L’Historia de la Font de la Porta Ferrissa de Barcelona, una font de ciutat

La Porta Ferrissa o de ferro, era una de les portes d’entrada a la ciutat medieval emmurallada de Barcelona del segle XIII. La muralla recorria el traçat de l’actual Rambla, i per tant, tot el que quedava a la part nord de l’antiga riera, es considerava fora de la ciutat.

La font ja està documentada en l’any 1604, les seves aigües provenien com la de Canaletes d’unes mines o deus d’aigua de Collserola,  però no es trobava en el lloc on la veiem avui dia, sinó a l’altra banda de la Rambla. Els barcelonins, doncs, havien de sortir de la ciutat per la porta de la muralla i creuar la riera per anar a buscar l’aigua d’aquesta font, amb totes les incomoditats o inclòs, els perills que axó suposava en aquells temps.

La gent van sol·licitar als jesuïtes, que l’aigua és portes mes a prop a peu de muralla i ells ho van demanar a les autoritats que traslladessin la font a una de les torres que flanquejaven la Porta Ferrissa, i així es va fer.

Actualment,  la trobem adossada a un edifici del segle XVIII on fa cantonada a les Rambles.

Recopilació de la informació i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de l’origen de Setcases

Llegendari que diu que una família de ramaders, un pare i set fills que no havien pujat mai a muntanya, es va aturar al Pla dels Hospitalets perquè les ovelles pasturessin.

Quan feia dos dies que hi eren, va començar a nevar i els fills restaren meravellats perquè no havien vist mai aquelles volves blanques. Corregueren a dir-ho al pare que era cec. El pare els explicà que allò era neu, que arribaria a cobrir tota l’herba i que les ovelles es moririen de fam.

Van anar-se’n tot seguit avall i el pare va decidir que romandrien allò on hi hagués saüc i allà es van quedar.

El lloc era planer, ric en pastures, fonts i força aigua i cada un dels fills va construir la seva cabana, en total set.

Per això el poble que va créixer a l’entorn de les primeres cabanes és conegut amb el nom de Setcases i va creixa tant en habitants com en cases.

Recopilació del Text i recerca de Fotografies : Ramon Solé

 

La Curiositat : La Font de Maricel de Sitges

Situem-nos  en la part mes antiga i a la vegada mes senyorial de Sitges, i comenceu la visita en el carrer Fonollar, veurem que totes les cases formen un conjunt de palauets, totes ben pintades de blanc, i que destaca el Palau – Museu de Maricel. A la façana trobarem aquesta font  tant peculiar, es troba en la part pròxima a l’entrada del Palau Maricel. Al costat dels dos brocs d’aquesta font, hi ha un cartell per cada un d’ells,  es  llegeixi en a l’esquerra i que diu: “Aquesta aigua no és bona per beure”,   i a la dreta : “Aquesta sí, però no raja sempre”. De fet es una font ornamental, no raja mai aigua, la pica te forma de sepulcre, distingirem l’escut heràldic sobre la mateixa font, i els brocs en forma d’animals on figura que per la boca sortia l’aigua. Deixeu-vos portar i feu un tomb per tots aquests carrers i carrerons fins arribar a l’Església parroquial, que presideix  i destaca, entre la mediterrània i les cases de la població de Sitges, i en una placeta a prop, hi ha una font d’aigua de xarxa,que destaca l’ alta palmera al centre. Text  : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Ramon Solé

Poesia – Dice la fuente

No se callaba la fuente,

no se callaba…

Reía,

saltaba,

charlaba… Y nadie sabía

lo que decía.

Clara, alegre, polifónica,

columnilla salomónica

perforaba

el silencio del Poniente

y, gárrula, se empinaba

para ver el sol muriente.

No se callaba la fuente.

no se callaba…

Como vena

de la noche, su barrena,

plata fría,

encogía

y estiraba…

Subía,

bajaba,

charlaba… Y nadie sabía

lo que decía.

Cuando la aurora volvía…

Autor : Manuel Machado (1874-1947)

Recopilació del text i Fotografies Antigues : Ramon Solé

Fotogradia actual : Judit

Els tres Pous de la Plaça de Sant Antoni de Sant Cugat del Vallès

En el centre de Sant Cugat del Vallès, a prop de l’Estació dels FFCC. Catalans, un petit i curt Passatge, el de Sant Antoni ens porta a la Plaça del mateix nom,

on trobarem en fila Tres Pous, un molt a prop de l’altra, son d’estils totalment diferents.

Un de forma quadrada i disposa d’una finestra per agafar-hi aigua.

Tot seguit i al mig, hi ha l’altra de forma tradicional rodo i amb dos columnes que sobre hi ha un vell i fort tronc, on es col·locava la curriola per medi d’una galleda i una corda poder  treure l’aigua.

L’últim pou, es el mes gran, en forma de torre d’aigua, disposa d’una porta d’accés.

Ens van dir que les seves aigües, serveixen per regar els jardins i parcs públics de Sant Cugat del Vallès.

Per seguretat,  tots tres , estan ben segellats.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : la Font de la Gorga Blava de Santa Cecília de Voltregà

Des del poble de Santa Cecília de Voltregà,  sortirem pel camí que porta a dalt del turó , on esta l’ermita de Santa Perpetua, que disposa per les rodalies d’una bonica taula amb bancs un barbacoa, un rellotge de sol i el seu mirador a la Plana de Vic.

Una vegada finalitzada la visita, seguirem el camí que ara baixa direcció a la riera de Solreig. Allí remuntarem la citada riera,  en algun dels trams, el camí pràcticament  passa per dintre mateix de la riera, cal fer una mica d’aventura, i ajudats d’unes cordes que es troben permanentment allí instal·lades, podrem seguir fent via al nostre destí.

Havans d’arribar al Gorg Negre, ens haurem trobat la font de la Gorga Blava, que te forma de caseta i ubicada a peu del camí. En general disposa tot l’any d’un bon cabal d’aigua.

Passat el Gorg Negre el camí dona a un molt mes ample. Podem tornar a Santa Cecília, per un altra camí que passa a l’altre costat de la Riera i és de mes bon caminar. O be, remuntar la riera fins el poble de Sobremunt  o una tercera opció es anar al poble de Sant Bartomeu del Grau.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

 

 

 

L’Aiguabarreig del riu Ges amb el riu Ter a Torelló

A Torelló, hi ha l’aiguabarreig d’un riu modest, el Ges amb un riu important, el Ter.

En aquest punt de la seva unió, son varis els factors destacables :

És lloc important de partida de rutes o excursions per el municipi de Torelló i a reu de una part de la comarca, les trobarem indicades a traves de cartells

i senyalitzades amb GR. ( ratlles blanques i vermelles) i PR. ( ratlles blanques i grogues), on podrem conèixer rescloses , antigues fabriques vora el Ter o anar en poques hores a Vidrà o altres municipis, com Voltregà, Manlleu, etc., sempre pel costat dels rius.

Cal també destacar la fauna i flora del lloc, està ubicada en un meandre que forma el Ter, i esta sota  la part ombrívola del Puig de les Tres Creus,  a prop del Santuari de la Mare de Deu de Rocaprevera.

S’ha aprofitat per crear un parc natural on la gent de Torelló pot passejar i descansar disposa de bancs i esta a prop de la zona esportiva municipal.

No lluny d’aquí i en la vessant del riu Ges, tot abans de fer l’aiguabarreig, dona part de les seves aigües, a fabriques d’aquesta localitat,

per ho, actualment no estant en producció. Posteriorment, les aigües, tornen al seu curs normal al riu Ges i desemboca al Ter.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Noticia : Un veí de Vacarisses arranja la Font de la Guinardeu

Informació extreta de La Torre, el  diari de Terrassa independent –  Data :  09/06/2014

Antoni Dominguez, un veí de Vacarisses entusiasta i amant de la natura del municipi, s’ha prestat voluntàriament a arranjar l’aspecte de la Font de la Guinardeu, molt deteriorada a causa del pas dels anys.

Estat de la Font abans de l’arranjament

La Font un cop arrenjada

Mitjançant el material facilitat des dels Serveis Municipals de l’Ajuntament, hi ha col·locat una pedra que indica el nom de la font, a més de construir-hi unes escales per millorar-ne l’accés.

Des del consistori vacarissenc, s’agraeix i es valora molt la “seva feina totalment altruista per la millora del nostre entorn, en aquest cas, per contribuir a preservar les fonts naturals del terme de Vacarisses”.

Escales d’acces

Recopilació de la Noticia : Ramon Solé

Fotografies : Ajuntament de Vacarisses

Ha passat un segle, fem la comparació de la Font de la Pixarella d’Alpens

En la comparació de la Postal antiga de la Font de la Pixarella, amb l’actual no hi ha massa diferencia, el temps ha passat, per ho la font es conserva fa o no fa, en un mateix estil. Es molt rudimentària, com veiem, la taula i el seients son de pedra , molt antics i poc conservats. Esta en una zona molt humida i molt tranquil·la, freqüentada per caçadors i boletaires Actualment s’ha arranjat per les rodalies de la font, per ho deixant l’estil de fa cent anys en rere. Esta a les afores del petit poble d’Alpens, a prop d’una pista forestal. Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Pedra de l’Encant de Granollers # 1

El president del municipi de Granollers va ser informat de la presència de bruixes al Municipi, i és va procedir a la condemna de sis dones que foren penjades entre 1619 i 1620.

La Pedra de l’Encant, col.locada a la plaça de la Porxada, guarda una llegenda on s’explica que quan processaven junt a la Pedra a la dona marcada, la llençaven a l’aigua del riu Congost lligada :

Si no s’enfonsava, l´executavem, per ser cosa del diable

I si s’ofegava, era pel fet de ser bruixa

Recopilació del Text i Fotografies

Ramon Solé