Avui destaquem : La Font de la Vidranesa de Sant Pere de Torelló

IMG-20141228-WA0013_01Des de Sant Pere de Torelló, surt una pista fins a dalt de tot del Santuari de Bellmunt, podem pujar a peu o amb el nostre vehicle, sempre que anem amb precaució.
A l’arribar a la meitat del camí, prop de la cota dels 1000 metres, hi a peu de la citada pista, trobarem aquesta antiga Font de la Vidranesa, es diu que podria ser tant antiga com el Santuari.IMG-20141228-WA0012_01Pel seu nom, alguna gent creu que estem dintre del terme de Vidrà, per ho no és així.IMG-20141228-WA0011_01
A l’entorn de la font s’hi troben unes taules de pedra amb els seus seients. Des de sempre ha estat un lloc de parada o repòs d’aquells que van fins a dalt el santuari o tornen al poble, a peu.IMG-20141228-WA0010_01Hi ha també, al seu costat un petit refugi amb seients i una xemeneia, amb data de 1914 i renovat el 1985 i de construcció amb regust modernista.hjhtyt7 Sembla ser, i segons es diu, que havia sigut a principis del segle passat, una capelleta.

Foto d'en Ramon Vinyeta, gran seguidor de la muntanya i de les Fonts d'Osona

Foto d’en Ramon Vinyeta, gran seguidor de la muntanya i de les Fonts d’Osona

Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

Poesia del Riu Ter

Vista 4_01Te’n vas camí avall, cap al riu.
El matí és fred i l’aigua transparent
salta entre les pedres. Semblen
peixos d’argent les teves mans,
quan agafen un tros de cel gris
reflectit sobre la remor de l’aigua.Vista 3 CE_01El vent mou les fulles d’una tardor
que s’arrapa a la pell com si fos
l’inici d’un temps vulnerable. Plou
i t’amagues, mentre resisteixin,
sota els pins que et resguarden
d’un aigua calmosa, sense recança.bjkl_01Uns ocells aixequen el vol
així que la pluja escampa.
No és l’alçada del vol, penses,
el que enveges. És la pau, la serenor,
de tot el que t’envolta.
Camí amunt, tornes a casa.vhj_01Poesia de : José Luis García Herrera

Informació d’aquest jove poeta català :

http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Garc%C3%ADa_Herrera

j,vh_01Recopilació de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Torre de les Aigües de Palou de Granollers

Una llegenda, recollida per Antoni Gallardo, explica que una Dona d’Aigua es va casar amb l’amo de la Torre de Palou, amb la condició que no li fos retret mai el seu origen.

La Terre de les Aigues

La Terre de les Aigues

I es diu que l’amo de la Torre, no va ser capaç de guardar el secret i el va escampar als quatre vents i per això, la dona va desaparèixer per sempre més.
Així a l’amo de la Torre el va portar a la desesperació i a la ruïna durant molts anys, fins que el pas del temps, va bora la malifeta.CAM00265_01A partir de les hores la Torre, es coneix com la Torre de les Aigües.

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Com era… La Font dels Eucaliptus de Barcelona ?

Avui iniciem en el Bloc un petit espai que destinarem a recordar com era una font que ha desaparegut a la llarg d’aquest últims darrers 40 anys.
El motiu a sigut, que hi ha gent que m’ha demanat que fes un recull de Fonts Naturals que ja no existeixen i que eren d’especial interès en algun Municipi en concret, per tal de donar resposta avui iniciem aquest espai, gracies a les fotografies del meu arxiu que durant dècades he anat recopilant informació i guardant les imatges per Municipis.

Avui serà, Con era …La Font dels Eucaliptus de Barcelona

Font Eucaliptus-  any 1988

Font Eucaliptus- any 1988

Descripció sobre La Font dels Eucaliptus d’en X. Coll, al llibret i plànol “Fuentes en las Montañas de Barcelona” :dfgDSCN2331_01Aquesta Font, estava situada a prop de la plaça dels Eucaliptus, al barri de Torre Baró de Barcelona.

Font Eucaliptus - Any 1991

Font Eucaliptus – Any 1991

Des de fa molts anys no hi queda res, primer es va assecar la font, quedant sols la gran paret semi circular i mes tard, donat que es va remodelar urbanísticament, amb ampliació de carrers i nous edificis de tot aquesta zona, inclòs fent arribar el metro, va desapareixia totalment qualsevol record.Barcelona - Torre Baro - Ft Eucaliptos Anys 1920A principis del segle XX, a prop de la Font, hi havia un berenador amb taules i bancs, era un paratge molt acollidor que feia que moltes famílies i amics es trobessin en aquest lloc, que estava rodejat de pins i alzines, apartat de la gran ciutat de Barcelona.

Berenador - any 1960

Berenador – any 1960

Ens cal preservar i conservar un patrimoni nostra, Les Fonts Naturals.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El riu Congost a la Llerona com Espai Natura 2000

DSCN2262_01El riu Congost , en el seu trajecte i tot deixant La Garriga, arriba al municipi de Les Franqueses del Vallès, concretament a Llerona, hi ha un dels espais protegits de Natura 2000 de la Unió Europea.DSCN2240_01DSCN2241_01No es un espai massa gran, per ho moltes aus de forma permanent, fan estada en aquest punt, per tant qualsevol època de l’any podem observar aus comunes i autòctones de Catalunya.DSCN2246_01 DSCN2249_01Així, com mamífers, peixos, rèptils que son autòctons de CatalunyaDSCN2242_01DSCN2255_01DSCN2244_01Com que hi ha un circuit de passejada que va per la riba del Congost, fa que molta gent caminant, corrent, o en bicicleta, vagin per aquesta zona, i facin una parada en l’espai de guaita que hi ha.DSCN2243_01A prop una petita resclosa que permet retindré l’aigua en aquest punt, i així les aus tenen un espai mes ampli i mes abundant en agua.DSCN2256_01DSCN2247_01La llàstima, es que en front mateix hi ha una zona industrial, que no afavoreix gents ni mica, aquest lloc.DSCN2261_01DSCN2263_01Per Informació :

http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/39066/govern-declara-congost-zona-d%E2%80%99especial-conservacio
i mes informació a :
http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/viewFile/255817/342760

DSCN2254_01L’Associació Hàbitats, diu :

El projecte de custodia fluvial impulsat per Associació Hàbitats al riu Congost a les Franqueses del Vallès ha confirmat el pressupost necessari per iniciar les obres de restauració del tram durant el mes de febrer gràcies a una subvenció de Fundació Biodiversitat.
El tram que es rehabilitarà comprèn els marges fluvials del riu Congost des de que entra al municipi de Les Franqueses del Vallès després de passar pel terme de La Garriga, fins al pont de la carretera BV-1433, que uneix el nucli urbà de Llerona amb l’Ametlla del Vallès.
El projecte de restauració forma part de l’adopció del riu Congost que Associació Hàbitats desenvolupa amb l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs des de l’any 2013. L’objectiu fonamental del projecte és afavorir la participació social en la gestió de l’espai fluvial. Per aquest motiu durant l’any 2013 ja es van realitzar reunions amb els principals agents locals, visites naturalistes a l’espai en custòdia i formacions en inspecció de rius. Durant tot l’any 2014 les obres de restauració marcaran el calendari d’accions i es preveuen visites a les obres obertes al públic i accions desenvolupades amb la participació de voluntariat.DSCN2248_01DSCN2260_01Mes informació al respecta :

http://www.lesfranqueses.cat/actualitat/noticies/2014/10/16/ultima-jornada-de-restauracio-del-riu-congost

DSCN2259_01

Text, recopilació d’informació i Fotografies : Ramon Solé

L’Aigua dels pous, servia per rentar la roba a prop de casa

CAM00292_01Hem parlat en el bloc varies vegades dels Pous i dels Safareigs públics, o de les bugaderes, com les bugaderes  del carrer d’Aiguafreda d’Horta a Barcelona.

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/06/28/el-carrer-aiguafreda-de-barcelona-un-carrer-amb-pous-safareigs-i-bugaderes/

DSCN2201_01Avui veurem la importància dels pous en tenir un safareig al seu costat i a prop de casa.

Dones_rentant_la_roba_en_uns_safareigs_pblics_de_Sant_Vicen_de_Torell_01Fa mes de 100 o 150 anys, no havia agua de subministrament directa a les cases, com ara que tenim aigua en xarxa pública; la gent dels pobles recollien l’aigua pel seu consum en La Font principal i anaven a rentar la roba al Safareig Públic o a la vora d’una riera o riu.safareigs-carrer-reixego-2_01En la pagesia amb les masies lluny dels pobles o ciutats, calia trobar un medi còmoda perquè la mestressa rentes la roba a prop de casa i no anés a la riera o riu, que era tot un repta, posar-se de genolls al terra, mullant-se, i rentant sobre una roca o llossa i aclarint l’aigua. DSCN2067_01També, cal dir que l’aigua de la riera o riu, era molt mes neta que no pas ara.DSCN2064_01Si no disposaven d’una Font o Deu que portessin a traves d’un canaló l’aigua fins la masia, tota aquella necessària per el us del dia a dia i a la vegada per rentar la roba, el medi mes econòmic i fàcil era mirar d’utilitzar el pou com eina per treure l’aigua,DSCN2126_01 i es va col•locar un safareig al seu costat, pot ser en aquelles èpoques un molt rudimentari de construcció molt senzilla.DSCN0566_01Per tindre l’aigua suficient es tenia que pouar unes vinc vegades entre ensabonar i esbandir la roba, gracies a una corriola que estava col•locada en una biga travessera damunt del pou, i amb una corda i una galleda es feia la recollida de l’aigua fins posar-la al petit safareig.Ft. Verge 3 Puos_01El sabó era fet de forma casolana. La roba es penjava fora de casa, a vegades sobre les plantes properes i dècades mes tard, en un estenedor al costat de la masia.DSCN2172_01El pou estava molt a prop de la masia front l’entrada principal o en un dels costats.DSCN2174_01DSCN2173_01

Entrada de l'aigua al safareig

Entrada de l’aigua al safareig

Desguas del safareig

Desguas del safareig

En cas de no disposar-ne, a vegades s’utilitzava el pou que es tenia per regar l’horta o camps de la finca, axó si, era molt mes lluny de la casa i la mestressa calia anar carregada amb la cistella plena de la roba amunt i avall.CAM00297_01DSCN2199_01Encara podem trobar arreu de Catalunya, pous amb un safareig continu, com a testimoni d’una època que no tornarà mai mes, i que per les dones d’aquells temps van poder fer la bugada diària, una mica mes còmoda i fàcil.DSCN2154_01CAM00279_01Arribaran en un futur a ser els Pous un record silenciós del passat i formaran part  simplement de la decoració d’un jardí ?DSCN2127_01

DSCN2066_01Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Arranjament de la Font de Santa Digna de la Llerona –Les Franqueses del Vallès

Ja us vaig parlar de l’arranjament de dues fonts naturals, portada a terme a Llerona , una es La Font de Santa Margarida, que va sortir publicada en el Bloc, amb data, 6 de març de 2015,

https://fontsaigua.wordpress.com/2015/03/06/la-recuperacio-dunes-fonts-naturals-de-llerona-que-cal-visitar/?preview=true&preview_id=8266&preview_nonce=63620e8f23&post_format=standard

i avui visitem la segona, La Font de Santa Digna.DSCN2251_01esta ubicada en la riba esquerra del riu Congost, tant just el punt on es deixa el municipi de Granollers i passa al de les Franqueses,DSCN2250_01 i esta en un Espai Natural Protegit, forma part de Natura 2000, enregistrat per la Unió Europea.DSCN2240_01Es una font de molt poca aigua surant tot l’any i no es recomana beuran d’aquesta aigua.DSCN2252_01La seva característica principal, es el vers de Miquel Martí Pol, plasmat en unes rajoles de munt de la font.fghfg_01Fa uns anys estava molt plena de vegetació i casi oblidada per la gent, es quan es va decidir fer una actuació de neteja de la font i rodalies d’aquesta.8732-foto_neteja_font_santa_digna_1_01Mes informació :
lesfranqueses.cat/actualitat/noticies/2013/03/21/voluntaris-de-l-8217-adf-montseny-congost-netegen-dues-fonts-de-llerona

neteja-font-santa-digna-2[1]_01Creiem que amb accions com aquesta, son molt important perquè no es perdin lloc i fonts tant emblemàtiques com les dues que s’han arranjat a Llerona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de Sant Salvador de Còdol de Masies de Roda

Dintre dels terrenys de la Colònia tèxtil Còdol –Dret, que del seu conjunt hi queda ben poc i esta tot submergit dintre de l’aigua del riu Ter, és troba, La Font de Sant Salvador.Font de Sant Salvador - Masies de Ter - copiaPer accedir cal arribar per la carretera C 153, i un cop passat el poble de Roda de Ter, al poc tenim un trencall a la dreta que ens portar a Les Masies de Roda, allí agafarem el carrer de Sant Salvador que baixa casi paral•lel al torrent de Llafrenca, fins arribat al Ter, seguirem la pista fins l’antiga entrada o portalada a la Colònia, de fet sols queden unes columnes, un cop traspassades agafarem un corriol a ma esquerra que ens portarà directament fins La Font de Sant Salvador.Font de Sant Salvador - Masies de Ter_01Es una font relativament abundant durant tot l’any, però, no es recomana el beure-hi la seva aigua, per l’elevat índex de nitrats.
Cal mencionar, també,uns deu metres abans de creuar-les restes de la portalada a mà esquerra, comença un corriol que porta fins a La Font Fresca, ben apariada amb taules i bancs, és envoltada d’una bonica vegetació.hjghJa que estem aquí, podem fer la visita a la petita Ermita de Sant Salvador de Còdol, construïda a finals del segle XIX, pertanyia al conjunt de la Colònia tèxtil de Còdol Dret.

Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

La Noticia : Molí d’Aigua de Les Fonts es convertirà en un Centre d’Interpretació a Salitja

L’antic molí d’aigua de les Fonts es convertirà l’any que ve en un centre d’interpretació a Vilobí d’Onyar. L’Ajuntament obrirà un espai d’informació al paratge de les Fonts, al nucli de Salitja, que s’hauria d’estrenar el primer semestre de l’any que ve. “La idea és fer un centre d’interpretació, un museu i una explicació del paratge de les Fonts, que inclouria el volcà de la Crosa”, assenyala el regidor de Pagesia de Vilobí, Joan Viñolas (CiU).

El pressupost de l’obra és de gairebé 150.000 euros, 104.000 dels quals arribaran del pla únic d’obres i serveis de Catalunya (Puosc) del 2012, detalla l’alcaldessa, Olga Guillem. La voluntat de l’equip de govern és posar a licitació les obres a l’octubre i començar-les a final d’any.

El futur centre d’interpretació de les Fonts (Salitja) tindrà, comptant els accessos i l’entorn, uns 317,40 m² de superfície. Dins de l’antic molí, hi haurà una recepció i un punt de trobada amb cadires a la planta baixa (59,85 m²) i una primera planta (57,45 m²) amb una sala d’exposicions i eines del camp. Fora de l’edifici, hi haurà uns lavabos de nova construcció.

El centre serà el punt de sortida i arribada d’excursions fins a la resclosa d’en Borra, al nucli de Sant Dalmai, i fins a l’ermita de les Fonts. A prop de l’ermita hi ha una zona de pícnic i vies verdes.moli_de_les_fontsL’alcaldessa de Vilobí i el regidor Joan Viñolas, a tocar del molí Foto: LLUÍS SERRAT.

Consorci dissolt

L’Ajuntament de Vilobí d’Onyar executarà les obres de manera individual, després que es dissolgui, en les pròximes setmanes, el Consorci de la Crosa, en què hi ha els ajuntaments de Bescanó i d’Aiguaviva. A més, el consistori vilobinenc ja té l’aprovació d’Urbanisme per fer l’actuació en sòl no urbanitzable, indica Guillem.

El molí de les Fonts és de titularitat municipal des de fa una dècada. Va deixar de funcionar fa uns noranta anys, explica Viñolas. “[A Vilobí] la gent gran explica que els seus pares venien aquí a amorrar el blat per fer el pa i l’ordi per fer farina per als animals. Avui dia ja no queda ningú que recordi com funciona.”

Viñolas assenyala que el molí s’hauria pogut construir a principis del segle XVIII; va ser utilitzat durant uns cinquanta anys. Hi ha altres molins semblants al municipi, però són de propietat privada. Al costat del molí, hi ha una bassa artificial amb uns 2.000 m³ d’aigua amb la qual els pagesos i hortolans del poble poden regar els terrenys.

LA FRASE

La gent gran explica que els seus pares venien al molí de les Fonts a amorrar blat i ordi
Joan Viñolas regidor de pagesia de Vilobí

LA XIFRA

317,40 metres quadrats tindrà el futur centre d’interpretació i informació turística, comptant l’entorn i els accessos.

Sense 1.000 metres cúbics de fang de la bassaLa construcció del centre d’interpretació serà la segona fase de les obres al molí de les Fonts. En la primera, executada la tardor passada, l’Ajuntament de Vilobí va treure 1.000 metres cúbics de fang de la bassa que hi ha a tocar del molí. “Els veïns [regants] tenien problemes amb la bassa. Hi havia filtracions i quedava buida d’aigua”, assenyala el regidor de Pagesia, Joan Viñolas.780_0008_5233189_95b23a77842a44da89cf89585ec5db5dL’alcaldessa de Vilobí i el regidor Joan Viñolas, a tocar del molí Foto: LLUÍS SERRAT.

La bassa del molí es nodreix d’aigua de la mina de les Fonts, que és al costat de l’ermita.

Una llegenda diu que en un camp de Can Tries un bou que llaurava va trobar una marededéu. “Van gratar allà i hi van trobar aigua. Però això és una llegenda.” Ara de la mina brolla aigua que arriba fins a la bassa.

El consistori va invertir uns 40.000 euros a treure fang, consolidar les parets amb formigó i impermeabilitzar-les. “Es va treure la fauna que hi havia, com ara ànecs, oques i crancs americans. Els crancs feien malbé els talussos”, assenyala el regidor.

Abans que comencin les obres del centre d’interpretació, a la bassa hi torna a haver ànecs i oques. Hi caben 2.000 metres cúbics d’aigua.

………….

Informació extreta a : EL PUNT
Publicat per Indeps d’Aiguaviva, Sant Dalmai, Vilobí i Salitja

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

El temps també va passant per les fonts i les va envellint… com es pot veure a les fonts antigues de Montblanc

Voldria principalment destacar dos fonts antigues a Montblanc, entre altres molt antigues que te,

La Font MajorMontblanc - Font de la Plaça

A finals del segle XVIII la vila es veié sotmesa a una epidèmia que afectà un gran nombre de gent de la població. Les auto borbòniques, com a mètode preventiu, van creure en la necessitat de conduir l’aigua pura de la font de la Pasquala, situada a la part exterior de la vila, cap a la plaça del Mercadal, actual plaça Major, aprofitant l’espai buit que havia deixat una casa enrunada.La Construcció va durar un període molt llarg, és van començar les obres en el 1779 i la font es va inaugurar el 1804.??????????????????????Així va néixer la font principal de la vila, situada a un extrem de la plaça Major és una font amb tres canelles i una quarta que anava directa a un gran abeurador adossat ala estructura de la font, les dimensions del qual foren reduïdes l’any 1928. En la part superior es pot veure esculpit en pedra l’escut d’Espanya en el centre, el qual està flanquejat pels escuts de Catalunya i de la vila.

La Font del Raval

Està situada en el lloc conegut per Baluard de Santa Anna.
Va ser iniciada la seva construcció en el 1829 i era inaugurada tres anys després. Havia participat a sufragar-la l’ajuntament de la Guàrdia dels Prats, que també n’era beneficiari. És una construcció de pedra d’estil barroc, amb dos brocs que sorgeixen d’una  mena de gerro.Ft ArravalL’any 1929 s’hi va afegir un muret per evitar les ventades que molestaven als que hi anaven a buscar aigua. Per aquelles èpoques era un anar i vindre de dones amb càntirs i gerres de fang a buscar aigua cada dia.
com deia al principi, a Montblanc, disposen dintre de muralla d’altres fonts molt antigues, repartides per la població, com La Font de Sant Francesc,va ser inaugurada l’any 1829, està situada a la Plaça de de Sant Francesc,

Font de Sant Marc

Font de Sant Marc

i La Font de Sant Marc, adossada a una paret i disposa d’un petit abeurador.Ft Sant Marc 2

Con  diem, el temps passa també per les fonts i les va envellit, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com Les Fonts antigues de Montblanc, perduri per molts segles mes…

Text i recopilació de Fotografies : Ramon Solé