Poema – El gorg Negre

dins : La Muntanya d’Ametistes,1908.Gorg NegraSinistre gorg de condormides aigües
que el visitant conjures, impassible
amb vels metàl•lics que en ton gruix fulguren,
filets sanguinis de ton ull ciclopi.

T’és, un penyal, parpella monstruosa
que un regalim adollaria tebi,
com una trena càustica de llàgrimes.
Tan absolut seria ton mutisme!

En tes riberes s’aplegà una ossera
de branques nues, de clofolles buides,
cranis balmats i rierencs compactes
i anònima barreja de polsines.
Arbres no tens que a ton espill s’aboquin
fora del tronc espellofat d’un roure.
L’aigua que et sobra, com un tel llenega
al gorg de més avall que se’t retira.Gorg Negre_01Un laberíntic corriol, per sota
d’alzines corbes i pollades, mena,
llimant esqueis, a ton recinte mític.
Si un roc et tiren, treus bombolles d’ira.

Oh gorg! Debades ton secret pouava:
res no copsà, l’esguard, de ton misteri;
però ton ull ciclopi, que no mira,
si que m’entrà per sempre més a l’ànima.
.

Jaume bofill i Mates
( Guerau de Liost )
.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerau_de_Liost

 
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s