1448 i una altra escultura de Sant Jordi amb cavall al centre del brollador d’aigua de la font, aquestés de l’escultor contemporani Emili Colom, realitzada l’any 1970, hi ha un templet amb una font gòtica coronada per la figura de Sant Jordi .DSCN0017La Historia :

Santa Eulalia, vivia a les afores de la ciutat, a Sarrià; vora la seva casa hi havia un bosc de xiprers. Un dia que la santa hi passejava, tingue una aparició, un àngel li digué que fóra santa i patrona de Barcelona i, en record del prodigi, els xiprers es van convertir en palmeres, arbre llavors desconegut a la ciutat. Per això, la finca de Sarrià tenia palmeres i era coneguda com el Desert de Sarrià.???????????Educada en el cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant la persecució de Dioclecià contra els cristians que va dur a terme el prefecte Decià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d’aspa. DSCN0014D’acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. DSCN0018Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li’n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada.DSCN0015Eulàlia, mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s’hi criaven. Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha de forma permanent tretze oques, tantes com els anys que tenia en morir, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.L'ou 2I també, cada Corpus és decora amb flors per fer-hi giravoltar sobre el brollador “l’ou com balla“. Aquesta tradició estesa per tot Catalunya, té el seu origen en aquest claustre on per Corpus, almenys des de el segle XVI, els escolans feien ballar sobre el raig del brollador un ou.Arxiu Historic 1                             Feliç dia de Sant Jordi per a tots i totes !!!

Recull de la Informació i Fotografies : Ramon Solé

El Pou del Glaç de Can Draper de Sant Celoni

DSCN2377_01En el Vallès Oriental hi han dos Pous de Glaç amb el mateix nom de Can Draper, un d’ells situat a l’Atmella del Vallès i l’altra a Sant Celoni, avui us presento aquest últim.DSCN2379_01Per visitar-ho, farem un passeig, tot sortint de Sant Celoni des del Centre Comercial, on des d’allí creuarem pel pont el riu La Tordera, i tot seguit deixarem la carretera asfaltada que ens portaria a la Vall d’Onzinelles, per anar per la nostra Esquerra que anirà un bon tros, entre naus industrials i l’Autopista.DSCN2378_01Al poc, passarem per sota de l’Autopista, i girarem a l’esquerra fins arribar a Can Draper, notable masia envoltada de camps i bosc.DSCN2398_01DSCN2381_01DSCN2380_01Si em vingut en vehicle propi, podem deixar-ho en un aparcament que hi ha en l’ explanada propera a la casa.DSCN2397_01Front la masia hi han un conjunt de roures monumentalsDSCN2400_01Seguirem per el camí carreter, que ens quinze minuts arribarem a una cruïlla on hi ha un gran plàtan, DSCN2394_01DSCN2383_01on agafarem un camí mes extret que en poc temps ens portarà fins El Pou de Glaç de Can Draper, situat al mig del bosc, a una certa altura.DSCN2391_01DSCN2390_01Es conserva molt be, te mes de 12 metres d’alçada, la meitat estant sota del nivell de terra, aquest Pou esta documentat en l’any 1771.DSCN2389_01DSCN2386_01No es dels mes grans que em vist fins ara, el gel es treia en blocs bàsicament, d’una bassa propera.DSCN2385_01DSCN2384_01DSCN2387_01Si tornem a la pista, podrem dirigir-nos a la Vall d’Onzinelles, DSCN2393_01DSCN2395_01on podrem veure varies Fonts, notables masies com Can Valls, on hi ha els forns de pega i la Rectoria de Sant Esteve d’Olzinelles, poden arribar-nos fins Vallgorguina.DSCN2396_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Guia de les fonts del terme de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant

khvgDades Generals :
Referència : BD – 17718
Autor : Josep Maria Llorach i Garcia
Edició : 1 ª
Lloc edició : Vandellós i L’Hospitalet de l’Infant
Comarca : Baix Camps
Data publicació : 2007
Editorial : Ajuntament de Vandellós i L’Hospitalet de l’InfantMyThumb
Comentari sobre el llibre i dates de presentació en l’any 2007 :
En aquest llibre, els autors van escriure:
“El que volem transmetre és que aquesta aigua que es forma en la natura que beu d’ella, que forma part d’un cicle natural que ha funcionat sobre el planeta durant milions d’anys, mereix el nostre respecte i la nostra protecció perquè ens continuï donant la vida que ens ha donat sempre’. La mostra fotogràfica, que posa de manifest la riquesa natural del municipi, té el mateix objectiu. Inauguració de l’exposició ‘La natura, tan a prop’, a Vandellòs D’altra banda, recordeu que la inauguració de l’exposició ‘La natura, tan a prop”, està prevista també pel proper divendres 27 de novembre, a les 19.30 hores, a la sala polivalent del Casal de Vandellòs.
Aquesta mostra, que conté imatges espectaculars de Roberto Bueno i textos de Maria Lledó i Josep Maria Llorach, es podrà admirar fins al 6 de desembre, de les 18 a les 20 hores. De fet, ja es va poder veure a la Sala Infant Pere de l’Hospitalet de l’Infant entre el 30 d’octubre i el 15 de novembre. Roberto Bueno, natural de Béjar (Salamanca) és soci fundador i secretari de la Internacional Wildlife Photography, i ha col•laborat durant sis anys amb la revista Naturaleza Salvaje. En el número de Primavera de 2007 d’aquesta publicació, va aparèixer un article de La Serra de Vandellòs i la Vall de Llors que recollia algunes de les fotografies que inclou aquesta exposició. Josep Maria Llorach és un biòleg que treballa de professor a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i que durant 27 anys ha estat director i fundador de l’Escola de Natura Cel Rogent de Reus. Per altra banda, Maria Lledó és llicenciada en Enginyeria Superior Forestal i és tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. “

Recopilació de la Informació : Ramon Solé