Llibre – Fonts naturals del terme de Terrassa

fontsEs un llibre que recull l’inventari de les fonts naturals del municipi de Terrassa, realitzat des de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa.
Fa un resum de la localització de les fonts, en quina situació es troben i les seves característiques.
També s’exposen referències d’altres fonts de què es té coneixement però que han desaparegut o han deixat de rajar definitivament.

Text i Fotografies : Ajuntament de Terrassa
Recopilació : Ramon Solé

El temps passa també per una font i les envellies…, com La Font de Prades

Treta del fons fotogràfic del Sr. Josep Salvany - 1921

Treta del fons fotogràfic del Sr. Josep Salvany – 1921

En la plaça porticada i front de l’Església, hi ha la Font d’Estil renaixentista,sgActualment_01curiosament te una forma esfèrica amb els seus quatre brocs per on surt l’aigua en cada costat.

Prades - La Font Plaça

Fotografia de Reus diari digital

Fotografia de Reus diari digital

Des de antic, s’anava a aquesta font a buscar l’aigua per les necessitats pel consum de la gent, es veia les dones recollir amb cubells o altres recipients l’aigua.Prades_font_de la Piassa_01Actualment, podem veure engalanada la Font per la Fira de La Farigola, que es celebra, el darrer diumenge de Maig.També s’ha fet molt popular la Festa del Cava, el tercer dissabte de juliol, on la gent pot beure cava en lloc de brollar l’aigua, cosa que cada anys la concurrència es tot un èxit.er_01rgres_01Aquesta font la trobem reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona

Copia de la font al Poble Espanyol de Barcelona

Copia de la font al Poble Espanyol de Barcelona

Com diem, el temps passa també per les fonts i les envellies, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de Prades, perduri per molts segles mes…ghhText i recopilació fotogràfica : Ramon Solé

La Curiositat : La Central Elèctrica entre monstres de Bescanó

A - Mapa de situació_01El comte de Berenguer i marquès de Garcillano, va encomanar la construcció d’una central elèctrica a Bescanó, per atendre millor les necessitats de il•luminació d’aquest poble, a l’arquitecte Joan Roca i Pinet, hi li va fer un encàrrec molt especial, que en el seu entorn, hi haguessin unes figures.Vista 1_01ojnoì_01Encara avui en dia, podem observar i quedar sorpresos, de veure al costat del salt d’aigua de la central i en el seu recorregut unes escultures que representant segons qui les vulgui imaginar, monstres o dinosaures, rèptils, algunes plantes entre altres figures estranyes.9jjiyguo_01Es una sensació, com que aquestes figures de pedra en un moment o altre pugessin cobrar vida i posar-se en moviment.klñhyMes Informació :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Central_El%C3%A8ctrica_de_Bescan%C3%B3

Vista 3_01Actualment també es coneix com la Central Hidroelèctrica del TerVista 4Vista 2_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

.

Un ahir i un avui, de fer foc al bosc…!

escanear0017[1]_01Fa mes de cent …cent cinquanta… o mes anys en rere, era ben habitual que els dies festius, famílies senceres anessin a passar tot el dia al bosc,Barcelona   -  Ft . Eucaliptus a prop d’una riera o pantà, una ermita o d’una font i allí es feia el foc per fer l’esmorzar o dinar.Barcelona Vista Pantà - Antic 5_0157st-medir-166145_011001490g[1]Era tot un ritual de cada diumenge, arreu es veien, petites fogueres entre el mig del bosc.Barcelona -Costelladfa a Les Planes - FontNo cal dir que quan era en un aplec i romeria, s’aprofitava sempre en acabat els actes o la musica, fer un bons focs per preparar les costelles o la botifarra.Barcelona - Ft Manigua 3Allí assentats a terra, les dones portaven les estovalles i la coberteria que anava dins d’una maleta de vim.Barcelona - Ft. RubiaCastellvi Rosanes -Ft Saborida_01Crits i rialles, nens i homes grans corrents i jugant per els prats de les rodalies,fins que les dones els cridaven per fer l’àpat tots junts , mentrestant la fruita i la beguda estava refrescant-se dins la pica de la font amb l’aigua fresca.Esquirol -font_de_les_esccudella.1940Ft Cal Morgades - Castellvi 1940_01Mes tard es veia gent estirada a la gespa fent una migdiada o jugant a les cartes, les dones grans explicaven histories o contes als mes menuts.Gava - Ft Ferro_01Sant Boi LL.-Font_de_Can_Codina._any_1952[1]_01Abans d’acabar la jornada, és mirava de tirar per sobre de les brases, terra o aigua, per deixar ben apagat el foc.Llinars Ft Salut_01Una altra època per fer foc al bosc era la de casera, era tradició que els casador es reunissin al costat del foc, per recuperar forces i escalfar-se del rigorós fred de l’hivern i a la vegada ensenyar els trofeus de casera aconseguits durant la jornada.Rialp- Ft. de la Ruira - Camí de NúriaEl mateix passava amb els bons boletaires, davant del foc era el lloc de reunió i aprofitaven en fer-se a la brasa algun que altre dels bolets recollits, acompanyats d’un bon tall de carn i regat amb vi negre.Barcelona - Ft. Tres Pins_01Barcelona - Ft. Teula 2_01També , un berenador era un lloc molt concorregut Barcelona - Ft. Teula 6_01moltes famílies anaven cada festiu a passar-hi el dia.

Barcelona - Ft del Alba - Les Planes V._01Actualment com es veu fer foc al bosc ?

De tots es conegut, les normatives per evitar els Incendis Forestals, que en períodes de perill ( estiu o sequera prolongada) que és prohibeix expressament encendre foc al bosc.Ft Prat_01S’han habilitat llocs públics o privats, com els berenadors, arreu de Catalunya, per poder fer foc amb barbacoes reglamentades, i així no perdre la costum de poder gaudir de la natura i sent respectuós amb ella, poder fer un bon dinar, paella, botifarres, sardines a les brases amb sabor de llenya.CAM00016_01CAM00022_01Per tant, es concentren la gent i fer foc, en llocs controlats, i evitar així fer-ho indiscriminadament en qualsevol lloc del bosc. DSC_0508_01Foto Prac de Gualba_01I amb mesures de seguretat, per evitar incendis.

Ft. Jordana - Fogons o BarbacoaS’ha perdut en part anar ha on volíem nosaltres lliurement, per ho em guanyat en respecta i protecció per els nostres boscos.Barbacoa Ft QuerolText i recopilació de fotografies antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Marc de Bellmunt a Sant Pere de Torelló

02+Postal+2_01Des de Sant Pere de Torelló, puja una bona pista directament al Santuari de Bellmunt, un cop allí, i a peu del mateix del edifici del Santuari, hi ha una entrada amb sostre en forma de cúpula, on esta situada la Font de Sant Marc.Font de Sant Marc - Sant Pere de Torello_01
Disposa d’un banc d’obra en un dels laterals, en el centre hi ha l’aixeta de la font, i per de munt d’aquesta, una capelleta amb la imatge del Sant.Font de Sant Marc - Sant Pere de Torello - copia
Per visitar el Santuari, cal pujar unes escales que trobarem al costat de la mateixa Font, donat que esta de munt d’un turó. La vista que des de aquest lloc en dia clar es esplèndida i val molt la pena anar-hi.File1090[1]_01

Recopilació de fotografies antigues i Text : Ramon Solé
Fotografies Actuals : Ramon Badia

Visitem, El vell Molí de la LLavina

DSCN1961_01DSCN1960_01Així es com fan la presentació en el Bloc que disposant els propietaris del Molí de La Llavina :hhjyhg“El Molí de la Llavina, datat del 1400, ens transporta a l’època de l’aigua com a única font de l’energia.
Veuràs com la força de l’aigua gira el rodet que mou el molí fariner i podràs comprovar la qualitat i la textura de la farina.
També podràs tastar el pa cuit amb llenya de pi, acompanyat de diversos tipus de formatges artesans, de pastís i mató.
Gaudiràs de la casa i del seu entorn.
Veuràs les basses i la Font del Ferro.”

Foto : Bloc de El Moli de la Llavina

Foto : Bloc de El Moli de la Llavina

bn_01També, us faig referencia a tota la seva historia, amb el recull fet per ells mateixos i que tenen penjat com a cartell a peu de la Bassa i que a continuació reprodueixo.kluk_01DSCN1971_01La Bassa mes visible es la que esta entre la casa i la riera, per ho darrera de la casa en la part mes superior i que es pot pujar per unes escales, hi ha la canal que dona a una altra bassa, on cau l’aigua al Molí per fer el procés de moldre el gra.DSCN1976_01DSCN1975_01L’aigua sobrant va a parar a la bassa de baix, i per un desguàs la torna a la riera, pel costat de la Font del Ferro.DSCN1972_01nm,vhvh_01

Quan aneu a fer la visita, podeu fer una compra dels productes que ells elaborant i visitar el Molí, prèvia sol.licitud.DSCN1974_01DSCN1969_01
Recopilació de la Informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un estany a la Foixarda, a peu de Montjuic a Barcelona

Vista 1_01A l’altre costat de l’antic Jardí Botànic i sota de l’Estadi,a peu del que havia sigut una cantera, hi ha un estanyol conegut per La Foixarda, esta al costat d’una hípica.Vista 2_01Vista 3_01L’aigua no es troba en un estat massa net, donat a l’estancament i pràcticament no hi ha un desguàs.Vista 4_01Vista 5_01Hi ha gent que recorda fa mes de cinquanta anys en rere, que anava en aquest lloc a passar l’estona i a jugar.Vista 8_01Vista 6_01Es ple de granotes, amfibis I algun que altre peix i tortuga.

http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/12/familia-de-picapedrers-en-una-pedrera.html

Vista 9_01Vista 10_01L’any 2012, va passar un tràgic succés en aquest estany, un nen de 10 anys va caure a l’estany i va morir ofegat, aquest espai esta prohibit aproximar-se a tota persona.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/nen-anys-perd-vida-lhipica-municipal-montjuic-1516725

???????????Vista 11_01Es una llàstima que no es pugui comptar en un espai mes, amb les mesures de seguretat que calguin, per on poder passejar i prendre el sol i integrar ho mes a tot el conjunt de llocs visitables i d’us públic de la muntanya de Montjuic.Vista 12_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Entre Llegenda i Poema – Les Estunes de Banyoles

Segons la tradició, les Tunes són el cau de les goges o aloges. Formen part del conjunt mitològic català de les dones d’aigua, uns éssers eteris i invisibles, d’una extraordinària bellesa i finor, que viuen ocultes durant el dia a l’interior, en aquest cas, de les esquerdes i balmes de les Tunes, en palaus fets amb pedra de travertí on celebren grans festes i convits. Hi ha moltes versions de la llegenda, gairebé totes en prosa, per això em sembla interessant reproduir els versos de l’escriptor banyolí Joaquim Hostench, qui acompanyà Mossèn Cinto durant la seva estada a BanyolesngcJoaquim Hostench i Torrent
Va néixer a Banyolesl’any 1861 i hi va morir el 1943. Intel•lectual, folklorista i poeta.

Publicacions que podeu consultar a la biblioteca de Banyoles:
• Centenari de la guerra de la Independencia :homenatje al doctor Rovira y demésfills de Banyoles (co-autor) Banyolas : [s.n.], 1909.
• Esbarjos :recull de poesiesescritesaprofitantestonesperdudesdurant la meva vida …
Banyoles : [s.n.], 1933.???????????????????????????????Llegenda :

Diuen que les entranyes de les Tunes eren plenes d’or i plata, perles i diamants i tota mena de joiells; que una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes aloges es filaven, interceptava el pas als curiosos i, si mai algun agosarat arribava fins allí, immediatament desapareixia tot camí i l’intrús restava desorientat; que durant les grans festes, que se celebraven dintre aquells bellíssims palaus, sortien pels esvorancs de la roca raigs lluminosos, que enlluernaven, i que les nits estenien al defora una roba blanquíssima com les neus del Canigó.gfjPoema :

Van deixar son palau les encantades,
de marbres y alabastres rich tresor,
y alegres entonant tendres cantúries,
de goig esbategant-ne lo seu cor.
Surten fora festives com aucelles
que salten y refilen sens parar;
hermoses y gentils flors boscanes
que’l bes de la rosada fa badar.
Los fan de llànties mils y mils d’estrelles
que com perles tapissen lo cel blau
y’l ventijol que va esbullant ses trenes,
los hi presta sa música suau.
De catifa’ns hi dóna la raureda
escampant cada jorn lo seu fullam,
d’adornos exquisits y cortinatjes
les aures que s’enfilen pel rocam.
¡Ay del mortal qu’atret per la gatzara
intenta aquell retiro profanar!
Res no veu; sols sent cops y bofetades
que l’obliguen ben promte a recular.
Y segueixen de nou les bojes danses
y redoblen los volts y giravolts
y responen ab crits y riallades
als xiscles de xibeques y mussols.
De sobte’s paren, fugen y s’amaguen
dins sos palaus: la dansa ha terminat;
és que han sentit la nota sostinguda
que’l gall d’una masia n’ha llensat.
Es qu’han vist colorar-se ab roges tintes
los núvols per la banda d’orient.
Ja de nou la campana de Porqueres
branda abrepós; saluda al jorn naixent.

 

Recull de tota la informació i Fotografies : Ramon Solé

La Pedrera dels Ocells de Barcelona

???????????La Pedrera dels Ocells pertany al municipi de Barcelona, a tocar al Municipi de Molins de Rei és un mirador ubicat a la serra de Collserola vora el Puig d’Olorda i l’ermita de Santa Creu d’Olorda.(segles del IX al XVI), s’hi pot arribar a través de la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera – Barcelona (BV-1468)???????????DSCN0176_01Constituïda pel sot d’una antiga mina i pedrera de pissarres negres, a principi dels anys 90 es va restaurar com auditori i espai de joc, però es va haver de tancar en descobrir-se que el talús de la pedrera era inestable DSCN0178_01DSCN0169

(de fet, al cap d’uns mesos d’estar tancada al públic, hi va haver un esllavissament important).DSCN0179_01???????????Posteriorment es va recuperar com a zona humida per a l’observació dels ocells de la zona, però sense que el públic pugui entrar al recinte de la pedrera.??????????????????????
Poden niar els ocells, com la merla o la mallerenga i amfibis com  la reineta, i diversos insectes.DSCN0170_01Hi ha un mirador que permet contemplar les diferents característiques geològiques de la pedrera.???????????Quan plou molt, l’aigua circula per un túnel que fa de desguàs fins arribar al torrent.DSCN0167_01DSCN0168_01El color negre de las pissarres revela la gran quantitat de carbó que contenen. Una de les seves utilitats era la d’acolorir el ciment.???????????Les llicorelles o pissarres són les roques més abundants a la serra de Collserola. Es van formar durant el Paleozoic, això vol dir que tenen una edat aproximada de 400 milions d’anys. Entre las pissarres de la pedrera podem trobar minerals de sofre, fosforita, grafit i magnetita.???????????DSCN0171_01Al costat hi ha l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda amb barbacoes per fer pic nic, que en els dies festiu es molt visitada.

Recopilació de dades, text i fotografíes : Ramon Solé

La Curiositat – L’estancament d’aigües dolses a la Platja de Castelldefels

Caste 5Quan a plogut molt o porta plovent varis dies, veiem que es formen unes llacunes entre el Passeig Marítim i la sorra, concretament on hi han les Dunes en aquesta part de Castelldefels.Casate 6Ens podrien recordar en part, als aiguamolls de Torredembarra, la diferencia que en Castelldefels al pocs de dies que ja no plou van desapareixen i assecant-se, i a Torredembarra, sols passa en èpoques com en ple estiu, quan estem en plena canícula amb un grau d’evaporació molt important.Caste 1
Podeu veure l’article que vaig fer el dia 15 de març de 2014, sobre els Aiguamolls de Torredembarra :

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/03/15/uns-aiguamolls…-torredembarra/

C - 3
L’aigua a l’estancar-se dins de la zona de les Dunes, es molt bonic veure el contrast de l’aigua dolça i d’una vegetació tant a prop de la platja o de la sorra i la mar, us aconsello fer una passejada dies desprès de haver plogut molt …

Casat2

Text i Fotografies : Ramon Solé