Sant Hilari de Sacalm, la Vila de les 100 Fonts Naturals, son com balnearis a peu de carrer

Font del Ferro

Sant Hilari de Sacalm, és una població que se la coneix com la Vila de les 100 fonts, per la gran quantitat que havien repartides prop de la vila i pel bosc del seu municipi i per la seva riquesà d’aigua que conté el seu subsòl.

Font del Ferro

Font del Sider

Excel·lent lloc al cor del Montseny, on te un índex de pluges molt elevat, és una bona prova,  que disposava d’un Balneari de la Font Picant, i actualment nombroses plantes embotelladores repartides  per arreu d’aquest municipi.

Balneari de la Font Picant

Font Picant- Medicinal – Sant Josep

Antiga Font  Picant del Balneari

No sols es important per la quantitat d’aigua , si no per la qualitat d’aquesta amb la puresa en que surt a l’exterior.

Font Ariet

Font de Sant Joan

Ara fa mes de 100 anys, la gent anava a Sant Hilari a descansar i a gaudir del sol, la tranquil·litat, el ben estar  i sobre tot de l’aigua d’aquest paradís natural, que s’ha sapigut mantenir fins a l’actualitat dels nostres dies.

Font del Ferro

Font de la Noguera

A principis del segle passat, i a traves de les imatges que molts fotògrafs han deixat plasmades, ara podem nosaltres amb elles retrocedir amb el temps i veure com es vivia al voltant d’una font.

Font del Pic

Veiem les fonts com, la Vella, del Pic, del Sider,  entre moltes altres, que han canviat la seva fisonomia amb el que podem veure avui, per ho,  ens donen un sentit clar, veiem una gent plàcidament tranqui-la i col·loquial i  passen el dia en un berenador amb una font, les hores allí no compten, no hi ha presa, molta gent es coneix entre ells, per que altres anys ja han coincidit a prendre les aigua a la font.

Els  metges del Balneari i de Sant Hilari, aconsellaven al pacients,  anar a fer un passeig o una excursió a diverses fonts per prendre l’aigua mineral natural i sobre tot… medicinal.

Font del Sider

Molts estiuejants venien i encara venen a passar els mesos mes calorosos de l’estiu a aquest municipi, es fresc amb molts arbres i sobre tot te molta aigua !!!

Es ple de rutes i excursions a peu, a cavall, amb bicicleta … per poder fer i gaudir, visitant ermites, masies, algun castell,  i sobre tot,.. fonts moltes fonts. que ens farà recordar que fa mes de 100 anys, també s’hi anava per gaudir de la natura que oferia i ofereix Sant Hilari de Sacalm.

Text i Recopilació de Fotos antigues

Ramon Solé

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els tres Pous de Glaç de l’Avencó de Tagamanent

La riera d’Avencó és  la separació natural dels Municipis de Tagamanent i d’Aiguafreda.

Des de l’Edat Mitjana, les seves aigües van servir per al funcionament de molins, fargues i  acumular gel als pous de glaç.

L’Avencó és una de les valls més fredes del massís del Montseny, per tant, anava molt be per fer gel a prop de la riera.

Es van construir tres Pous del glaç pel voltants de 1701, en aquelles èpoques, els hiverns eren molt freds i duraven llarg temps.

Efectivament, de la riera d’Avencó era d’on s’extreia el gel que s’acumulava en els tres Pous del Glas, allí existents.

És van construir unes basses, que acumulaven l’aigua, aquesta és gelava, els obres la tallaven en blocs grans i la guardaven tot l’hivern fins arribada la primavera i fins l’estiu es portava amb carros bàsicament a Barcelona i el Maresme, per les necessitats de la gent per conservar els aliments i fer medicaments.

Hi han uns quinze enregistrats al Tagamanent, no obstant,  els tres de l’Avencó son els millors conservats, donat les millores d’arranjament realitzades des de fa uns anys. I aquest és coneixem per :

• El Pou Gran
• El Pou Vell
• El Pou Petit, dit també, el Fornot

Aquest pous, estan propers al Molí de l’Avencó i El Càmping, quan arribem a les nombroses taules existents del Restaurant –Moli , allí surt una camí que ens porta, al Pou Gran .

El Pou Gran de l’Avencó, és un dels millors pous de la comarca. És de planta cilíndrica i cobert amb cúpula. El parament dels murs està fet amb pedra escairada i còdols.

La cúpula arrenca a l’exterior a peu pla, sobre una petita banqueta, coronada per una filera de maó disposada a sardinell.

Te la porta de càrrega i la de descàrrega i una finestra de ventilació.

D’aquest Pou, agafarem un senderó que va paral·lel a la pista que passa pel Restaurant i va al Càmping,

ens portarà en pocs minuts al Pou Vell :

El Pou Vell de l’Avencó, és de planta cilíndrica soterrat i cobert amb cúpula que arrenca a nivell de terra.

Aquesta ara, es troba totalment  tapada per la vegetació, per la qual cosa només s’intueixen dues entrades.

Situem-nos ara a la pista que porta al Càmping, des dl camí podrem observar el Pou Petit, que esta darrera del Molí i en un costat del camp de futbol del Càmping :

El pou petit de l’Avencó, dit també, el Fornot. És de planta cilíndrica, actualment amb coberta plana degut a reformes posteriors.

Dels tres pous de l’Avencó és l’únic que mostra el cos a l’exterior, i està adossat al marge de terreny. El parament dels murs es de carreuons, còdols i trossos de maó, disposats de manera irregular.

Per a mes informació :

http://parcs.diba.cat/documents/155678/45199762-7f02-4b76-8123-f873346d55dd

Moli de l’Avencó i Restaurant

Recopilació de Informació i Fotografies

Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de L’Alzina de Santa Coloma de Gramanet

La Font de l’Alzina, esta dins del Municipi de Santa Coloma de Gramanet, és molt coneguda per la gent de les rodalies.

Podem arribar fins el barri de Les Oliveres amb l’autobús B30 i ens baixarem a la última parada de la línea. Allí agafarem una pista durant un quilometra i que ens portarà fins a peu de la font. En front mateix trobarem, el Restaurant i el Berenador  amb barbacoes, taules i bancs.

Aquesta font va ser restaurada l’any 1994, en un programa especial d’actuació, i van fer una bona feina. És un lloc agradable i molt fresc a l’estiu. Te un bon doll d’aigua tot l’any.

Text i Fotografies

Ramon Solé

 

Els Aiguamolls de Castelldefels, son com un Oasis d’aigua

Aquesta zona humida ubicades front La Universitat Politècnica de Catalunya, es com un oasis, donat que esta envoltat,  per una banda, els edificis d’aquesta universitat, per cases i carrers i per últim,  per l’Autopista.

Es tant un lloc de passeig i lleure per la gent de Castelldefels, com entre hores d’estudi dels propis alumnes i professors de la Universitat, de fet s’ha convertit amb un Parc casi Natural.

En relació a les aus existents, majoritàriament hi han ànecs de diverses especies entre altres ocells.

Esta rodeixat tot el perímetre d’aquesta zona humida de vegetació de tot tipus i de molta gespa, que fa ser un lloc ideal per prendre el sol.

Esta molt a prop del Canal Olímpic, on es van celebrar  proves de rem per les Olimpíades de Barcelona,  i que fan que siguin uns llocs molt visitats per gent de fora inclòs del propi Municipi.

Ha segut un gran encert el de condicionar aquest espai humit que a donant un punt verd i necessari, situat  entre el nucli de Castelldefels i la platja.

Text i Fotografies

Ramon Solé

Fem safareig…al rentador de la Baixada del Cal Verge – Calissó de Castellar del Vallès

El Safareigs de Cal Calissó, també és coneixia  com de la Baixada del Calvari.
Cal destacar la placa commemorativa situada sobre la porta resumeix la història de l’edifici, construït per encàrrec d’Emília Carles Tolrà,  primera Marquesa de Castellar.

Actualment, sols hi queda la faixada principal res de l’antic safareig.  Des de 1988 i fins al 2002 va ser la seu del Jutjat de Pau.

L’interior de l’edifici es va remodelar adaptant-lo a la seva nova utilització, la qual cosa va suposar l’enderrocament de la façana posterior per tal d’afegir un cos annex.

A principis del 2003 s’inaugura la plaça de Cal Calissó, i el nou equipament cultural, el Cafè – Sala d’exposicions que duu el mateix nom de la plaça i que està ubicat en l’espai de l’antic safareig.

Text i Fotografies

Ramon Solé

 

 

Basses de Gallissà de Bellver de la Cerdanya

Aquesta zona humida coneguda per les Basses de Gallisà, està ubicada a pocs quilometres del poble de Bellver de la Cerdanya, a la llera esquerra del riu Segre. En aquest lloc, en el segle pasat es va fer estrecció d’àrids i posteriorment, es va convertir en un abocador de residus il·legal, també cal destacar, l’aiguat de l’any 1982 que va arrasar bona part del bosc de ribera d’aquesta zona propera al riu Segre. A partir de l’any 2000,  la Fundació Territori i Paisatge de Catalunya Caixa i l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya, va iniciar una recuperació d’aquest lloc i creació d’unes Basses artificials, com a zona humida, que és va inaugurar l’any 2002, creant un nou hàbitat per la avifauna aquàtica en aquesta zona de La Cerdanya. Disposa d’un  aguait d’observació d’aus, passeres de fusta,  un mirador panoràmic, una àrea de descans, un aparcament i s’ha creat un  itinerari senyalitzat

Bassa dels Tirons

Consta de 3 basses principals:

La bassa dels Tirons amb petites llacunes per les seves rodalies

Bassa dels Tirons

Bassa del Tirons

La bassa de les Encantades

Bassa de Les Encantades

Bassa de Les Encantades

i la bassa de l’Estacada.

Bassa de l’Estacada

Bassa de l’Estacada

Es freqüent veure molts ocells de diverses especies, com el bernat pescaire, la merla d’aigua, el blauet  i la llúdriga. Les basses de Gallissà es troben dins l’espai del PEIN SIP “Riberes de l’Alt Segre”.

Bassa dels Tirons

Us recomano les Basses de Gallissà, que està en un espai  natural idoni per ser visitat.

Bassa dels Tirons

Text i Fotografies

Ramon Solé

El gran Llac de Puigcerdà, és fred al hivern i fresc a l’estiu

Un llac diferent, és el Llac de Puigcerdà

Cap el nord-est de la ciutat de Puigcerdà, esta aquest llac, que per a molts és romàntic, vegades misteriós i també acollidor, per donar una passejada  per dins amb barca i per fora fent camí …sigui a qualsevol època de l’any, sobre tot ara a l’estiu.

Es molt antic, hi han referències de la seva construcció sobre l’any 1260 aproximadament.

L’aigua prové del riu Querol, que a traves d’un rec el porta l’aigua durant uns quans quilometres fins el mateix llac.

Rec

Entrada de l’aigua al Llac

Avis, adults i nen,  o sigui, famílies de la població, fan que sigui  el punt d’unió per passar un matí o una tarda, el Llac de Puigcerdà, és molt diferent a altres llacs que tenim a Catalunya.

És un llac que per si mateix ens pot relaxar, podem observar  ocells de diverses especies tot  l’any, rodejat de flors i vegetació que rodeja  aquest espai casi…casi natural.

Cal dir que te uns punts de desguàs, per que l’aigua pugui sortir del llac.

Desguàs de l’aigua

Per mes informació :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Estany_de_Puigcerd%C3%A0

Podeu veure mes informació de Puigcerda al Bloc amic  :

http://www.ecobuga.com/2015/07/02/que-fer-a-la-cerdanya-llac-de-puigcerda/

Text i Fotografies

Ramon Solé

 

Cinglera i Coves Blaç de Les Roquetes de Carme

Per arribar aquest conjunt de Cinglera i Coves, cal que anem per la carretera de Capellades direcció a  Carme,  BV – 2131, al creuar pel pont sobre la riera de Carme, un camí a l’esquerra ens puja a l’antiga masia de les Esplugues, sota mateix d’aquest camí estan les coves i formació de travertí.

Estan a un quilòmetre del poble.

No son tan importants i impactants com el conjunt de la Cinglera de  Capellades que ocupen tota la base del poble.

Aquestes Formacions , vistes des de lluny observarem  que son  mes aviat petites, per ho segons ens han dit, algunes coves podrien arribar fins el mateix poble de Carme.

Les coves son d’accés limitat per una reixa, a part que te una certa dificultat en baixar-hi des del camí de la masia.

Totes les coves, tenen el seu nom propi,  com la del Bressol (62 metres), dels Forats (39 metres), del Pou (68 metres) i la mes gran la del Temple, amb un recorregut de 103 metres (coneguda també com dels Ossos o del Balç de les Roquetes) s’hi han fet troballes arqueològiques. En el seu interior hi han estalactites i estalagmites.

Sembla que l’ocupació humana d’aquests espais fou en el decurs del període corresponent al Bronze Mitjà – Final.

Les diverses cavitats són individuals sense cap tipus de comunicació entre elles.

La formació d’aquest conjunt de travertí va ser format per l’aigua. Aquest empedrat, també es conegut com pedra tosca o pedra de turo.

Text i Fotografies

Ramon Solé

Presentació del Bloc de : SOM DE PICNIC

Un dia em va dir a mi,  la MARTA DACHS ( seguidora del Bloc de les Fonts Naturals.), que ella i les seves amistats van decidir anar a zones amb PICNIC i posar-les a un bloc que te ella.

Aiguafreda

Així us presento la capçalera del seu bloc :

A finals del 2012 vam decidir passar els diumenges coneixent la nostra terra, així que vam començar a buscar zones de picnic per poder poder una estona per dinar i després seguir visitant; però vam descobrir que era molt difícil trobar-ne informació per Internet. Així que ens agradaria col·laborar a omplir aquest buit. Totes les zones de pícnic que descriuré són gratuïtes, a no ser que especifiqui l’ho contrari.

On podeu veure aquest magnífic bloc amb una llarga relació de zones de PICNIC ?

Cardedeu

Es fàcil,  mireu a :

http://somdepicnic.blogspot.com.es/2014/09/zona-de-picnic-del-parc-de-les-7-fonts.html

La Garriga

Segur que us ha agradat, pues sigueu seguidors d’aquest Bloc , també … podreu trobar llocs molt bonic de Catalunya amb moltes fonts i poder fer un descans per la ruta de les rodalies que estiguéssiu fent amb una zona de descans i PICNIC.+

Marta, ara em dirigeixo a tu :

Segueix així, ens falta gent com tu, animosa i  recopilant  la informació  dels recons bonics i de Picnic d’arreu de Catalunya.

I a veure si vens a alguna Ruta que organitzo per les terres Catalanes… tu com els nostres familiars,  seguidors i amistats !

Aiguafreda

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Llac de El Masnou

El Parc del Llac, és el jardí de l’antiga  finca propietat del marquès de El Masnou,  és actualment un parc públic municipal que pertany a l’Ajuntament de El Masnou.  Va ser construït a principis del segle XX.

Centrat pel llac que li dóna nom i voltat de palmeres i diverses espècies d’arbres, té un pont, una glorieta, una petita cova i un salt d’aigua, amb altres elements típics dels jardins classicistes.

Lloc molt visitat per la gent del Municipi, per passejar tranquil·lament, reposar i escoltar els ocells que nidant al arbres del parc.

Per anar-hi, podem agafar la N-II, i a l’entrada al municipi, a la nostra esquerra veurem l’Edifici de Bell – Resguard (Residencia Geriàtrica), pujarem pel carrer Joan Carles I, fins el nº 6,  on esta situat el Parc del Llac.

Text i Fotografies

Ramon Solé