La Font de Canaletes de Barcelona, un passat i un present …

hghghgPodríem dir que la Font de Canaletes de Barcelona,  forma part de la simbologia de la Ciutat, al estar en les Rambles i a prop de la Plaça Catalunya, milers de persones cada dia hi passant pel seu costat i d’aquestes, parent un moment per veure-hi l’aigua que surt de les 4 aixetes.

Barcelona - Ft. Canaletes

Per que del seu nom …Canaletes ?, cal remuntar-nos al segle XIV, hi havien unes canals que portaven l’aigua a Barcelona, des de Collserola, una derivació va ser la que surtis en forma de font, molt gent del barri, anava a buscar l’aigua en aquest punt.

branguli-fuente de canaletas

El segle XIX, va instal-lar  l’actual Font de Canaletes. Un monument de ferro composat de quatre brolladors sobre els quals hi destaca l’escut de Barcelona.

Fffft

La font es culmina amb un fanal, abans era de gas, de quatre braços. Símbol i lloc de trobada, són molts els Barcelonins i els visitantsde la Ciutat, que diàriament fan una parada i un glop de l’aigua de Canaletes,

Cartell

on la llegenda diu que “ qui beu aigua d’aquesta font s’enamora de Barcelona i sempre torna a la ciutat “.

??????????

També es lloc de trobada per grans esdeveniments i celebracions esportives.

DSCN0633

Cal dir, que hi ha altres fonts similars, repartides per Barcelona, com la font que trobem al Portal de l’Àngel, Gran Via…  per ho no tenen la llegenda, l’historia, ni configuren el poder d’atracció com la mateixa Font de Canaletes a les Rambles de Barcelona.

Portal de l'Àngel

Portal de l’Àngel

Recopilació del text i Fotografies

Ramon Solé

 

 

La Curiositat : Un racó d’aigua amb gracia…

A l’anar pel camí que puja al Santuari de Cabrera (Osona), ens varem trobar aquesta simpàtica família que estaven prenen un bany en una cavitat on surt aigua neta i fresca.

DSCN0463

Tranquils, no es van immutar al veure’ns, i nosaltres els varem deixar que fessin el bany, que per cert, feia molta calor…!

DSCN0463 - copia

Text i fotografies

Ramon Solé

 

La Bassa de La Mata al Parc de Sant Llorenç del Munt

Des de Terrassa anirem a Matadepera i ens en filarem per la carretera BV- 1221, fins el Coll de Estenalles, on a la nostra dreta hi ha la casa d’Informació del Parc de Sant Llorenç del Munt i La Mola.

La Mata

A l’esquerra tenim una pista que puja fins la gran Masia de la Mata, enseguida veurem la gran Bassa de la Mata, que és subministra gracies al recull de l’aigua de la pluja.

Vista general 2

És un lloc important per veure amfibis i altres animalons que depenen de l’aigua.

Vista general

Aquest lloc es punt de partida de varies rutes o excursions, una de les quals que es pot fer fàcilment, és anar fins la molt coneguda Font Freda.

Bassa La Mata

Per a mes informació :

http://trailsantllorenc.blogspot.com.es/2011/01/bassa-de-la-mata-900-m.html#.U26JGqJaRco

Text i recull de fotografies

Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Can Parera de Cànoves i Samalús

Per arribar a La Font de Can Parera, podem agafar  per la carretera de Cardedeu a La Garriga, i tant just entrem pel trencall que porta al nucli d’aquest petit poble, ens dirigirem a peu, per una pista a la nostra esquerra, on a poca distancia esta ubicada  l’antiga Font de Can Parera.

???????????

Les seves abundants aigües donen directament al safareig de la masia.

DSCN0019

???????????

Podem veure i intuir, que l’aigua sobrà anava a parar a una gran bassa pel us del regatge dels conreus que en el seu dia havien, ara ja no hi arriba l’aigua i tampoc, hi han conreus a regar.

???????????

El lloc es molt humit i ombrívol i a passar d’estar a poca distancia del centre del poble, casi no hi va ningú a fer-hi estada i l’aigua ja no es considera excel·lent con es creia el segle passat,  i es una verdadera llàstima, donat que el lloc molt bonic i tranquil.

???????????

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Muntanya –El Pont Romànic i El Salt del Molí de Vidrà

??????????

DSCN0917

Partim aquest itinerari de muntanya des de Vidrà, agafarem un camí ample i ben indicat per cartells

DSCN0899

fins arribar a una granja, que girarem per la nostra esquerra tot fen una baixada suau fins una cruïlla que agafarem un camí estret  que anirà baixant de nivell i amb moments que tindrem certa dificultat, tant per que trobarem grans blocs de roca al terra com àziga sagues pronunciades que tindrem d’anar molt en comte.

DSCN0852

A l’arribar al riu Ges, passarem per sobre el Pont Romànic, que sembla acabat de construir, esta molt ben conservat.

DSCN0853

Seguirem per un camí que anirà pel bosc paralel.lel al riu fins arribar al caient del salt del molí, allí, baixarem per un senderó per costat mateix de l’antic Molí del Salt, que ja dedicarem un espai en el bloc en el seu dia.

DSCN0854

DSCN0855

Seguirem camí avall fins arribar al Salt i gorg del Molí.

DSCN0857

DSCN0856

DSCN0872

DSCN0870

Lloc molt bonic, que a l’estiu invita a refrescar-nos un xic.

DSCN0871

DSCN0875DSCN0874DSCN0873

DSCN0876

Un cop em descansat, passarem per una passera el riu Ges, i seguirem el sender que ara puja molt fortament muntanya a munt, fins uns deu munits que sortirem a un camí ample que va a Sant Pere de Torelló passant per la Font de La Tosca dels Degollats o be, el camí de tornada a Vidrà que en poc mes de vint minuts arribarem al punt de partida.

??????????

Aquest  Itinerari el podrem fer amb un matí tranquil·lament. Es circular d’anada i tornada a Vidrà, podem anar tota la família, sempre que anem en compta de els desnivells i certs obstacles de les roques i pedres fins arribar al Salt.

DSCN0932

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El balneari de la Fontsanta, han passat mes de 160 anys des de la seva construcció

Des de Torelló agafarem el trencall de la carretera BV – 5224,  abans d’arribar a Sant Pere de Torelló i tot just  passant el pont de l’Aníjol, agafarem un camí de terra a la dreta, ombrejat per un Arbrat, a uns 200 metres, arribarem a una explanada on deixarem el vehicle. DSCN0694 En aquest lloc hi ha una edificació totalment abandonada i en molt mal estat, és part del Balneari de Fontsanta, situat al costat dret del riu Ges. DSCN0692 Va ser Construït el 1847, havia allotjat gent de la Comarca d’Osona i de la burgesia provinent des de Barcelona,  que volia gaudir del lloc, prendre les aigües medicinals de les seves fonts i fer repòs. DSCN0693 DSCN0681 Era un Balneari amb una edificació molt bonica amb una capella annexa i l’antiga Masia. Disposava de jardins per les rodalies i es podia fer una passejada per anar a beure aigua a les fonts a bora del riu Ges. DSCN0691 DSCN0689 Bàsicament te dues Fonts – Medicinals,  la font Pudenta  que és sulfurosa DSCN0687 St V. Torello - Ft Podenta -La_Fonsanta i  la font del Ferro que en aquest cas, és ferruginosa. DSCN0685 Les qualitats terapèutiques d’aquestes aigües eren especialment indicades  en les malalties herpètiques, cutànies, escrofuloses, asmàtiques, etc. DSCN0683 font del ferro Segons es diu, ja en època dels Romans i la dominació dels Àrabs, eren ja conegudes aquestes aigües com a medicinals. DSCN0686 DSCN0688 Hi ha una tercera, que dona un safareig al costat d’un camí, no creiem que sigui medicinal. DSCN0684 St . V. Torello - Safareig -La_Fonsanta Actualment les tres fonts estan seques, en ocasions que a plogut molt o periòdicament, hi surt aigua, per ho no es aconsellable beure-hi donat que surt contaminada pels alts nivells de nitrats. i a la Font de la Llonganissa Safareig - Fontsanta DSCN0682 A principis del segle XX, la Font Santa esdevingué un important balneari d’aigües termals. Sant Pere de Torelló - Ft Santa 3DSCN0690 Després de la guerra civil, l’edifici fou abandonat i s’anà deteriorant amb el pas dels anys. Sant Pere Torelló - Ft Santa 2 Sant Pere de Torelló - Ft Santa 4 Recopilació de informació i postals antigues : Ramon Solé

Fotos actuals : Ramon Solé

Poema – Les Fonts i les muntanyes

Arbucies - Gorg Nou

A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.

Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal
venir del fosc naixement
a regalar-me la boca,

i m’entrava pit endins…
I amb els seus clars regalims
penetrava-m’hi ensems
una saviesa dolça.

Quan m’he adreçat i he mirat,
la muntanya, el bosc i el prat
me semblaven altrament:
tot semblava una altra cosa.

Al damunt del bell morir
començava a resplendir
pels celatges carminencs
el blanc quart de lluna nova.

jjjj

Tot semblava un món en flor
i l’ànima n’era jo.

Jo l’ànima flairosa de la prada
que es delita en florir i en ser dallada.

Jo l’ànima pacífica del ramat
esquellejant pel bac mig amagat.

Jo l’ànima del bosc que fa remor
com el mar, que és tan lluny en l’horitzó.

I l’ànima del saule jo era encara
que dóna a tota font son ombra clara.

Jo de la timba l’ànima profonda
on la boira s’aixeca i es deixonda.

I l’ànima inquieta del torrent
que crida en la cascata resplendent.

Jo era l’ànima blava de l’estany
que aguaita el viatger amb ull estrany.

Jo l’ànima del vent que tot ho mou
i la humil de la flor quan es desclou.

Jo era l’altitud de la carena…

Els núvols m’estimaven llargament,
i al llarg amor de l’ennuvolament
congriava’s mon ànima serena.

Sentia la delícia de les fonts
nàixer en mon si, regal de les congestes;
i en l’ampla quietud dels horitzons
hi sentia el repòs de les tempestes.

I quan el cel s’obria al meu entorn
i reia el sol en ma verdosa plana,
les gents, al lluny, restaven tot el jorn
contemplant ma bellesa sobirana.

Però jo, tota plena de l’anhel
agitador del mar i les muntanyes,
fortament m’adreçava per dur al cel
tot lo de mos costats i mes entranyes.
————————————————-

A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.

                                                       Autor :  Joan Maragall

Montseny- Ft.Can Bosc

Recopilació del Poema i Fotografies Antigues : Ramon Solé

 

Llibre : Les cent fonts d’Avià

fonts d'Avia

Autors : Rossend Mangot  i Josep Burniol

Idiome : Català

Nombre de Fonts : 130

Preu de venda :  20 euros

Descripció Editorial:

És el títol del llibre que han escrit Rossend Mangot i Josep Burniol, i en el qual expliquen totes les fonts que hi ha hagut al llarg dels anys al municipi. Un extens treball d’investigació els ha portat a descobrir-ne unes 130, de les quals la majoria ja s’han perdut.

A l’obra però, han volgut recuperar la història de les fonts, dels masos, també històries i anècdotes. il•il·lustrat amb moltes fotografies, amb mapes que situen les fonts, i amb explicacions de cada una, el llibre permet fer-se una idea molt precisa de la importància de les fonts i de l’aigua a Avià, i de com ha canviat amb els pas dels anys.

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

 

Pou de Glaç de Can Bosc de Llinars del Vallès

Des de Llinars del Vallès, anirem per la B- 510 direcció a Dosrius, i a l’arribar al coll de Can Bordoi, la deixarem per la pista de l’esquerra que porta a l’Urbanització Massuet. Abans d’arribar-hi, ens desviarem de nou a l’esquerra per una pista que passar per l’Ermita del Far i Restaurant, al poc arribarem a la majestuosa masia de Can Bosc, ja em entrat al Parc del Corredor – Montnegre.

Pou de Glas El Far B

Deixarem el cotxe en l’aparcament de Can Bosc que la Diputació a condicionat, i a peu anirem per un camí ample que surt a pocs metres a l’oest. A pocs minuts i a l’esquerra del citat camí, hi ha el Pou de Glaç de Can Bosc.

Va funcionar des del s. XVIII fins a principis del XX. El gel es recollia per les rodalies per medi d’unes basses o cisternes on retenien l’aigua i un cop gelada, era tallada i es transportava per emmagatzemar-se al Pou de Glaç, fins que arribava la primavera que és portava amb carro a una important Ciutat o a Mataró.

Pou de Glas El Far C

Una de aquestes Basses, estava on avui en dia, hi ha la Font del Ferro, a poca distancia del Pou.

???????????

El Pou de Glaç de Can Bosc, sols si conserven les parets i poc mes, com podem veure no era massa gran, axó ens fa comprendre que tampoc disposaria de massa gent treballant en ell.

Pou de Glas El Far A

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Les bruixes del gorg Negre del Sorreigs de Santa Cecília de Voltregà

La llegenda popular diu que a prop del Gorg Negre de la riera de Sorreigs hi ha el lloc conegut com la plaça de les Bruixes. Era el punt de reunió de la bruixes de la comarca, i quan volien fer mal al pagesos dels pobles propers, feien els seus sortilegis i provocaven que del Gorg Negre sortissin les grans tempestes i xàfecs que en moltes ocasions acabaven amb les collites fetes totalment malbé. ffg A prop del citat Gorg i a la seva vora, hi havia un pedregar que feien com uns sotets, que ara ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s’han emportat la roca i és com s’hi l’hagués llimada, ara ja no es nota res. 20140615_151406 La contra ofensiva per evitar aquests mals, era que  els capellans del poble i baixaven cap la riera de Sorreigs en processó i allà, en els sotets hi posaven l’aigua beneita. I acte seguit beneïen aquell lloc, així com el Gorg i la plaça de les bruixes, perquè no hi haguessin aquells temporals i les bruixes s’allunyessin del lloc. 20140615_152128 A continuació tornaven pel mateix camí resant i fins l’església del poble per donar gràcies a Deu.

Recopilació del text : Ramon Solé

Fotografies :  Ramon Badia