Un Passeig pel costat de la Riera a Cardedeu

Arbres, vegetació i aigua, son les claus bàsiques d’aquesta passejada que us proposo avui, per les rodalies de la riera a Cardedeu.Podem començar front la Granja Viader, i prop de la carretera de Sant Celoni a Granollers la N-II, des d’aquest punt anirem remuntant la riera, ens trobarem un pont per creuar la riera tant el cotxes com la gent que circula per aquesta zona.Seguim entre arbres, pins i altres, estem en el Passeig de la Riera, deixem a la dreta un monument a Joan Amades, Trobador de Costums Populars Catalanes.Entrem en una zona que els vehicles no poden circular, un pont peatonal ens permetria passar a l’altra vorera de la riera, que si a plogut fa poc, veurem baixar una generosa quantitat d’aigua per seu costat podem veure bosc de Ribera divers.Anem pujant, i a l’arribar a les Pistes de tenis, ara el Passeig es diu del Mestre Alexandri , veurem uns jardins amb un Parc Infantil i uns Pins centenaris.Estem al Parc del Pinetons, uns ampli lloc de lleure, on hi han taules banc i fonts d’aigua de xarxa.( La part baixa)Si seguim pel costat de la riera a munt, passarem per nombrosos plàtans i un altra pont peatonal, mes bonic que l’anterior, amb arcades metàl•liques. Hi ha algun pou i aparells fer fer esport o gimnàstica.En la part mes alta del Parc Nou o Pompeu Fabra, on hi ha l’Auditori i Esportiu Municipal, on es celebrant actes tant musicals com populars i esportius.Per les seves rodalies hi ha mes arbres, gespa, zona de pic nic lliure amb taula i bancs i fonts i un altre Parc Infantil, estem en l’Avinguda 11 de Setembre,Front mateix hi ha el famós i antic Parc dels Pinetons en el Passeig de Pau Casals. ( La Part Alta)Des d’aquest punt si seguim pujant pel costat de la riera arribaríem en uns minuts, al Parc de la Font dels Oms, on hi ha una zona de Pic nic i una petita i antiga resclosa, que ja vàrem fer un article en el seu dia d’aquest paratge :

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/06/02/fonts-parcs-i-…es-de-cardedeu/ ‎

Sols cal dir que aquests conjunts de Parc, s’hi fan anualment la Fira d’Entitats, així com diferents actes i atraccions de La Festa Major de Cardedeu
Text i Fotografies : Ramon Solé

Ens parlen les fonts naturals ?

Moltes Fonts Naturals ens parlen…, ens diuen el que pensen…, el que senten… i fins hi tot, el que varen ser fa molts anys en rere… i el que voldrien ser ara mateix… i nosaltres tenim de ser receptors d’uns sentiments quan estem front d’aquestes fonts d’aigua, que allí estan i allí es queden, m’entres nosaltres ens anem … fins i tot podria ser que hi tornem un altra cop o mes vegades dintre de la nostra vida…Veritablement, no es exactament així, per ho, quan aneu a una Font i algú que l’ha construït ,o be, l’arranja’t , ha posat un cartell volen expressar un sentiment, un record, un missatge, un vers , un…., no us heu parat un moment a llegir-ho i a pensar el seu significat ?He volgut fer un recull avui de diferents cartells o rajoles de ceràmica que l’autor o qui l’ha posat en la Font , en un costat o de munt d’ella, ens a volgut donar o expressar un missatge.Quin missatge ens transmeten les fonts amb el seu parlar ?A vegades un vers d’un poeta català famós, que pot fer referència a la mateixa font o un fet que passes allí mateix o proper.Un bon consell, que caldria seguir i a la vegada, ens demana el respectar el lloc on estem i la pròpia font.Un fet miraculós, que es creu es podria haver succeït prop de la font.Sants i Verges, al de munt de la font…… fan que. qui arribi en el lloc, cregui o no en lo Diví, respectin uns sentiments que els altres tenen.

De vegades, es posen imatges mes a viat paganes… que podent fer referencia a nom de la font.Inclòs, a vegades fem d’una font, un lloc de polèmica o política, que no pas volguéssim veure nosaltresL’Amor, moltes vegades esta present en una font natural, i fa que es converteixi en un lloc romàntic i a la vegada feliç i acollidor.O… també, amb un sentiment de Pau…A vegades una font ens pot expressar la duresa de la tristesa, melancolia, i podria ser, de la mateixa mort…Fonts amb plegaries, com les dels Ocells i de l’Arbre, allò que ells cridant, per que el ser humà sigui respectuós amb el medi ambient.O, d’un Torrent de les Mil Veus, que volen expressar tot el que em volgut dir en aquest mateix Bloc, en el dia d’avui.Senzillament :
Moltes Fonts Naturals ens parlen…, ens diuen el que pensen…, el que senten… i fins hi tot, el que varen ser fa molts anys en rere… i el que voldrien ser ara mateix… i nosaltres tenim de ser receptors d’uns sentiments quan estem front d’aquestes fonts d’aigua, que allí estan i allí es queden, m’entres nosaltres ens anem … fins i tot podria ser que hi tornem un altra cop o mes vegades dintre de la nostra vida…

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat a la llarg de l’Historia

La Plaça de les Fonts, a la llarg de l’historia de Olesa de Montserrat ha tingut molts de noms com ara Plaça Pública, Plaça Major, Plaça de la Constitució, Plaça de la República, Plaza Nacional o Plaça de la Verdura, que era on antigament s’instal•lava el mercat setmanal de verdures, per estar al centre del poble, amb unes cases molt antigues com cal Bia i disposava dels porxos creant un tipisme seu propi.

Sobre el anys 1693, ja consta que en aquest lloc hi havia la Bassa coneguda com la Bareia.
L’any 1858 es dugué a terme la primera reforma que transformà tot l’espai erigint-se una font adossada a unes cases que eren al mig de la plaça. Aquesta font amb set brocs i una sortida gran, tenia 6 brocs en forma de cara femenina i donaven aigua de la mina provinent del carrer Santa Oliva, d’aigua més aviat càlida, mentres que l’aigua que sortia pel brollador en forma de cap de dimoni provenia de la mina de la font d’en Roure i era de temperatura més freda. En aquesta mateixa font hi havia una làpida de marbre commemorativa de la seva construcció i per l’escut de la vila

En 1919, els brolladors sortien d’un pedestal quadrangular de pedra situat a un nivell inferior amb 6 esglaons per baixar-hi.
L’any 1942 es va modificar els bancs que voltaven la font i es va substituir el fanal per un copó.

La font actual és dels anys noranta, i conserva les set cares.

Recopilació i informació històrica i fotografies : Ramon Solé

Les Fonts Naturals amb aixopluc

Entre el 1750 al 1900, va sorgir en aquest període, que les fonts naturals tenien un estil de construcció peculiar, donant-li una importància l’aixopluc de la gent per quan anés a fer una fontada o a recollir aigua, poguessin guarir-se dintre de la font, en cas de malt temps, com pluja, fred o fort vent.L’obra en general era feta amb l’aprofitament de pedres o rocs de la mateixa zona, o be, ja mes modernament en maons. La forma mes usual, consistia en fer una cavitat amb sostre de volta, i la font al centre, amb la seva pica amb desguàs al torrent proper.I en un o dos dels laterals interiors, disposava d’uns seients de pedra. El terra, en general, també estava fet d’obra.A fora i als seus laterals, en alguns casos, hi havien uns altres seients de pedra, al marge que hi haguessin taules amb bancs per les explanades de les rodalies.Per fora no tenien cap ornamentació, tampoc d’acabats de ningun tipus. Mes a viat, era una estructura molt senzilla.Prop d’ermites o santuaris o masies importants, es van construir unes mes ben fetes i acabades, en forma de caseta o ermitatge, on la resta d’estructura era com l’anterior, font al centre d’un o varis brocs i seients als laterals. La diferencia es que havia algun Salt /Santa sobre els brocs d’aigua.Per últim, tenim les glorietes, podien estar edificades sobre mateix de la Font o a un dels seus costats. En alguns casos les columnes que sostenia la teulada era de fusta, i en altres, feta de totxanes i amb el sostre amb en teules.Poden tenir o no seients d’obra, en cas de no tindre’ls la gent que anava a la font ho tenia que portar.En general, estava edificada per l’ús del propietari de la Finca privada i a prop de la masia, estava molt restringit l’ús a les amistats que els amos o masovers volguessin.En el transcurs dels anys, hi si no hagut un mínim manteniment, moltes estructures que feien d’aixopluc s’han anat caient o deteriorant.Les dimensions de qualsevol de les tres estructures, variava a criteri del qui les construïa o del propietari.El mes important, és que l’estil que va posar-se de moda per l’aixopluc de les persones, va a afavorir tal com dèiem al principi, en molts casos, de no mullar-se, del vent i del fred i ser un lloc mes confortable per la gent que hi anés a la Font.

Text i Recopilació de Fotografies Antigues : Ramon Solé

Muntanya – Un caminada fins a Sant Esteve del Coll de Llinars del Vallès

L’Ermita de Sant Esteve del Coll, es com un mirador a una part del Vallès i al Baix Montseny, podem com si fos una balconada mirar i observar, des de la població de Cardedeu o Llinars i totes les muntanyes que formen el massís del Montseny.Podem indistintament iniciar el recorregut des de Cardedeu o be, des de Llinars del Vallès.Anirem per la vorera del riu Mogent, pel camí de passejada i paral•lels a les naus industrials de Llinars

A l’arribar a un camí ample que baixa al riu , al creuem, seguirem tot recta per una ample pista que passa per sota de l’Autopista, la carretera de l’Eix i del tren de l’AVE.

A les hores entrem al bosc, trobarem alguna indicació de recorregut a peu, iniciem una suau pujada, a la nostra dreta deixarem un bosc d’alzines i altres arbres centenaris.Al poc, ens trobarem que dreta i esquerra, el bosc esta net de vegetació, que s’ han iniciat aquests treballs a mitjans de l’any 2014.Seguirem remuntant en un fort desnivell, durant uns vint minuts i casi a la part mes alta que farem avui i poc abans d’arribar a l’Ermita, veurem una antena de telecomunicacions, des de on podrem veure el paisatge del Montseny i rodalies.Fem una recta i ja el camí es planer, fins l’Ermita que ens surt a la nostra dreta.Al costat esquerd i a peu mateix del camí i elevat, una alzina ens crida l’atenció, tant sols per les arrels aguanta com pot uns tres metros sobre el terra.
Arribarem a una cruïlla de camins, deixarem el que be de l’esquerra nostra, que ens portaria a la Carretera de Cardedeu a Dosrius en el punt on està el Coll .Girem a la dreta i passem per un arbust , un Arboç, monumental i catalogat.Fem uns pocs metres mes, i arribarem a l’Ermita de Sant Esteve del Coll, molt ben conservada i comus deia al començament, en un lloc molt estratègic amb bones vistes.Darrera de l’ermita, hi ha un modern cementeri molt ben cuidat.Davant de l’entrada a l’ermita, hi ha un jardí amb un petit auditori, per fer l’Aplec o Sardanes i en una petita Font d’aigua de xarxa.En aquest lloc es un punt ideal per esmorzar i continuar camí fins la Torre del Moro, per ho axó serà en una altra ocasió.Ara per tornar podem fer-ho per la Urbanització de Can LLeget, que ens portarà directament a Cardedeu tot seguin els cartells indicatius.O be, tornar per el mateix lloc per on hem pujat.Ens ha sigut una tranquil•la caminada que…, axó si, podem fer-la en qualsevol època de l’any.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Curiositat – Diverses Fotografies que son veritablement curioses relacionades amb l’aigua

La Font de Sant Bertomeu a UlldemolinsEsta situada sota d’una balma, es curiosa per que l’aigua sobrant de la font van fer uns canalons i anava a parar a 4 bidons de plàstic enterrats, per disposar l’aigua per algun pagès i/o ramader d’aquest municipi.

La Font dedicada a la Verge de Montserrat de MataróAquesta antiga font a prop de la seva masia, quan l’aigua revé amb força degut a les grans pluges, per que no sobresurti de la pica, es posa una fusta o tros d’uralita, evitant mullader i fangueig per les rodalies de la font.El pou mes gran de la comarca a SerinyàPer la carretera sortint de Serinyà direcció Besalú, hi ha la masia del Pont i al seu costat hi ha el seu pou, que es caracteritza perquè es el mes gran en diàmetre de la Comarca i d’altres llocs de Catalunya , està es des usFonts, recollir aigua amb precaució

A vegades al visitar una font, m’he trobat que la gent que agafa aigua per casa, prengui alguna mesura, per exemple, de filtratge amb un colador i a sobre un tros de roba, per evitar que impureses com petites brosses o terra caigui a dintre de la garrafa.O be, per recollir tota l’aigua i que no és perdi ni una gota, posant un embut a la garrafa.Una Font amb porticó en la GraneraAquesta font sempre a tingut com un porticó que es pot mantindré elevat m’entres s’agafa aigua i desprès es baixa deixar-la resguardada de les inclemències i evitar l’embossament del desguàs per les fulles o altres elements.

La Font amb orelles de Maçanet de la SelvaAquesta Font esta situada en un jardinets darrera de l’Àrea de descans de l’Autopista de La Selva i a prop del torrent de Torderola. Te forma de cap amb unes orelles grans.

Desguassant el Pantà a corre cuita

Impressionant imatge que podem contemplar quan hi ha una gran acumulació d’aigua a un pantà, podem contemplar amb la pressió i força en que surt l’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Conill de Pujalt

Segons una llegenda popular, afirma que la Font del Conill,  ja existia en època de l’ocupació musulmana en aquest territori.Està situada al camí que va de Pujalt a Sant Martí Sesgueioles.
Fa anys, es va projectar i portar a terme, una recuperació de la mateixa Font i rodalies, disposant de zona d’acampada i d’esplai a l’aire lliure, que disposa de serveis de barbacoa, zona infantil, taules, bancs, zona d’acampada protegida, aparcament per a cotxes.

No es un lloc massa conegut, que fa que a la vegada molt tranquil per la gent i famílies que passin el dia en aquest lloc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El temps també va passant per les fonts i les va envellint…, com La Font Gòtica, un monument al centre de Blanes

Un dels espais que crea atenció i molt fotografiat a Blanes, és la Font Gòtica situada en el carrer Ample d’aquesta població.La seva construcció fou encarregada per la filla del Comte de Prades, Na Violant , vescomtessa de Cabrera, a principi del s. XV. per poder atendre les necessitats de tindre aigua potable, en aquells temps. per la gent del petit poble coster.Per la seva forma hexagonal es creu estava situada al mig d’una plaça, on hi havia arcades al vell mig del carrer Ample, que no era tal com és el traçat actual.
Cal destacar molt tots els seus elements ornamentals :La cresteria que envolta la part superior amb els seus 24 esvelts pinacles molt ben treballats, que ens poden recordar a una corona, les gàrgoles, els brolladors d’aigua de figures i el medalló central amb l’escut dels Cabrera, actualment molt desfigurat.Hi han altres Fonts similars a reu de Catalunya, com la Font del Bisbe Oliba a Vic la Font de Santa Anna de BarcelonaI també. la Font de l’Església de Solsona——————————————————————————————————-
ACN – BLANES LA SELVA DIMARTS, 3.12.2013. 15:23 H

La Noticia : La Font Gòtica de Blanes, declarada bé cultural d’interès nacional. El Govern ha acordat declarar l’església de Santa Mariade Guissona i la Font Gòtica de Blanes com a bé cultural d’interès nacional (BCIN). L’església de Santa Maria es va iniciar l’any 1776 sobre les restes de l’església vella de la qual es conserven la capella de la Mare de Déu del Claustre i la del Sant Crist.
Com diem, el temps passa també per les fonts i les va envellint, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de Gòtica de Blanes, perduri per molts segles mes…

Text i recopilació de Fotografies : Ramon Solé

Llibre – Aproximació als Pous de Glaç i de neu de Catalunya

AYMAMÍ, GENER

ISBN: 978-84-85678-28-0
Col•lecció: Arxiu Bibliogràfic de la UEC
Preu: 6,00 €
Pàg:52
Format: 17 x 24 cm

Text extret del llibre:
… Més endavant, vam saber que es tractava d’un pou de gel o de glaç, d’un lloc on es guardava el gel o la neu a l’hivern i que l’ús d’aquest glaç conservat, ja sia en pous o en forats arrecerats en llocs ombrívols de la muntanya, es convertí, al llarg dels segles, en una necessitat i esdevingué un negoci a l’ensems que ocupà una part important en el període de desenvolupament pre-industrial de Catalunya…

Recull de la Informació : Ramon Solé

Una caminada per les Fonts naturals de Vilassar de Dalt # 2

Com deia ahir, avui dedicaré l’espai a les Fonts Naturals que per primera vegada vaig conèixer en la meva infantesa per dintre del municipi de Vilassar de Dalt i que podrem visitar tot fent una caminada de poques hores de duració :
Surtin del Vilassar pel carrer Angel Gimerá direcció per la pista que puja direcció a Can Boquet, hi ha l’antic Torre – Molí, que varem ja comentar ahir.

Pou del CollSituat en el Coll de Can Boquet, al costat de la caseta d’informació del Parc.

Font – Mina de Can BoquetEsta en un angle dels conreus d’aquesta propietat, fa anys que es va tapar la bassa on anava a parar l’aigua de la mina.Font d’en DirolEntre els límits del Vilassar i Cabrils, sota del Turo del Roure, el camí surt abans d’arribar al Dolmen de la Roca d’en Toni, sota mateix d’una corba de l’antic camí que porta a Cabrils i al mig d’un bosc d’alzines, hi ha aquesta petita font, que moltes vegades la trobarem seca.Font FredaDes del Dolmen La Roca d’en Toni, baixarem per la pista que porta a una masia que te cavalls per equitació, seguirem amb una forta baixada, fins una cruïlla de camins i agafarem durant uns 15 minuts pel camí de la nostra dreta, cal vigilar a l’esquerra un corriol indicat per un cartell, ens portarà fins aquesta font.Disposa d’una explanada amb taula i pedres per descansar o per fer un àpat.Font d’en MametSi partim de la caseta de informació del Parc, agafarem el camí que baixa direcció a Vallromanes, si ens fitxem a l’esquerra del camí i pròxim a ell, hi ha les restes d’una antiga canal.A uns vint minuts haurem arribat a peu de la riera, on a la dreta del camí hi ha la Font d’en Mamet, que tindrem de baixar un cert desnivell.Aquestes son les fonts mes importants de Vilassar de Dalt, entre altres que em surten a la memòria i al record, algunes ja s’han perdut per sempre.Voldria destacar la Font de Can Colomer, que era situada molt a prop del poble i anava a l’estiu quan era jo petit, moltes vegades a berenar i que actualment, és projecta fer un arranjament i recuperació d’aquesta font o lloc.

Text i Fotografies : Ramon Solé