A dalt, al capdamunt, una codina
i al seu costat mil fulles embastades;
a sota, un raig de sol llambra una ondina,
i al capdavall un gorg, catau de fades.
Hi ha un cascadeig de flors, llit d’una elfina,
que esquitxa de rovell molsa i mirades:
i una llengua d’argent besa i clenxina
un domàs fet de verds, com arracades.
Al mig de tot, els rinxols de la lluna
Escampen llum i borrallons d’albada.
Una nimfa es pentina a la cascada.
Un fil de plata es bressola i s’esgruna
lliscant molses avall, després s’apaga.
Només pentina el vent una bisnaga.
Extret del llibre “Postals de Calders” de Josep Fàbrega i Selva
Informació de l’escritor i poeta :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_F%C3%A0brega_i_Selva
Recopilació del Text : Ramon Solé
