Un ahir i un avui, de fer foc al bosc…!

Fa mes de cent …cent cinquanta… o mes anys en rere, era ben habitual que els dies festius, famílies senceres anessin a passar tot el dia al bosc, a prop d’una riera o pantà, una ermita o d’una font i allí es feia el foc per fer l’esmorzar o dinar.Era tot un ritual de cada diumenge, arreu es veien, petites fogueres entre el mig del bosc.No cal dir que quan era en un aplec i romeria, s’aprofitava sempre en acabat els actes o la musica, fer un bons focs per preparar les costelles o la botifarra.Allí assentats a terra, les dones portaven les estovalles i la coberteria que anava dins d’una maleta de vim.Crits i rialles, nens i homes grans corrents i jugant per els prats de les rodalies,fins que les dones els cridaven per fer l’àpat tots junts , mentrestant la fruita i la beguda estava refrescant-se dins la pica de la font amb l’aigua fresca.Mes tard es veia gent estirada a la gespa fent una migdiada o jugant a les cartes, les dones grans explicaven histories o contes als mes menuts.Abans d’acabar la jornada, és mirava de tirar per sobre de les brases, terra o aigua, per deixar ben apagat el foc.Una altra època per fer foc al bosc era la de casera, era tradició que els casador es reunissin al costat del foc, per recuperar forces i escalfar-se del rigorós fred de l’hivern i a la vegada ensenyar els trofeus de casera aconseguits durant la jornada.El mateix passava amb els bons boletaires, davant del foc era el lloc de reunió i aprofitaven en fer-se a la brasa algun que altre dels bolets recollits, acompanyats d’un bon tall de carn i regat amb vi negre.També , un berenador era un lloc molt concorregut moltes famílies anaven cada festiu a passar-hi el dia.

Actualment com es veu fer foc al bosc ?

De tots es conegut, les normatives per evitar els Incendis Forestals, que en períodes de perill ( estiu o sequera prolongada) que és prohibeix expressament encendre foc al bosc.S’han habilitat llocs públics o privats, com els berenadors, arreu de Catalunya, per poder fer foc amb barbacoes reglamentades, i així no perdre la costum de poder gaudir de la natura i sent respectuós amb ella, poder fer un bon dinar, paella, botifarres, sardines a les brases amb sabor de llenya.Per tant, es concentren la gent i fer foc, en llocs controlats, i evitar així fer-ho indiscriminadament en qualsevol lloc del bosc. I amb mesures de seguretat, per evitar incendis.

S’ha perdut en part anar ha on volíem nosaltres lliurement, per ho em guanyat en respecta i protecció per els nostres boscos.Text i recopilació de fotografies antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé