El temps també va passant per les fonts i les va envellint… com La Font de la plaça del Monestir de Vallbona de les Monges

Situada a la plaça del Monestir, es una Font octogonal, i té vuit raigs,un per cada cara de la font.L’abundant aigua que brolla, ve procedent i conduïda per una canalització des d’una mina, i l’aigua sobrant nodreix l’abeurador i el rentador del poble.Fou construïda per Ramon Jover i Josep Jover al segle XIX i és d’estil neoclàssic.
Aquesta font té una alçada de 6,50 m i 2,80 m de diàmetre.Com moltes fonts monumentals i a la vegada úniques que disposaven en els pobles, servia per abastir les necessitats de la població de Vallbona de les Monges, tant per l’ús domèstic, com per els ramats al disposar d’un abeurador pròxim a la font, com per rentar-hi la roba en el Safareig públic.Com diem, el temps passa també per les fonts i les va envellint, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de la plaça del Monestir del Vallbona de les Monges, perduri per molts segles mes…

Text i recopilació de Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig…al rentador de Tavertet

Es un conjunt compacta format per una Font, Abeurador i Safareig, per així fer un bon aprofitament de l’aigua que arriba.Va ser construït a principis del segle XIX, per atendre la necessitat d’un petit poble d‘aquells moments, per tant, aquest safareig te les dimensions petites, donat que hi havia pocs habitants que el podessin fer servir com a activitat quotidiana que ja esta perduda en l’actualitat.
La Font en la seva construcció que ens recorda a una caseta, se la coneix com la Font de Sant Cristòfol, patró d’aquest poble de Tavertet.El seu esta, a pesar de tant de temps, es acceptable, per ho podem veure com les pedres de les parets que donant a la font, estant molt desgastades per la inclemències del temps.Tavertet, es punt de partida de nombroses rutes o itineraris, amb vistes espectaculars, amb restaurants molt apreciats per la clientela.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

El Berenador de Can Miret de Llinars del Vallès

Important : Aquest Bloc no forma part de l’empresa del Berenador de Can Miret de Llinars del Vallès, sols donem a coneixer-ho, com qualsevols dels nostres articles, per tant no fem reserves !.

Per arribar a Can Miret, cal sortir a peu o amb cotxe des del carrer de l’Església al costat d’aquesta, i desprès seguirem per les cases de la Urbanització de Can Boatell l fins la seva plaça, on girarem a la dreta pel carrer Magnòlies.Al finalitzar les cases arribarem a creuar la riera de Giola, si no ha plogut fort recentment, el pas ens serà fàcil.D’aquí entrarem a un bosc de alzines i pins, a l’esquerra veurem l’ entrada a la finca de cam Miret, l’aparcament per deixar-hi el cotxe es a la dreta entre el bosc o en una gran explanada que també trobarem en aquest indret.Cal per entrar al recinte abonar una quota general per persona, que ens dona us a la llenya de les barbacoes, de les taules i bancs i per poder sortir i entrar de nou, ens facilitaran una polsera per persona.Cal distingir tres zones de Can Miret, l’antiga Masia-granja, on hi ha un petit lloc per poder comprar queviures, begudes i gel. En un dels laterals hi ha el Serveis. Front la porta principal de la casa hi ha un pou amb una font d’aixeta.I jocs pels mes petits.

En un altre sector, es el de les alzines, on estan la majoria de taules i bancs d’obra, repartits i aprofitant en algun cas l’ombra.Molt a prop seu hi ha la nombrosa renglera de barbacoes fetes d’obra i molt ven acabades, i que sempre disposa de llenya, en tot cas de faltar-hi, podem recollir-ne mes en un munt que esta molt a prop.I el tercer lloc a destacar, es un gran cobert, que hi ha unes rengles de taules i bancs de fusta, per estar resguardats en cas de pluja.En una explanada inferior, es on poden practicar el petits amb la família de jocs amb pilotes, així no molesta a la resta d’usuaris.Sols cal fer un bon foc, i….. preparar la carn !I… a  menjar, aixo si,  amb un bon vi… !També, cal dir que en la temporada d’alt risc d’Incendis forestals, podem trobar que no es puguin fer servir el fogons, cosa que ja es habitual en llocs propers al bosc.Si us animeu a anar-hi, que us ho passeu molt be I!!!Per a mes informació :

http://masiacanmiret.com/instalaciones/la-zona-ludica/

Important : Aquest Bloc no forma part de l’empresa del Berenador de Can Miret de Llinars del Vallès, sols donem a coneixer-ho, com qualsevols dels nostres articles.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya – Caminada de Llinars del Vallès a l’Ermita de Sant Sadurni de Collsabadell

Sortirem des de l’Estació de Llinars per la part oposada a l’edifici, i ens dirigirem per un caminet indicat per un cartell i passarem el riu Mogent per un antic pontmetàl•lic, fins un camí de terra ample que agafarem a la nostra esquerra, fins els túnels de l’Autopista i de l’AVE.Arribarem a un camí, asfaltat, podem pujar un tros per el camí de terra que passa per la finca de Can Gurri Cremat, trobarem unes roques curioses.Retornem les nostres passes, i seguirem pel camí ample i asfaltat paral•lels a l’Autopista, fins arribar a can Mora on hi ha un Restaurant i el Pou de Glaç, que podem visitar si la tanca esta oberta.A pocs minuts mes , passarem pel costat de l’Edifici de” Els Maristes”, el rodejarem i seguirem pel camí principal. Ara, passarem entre bosc, camps i alguna masia.En uns deu minuts ja podrem divisar la Torre de l’Ermita entre el bosc, deixarem a l’esquerra un camí que va a un pont per passar l’Autopista, nosaltres seguirem rodejant un camp on hi ha una gran bassa al mig.Al poc, tenim una desviació, a la dreta, és la important edificació i majestuosa de Can Prat, en la cruïlla hi ha un pou i una bassa en cada costat del camí; agafarem el camí de l’esquerra que fa una lleugera pujada fins l’Ermita de Sant Sadurní de Collsabadell.Esta en un petit turó, que domina una gran vista de les Muntanyes del Montseny i baix Montseny. Te un notable campanar que va tocant periòdicament les campanes. Tot esta molt ben cuidat i que cal respectar. Front a la rectoria hi ha un seien d’obra molt curiós.En un racó entre les escales per pujar a l’ermita i la rectoria, trobem la Font, que antigament era natural, encara podem veure l’antic tub que actualment esta sec, disposa d’una aixeta amb aigua de xarxa.Tornarem enrere fins creuar l’Autopista pel pont, deixarem el camí de la dreta que va en cinc minuts a la gran Masia- Granja de Can Colomer.Nosaltres agafarem per la nostra esquerra passarem per sota d’un túnel del tren de rodalies, i al poc entre camps, creuarem el riu Mogent , Veurem al fons, l’edifici dels “Maristes”.tot seguin el recorregut i en menys de vint minuts entrarem a Llinars del Vallès per on hi ha la Creu de Terme,  i finalitzarem aquí el recorregut, a on hem iniciat, a l’estació de tren.Aquest itinerari el podem fer tranquil•lament i sense preses, en menys de tres hores.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins del Príncep de Girona de Barcelona

Els Jardins del Príncep de Girona ocupen una part dels antics quarters de cavalleria de Girona “Numancia núm. 9”, que van deixar de tenir aquesta funció a principis de la dècada de 1980 i que en la dècada següent van ser adquirits per l’ajuntament per equipament pel Barri, com són una escola, un aparcament i la creació dels Jardins, que van ser construïts al pati central de l’antiga caserna militar, de la qual encara resta en un costat l’edifici principal, avui seu de diferents serveis del districte d’Horta – Guinardó.Hi han espais amb sol i ombra, un lloc amb taules i un llac molt gran, s’hi pot llegir, jugar i dinar o berenar, disposa de l’esplanada de sauló amb jocs infantils, una àrea per a gossos, taules de ping-pong i un bar amb taules sota l’ombra dels pins.Aquests jardins amb nombrosos arbres que a l’estiu son zones molt ombrejades i amb grans banc als ornamentats amb massissos d’arbustos.Tots els accessos, la majoria a base de rampes, condueixen al centre dels jardins.Un dels costats de l’esplanada està ocupat per un llac de grans dimensions, amb una filera de petites illes que el creua d’un extrem a l’altre.Els pins pinyers (Pinus pinea) donen una bona ombra al petit espai de pícnic, algunes zones de descans i a la gran esplanada central de sauló, on també hi ha algunes palmeres de Canàries i un grup de margallons.Al costat de les taules de ping-pong hi ha un exemplar de Ficus elàstica, i al voltant del llac, varis plàtans, per tot els jardí trobarem moltes plantes amb flors segons l’època i temporada.

Recopilació de la Informació i Fotografies Ramon Solé

Visitem, El Moli de l’Estrada de Centelles

A Centelles era una població que tenia varis molins d’aigua fa mes de 500 anys en rere. Pocs avui en dia estan en peu, no obstant s’ha creat la ruta dels Molins d’aquesta població.Un d’ells, encara podem visitar la casa i el lloc on estava ubicat, es el Molí de l’Estrada, situat a les afores del poble a la part baixa de la Cinglera de Bertí, en el torrent de la Cira, direcció a Can Vinyals.Ja figura datat en l’any 1515, quan va ser l’època de mes treball i esplendor de producció. En 1714, les tropes invasores Austriacistes van assetjat Centelles, destruint bona part d’aquest Molins i altres bens de la població.Podem contemplar la casa del Molí de l’Estrada que a pesar que en una construcció molt antiga, te precisament aquest gran interès, veure com encara hi viu gent, cada reco es realment molt bonic.No cal dir que el saltant d’aigua gràcies al qual feia moure el molí, encara el podem veure amb tot el seu esplendor, sobre tot en èpoques que baixí plena la torrentera.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’Artur Osona de El Brull

Aquesta Font forma part de tot un conjunt de Fonts que hi han repartides per les rodalies del massís del Matagall, fetes o arranjades, una per any, durant moltes dècades, per commemorar l’Aplec que es celebra a primers de Juliol de cada any.La Font d’Artur Osona, esta a poca distancia a peu mateix de carretera, entre El Brull i Collfòrmic.
Es senzilla la seva construcció, que va ser feta gràcies a les pedres agafades de la mateixa zona on esta ubicada. El tub de la font esta ubicat al centre i uns amplis seients a cada costat.En el seu tub, sempre raja aigua amb abundància i poques vegades s’ha vista seca aquesta font.
Cal vigilar si anem amb cotxe, d’ aparcar be per les rodalies d’aquesta Font, per evitar algun ensurt.

Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

El petit Pantà de Solius de Santa Cristina d’Aro

Abans d’entrar a la població de Santa Cristina d’Aro, venint de Vidreres per la carretera C-259, hi ha un trencall que va a Santa Maria de Solius, GIV-6611Nosaltres anirem per una pista de terra paral•lel.la a la Riera, fins a Can Dalmau, on a prop hi ha el Castell de Solius.En la mateixa entrada a la finca hi ha el pantà, situat al vell mig de la Riera de Solius que li dona també nom al Pantà i que retè la seva aigua. Principalment servia per regar les terres de la propietat.A la llarg del camí d’accés, hi han uns grans arbres que donen bona ombra, qual cosa fa que a l’estiu la gent passi una estona per aquest lloc.El mur del pantà, no es totalment recta, el seus extrems ho son, per ho al centre es va construir amb una certa forma circular i per fora està reforçada per dos contraforts.En la part mes baixa i externa del mur, veiem un gran tub com si fora una gran aixeta, per poder extreure aigua d’una forma controlada.En general esta tot l’any molt ple i l’aigua que queda estancada no es massa clara, com ja es habitual en aquests tipus de petits pantans que en l’actualitat no tenen cap o massa utilitat.Per rodejar-ho cal agafar un senderó que va per dintre del bosc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Noticia : La Carbonera de Cànoves

És una mostra de carboneig que es realitza bianualment en aquesta vila del Montseny i que està organitzada per l’Associació el Suí.
Demà, dissabte 21 de febrer s’inicia la dotzena edició d’una mostra que inclou tot el procés del carboneig, des de la tria de la llenya fins a la venda del carbó, i que permet contemplar l’evolució de la pila i intercanviar impressions amb els carboners que en tenen cura.Al llarg d’un mes es realitzaran les activitats directament vinculades a la fabricació del carbó així com d’altres de lúdiques i de difusió com són les rutes per la zona, exposició d’eines i fotografies antigues o la projecció del documental :
La història del suro i del carbó, dels cineastes Lydia Zimmermann i Isaac Racine

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Llegenda o conte de l’aiguader

Hi havia una vegada un aiguader que cada dia anava a buscar l’aigua a la font amb el seus dos càntirs a les espatlles.El que duia a l’espatlla dreta estava perfecte, però el que duia a l’espatlla esquerra tenia una petita esquerda per on s’escapava l’aigua, i mai arribava ple a casa.

El càntir de l’espatlla esquerra estava molt preocupat perquè sempre perdia aigua i un dia li va dir a l’aiguader :

“Perquè no em canvies per un càntir nou? jo estic esquerdat i et dono més feina que l’altre.”

L’aiguader li va respondre:

“Tu no t’has adonat que jo he tirat al llarg del camí llavors de flors i que gràcies a l’aigua que tu perds les has anat regant i ara tenim aquest camí tant florit i tant bonic que em fa la tornada a casa molt més agradable i més lleugera tot i anar carregat”

“Potser si que he de fer més viatges a la font, però són molt més bonics i planers gràcies a tu.”Recopilació del conte i fotografies antigues : Ramon Solé