Un dels espais que crea atenció i molt fotografiat a Blanes, és la Font Gòtica situada en el carrer Ample d’aquesta població.
La seva construcció fou encarregada per la filla del Comte de Prades, Na Violant , vescomtessa de Cabrera, a principi del s. XV. per poder atendre les necessitats de tindre aigua potable, en aquells temps. per la gent del petit poble coster.
Per la seva forma hexagonal es creu estava situada al mig d’una plaça, on hi havia arcades al vell mig del carrer Ample, que no era tal com és el traçat actual.
Cal destacar molt tots els seus elements ornamentals :![font_gotica_de_Blanes[1]_01](https://fontsaigua.files.wordpress.com/2014/12/font_gotica_de_blanes1_01.jpg)
La cresteria que envolta la part superior amb els seus 24 esvelts pinacles molt ben treballats, que ens poden recordar a una corona, les gàrgoles, els brolladors d’aigua de figures i el medalló central amb l’escut dels Cabrera, actualment molt desfigurat.
Hi han altres Fonts similars a reu de Catalunya, com la Font del Bisbe Oliba a Vic
la Font de Santa Anna de Barcelona
I també. la Font de l’Església de Solsona
——————————————————————————————————-
ACN – BLANES LA SELVA DIMARTS, 3.12.2013. 15:23 H
La Noticia : La Font Gòtica de Blanes, declarada bé cultural d’interès nacional. El Govern ha acordat declarar l’església de Santa Mariade Guissona i la Font Gòtica de Blanes com a bé cultural d’interès nacional (BCIN). L’església de Santa Maria es va iniciar l’any 1776 sobre les restes de l’església vella de la qual es conserven la capella de la Mare de Déu del Claustre i la del Sant Crist.
Com diem, el temps passa també per les fonts i les va envellint, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de Gòtica de Blanes, perduri per molts segles mes…
Text i recopilació de Fotografies : Ramon Solé
Em pregunto com és que ara m’hi fixo, quan en aquest blog aquest és el sisè article que s’utilitza la paraula “envellies” en el títol. Aquesta vegada he volgut saber què vol dir el mot i he consultat el diccionari de la llengua catalana. No hi figura cap entrada com a nom o adjectiu. Només he trobat el terme, associat al verb envellir, del qual apareix la forma en la segona persona singular del pretèrit perfet. Però què vol dir en aquests casos parlant de fonts?. Estaria bé que ho aclareixis.