Poema – La Font de les Tàpies

Publicat el 31/03/2015 per Rasola

A dalt, al capdamunt, una codina
i al seu costat mil fulles embastades;
a sota, un raig de sol llambra una ondina,
i al capdavall un gorg, catau de fades.

Hi ha un cascadeig de flors, llit d’una elfina,
que esquitxa de rovell molsa i mirades:
i una llengua d’argent besa i clenxina
un domàs fet de verds, com arracades.

Al mig de tot, els rinxols de la lluna
Escampen llum i borrallons d’albada.
Una nimfa es pentina a la cascada.

Un fil de plata es bressola i s’esgruna
lliscant molses avall, després s’apaga.
Només pentina el vent una bisnaga.

Extret del llibre “Postals de Calders” de Josep Fàbrega i Selva

Informació de l’escritor i poeta :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_F%C3%A0brega_i_Selva

Recopilació del Text : Ramon Solé

La Llegenda de la Mare de Deu de Les Fonts de Salitja

Publicat el 30/03/2015 per Rasola

Respon

L’ermita de La Mare de Deu de les Fonts, es troba a un quilòmetre del poble de Salitja. És un edifici molt senzill, te una nau i absis semicircular, amb la teulada a vessants laterals. La seva porta és adovellada de mig punt, per sobre un petit ull de bou i un campanar d’espadanya. Disposa d’una petita sagristia. Per les seves característiques arquitectòniques i ornamentals, cal situar-la al segle XVII.Està dedicada a la Mare de Déu de les Fonts i és invocada amb motiu de grans sequeres o inundacions i també per guarir malalties.

L’advocació va lligada a la font que raja arran mateix i que es recull en la petita bassa que es va restaurar l’any 1995.
La Llegenda :

S’explica que un bou de Can Rata cada nit s’escapava i sempre el trobaven al mateix lloc, a prop del brollador d’aigua. Un dia varen decidir burxar a terra i van trobar una imatge de la Verge. La van portar a l’església parroquial i misteriosament va desaparèixer i novament el bou la va trobar a la font i, així,tres vegades, fins que el salitgencs van entendre que havien d’erigir una capella en aquell lloc.

Per mes informació :

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/05/goigs-de-la-mare-de-deu-de-les-fonts-de.html

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Casablanca de Santa Coloma de Queralt

Publicat el 29/03/2015 per Rasola

Respon

A prop de la gran masia i al costat del marge amb els camps de conreus, hi ha la Font de Casablanca de Santa Coloma de Queralt.Disposa d’un bon raig d’aigua tot l’any, pel seu costat passa un petit torrent.
L’aigua sobrant , va a parar a una bassa que si anem amb cura podrem observar diferents animalons i insectes.Aquesta Font, era temps en rere, molt visitada per la gent de Santa Coloma de Queralt, sobre tot a l’estiu com a lloc d’estada.La curiositat, es que per aquesta zona que te llocs planers i son a prop de camps de cultiu, hi podem trobar fonts naturals i moltes d’aquestes son de construcció antiga, ens canvia la idea que tenim i que estem acostumats a trobar les fonts en llocs humits, a les muntanyes o zones boscoses i a vegades a prop de torrents.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Núria, una vall blanca al hivern

Publicat el 28/03/2015 per Rasola

Respon

Des de sempre Núria a sigut no sols un Santuari, ni tant sols un lloc de turisme, a estat molt mes ampli aquest concepte, a estat lligat als pastors de muntanya, el pelegrinatge, a la cultura i a l’oci.Una de les primeres notícies data del 1162, quan està documentada l’existència com una pensió a prop de la capella que servia d’aixopluc als devots que pujaven a visitar la mare de déu.L’any 1615 es va edificar la capella de Sant Gil a l’indret on suposadament s’havien trobat els objectes del sant. No va ser fins a mitjan segle XIX que Núria va començar a canviar la fesomia en edificar-se les primeres cases per allotjar els visitants. El 1883 es va col•locar la primera pedra de l’actual església. A principis del segle xx els bisbes d’Urgell Benlloch i Guitart van emprendre mesures encaminades a modernitzar les dependències del santuari d’acord amb el projecte de l’arquitecte Josep Danés, que va concebre la fisonomia amb forma de lletra U que té actualment Núria.Els pastors, són l’exponent de llegendes d’aquestes contrades, tal com podem esmentar a continuació :
1.- Origen llegendari de Núria: l’olla, la campana, la creu
Sant Gil, oriünd d’Atenes, va arribar a Núria per dur una vida en pau. Es va dedicar a la pregària i va elaborar la imatge de la Mare de Déu. Hi ha qui apunta que en venir ja portava la creu. Sant Gil vivia en una cova, però passava estones amb els pastors que portaven el bestiar a pasturar a la contrada. Amb ells compartia els àpats que es cuinaven en una gran olla de coure; quan el menjar era a punt, l’ermità tocava una campana per avisar els pastors. Sant Gil només va estar-se a Núria quatre anys. Va tornar a la Provença, però abans va amagar els quatre objectes que a posteriori es de vindrien els símbols de Núria.
L’any 1072 un àngel es va aparèixer en somnis a Amadeu i li va demanar que anés a Núria per edificar una capella en honor a la Mare de Déu i per recuperar els objectes de Sant Gil, la localització dels quals estava indicada per una pedra blanca. Amadeu no els va trobar i va abandonar Núria, però va encarregar als pastors que continuessin la recerca. No va ser fins al cap de set anys quan aquests van trobar els objectes.
S’han convertit en els símbols de Núria: la imatge primitiva tallada per ell mateix, la creu, la campana i l’olla.

2.- La llegenda de Núria
Aquesta llegenda inclou la majoria d’elements presents a les llegendes de les mare de déus trobades que hi ha arreu de Catalunya. Quasi sempre es parla d’uns pastors que, amb l’ajuda del seu bestiar, descobreixen una imatge de la Mare de Déu. Les màximes autoritats eclesiàstiques de la zona volen traslladar la imatge al seu centre parroquial, però Ella insisteix a romandre allà on ha estat trobada i els seus devots seguidors la majoria els pastors d’aquesta Vall, es veuen obligats a construir-hi un temple.
La Mare de Déu sol prendre el nom del lloc on ha aparegut. La seva festa, seguint la tradició mariana, es commemora el dia de la Nativitat de la Mare de Déu, és a dir, entre el dia 1 i/o el 8 de setembre de cada any.Durant el matí, s’espera l’arribada del bisbe de la Seu d’Urgell i de diferents autoritats del país. A quarts d’una del migdia es fa una missa solemne concelebrada. Seguidament, en honor al Sant, els pastors de la vall traslladen en processó la imatge de la Mare de Déu de Núria a l’ermita de Sant Gil. Durant el dia, també hi ha diverses ballades de sardanes, i per concloure la jornada festiva, es fa una exhibició de gossos d’atura.

El pelegrinatge, era la forma mes usual per accedir a al Santuari. Pujar per Queralbs no es des d’ara usar-ho per fer una petita travessa de pujada o baixada a peu, tot el contrari, antigament aquest camí o via era el medi casi únic, que els pelegrins tenien i usaven per accedir a un Monestir que està tancat en una vall a dalt de Muntanya.
Amb les seves peticions i creences es dirigien de forma respectuosa a la Verge de Nuria, us passo alguna d’aquestes creences :
1.- Així com, mitològicament, hom pot considerar totes les mare de déus com a símbol de la creació espiritual de l’Univers –la mare de tots els Déus–, mite present a la majoria de cultures d’arreu del planeta, la mare de Déu de Núria ha esdevingut específicament mite de la fertilitat; no només en el sentit de la fertilitat creadora de l’Univers, sinó també per a la descendència humana i per a qualsevol altre acte de creació de tipus personal, artístic, social, etc. És a dir, ens hi podem encomanar per esdevenir fèrtils, per descobrir la nostra vocació i donar així els nostres millors fruits a la vida.Diu la llegenda que si una dona posa el cap sota la campana
serà fèrtil i tindrà aviat fills. O també serveix per treure el mal de cap.
L’afició en esports d’hivern es remunta el 1908 amb l’organització d’unes curses d’esquí a Ribes de Freser que es varen anar repetint amb èxit fins el 1921.A partir d’aquest any, Núria és el centre de l’activitat esportiva.Amb la construcció del tren cremallera, es van obrir a tothom les portes d’accés al Santuari i a La Vall. A les hores, es van crear , serveis, Turisme i Oci. Les causes que en propiciaren la construcció en van ser dues: l’increment del número de practicants d’esports d’hivern i la idea d’apropar els devots al santuari. El tren, amb un recorregut de 12,5 km, el va promoure la Sociedad de Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes. El 22 de març de 1931 es va inaugurar el tren cremallera entre Ribes de Freser i Núria. És deia que era “el tren de la península que circula a mayor altitud”.En qualsevol època de l’any, visitar i si es pot, fer estada a Núria, te un encant totalment diferenciat, la verdor dels prats i els boscos, aigua per a tot arreu i fonts, el Pantà, les Muntanyes, la frescor a l’estiu, i a l’hivern amb bona part dels dies amb la seva catifa blanca de la neu.Ara aquesta setmanes si aneu, no dubteu de fer-ho, deixem la por al fred i gaudim de la neu, tenim ple d’instal•lacions destinades a gaudir per la Muntanya i la neu.Mirem per on els nostres ulls podem arribar per les rodalies, es ben ple de neu… És meravellós aquest espai natural !!!.Algunes vegades ens sorprendrà un pantà completament gelat, podem fer per les rodalies un petit passeig que tant encantarà a petits com a grans, sempre anant amb compte de no fer-nos mal.Per a més informació: http://www.valldenuria.com

Text , Fotografies actuals i recopilació d’antigues : Ramon Solé

Com eren …. Les Fonts de Can Balart de Barcelona?

Publicat el 27/03/2015 per Rasola

Respon

Van ser un conjunt de quatre fonts naturals, situades a prop del mirador de l’alcalde , concretament en la cruïlla de l’ avinguda de Miramar i la Carretera de Miramar, on hi ha actualment la plaça Carlos Ibañez

La muntanya de Montjuïc tenia nombroses fonts naturals donat el seu ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola..

Les Fonts de Can Balart, van ser de les últimes que van sobreviure fins a principis de la dècada dels anys 90 del segle passat, algunes es van assecar i van anar sent eliminades.Una de les que varen tancar primer, va ser la que estava situada a peu mateix en una corba de l’antiga carretera que des del Paral-lel pujava a Montjuïc fins a Can Balart o Miramar, la resta de les Fonts, estaven en un petit bosquet, una a prop de l’altra.

Amb les obres de remodelatge de la zona, s’han anat perdent, l’última estava adossada al mur d’una finca, on sortia aigua, estava en unes condicions d’abandó total, com veiem amb la foto de l’any 2005.

Molta gent del barri durant bona part del segle passat, van poder gaudir de les aigües d’aquestes fonts i també, d’un passeig fins a elles a peu des de la ciutat.
Ara sols queda el record de la gent gran del barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Les nostres fonts. Cervelló

Publicat el 26/03/2015 per Rasola

Autor/a: Josep Llurba – Gemma Gou
Pàgines: 80
Preu: 10,00€
Estudi sobre les fonts del municipi de Cervelló antigues i actuals i com localitzar-les, escrit amb voluntat de recollir el patrimoni rural d’un territori que ha anat abandonant les seves tradicions i les formes de vida del passat.
Llibre presentat amb molt èxit a la biblioteca de Cervelló.

Format:
Idioma: Català
Any: 2012
ISBN: 978-84-935922-8-8
Observacions:
Amb mapes de localització i fotografies en color

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Les dos Torres d’Aigua antigues del Centre de Granollers

Publicat el 25/03/2015 per Rasola

Respon

Per atendre el subministrament d’aigua per els vilatans del centre de Granollers, es van construir dues Torres d’Aigua, i a l’any 1877 les van inaugurar, tal com figura en una inscripció en la mateixa torre.Encarà avui, podem veure-les com a testimoni del seu funcionament, una d’elles esta situada en un lateral de la plaça de La Corona,

i l’altre torre, en la plaça Josep Maluquer i Salvador, on cada dijous, la gent de Granollers va a comprar al mercat setmanal pels carrers que envoltant a la citada plaça.Es conserven tal com eren, i es fa periòdicament per part de l’Ajuntament, el corresponent arranjament i conservació d’aquest patrimoni que va formar part de Granollers de fa molt mes d’un segle en rere.

Text i Fotografies actuals : Ramon solé

El Pantà de Santa Fe o Pantà gros

Publicat el 24/03/2015 per Rasola

Respon

En data 8 de Novembre de 2014, vàrem en el bloc presentar-vos el Pantà petit o l’estanyol de Santa Fe, avui, serà el Pantà gros de Santa Fe que visitarem.

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/11/08/lantic-estanyo…rop-de-campins/ ‎

Des de l’Hotel i ermita de Santa Fe, un camí ens porta directament a l’estanyol petit, que no es troba en bon estat, bona part del mur es troba derruït, des d’aquest passarem per un camí estret que ens portarà fins l’Estany o Pantà gros.El mur del pantà es va construir des de 1920 i fins l’any 1935, te una alçada de 19 metres i una base de 14 metres.

La seva capacitat es per contenir 899.000 m3 d’aigua i amb dos salts importants d’aigua produïa electricitat per subministrar en aquella època principalment llum a l’Hotel, inaugurat l’any 1914.L’antiga Central elèctrica, se la coneixia com “La Fabriqueta”.
Podem fer un passeig molt tranquil per les rodalies d’aquest estany, hi ha un camí per les dues voreres i per sobre del mur.
És una Vall plena d’una fageda molt bonica, amb vern, bogues i a la vora de l’aigua, lliris grocs.Els peixos que hi viuen en el pantà principalment son la Truita, el Barb i la Bagra, també trobarem la granota roja i la musaranya de muntanya.
Per arribar hi ens cal anar a Sant Celoni i agafar la carretera BV- 5114, o be, des de l’altra extrem, que es per Osona, i sortir de Viladrau per la mateixa carretera, fins a Santa Fe, a l’altura del quilòmetre 21.Santa Fe del Montseny, es un lloc de partida de nombroses excursions o rutes per diferents muntanyes i valls de les rodalies, on podrem trobar moltes fonts naturals, podeu consultar al Centre d’Informació de la Diputació ubicat a Can Casades al costat de l’Hotel- Restaurant.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Arranjament de la Font d’en Llopis i Mina de l’ Era de la Torre del Canonge de Sabadell

Publicat el 23/03/2015 per Rasola

Respon

Font d’en Llopis – Actual

Per part d’uns entusiastes per les fonts naturals, en David Lopez es un d’ells, fa unes setmanes que van portar a terme l’arranjament de l’antiga Font d’en Llopis

Font d’en Llopis – any 1987

i de la Mina de l’Era de la Torre del Canonge del terme de Sabadell i m’ha fet arribar les fotografies de l’estat actual d’aquestes dues fonts.

Mina Feixa de la Torre del Canonge – Actual

Desprès de localitzar-les, donat que durant molts anys han estat tapades per la vegetació o era molt difícil accedir-hi, es va portar a terme el d’esbardissar les seves rodalies.